La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres,
culinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé.
Ensetem la setmana i un dilluns més saludem en Beta.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
En Beta ens parla dins la seva secció La Terra es plana
de notícies de caire científic, tecnològic,
nous avenços, nous descobriments,
i si la setmana passada marxàvem cap a l'espai exterior,
avui toquem de peus a terra i recuperem temes
que ja n'han sortint però que no passen mai d'actualitat.
Per què? Donen per això que anomenem avenços.
Sí, sí, donen.
I deixa'm recordar que la setmana passada
el monogràfic era degut a que les notícies apretaven,
eren notícies d'actualitat,
i a més a més va servir per fer un petit homenatge
recordem-ho que estem aquest 2009
a l'any internacional d'astronomia.
Doncs bé, avui no és que volem fer tampoc cap homenatge
però sembla ser que darrerament parlem molt de mòbils
i és que el congrés que es va fer a Barcelona
que portava per nom el Mobile World Congress
a Barcelona fa dues setmanes
va donar de moltes notícies, moltes coses noves
i una de les novetats va ser que cada vegada els telèfons mòbils
i això avui aquesta notícia és més que res per deixar-ho clar
perquè sembla que no va quedar una mica clar això
que els telèfons mòbils comencen a portar sistemes operatius
com els ordinadors, cada vegada la cosa és més sofisticada.
I parlàvem que l'empresa Microsoft va venir a Barcelona
que en aquells moments va ser capital de la telefonia mòbil
o sigui, poca broma a la cosa.
Es va fer molt de negoci, ja?
Sí, sí, molt de negoci.
Es van fer moltes decisions importants.
Moltes decisions importants
i farem compte que vingui el monstre
que és el monstre de informàtica, que és Microsoft
que vingui a presentar un sistema operatiu per mòbils a Barcelona
dona pes a la cosa d'aquest congrés mundial de la capital catalana.
Doncs bé, en aquell moment no va quedar molt clar això del sistema operatiu
i que va venir a presentar Windows o en aquest cas Microsoft
de què era el sistema operatiu, quin número...
Doncs bé, tenim dades, hem recuperat dades
i podem donar amb pèls i senyals
què és aquest nou sistema operatiu per mòbils de l'empresa Microsoft
i que es diu Windows Mobile 6.5, o sigui, és la versió 6.5.
Sabíem que la cosa anava evolucionant.
Suposo que hauríem començar amb el Windows Mobile
als temps de prehistòria dels sistemes operatius per mòbils a l'1.0
i abans hauria hagut també la versió beta, com passa sempre,
aquestes coses de prova porten el meu nom, ja se sap, sempre estem de prova.
Doncs bé, vam pel 6.5.
Això, doncs, és indicatiu que la cosa no s'atura
i si la cosa, valgui la redundància, funciona i s'ha de millorar d'aquí a un temps,
doncs hi posaran el 7.0 o el 7.5 i anirà pujant de números
i així sabrem en quin sistema operatiu està treballant,
de quin any és i tota la mandanga, que diríem, no?
Doncs bé, la novetat d'aquest sistema operatiu
és que disposa d'un panell de control
amb accés directe a diverses aplicacions,
el que podríem dir pantalla tàctil.
És una cosa que també ha volgut entrar a Microsoft,
que fins ara estava aquí perdent competitivitat
amb altres sistemes operatius per mòbils.
Pantalla de mòbil tàctil, això vol dir que l'hauran d'acompanyar
d'alguna mena de punter, no?
Potser tindrem un llapis.
Amb el dit mateix.
Però és molt petiteta, vols dir que amb el dit ja afinarem prou?
Home, amb el punter seria per coses, les icones més petites, no?
Per exemple, aquí veiem la interfície gràfica.
Ah, ja tenim un exemple.
Sí, tenim un exemple, perquè esclar, es va venir a presentar i existeix, existeix
i la gent ja ho pot comprovar, comprar
i es comercialitzar en telèfons de l'empresa LG, en aquest cas, no?
L'operador, doncs, dependrà, en aquest sentit, dependrà de cada país.
No sabem l'estat espanyol quin operador serà,
que comercialitzarà, si serà Movistar, Vodafone o Orange,
però bé, algú ho portarà.
Home, serà el primer mòbil amb pantalla tàctil?
No, no, no, no, perquè les BlackBerry crec que ja funcionen així.
Sí, sí, sí, però el que passa és que en aquest cas
Microsoft s'ha volgut sumar en aquest món que estava perdent pistonada.
és aquí, per això va venir Barcelona amb aquest cop d'efecte,
per dir, nosaltres també hi som i també volem entrar en aquest mercat
de les pantalles tàctils, no?
O sigui, o panell de control amb accés directe, no?
Seria la paraula tècnica, no?
I aquí, doncs, veiem icones petites,
doncs, entre una d'elles, l'Internet Explorer.
És clar, és molt important que quan aquests mòbils,
sistema operatiu potent, és perquè es connectin a internet,
una de les aplicacions.
i, esclar, doncs, la icona de l'Internet Explorer,
i és perquè hi ha per defecte en el sistema operatiu de Windows, no?
En aquest cas el Mobile 6.5.
I, esclar, en aquestes icones petites,
doncs, evidentment, se farà servir punter.
Però en casos com passar fotografies,
que això ho hem vist imatges,
doncs amb el dit n'hi haurà prou.
Per exemple, que estàs mirant les fotografies que tens incloses dins del mòbil,
perquè, esclar, funcionarà com un petit ordinador,
tindràs un arxiu perquè comencen a tenir certa capacitat de memòria aquests telèfons.
Clar, clar, l'han de tenir.
Aleshores, doncs, podran tenir, doncs, uns carpetes amb fotografies.
No hi ha tan sols de les que hagis fet amb el mòbil,
sinó fotografies, doncs, que hagis pogut fer en la càmera de fotos
i les hagis pogut posar al mòbil perquè, doncs,
podres enviar, doncs, mitjançant internet o a un altre amic, no?
La qüestió és que amb aquesta carpeta que puguis tenir de fotografies,
com qualsevol ordinador,
doncs, apareixeran allà les fotografies
i tu, amb la pantalla tàctil,
podràs anar passant endavant o en darrere de les fotografies, no?
En aquest cas, amb el dit n'hi haurà prou,
perquè, evidentment, els fotografies ocupen tota la pantalla, no?
Bé, què podem dir?
Què podem dir més?
Doncs, aquest Windows Mobile 6.5,
que, recordem, us va presentar fa dues setmanes
al Mobile World Congress,
que es va celebrar a Barcelona,
doncs, es presenta, a més a més,
amb aquesta pantalla tàctil,
també és una pantalla nova d'inici
que es pot personalitzar amb la informació més important
per a l'usuari i que està prohibit d'un panell de control
amb accés directe de diferents aplicacions,
o sigui, és també una pantalla
que te la pots configurar com tu vulguis, no?
O sigui, ser els serveis,
que ens veiem en aquest moment.
Doncs, en aquesta pantalla,
ja que hem dit que és tàctil,
es poden accedir en directe a diferents aplicacions,
com és la consulta de nous,
correus, missatges de text,
trucades, perdudes, agenda,
i també inclou una interfície tàctil
més senzilla que permet que es pugui utilitzar
en una intervenció d'un sòlid,
això que dèiem,
i una versió actualitzada de l'internet Explorer Mobile,
que, segons un estudi encarregat per Microsoft,
és capaç d'executar un 48% més de tasques
que altres buscadors i telèfons,
o sigui, que en aquest sentit,
aquest cercador o explorador de navegador d'internet
sembla ser que és molt més potent
que el d'altres companyies.
Clar, aquí es nota la veterania de Microsoft
a l'hora de posar-hi el seu navegador, no?
El Windows Mobile 6.5
s'hi suma Microsoft amb iPhone,
un sistema que permetrà sincronitzar missatges de text,
fotos i vídeos,
i agendes de contactes del mòbil a la web.
O sigui, expliquem-ho,
es tracta d'un servei gratuït
que facilita fer una còpia de seguretat dels arxius
i els contactes, les cites, els missatges de text
i altres informacions
se'ns mantenen sempre al dia
en cas que el telèfon es perdi o es vulgui canviar.
Per la seva part,
Windows Marketplace de 4Mobile
és una botiga amb aplicacions per al telèfon
de les quals també es podrà accedir des de la web.
O sigui,
Microsoft,
MyFone,
què és?
Doncs tu tindràs un servei gratuït a la xarxa
que podràs col·locar totes les teves agendes,
els teus correus,
totes les històries que tinguis dins del mòbil
i podràs anar actualitzant,
podràs anar pujant allà
i si un dia,
per qualsevol cosa,
pes el teu mòbil
o l'has de canviar
qualsevol història...
És com fer una còpia de seguretat
que la tens sempre penjada a internet.
A internet.
I sempre la pots anar actualitzant.
Això està bé.
Això està bé.
El que passa és que jo em pregunto,
clar,
potser no el servei a internet,
però m'ha preguntat
quina diferència hi ha entre això
i una BlackBerry,
que són els telèfons aquests
que estan funcionant moltíssim
i que no sé si fins i tot
ja porten una versió antiga
del Windows Mobile.
Bé, doncs...
Perquè, pel que m'estàs dient,
va per aquí la cosa.
No, no, no.
Són sistemes operatius diferents,
perquè la BlackBerry
té el seu sistema operatiu propi.
El que passa és que això també ho fa.
no sé si et deixa un espai a internet,
en aquest cas,
per fer còpia de seguretat,
però sí que et va actualitzant
si se connecta amb l'ordinador.
Suposo.
A través de Bluetooth.
Suposo.
A veure, aquí el que passa
és que amb aquest servei
proposo que ja presten altres companyies
i altres empreses, no?
El que passa és que en aquest sentit,
doncs,
el Windows s'està quedant enrere,
que és el que dèiem,
i ha volgut recuperar el terreny perdut
per dir que nosaltres també
volem oferir aquest servei.
i ara que dius això de la BlackBerry,
doncs,
resulta que de sistemes operatius
que vagin amb mòbil,
actualment n'hi ha sis.
Sis sistemes operatius.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
És també una dada
que la volem deixar clara
perquè sembla com una cosa
desconeguda,
com si...
És que jo trobo que són molts.
Sí, són molts,
però tenen la seva raó de ser.
i és que cada cop,
doncs,
els telèfons,
ja ho hem dit moltes vegades,
per activa i per passiva,
s'estan convertint
com en petits miniordinadors.
Aleshores,
doncs,
les empreses
han entrat en aquest món
fent els seus sistemes operatius
perquè la competència és molt dura.
I són sis,
i ara els nomenarem.
El primer,
que és el que hem parlat,
és aquest,
el Windows Mobile,
que ja van per la versió 6.5.
Aleshores,
un que és nou,
és el que hem parlat moltes vegades,
és el sistema operatiu Android,
que és un desenvolupat,
és desenvolupat per Google.
I l'Android,
la novetat que té respecte a les altres
és que està basat en Linux,
o sigui,
és un sistema operatiu obert,
de codi obert,
que la gent hi pot anar
aplicant innovacions,
millores i tot això.
Un altre sistema operatiu
és el Symbian.
El Symbian està especialitzat
en dispositius mòbils.
i Symbian
és un sistema operatiu
creat per empreses de telefonia
que ara és propietat de Nokia.
O sigui,
Nokia,
una empresa important,
que em sembla que és la primera del món
en telèfons mòbils,
doncs va dir,
jo també vull tenir
el meu propi sistema operatiu propi,
que és Symbian.
una empresa que es diu Palm,
que és la marca pionera en PDAs,
que tothom pensa que és la BlackBerry,
però la pionera és la Palm,
doncs també té el seu sistema operatiu
que és el WebOS per mòbils.
i bé,
doncs com els altres,
té similituds,
no?,
que permet tenir obertes diverses tasques
i desplaçar-se amb facilitat entre elles,
tracta les aplicacions com a targetes d'activitats
que es poden fullejar,
moure, retirar la pantalla,
bé,
ve a ser variacions del mateix,
no?
La BlackBerry.
BlackBerry té el sistema operatiu
que porta així,
el nom BlackBerry OS,
Operatif System,
no?
I és d'una senzillesa
per al segment professional,
o sigui que és més encarat
al sector professional,
però l'última versió,
que és la 4.6,
ofereix nombroses aplicacions multimèdia,
eines ofimàtiques
i de navegació web,
a més de millorar neutralament
el seu aspecte,
o sigui que és una eina
especialment útil
per al segment professional,
però que també s'ha anat millorant.
I l'últim sistema operatiu,
i aquest és també molt sonat,
és l'iPhone,
l'iPhone d'Apple,
i el sistema operatiu de l'iPhone
es diu iPhone OS,
també tots fan servir el nom d'OS
perquè en anglès
és sistema operatiu,
no?
Bé, doncs,
és una versió reduïda del Mac OS,
o sigui que els d'Apple,
doncs han dit,
doncs tenim un sistema operatiu
per fer servir els Apple,
els Macs, no?
i el sistema operatiu
és el Mac OS X,
doncs bé,
nosaltres farem una versió
reduïda per mòbils
que li direm a l'iPhone OS,
o sigui que ve a ser el mateix,
però reduït, reduït, reduït,
hem fet així una reducció,
com si fos un experiment,
i hem posat el mòbil.
I més o menys,
suposo que tots
poden subsistir
perquè no hi ha grans canvis
entre un i l'altre,
que potser algú té algun detallet més,
o alguna aplicació diferent,
però vaja,
en general l'ofereixen el mateix.
En general l'ofereixen el mateix,
molts tenen ja això de la pantalla tàctil,
i l'única novetat d'aquests sis,
respecte al que podríem destacar,
respecte a altres,
és que l'únic que és de codi obert
és l'Android,
que aquí té moltes possibilitats,
perquè és clar,
la competència de Linux,
en aquest cas,
doncs és molt forta
enfront dels que tenen el codi tancat.
Aquí té molta gent
que estigui contra Microsoft
i sistemes tancats,
doncs poden tenir l'aliat
que és l'Android.
Bé, en aquest sentit,
els de Google han sigut molt espavilats,
molt vius.
Doncs bé,
això seria,
grans trets,
que gràcies a aquest Congrés Mundial de Mòbils
de Barcelona
ens han pogut assabentar
que, a més a més,
que es va presentar
el Windows Mobile 6.5,
aquesta nova versió de Microsoft
per a mòbils,
doncs en aquest moment,
actualment,
al món,
hi ha sis sistemes operatius
per a mòbils,
o sigui que,
no sabíem que n'hi havien tants,
però és la realitat.
Però ja veurem
quants subsisteixen,
tot i que al darrere
hi ha marques de potents,
vull dir que, clar,
no serà fàcil.
Però bé,
el que pot passar
és que algunes d'elles,
com és el cas del Symbian,
que té l'empresa Nokia,
doncs que pugui aliar-se
amb la BlackBerry
o la firma Palm
i facin fusions
i pugui, doncs,
reduir-se de 6 a 5
o de 4.
El que queríem
que les que no lligaran
o no arribaran mai
a cap acord
és, evidentment,
l'Android de Google
amb el Windows Mobile
i també l'iPhone,
doncs, que també
el teu seu mercat.
Aquestos, doncs,
són, diguéssim,
gallets
dins d'un galliner
que no voldran.
Ara, els que tenen
més punts
per poder fer
una aliança
serien aquestes,
altres tres que hem dit,
que podrien també
juntar esforços
per lluitar
contra aquestes altres
monstres
que estan intentant
menjar-se el mercat mundial.
En parlarem,
sens dubte,
perquè això evoluciona
i no es queda aquí
i ara
tanquem la pàgina
dels telèfons mòbils,
seguim parlant, però,
d'un àmbit
de tecnologia domèstica
que la tenim a casa
i fem un apunt, no?,
d'un tema
que recuperem
i que va anar ensurtint, també.
Sí, és recurrent.
El TNT.
És recurrent
perquè des que es va
començar a parlar,
i això fa,
em sembla que 3 o 4 anys,
es va començar a parlar
de la implantació
de la TDT
i que vam començar
a posar dates límits,
doncs,
n'hem parlat
perquè és que
s'acosta,
s'acosta precisament
a aquesta data
que recordem-ho
que és el 3 d'abril
del 2010,
o sigui,
l'any vinent
i no ens podem adormir
perquè la cosa,
la cosa,
doncs,
va a més,
a més,
a més,
que va a més
que s'acosta
la data,
les dades que tenim
és que la cosa
va força bé.
O sigui,
l'implantació de la TDT,
que és,
en primer lloc,
la cobertura,
perquè la gent
pugui accedir
i, segons lloc,
la gent
se vagi adaptant
als seus equips
de la TDT,
va per un camí.
Això què vol dir?
Vol dir que sembla ser
que,
segons diuen aquí
les dades
que han pogut recopilar,
que no,
no hi haurà endarreriment.
Esclar,
això
s'ha parlat
d'altres països.
Enfram,
als Estats Units
ens va parlar
de fer un endarreriment
també que estan implantant
la TDT.
Això és escala mundial
perquè cada país
té el seu calendari.
Els Estats Units
deien que hi haurà
un endarreriment
perquè no sé quant
de milions de llars
encara no estaven.
És clar,
i quan parlem
de milions de llars,
doncs,
als Estats Units
s'ho van proposar
de fer un endarreriment.
Però aquí la cosa
va per bon camí
perquè resulta
que l'estat espanyol
comença el 2009
amb una cobertura tècnica
del senyal digital
que arriba
a més del 92%
de la població.
O sigui,
92%
ja són
molts milions
de persones
que tenen cobertura,
estem parlant de cobertura,
o sigui,
que t'arribi el senyal digital.
Això és una cosa.
Sí, és el primer pas.
I és un nivell
d'equipament
que supera ampliament
la xifra
de 15 milions
de sintonizadors
venuts
des del rellançament
de la TDT.
O sigui,
s'han venut ja
des que va començar
tota aquesta història
15 milions
de sintonizadors
i un creixement
del nombre
d'intervencions
en les antenes
comunitàries
que eleva
el 65%
el percentatge
d'edificis
ja adaptats.
O sigui,
els edificis
adaptats
són menys.
Però, és clar,
és una dada
que també
tu adaptes
un edifici
i de cop
tens molts clients.
Per exemple,
si un edifici
viuen 30 persones
o 40 persones
o 60 persones
o 100 persones,
adaptes un edifici
i de cop
tens 100 persones
que han entrat
a l'era digital.
o sigui,
que és important
això,
que també
el percentatge
pot pujar.
Actualment,
dos terços
dels edificis
han necessitat
de realitzar
l'instal·lació
comunitària
per rebre
el senyal
digital terrestre
i ja ho han fet.
O sigui,
dos terços.
Aleshores,
durant el mes de desembre,
aquí també
ho volíem posar
la nota,
l'accent,
perquè, és clar,
ha passat la campanya
a Nadal
i sempre a Nadal
hi ha el que
ha d'apunt de vendes,
la gent,
doncs,
aprofitem
a Nadal
per entrar
a la DTDT.
Doncs,
durant el mes
de desembre passat
es van vendre
un milió
d'equips
de DTDT,
xifra que
situa
el part total
de receptors,
recordem-ho,
en 15,2 milions
d'unitats
a finals
d'aquest
passat 2008,
és el que dèiem,
ja són 15 milions
d'unitats,
no?
i la cosa
està
que
les previsions,
les previsions,
doncs,
el descens en els preus
és un factor important
en l'evolució
del mercat,
els televisors
de pantalla plana,
ja ho vam dir un dia
que la cosa baixaria,
sí, sí, sí,
que valia la pena
ja agafar tot el televisor
amb el que tenia.
No anar a buscar
el sintonitzador,
no, no,
anem a buscar tot el pack
perquè, mira,
alerta amb les dades,
els televisors
de pantalla plana
amb capacitat
de recepció
de televisió
digital terrestre
presentaven
en l'últim mes
del 2008 passat
un preu mitjà
d'uns 527 euros
per unitat,
mentre que
aquest cost
era de 831 euros
el desembre del 2007,
o sigui,
hem passat dels 831 euros
de cost mitjà
al 527 del desembre passat,
ha baixat molt, eh?
I això és un cost mitjà
perquè hi ha televisors
més econòmics
que per 200, 300 euros
pots tenir
a la teva televisió
en TDT integrat.
Els aparells
individuals, eh,
de TDT
també han baixat
moltíssim de preu.
dels descodificadors externs
de TBT,
els sintonitzadors externs,
valien el desembre
del 2008
35,85 euros
de mitjana,
un preu inferior
en un 16%
al del mateix
mes del 2007,
o sigui,
d'un any
a un altre
han baixat
un 100%.
o sigui,
que també val la pena,
per la gent que,
per exemple,
tingui un aparell
de televisor recent,
que encara sigui
no lògic,
però fa dos o tres anys
que se l'ha comprat,
esclar,
és una borrada
que llanci aquest televisor
i és complicat
que els preus
siguin competitius.
Doni-li una mica
més de vida
a aquest televisor,
li fiques
el sintonitzador
extern
i li dones
una mica més de vida
a aquest televisor
que és nou,
però encara
no va arribar a temps
per entrar a l'aere digital.
I quan hagi donat
una mica de batalla
5, 6, 7 anys
al que convingui,
entra a l'aere digital,
però de ple,
en el pack complet.
Bé, doncs,
de cara a aquest any
es mantindrà l'increment
en la venda
i es podria aconseguir
una xifra superior
als 9 milions
de sintonitzadors
de TTT
que sumats al part actual
donaria un acumulat
de 25 milions
d'unitats,
aquest 2009.
És interessant,
la dada.
I això, doncs,
és el que fa
que
fa tot plegat
que es decideixi
que de moment
no crec
que hi hagi
endarreriment
a l'edat aquesta
que recordem
que és el 3 d'abril
de l'any vinent.
A Catalunya,
el desplegament
a Catalunya,
el 65%
de les llars catalanes
estan adaptades
a la televisió
digital terrestre
i actualment
el desplegament
territorial
ja arriba al 90%,
o sigui,
la cobertura
és del 90%,
és una mica més baixa
que l'estat espanyol,
però
el 65%
de les llars
ja ho estan.
Aquí també
és una xifra
una mica baixa,
però bé,
és qüestió
de posar-se
les piles
aquest any
perquè el 2010
s'acaba
i fins al desembre
del 2008
24 de les 41
comarques
catalanes
estan preparades
per rebre
sense problemes
aquestes emissions,
o sigui,
que encara resten
unes quantes
que tenen
alguna interferència,
però bé,
la cosa suposo que aquest any
s'acabarà de subsanar
i tot acabarà
bé com ha de ser,
no?
és l'apunt
que volíem donar.
És l'apunt,
les dades noves
que els volíem donar
sobre la TTT.
Tornem a insistir,
no us adormiu
perquè les xifres
van bé,
estem a un any
i poc més
i poc més
que arribi
la data de termini,
en aquest any
doncs es pot fer
molta feina
encara
i pel que ens diuen
és que si tot segueix
com seguirà,
com les previsions
indiquen,
no hi haurà
darrerament,
o sigui,
no us adormiu
perquè es podeu quedar
amb una pagada analògica
però d'aquelles sonades.
I per tancar la terra esplana
comencem el viatge a Vinília
fent de nou un homenatge
seguint amb l'homenatge a Sau,
que vam començar la setmana passada
i a Carles Sabaté en concret.
Sí, a Carles Sabaté
que fa 10 anys
aquest mes de febre
va fer 10 anys
que ens va deixar
i hem volgut fer
com una manera de trilogia,
escoltar 3 cançons
d'un CD
que van editar
la revista de rock
el mes de febrer
que portava per títol
Mentor no Sau
Tribut a Sau
i era un CD
amb grups
amb grups
novells,
grups de revelació
que han participat
en concursos
com el Sononou
i que
doncs
han adaptat
cançons
de Sau.
Ara estem escoltant
una versió original
d'una de les cançons
de Sau
que
porta per títol
Els temps s'estan canviant
és de la primera dècada
dels anys 90
del primer quart
no en aquest sentit
i que
un grup
de casa nostra
els Papa Noés
un grup liderat
per Albert Jordà
d'aquí de Tarragona
doncs
va decidir
fer
una versió
diferent
no?
I escoltarem
doncs
com
estem escoltant
de fons
l'antiga
l'antiga
ara sentirem
ja sentirem
la versió
del 2009
dels temps
estan canviant
que
Déu-n'hi-do
la força
i la contundència
o sigui
han vestit
del segle XXI
cançons
molt maques
del segle XX
de Sau
Així doncs
tanquem la terra esplana
d'aquesta setmana
Beta
moltes gràcies
A veure
Parla
Ho has sentit dir
Va molt de pressa
Tothom ho diu
Era normal
que això passés
Corre com l'aigua
Estar present
Tothom és al carrer
I res
No es pot parar
La gent està cridant
Els temps
estan canviant
Si surts a fora
Veuràs de prop
No vols que un dia
Se't fa cinc bosc
O que fins ara
Ens oprimir
Acabarà
S'ha de trencar
Les regles
Per tornar a jugar
Tu
Que passa aquí parat
Tu
No pots deixar escapar
Ves la feixa
Potser
Per estar
Perquè el món
Està canviant
I ningú podrà evitar
Tothom és al carrer
Perquè els temps
Està canviant
Vindem nosaltres
Si res
No ens podrà aturar
Vindem nosaltres
Per què els temps
Estan canviant
Tothom és al carrer
Tothom és al carrer
Potser
Quan les paraules no diuen res,
quan són promeses que s'endú el vent,
quan l'aire costa respirar
i hi ha cadenes per les lligar,
hem de trencar-les per poder-ne escapar.
Hem de trencar-les per poder veure-hi més clar.
Tu no te n'has adonat,
tu què fas aquí per aquesta pressa, potser per estar.
Perquè el món està canviant
i ningú ho podrà evitar
perquè els temps estan canviant.
Vine amb nosaltres i res no ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres perquè els temps estan canviant.
Vine amb nosaltres perquè els temps estan canviant.
cloa取ari
i torumen
confini
어에
a
les
кож��터