La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Beta, bona tarda de nou.
Hola, bona tarda i bon any.
I bon any, sí que és veritat, perquè durant aquesta setmana,
especialment la que ve, perquè aquesta setmana...
No, perdoneu, durant aquesta setmana, si ho podem dir així amb propietat,
anirem retrobant els diferents col·laboradors i els preguntarem
el que és evident, com t'han anat les festes.
Bé, bé, bé, bé, molta neu.
Tu hi has tocat la neu, eh?
Sí, jo li he tocat la neu al cap d'any,
doncs vam anar a una d'aquestes muntanyes màgiques,
sagrades pels catalans, a tocar neu i bé,
és una manera diferent de passar el cap d'any.
Dibatida, sí, fresquer, divertida.
Fresqueta, eh?
Molt fresqueta, molt fresqueta.
T'havia sentit com Pare Noel, a més amb aquesta barba que em portes.
Sí, sí, sí, sí.
Cada vegada la barba, a mesura que passen els anys,
s'assembla més a la de Pare Noel, sí.
No ets l'únic personatge de la Terra Esplana avui que porta barba.
De fet, el nostre protagonista també em porta, no?
Em portava.
Sí, em portava i una barba molt extensa, d'aquelles que...
D'aquelles d'antanyo.
D'antanyo, sí, sí, d'antanyo, com has dit tu, entre cometes.
Sí, perquè comencem 2009 parlant d'un bicentenari,
perquè aquest 2009 és el moment de recordar els 200 anys del naixement
de Charles Robert Darwin, que per més senyes és el que va escriure el llibre,
el famós llibre, ara també fa 150 anys, o sigui que són aniversaris que es complementen,
o sigui, 200 del seu naixement i 150 de la publicació del famós llibre
A l'origen de les espècies.
És el pare de l'evolucionisme.
Això mateix, el pare de l'evolucionisme que va ficar contra les cordes el creacionisme.
Sí, sí, sí. Ara és la pregunta a tu, què és, evolucionista o creacionista?
Digue'm.
Bé, doncs, evidentment...
Avui en dia hi ha gent, fins i tot, mira si hi ha pares, hi ha gent que nega les dues coses.
Bé, sí, sí, sí, però als Estats Units,
d'aquí uns anys, fa uns anys, volíem dir que està prenent molta força això del creacionisme.
I hi ha escoles que ensenyen encara el creacionisme com una mena de veritat absoluta.
Saps què és el creacionisme, no?
Bé, tot depèn d'on creguis que prové l'home, no?
Sí.
L'espècie humana, o la vida.
Sí, no, a veure, a la teoria...
La creació divina...
Sí, a l'origen de les espècies, que és la teoria de l'evolució,
representa que fa milions i milions d'anys, doncs, res, érem una cèl·lula.
Aquestes cèl·lules es van fent més gran i va començar a convertir-se en animals.
I aquests animals van evolucionant i va arribar el primat, el mono, no?
Mono comú que coneixem tothom, no?
D'aquí va anar evolucionant, no sabem com, eh?
Possiblement aquí va haver el toc del creacionisme,
però no sabem per quin motiu.
Doncs aquest mono va anar evolucionant
i és on va arribar l'homo sapiens,
que és on estem ara nosaltres.
Però abans d'arribar l'homo sapiens sapiens,
que és l'espècie que està actualment dominant aquest planeta,
que som nosaltres,
i van passar molts, el Neanderthal...
Bé, ara s'hauria de recordar allò que ens van ensenyar a l'escola, eh?
Allò que vam estudiar fa tant de temps, eh?
Que costa tant de recordar, però vaja.
Sí, sí, que són els diversos passos d'aquests homínids
abans d'arribar a l'homo sapiens sapiens, que és on...
La qüestió és que la teoria de Darwin, en el seu temps,
va revolucionar tot el concepte científic.
Sí, ho va revolucionar, molt.
I avui en dia, perquè ha passat tant de temps,
i tothom ens estem plantejant moltes qüestions,
doncs això que deies, no?
Hi ha sectors, especialment als Estats Units,
en què es tornen enrere, es tornen...
Això mateix, de fa uns anys cap aquí,
doncs els Estats Units està prenent força
aquesta tècnica o aquesta teoria de l'alcriacionisme,
que és la que predominava al món
abans de publicar aquest llibre,
fa 150 anys el Darwin, l'origen de les espècies, no?
El creacionisme, doncs, és el que ensenya en la Bíblia,
que va el nostre Senyor Déu
i en un moment donat crea l'home,
crea de l'home, doncs,
d'una costella de l'home la Eva,
i així, doncs, allò creixeu i multipliqueu-vos, no?
Això és creacionisme pur i dur, no?
Científicament és molt poc seriós, no?
És a dir, el que passa és que també científicament no està tot dit,
no està l'última parla dita pel que fa a l'evolucionisme.
Això mateix, la teoria d'evolució no està tot comprovat,
però almenys els que creiem en aquesta branca de la ciència
d'aquesta teoria, no?, de l'evolució,
és que s'han trobat homínids,
i això són prova de l'evolució, no?,
de s'han trobat homínids en diversos estats, no?
Doncs, de les diverses fases que va tenir aquesta evolució,
de passar del mono del primat pur i dur
fins actualment a l'homo sapiens sapiens,
doncs, s'han trobat en excavacions,
doncs, aquests homínids, però en diverses fases, no?
homínids de fa un milió d'anys, de fa dos milions d'anys...
Vull dir que...
Té més números, vols dir?
Sí, sí, sí.
Almenys aporta potser més proves científiques per fer.
No és encara el 100% demostrable,
però ja té bastant de números
per ser la que sigui més verídica, no?
Ara, que és el que deia abans,
perdona aquest tall, no?
Que podria ser que aquesta teoria de l'evolució,
en un moment donat,
això seria un megamix ja,
un mix de les dues, no?
En un moment donat, com m'hi apuntava abans,
que...
Tingués la intervenció divina.
I tingués la intervenció del creacionisme
en un moment que va dir aquest primat,
doncs, anem a evolucionar-lo.
Perquè...
Això seria un matrimoni perfecte.
Sí, perquè aquesta és la gran pregunta
que es fa a la ciència encara a hores d'ara.
Allò, per què?
Per què aquell humínit que estava per allà a la selva
penjat dels arbres i menjant els plàtans
o la fruita que hi hagués per allà,
no m'hem donat, rep un toc i diu,
anem a evolucionar.
I comença, doncs, l'evolució,
allò que ens ha ensenyat, doncs,
tornem una altra vegada a l'escola, no?
Que comença a agafar les eines.
Això és el principi de l'evolució, no?
El punt aquest de la necessitat o el canvi, no?
Que acabi...
Mentre vaig a dominar l'ambient,
vaig a ser jo qui manipuli.
Això mateix.
I l'evolució representa, doncs,
poder evolucionar, doncs,
de principi poder fabricar una petita eina, no?
Per tallar les coses,
coses que les animals no poden fer-ho, no?
Només s'ho fan, doncs,
les espècies que evolucionen,
com és aquest cas, el nostre cas, no?
Dels homo sapiens, no?
I començant d'una rudimentària destral
o anar a pescar,
doncs, amb estris
i no amb les mans, no?
Perquè, a veure,
jo no he vist cap pòsca que fes peixos,
doncs, doncs, amb xarxes.
Ja m'entens, no?
Sí, sí, sí.
Que el procés de buscar-se la vida
però fent servir eines,
si això ja és propi d'evolució,
doncs, aquí estàs la pregunta que es fa a la ciència.
Per què va passar això?
O en quin moment va passar i per què, no?
I això, doncs,
ens porta també al principi de tot,
del Big Bang.
Per què va haver aquell Big Bang
i es va produir a l'univers, no?
Ui, veta que ens n'anem, ens n'anem.
A veure, tot això era per explicar
que en guany se celebra
el 200 aniversari del naixement de Charles Darwin,
150 de la publicació de la seva obra Capdalt.
Això mateix.
I això vol dir que durant tot l'any 2009
segurament estarem assistint
a diferents celebracions
en forma d'exposició,
de redició de llibres.
Qui era Charles Darwin?
Sí, però...
Digues, digues.
Sí, qui era, doncs?
T'ho dic, t'ho dic.
Va néixer el 12 de febrer del 1809
i això va ser a Anglaterra,
va ser un naturalista anglès
que va explicar que totes les espècies
han evolucionat al llarg del temps
a partir d'ancestres comuns
mitjançant la selecció natural.
Allò que aquí sobreviuen és més forts, no?
I l'evolució és fet i teoria al mateix temps
i això va fer que fos acceptat ràpidament
per la comunitat científica,
mentre que la teoria de la selecció natural
va arribar a ser ampliament vista
amb la principal explicació del procés de l'evolució
a la dècada del 1930.
O sigui que al principi
van acceptar del Darwin
l'evolució.
L'evolució la van...
la van voler acceptar al principi
com una cosa...
bé, que s'ho creien, no?
Segons explicava en el seu llibre fa 150 anys.
El que passa és que la selecció natural
això va trigar més a reconèixer
i no va arribar fins al 1930, no?
Després una teoria, la de la selecció natural
que ha tingut també la seva,
ha servit de base per diferents varietats,
diferents disciplines, no?
Això mateix.
Perquè s'ha utilitzat també
com a exemple en anàlisis sociològics.
Això mateix.
Sortint-se allà del que és la biologia pura i dura.
Perquè, a veure,
ell va asseure les bases
en forma modificada
les bases de la biologia moderna.
Ell, el Charles Darwin,
fa 150 anys,
proporcionava una explicació lògica
de la diversitat de la vida.
O sigui que,
a més a més de donar-nos una llum
sobre com va evolucionar
la nostra espècie, en aquest cas,
doncs va ser el...
gràcies als seus treballs,
va ser, diguéssim,
el fundador d'una branca
que és la biologia,
que es dedica a estudiar això,
aquests processos de selecció natural
i d'evolució i tot això, no?
I bé, i a més a més va aportar altres coses
com els antropòlegs,
que estudien, doncs,
els ossos i aquestes coses també
per descobrir d'on venim
i quins nostres avantpassats, no?
Bé, que ell va asseure les bases
de la ciència moderna.
Això fa 150 anys
gràcies al seu llibre, no?
I val a dir que va morir
un 19 d'abril del 1882
i al llarg de la seva vida, doncs,
va tenir, doncs, diverses històries
que, si et sembla bé,
ho deixarem per un altre dia.
És el que t'anava a dir,
jo estic veient que aquest especial
de Charles Darwin
ha de durar dos programes.
Sí, sí, perquè la seva vida
és molt extensa
i una cosa que el va marcar
va ser el viatge al Beagle,
que va ser un vaixell
que va viatjar, doncs,
a buscar això, els orígens, no?
I hem d'explicar
què és això del viatge al Beagle.
Sí, perquè abans es feia molt
això d'incloure un biòlat
en aquests viatges a altres terres, no?
A altres terres a descobrir coses,
espècies noves i tot això.
I ell, doncs,
aquest viatge al Beagle,
aquest vaixell,
és el que el va marcar, no?
I després també hem de parlar
de les opinions religioses.
Com s'ho va emprendre
la religió en aquest moment?
Cosa que ara
no desperta tanta controvérsia,
excepte a alguns llocs
als Estats Units
que hi ha aquesta guerra
entre el creacionisme
i l'evolucionisme, no?
Però el resta del món
sembla ser que la cosa, doncs,
està la cosa bastant tranquil·la, no?
I està apaïda.
Sí, bastant apaïda
i bé, i fins a tot
els qualits religiosos,
doncs, es resignen
a ensenyar
la teoria de l'evolució,
però ficant el seu granet de sort,
que si Déu, que si això, no?
Vol dir que hi ha una mica
d'harmonia en aquest sentit, no?
La guerra entre les dues teories, no?
O sigui que
ho podríem deixar per més endavant
i ara, per acabar de rematar-ho, no?
Fa llet dir aquesta paraula,
però per acabar de reblar,
podríem dir que
Darwin ha donat noms
a diverses coses, no?
Per exemple, Darwin és un projecte
que té la NASA
que es dedica a estudiar
la vida,
vida, vida, vida,
de tota mena,
siguin plantes,
siguin marcianos,
al sistema extrasolar.
O sigui,
fora del nostre sistema solar,
doncs,
aquestes investigacions
que es fan
per trobar planetes
que puguin contenir vida,
es diu Darwin,
aquest projecte.
El programa, molt bé.
Sí, sí.
També Darwin
és el nom
de la base
del sistema operatiu
dels MAC.
Ah, mira,
això no ho sabia.
A la informàtica ha arribat també.
Sí, sí, també ha arribat
a la informàtica, sí.
La base del sistema operatiu
de les Macs.
Sí, els Macs.
L'empresa Apple
fan servir
ordinadors
Macintosh.
El que passa
que tothom
diu els Macs,
per no
fer-ho més llarg.
Doncs, els Macs,
el sistema operatiu
que fan servir
no és Windows,
que ara
agafarem un apunt
també de Windows,
fan servir
un sistema operatiu
propi
que es diu
OSX.
I la base
d'aquest sistema operatiu
es diu
Darwin.
Sí.
També és una declaració
d'intencions
a dir-li Darwin
en algun projecte,
en alguna cosa,
perquè Darwin implica
directament,
per assimilació,
implica evolució.
Evolució.
És clar,
això és la base.
Al contrari de l'estancament.
És la llavor.
Els primers sistemes operatius
del MAC,
l'OS aquest,
li van posar el nom
de Darwin.
I a partir d'aquí
va anar evolucionant
i ara ja van
pel sistema operatiu.
el més actual
és l'OSX.
És el 10,
diguéssim,
no?
O sigui,
ja han fet
10 OSs
i l'últim
va ser el 9
i el desen,
en lloc de posar-li
el número 10,
li van posar
una X.
Perquè també
és entre
la X
que representa
el número 10
romà
o també
l'X
de 1X
perquè també
es basa
en el sistema
1X,
no?
Vull dir que
tot...
Ho tenen ben pensat
aquesta gent,
és màrqueting
pur i dur.
Però tota la base
és Darwin.
I una altra cosa curiosa,
saps què és una marca
d'anissos
a Badalona
que es diu
Anís del Mono?
Sí,
tant.
Doncs,
t'hi has de fixar
en l'etiqueta
que hi ha
un mono,
un mico
i amb la cara
del senyor
Darwin.
Ara que ho dius,
potser sí?
Sí.
És aquella ampolla
robosa
que té
punt de l'àncies,
no?
Sí,
sí,
i aquest
anís del
aquest mono,
aquest mico,
té un pergamí,
té un pergamí
i el pergamí
saps què diu?
Diu,
és el millor,
la ciència ho va dir
i jo no dic cap
antiga.
Aquesta ciència
era la que havia
fet pública
que el 1859
Charles Darwin
en el seu llibre
L'origen de les espècies.
O sigui,
el pergamí
diu això,
en castellà,
evidentment,
és el millor,
la ciència lo dijo,
yo no miento.
I és aquesta ciència
del llibre
de l'origen
de les espècies.
Sí,
sí.
Una mica de barra,
utilitzar Darwin
per un anís.
Doncs,
això,
això,
no t'ho perdis,
això ve
des del 1872.
El 1872,
o sigui,
el segle XIX.
I en aquell moment,
la persona propietària
d'aquest anís del món,
el Vicente Bosch,
hi va creure molt
en aquesta teoria
de l'evolució
i en el seu anís
hi va ficar
aquest mico.
Va fer el seu homenatge.
I va fer el seu homenatge
i el mico,
la cara és del Derbun,
perquè és un mico
amb una barba
molt poblada,
com deies tu.
I bé,
doncs,
és també un petit homenatge
que volem fer
a una empresa catalana
que en el seu moment,
al segle XIX,
va tenir un reconeixement
per aquesta teoria
de l'evolució.
Bé,
són petites curiositats,
no tenim més temps,
Berta.
Sí,
només dir-vos
que es va presentar
la setmana passada,
encara no està a la venda
d'aquí un any,
però ja es va fer
la presentació
als Estats Units
la setmana passada
del Windows 7,
que ve a substituir
el Vista,
però en el fons
no és que sigui
un nou sistema operatiu,
és una versió
millorada del Vista,
perquè el Vista
no ha acabat de...
No ha qüallat,
no ha acabat de qüallar.
Perquè,
què passa?
Doncs,
doncs,
tenia problemes
i el Windows 7
ve a substituir
aquests problemes,
perquè té una arrencada
més ràpida,
té menys consum
i a més a més
la novetat
de pantalla tàctil.
Home,
això és una gran novetat.
Això mateix.
Doncs,
el Windows 7
està començant
a escalfar motors.
Molt bé.
Berta,
tanquem ara sí,
prometem una segona part
sobre Darwin,
però tanquem la secció
avui
amb música,
amb aquell viatge a vinília
que fem sempre.
presenta'ns,
presenta'ns,
quina música
ens has portat avui.
Doncs,
mira,
el 1987,
un grup de les comarques
barcelonines,
en aquest cas,
del Vallès,
em sembla que eren
de Sabadell,
la Madame,
doncs,
van treure el primer disc
que es deia
Sense pressa.
Però aquest primer disc
de l'any 87
no va acabar de rotllar,
no va tenir el ressò
que s'esperaven
i el 1988,
un any després,
van dir,
anem a fer un tema
d'aquells que cridin
l'atenció.
I van treure un maxi-single
amb el títol
Creus que és una bona idea?
I en aquest disc
donen exemples
de coses
d'una enquesta
que es va fer
el 1988,
enquestes sobre
que hi havia
36.000 litres
de pipí català
que s'hi eren recollits
cada any
a les piscines.
Després també
que el 96,6%
de la població infantil
no tornava al canvi
a la seva mare.
Després també
el 6%
de la Guàrdia Civil
confessava
la seva preferència
en fer l'amor
amb tricorni.
Vol dir...
Dades d'aquestes curioses,
no?
Sí, dades curioses
que ells van dir
doncs anem a fer
una cançó
sobre aquestes dades curioses
del 1988
i evidentment
van cridar l'atenció
perquè això
va ser
un ressòmai
i tic
aquí
a aquestes emissores
municipals
aleshores,
no?
El 1988.
Creus que és
una bona idea?
Déu-n'hi-do,
amb la madame
tancava avui
La terra és plana.
Veta,
moltes gràcies.
A reveure.
Una bona idea
de lo que dura
Una mala idea
Molt més dura, molt més
Una bona idea
Dura lo que dura
Una mala idea
Molt més dura, molt més
Una bona idea
Una bona idea
Una bona idea
Una bona idea
Ja està
Una bona idea sí que dura o dure samele
natural.
Sous-titrage Société Radio-Canada
C'est une bonne idée !
Sous-titrage Société Radio-Canada