La terra dins la normada ha nascut d'aquesta manera.
No parlarà de la platja, ni podrà ser pels marineres,
els que del mar ens allunyen la grandesa del nostre taber.
Som d'una vella comarca, som d'aquesta plana que es diu el baller.
Tots cantant una manera, sols volem demostrar
que tot aquell que canta ja sigui a la muntanya al prop de la mar.
La maniera del Vallès.
En Bufala Marinada hi tenim via telefònica amb un dels seus components,
Aldo Antolín, al qual saludem.
Sí, Antolín, bon dia.
Hola, bon dia.
Estàvem per aquí, per internet, buscant coses de la Bufala Marinada
i, Déu-n'hi-do, la de coses, la de vídeos que tenen per aquí penjats, eh?
Estan molt modernitzats.
A més?
Normalment que l'habanera es pensa en tradició i no es pensa en internet,
però no, les abaneres també n'estan amb les noves tecnologies, eh?
T'ho sento tallat, això, eh?
M'ha sent una miqueta lluny.
Sí, ja m'ho han dit abans.
A veure si ho podem arreglar d'alguna manera.
Què tal, ara millor?
M'ha sent?
Ara sembla que som una mica més clar.
Sí?
A veure si podem fer l'entrevista de car.
Doncs, senyor Antolín, benvingut a Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Gràcies.
I aquesta nit els tindrem a Tarragona,
que jo no sé si Bufala Marinada és la primera vegada, dubto,
que ha vingut a Tarragona.
No, ja han vingut diverses vegades aquí a Tarragona.
I aquí al Passeig de les Palmeres em sembla que,
si no recordo mal, ja hi vàrem estar una altra vegada.
O sigui, ja repeteixen. Són repetidors, llavors?
Sí, una miqueta.
Dic que la gent de Bufala Marinada són quatre els components.
que me'ls podria presentar.
Sí.
Endavant.
Tenim l'acordeon, tenim l'Anatol,
que és un xicot que va venir de Moldàvia,
d'una exrepública russa.
Sí.
És un xicot que és professional de l'acordeon,
és professor de música,
i, bueno, toca l'acordeon com un àngel.
És molt bo, molt bo, molt bo.
Mira el...
Després tenim el més jove de la colla,
que és l'Albert, que toca la guitarra,
també és professor de guitarra,
i, a més a més d'això,
doncs fa la tercera veu.
Mhm.
I llavors tenim l'Andreu,
que l'Andreu és el tenor primer,
que fa canta de tenor,
i, a més a més, doncs explica algun acudit,
que fa riure una mica la gent.
Molt bé.
Molt bé.
I llavors, doncs jo sóc l'Aldo,
que sóc el cap de colla,
diguem-ho així,
i que faig de mig a nord,
i, bueno, doncs aquest és el grup Marinada.
Mhm.
Un grup Marinada que en...
No sé si...
En quin mes va néix el grup Marinada,
per saber-ho?
Bueno, Marinada...
Marinada porta més de...
Per això que...
Enguany fa 10 anys, no?
M'ana?
Digue, Enguany que fa 10 anys ja.
Sí, bueno, com a segona Marinada sí.
Com a segona Marinada.
Però com a primera Marinada
portem a vora 30 anys, eh?
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
És que he entrat per aquí per internet,
el que li deia abans,
i dintre de la petita història del grup Marinada,
doncs em posa que nascé l'any 1999,
dic, mira, 2009,
enguany estaran d'aniversari,
estaran fent alguna cosa especial.
Sí.
Sí.
Sí, però com a...
Nosaltres com a Marinada reformada,
diguem-ho així,
perquè a la primera Marinada
es van retirar els dos germans
que portaven la Marinada,
i aleshores l'Andreu i jo,
que ja eren els dos tenors
que hi havia l'altra Marinada,
vam decidir posar nous músics
i continuar amb Marinada.
Ah, perfecte.
O sigui, va haver un abans i un després, no?
Exacte.
a continuació, eh?
D'acord, d'acord, d'acord.
Sí, perquè els dos jefes, diguem-ho així,
que són, com dèiem molt bé vostè,
l'Andreu i l'Aldo,
que és un dels components
en el qual estem parlant ara mateix,
continuen en actius i per molts anys.
Sí, sí, sí.
Sí.
A més, són les dos veus cantants, eh?
Anem?
Dic que són les dos veus cantants.
Bueno.
Els dos tenors.
Diguem-ho que sí.
M'agradaria.
M'agradaria que m'expliquis aquesta nit,
els podrem veure aquí a Tarragona,
com deia molt bé,
el Passeig de les Palmeres,
un marc incomparable al costat del mar,
que clarament s'arribarà a la Flaire.
Com anirà aquesta actuació,
per la gent que es vulgui apropar?
A veure...
Jo els diria a la gent que vulguin passar un bon rato de vaneres,
però un bon rato de vaneres,
que s'acostin al Passeig de les Palmeres,
perquè ja ho diran, ja ho diran d'una bona nit de vaneres.
Això ja els ho garantizo.
I que...
Més o menys quines són les cançons que tenim previstes?
Som un grup que té un altre estil de fer vaneres,
no dic que siguem els millors,
simplement que fem unes vaneres més alegres
i intentem que el públic s'ho passi bé
i que col·laborin una miqueta amb nosaltres.
Els fem fer una mica de gimnàsia, diguem-ho així.
Ai, ai, ai, expliqui'm això, expliqui'm això.
M'ho vol desvetllar o ho guardem de secret de cara aquesta nit?
No, gairebé ho deixaria com a secret.
De car, de car.
Per la gent que vinguin aquest vespre,
que ho desvelin ells mateixos.
Molt bé.
A més a més, mira, serà una altra cosa més,
una altra curiositat per poder apropar-se, no?
Que si hi ha molta gent...
Aleshores, també voldria dir...
Digui'm, digui'm.
...que les senyores o senyoretes que vinguin...
Sí.
...que vagin ben provistes de mocadors.
Ah, perfecte.
Molt bé.
Un mocador ben gran i un mocador ben petit.
Perquè no sabem si farem el concurs
amb el mocador gran o amb el mocador petit.
Ai, jo em pensava que era per lo de la vella Lola.
Per lo de la vella Lola, precisament.
Anda, anda, veus?
Sí, sí, sí, sí.
A la vella Lola fem un sorteig.
Sí.
I quan acabem de cantar la vella Lola
i diem que la senyora o senyoreta
que ha de ser saludat amb el mocador més gran
o el mocador més petit,
depèn del que veiem nosaltres,
llavors fem marim davant de la tarima
i diem qui porta més gran o el més petit.
Molt bé, molt bé.
I, aleshores, practiquem un obsequi.
Fantàstic.
Un grup marinada.
Que ha de ser mocador, mocador.
No de paper, eh?
No serveix, eh?
No serveix.
Mocador de coll, mocador de cartells.
D'acord, d'acord.
Mentre no sigui, per exemple, un cobre llit
o un llençol, ja val.
Que li ha arribat a passar això?
Han vingut algunes persones amb cobre llit.
Sí, a vegades que han portat els mantells de les taules.
Ah, que no em digui.
Sí, sí, sí.
Allò agafa el mantell.
O diversos mocadors lligats,
també ho han fet.
Però això és trampa, tot això és trampa, eh?
Això no s'hi val, perquè això ja no són mocadors.
Això no s'hi val.
Això no s'hi val.
Home.
A més, tot el que es fa per guanyar un no sé qui, eh?
És que...
Com som la gent, eh?
Com som la gent.
Clar, i quan es tracta d'un viatge,
d'anar i tornar a Mallorca amb un hotel de cinc estrelles,
encara més.
Uh!
També es dona, això?
També ho doneu?
Sí, sí, però...
Però el viatge es fa amb l'A bé, eh?
Ah, d'acord.
Llavors ho tenim una miqueta magre, eh?
Però no dir que ho tenim una miqueta força complicat, eh?
Sí.
Encara el pont aquell que cantaven fa molt de temps
aquell grup de música cap a Mallorca,
encara no s'ha fet, eh?
Ja es farà, ja.
Avui ja ho tenim aquí a Tarragona.
Segurament que la vella Lola, com comentaves,
és una de les canals tradicionals.
Sí, la vella Lola i el meu avi no volen fallar.
La vella Lola i el meu avi no volen fallar.
La colombiana...
Jo ja intento, de vegades, de no anunciar el meu avi,
perquè penso, aviam si ens en podem escapar.
Però no hi ha manera, no hi ha manera.
No, no, no.
A més, jo crec que teniu ja el Club de Fans, també,
que ja us ho demana.
Sí.
Allà on aneu?
Ja em demanen aquesta i l'altra i l'altra i, bueno,
fem pagar, per cada vegada que ens demanen un tema,
25.000 euros per petició.
Ostres, quins obres sou més bo, eh?
Que puc venir jo també?
Que puc venir a cantar?
També, també.
A veure si surt alguna cosa.
O sigui, cada vegada que algú us demana alguna cosa,
són 25.000 euros.
O sigui, tarragonins, aneu al banc a remplir la butxaca.
I llavors l'amic Andreu diu,
bueno, home, no ho facis tan car, que estem en crisi.
Això és veritat.
I, clar, fem una petita rebaixa.
Una petita rebaixa a 100 euros.
100 euros, ja està bé, ja està bé.
Que quedi en 24.999 euros.
Que tampoc es noti gaire, si de cas.
Avui estindrem a Tarragona amb aquest bon humor
i la gent d'ara mateix com es troba?
té molta feina.
Es nota això de la crisi també en les Sabaneres o no?
Bueno, nosaltres en principi aquest any
hem notat menys la crisi que l'any passat.
L'any passat va ser pitjor?
L'any passat la vam notar més.
Aquest any no la notem tant.
Ah, molt, doncs fantàstic.
De totes maneres, la cosa ha anat una mica de vall, eh?
Sí, sí.
Anava a dir, dic, també es nota en el rom cremat.
Sí, també també.
Es dona mig got en més d'un gotet.
Sí.
No, bueno, a l'hora de prendre el rom cremat
em sembla que no hi ha crisi.
No, no.
Perquè veig que tothom hi va a buscar el rom cremat.
Veus, veus?
Doncs millor.
Que no davalli, que no davalli.
Senyor Antonín, moltíssimes gràcies per haver-nos atès.
Gràcies.
He trobat en internet, dic que jo per acabar, he trobat en internet la família Picarol, que un dia va col·laborar amb vostès.
Sí.
Cantant la cançó del meu avi.
Dic, doncs mira, la posarem a la família sencera.
i així acabarem l'entrevista, doncs mira, amb el meu avi.
Una cançó que mai heu cantat, que la cantareu avui en primícia per Tarragona, no?
Sí.
Diu, sí.
I benvinguts a la ciutat i moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Una abraçada.
El mateix.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia, bon dia.
Adéu, bon dia, bon dia.