Falten uns 40 minutets, més o menys, perquè siguin les 6 de la tarda
i abans de tancar aquesta primera hora, connectem amb la nostra unitat mòbil.
No és l'hora habitual en què ho solem fer, normalment ve cap a 3 quarts de 7,
però és que avui el tema s'ho mereixia.
A les 5 de la tarda començava un cicle de projeccions de documentals
al voltant de la tàrraco romana, dels vestigis del passat,
documentals arqueològics i, en fi, de divulgació,
que s'emmarquen dins el Festival de Reconstrucció Històrica Tàrraco Viva.
Pep Sonyer, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Ets a l'ICAC, a la plaça d'en Rovellat.
Ho recordo perquè mira que he dit coses i no l'havia dit, això.
A la plaça d'en Rovellat, al costat de Calagar-se.
Sí, al costat de Calagar-se.
A prop del bar Tòfol, sí?
Sí.
Entremig, d'un lloc i l'altre.
Aquí a la seu de l'ICAC.
I, home, una pel·lícula, un dels documentals,
una pel·lícula, un documental, ja s'està veient en aquests moments.
És el que ha començat a un quart de 6 de la tarda.
I l'altre es podrà veure, doncs, quan siguin aproximadament dos quarts de 7.
El primer, doncs, com et deia, ja està veient-se en aquests moments.
És un documental que es diu Los Festines de Luern.
És una investigació arqueològica sobre els festins gals.
El següent serà sobre els mons oculs de la Roma subterrània.
Aquest és molt interessant. L'altre també, eh?
Però, vaja, aquí vulgui venir a dos quarts de 7 encara de temps a veure aquest altre documental,
que és de producció nord-americana,
i que es podrà veure com és la Roma que hi ha sota el subsol.
Sota de Roma, doncs, hi ha una autèntica ciutat amagada
i és el que podrà veure a través d'aquest documental.
Sí, perquè em sembla que, a més, aguarden vestigis d'èpoques anteriors,
perquè sembla que a Roma només hi hagi passat el romà imperial,
i no, no, que a sota hi ha més coses.
Efectivament, hi ha més coses més enllà dels romans.
I, de fet, podríem dir que aquest festival, aquesta projecció de documentals,
aquest segon cicle de documentals, també barca més enllà dels romans.
Vull dir, no només podrem veure vestigis de la cultura romana,
sinó que també hi ha altres investigacions sobre altres cultures,
altres civilitzacions, que també podré veure aquí des d'avui i fins divendres.
Però, mira, Núria, tot plegat, tot plegat arrenca d'una col·laboració de l'ICAC
amb el Festival de Vida Soa, que el festival aquest de Vida Soa,
enguany arriba la novena edició, pertany al Museu d'Irun,
i de tot plegat, home, volíem parlar, volíem explicar com s'arriba fins aquí,
com es fa aquesta col·laboració, i, doncs bé, que s'està donant, de fet, bons fruits, no?
I per això ens acompanya, de fet, de seguida parlem amb el Magí Serichol,
amb el conegut de Tarracoviva, que també ha vingut aquí,
però ara ens acompanya amb l'administrador de l'ICAC,
i és Jordi Pairet, que ens explicarà com ha anat això, com ha anat aquest procés, aquesta col·laboració.
Jordi, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Això arrenca la segona edició, per tant, doncs, com va anar?
Com va sorgir la idea, doncs, de connectar a Mirun i de fer aquesta col·laboració?
Doncs, mira, de fet, nosaltres, des de l'Institut, com bé sabeu,
la nostra voluntat també és no només fer la recerca,
sinó fer arribar la recerca a la societat en general,
i, per tant, els temes de difusió de la investigació arqueològica ens és important.
En aquest sentit, volíem estar presents i participants activament en el Tàrrec o Viva,
i parlant i treballant amb el Magistre Vitjola a veure en quina línia podíem posar-nos a treballar
a partir de les nostres institucions, de la nostra institució, de les nostres possibilitats,
vam creure que, dedicant-nos a endençar-nos en aquest camí dels documentals arqueològics,
podia ser un bon camí, podia ser una bona manera de fer apropar els visitants del Tàrrec o Viva
un conjunt d'informació que utilitza el mitjà cinematogràfic per fer presents
i fer arribar, com bé saps, des de realitats virtuals, d'estudis del passat,
des de fruit de les recerques arqueològiques, de la investigació arqueològica, etc.
Per tant, pensàvem que col·laborar i començar a crear el cuquet
i l'ànim de passar a documentar els arqueològics a Tarragona
podria ser una bona manera de col·laborar.
Pensat això, també, quan un pensa aquestes coses, és perquè té contactes i sap,
i en aquest sentit, clar, coneixíem la gent d'Oiasso, d'Iron,
una gent magnífica que estan impulsant un museu i treballant de forma interessantíssima,
i ells realment tenen una llarga experiència en treballar en aquest món,
de la cinematografia aplicada en el món de l'arqueologia,
i, per tant, ells estan, com veies molt bé,
darrere del Festival Internacional del Cinema Arqueològic.
Clar, va ser qüestió de parlar amb ells, connectar amb ells,
i a partir d'aquí va néixer, i ells, de fet, també estan aquí presents
com a museu en el Tarracoviva, i a partir d'aquí neix la idea
i comencem a treballar-la, i, com bé dius, estem a la segona edició,
i cada any, doncs, presentem, crec, documentals més interessants,
i realment són molt diversos, no són ni la mateixa temàtica,
ni la mateixa cronologia, ni la mateixa tècnica de filmació,
són molt diversos i val la pena que tothom els pugui gaudir,
i alguns més interessants que altres, lògicament.
Val la pena explicar que, doncs, que són documentals,
fets amb molt de rigor històric, però també amb molta tecnologia,
perquè hi ha recreacions en 3Ds, hi ha rigor, recreacions,
però, a més a més, alguns dels millors professionals a nivell mundial,
en l'elaboració de documentals arqueològics,
perquè, de fet, aquest festival, dir-ho, fan una tria,
ells fan una crida, fan primer una crida,
perquè tothom que vulgui s'hi presenti, però fan una tria,
i al final queden, això, els millors del món, no?
Exacte, i després en donen un premi,
i, per tant, nosaltres el que aquí estem passant és
una selecció dels seleccionats,
i, inclouent-hi, entre altres, els premiats, no?
I, per tant, evidentment, tampoc no és un tipus de documental
que sigui purament descriptiu d'unes restes,
sinó que hi ha documentals que poden ser aquest tipus,
però n'hi ha d'altres que són purament noves tecnologies,
3D, recreació virtual,
o n'hi ha d'altres que el que t'estan és explicant
tot un procés de recerca, una mica detectives,
d'un aclariment, d'un dubte de la història, no?
I que, a la vegada, doncs, estan tractant
des de temes d'època romana,
o temes gals, com el que ara estem veient,
o temes d'època cartaginesa, o egípcia, etcètera, no?
Estic pensant que això fa possible que el ventall de possible públic
que pugui venir aquí és molt ampli, no?
Perquè, home, els interessos són molt variats, eh?
I, a part, n'hi ha uns que duren 15 minuts
i altres que duren 40 minuts, eh?
És a dir, que hi ha una mica de tot.
Exacte, exacte.
No és una cosa estàndard.
Per tant, tenim tots els formats
i això ens ajuda, doncs, a que el públic pugui vindre
a veure un d'aquests documentals,
tornar demà a veure un altre que li fa gràcia,
de fet, té la llista, té l'explicació de tots ells,
i pot escollir el que li agrada més en aquell moment
o el que té més interès, evidentment.
I, francament, és interessant remarcar
que tots ells tenen una gran qualitat.
Lògicament, estem buscant les versions originals,
per tant, aquells que són en francès
tindran la traducció, la descripció...
Subtitulada.
Subtitulada, evidentment, etcètera, no?
Però, i els castellà en castellà, els anglesos igual,
però el que es tracta, realment, és de buscar l'opera prima, no?
El documental ben fet i ben muntat i ben estructurat.
Aquest nexe d'unió entre l'ICAC i el Festival de Tarracoviva,
per tant, té, diguéssim, futur, eh?
I tant, que té futur, i l'hem de seguir cuidant,
l'hem d'incrementar, i nosaltres sempre estem oberts, doncs,
a col·laborar amb Tarracoviva i amb l'Ajuntament,
i hem de jugar el nostre rol, el nostre paper,
i amb molt de gust el fem, i molt engrescats,
i, com dèiem amb Magí, no?, abans d'aquest moment,
doncs, si poquet a poquet podem aconseguir
que aquests documentals, aquest cinema,
cicle de cinema arqueològic vagi arrelant
a poc a poc a la ciutat, creiem que pot ser un bon èxit.
Jordi Pairet, administrador de l'ICAC, moltes gràcies.
Estarem atents, ara anirem explicant, doncs,
que se'n van fent tant avui, se'n van projectar tant avui,
dimecres, com demà dijous, com també divendres.
Moltes gràcies.
Exactament, moltes gràcies a vosaltres.
I també, Núria, volem parlar amb el coordinador de Tarracoviva,
amb el Magí Seritxol, doncs, que també té,
ha estat avui aquí la presentació, i també té el seu que a dir.
Escoltem-ho.
Magí, molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Home, està molt bé, no?, que es faci aquest cicle de documentals,
insistim, perquè no són pel·lícules, són documentals
amb rigor històric, amb moltes recreacions en 3Ds,
que allò, visualment, pots veure moltes coses, no?,
de com era l'època de Roma.
Bueno, és una eina fantàstica de divulgació, és el cinema,
i el cinema no té per què ser pur entreteniment,
com les pel·lícules de ficció,
arqueològic, que ja ho hem dit avui a la presentació,
doncs, que cada vegada agrada més,
i que hi ha festivals internacionals de tota Europa,
que cada vegada són més potents, perquè cada vegada tenen més públic,
i no podíem quedar una miqueta al marge d'això.
Aleshores, el que fem, amb la col·laboració de l'ICAC,
que sense ells no s'hagués pogut fer,
i amb la col·laboració també del Museu de Iasso de Girón,
doncs, oferim per segon any
un cicle de documentals arqueològics,
que va ser molt romà,
encara que hi ha algun que no és romà, però és molt clàssic,
perquè la gent en gaudeixi,
i realment jo crec que el públic està començant a agradar-li
i a dir que és interessant
com des de la documentació cinematogràfica
pots arribar a les excavacions,
al que és el coneixement de l'arqueològia.
És una bona eina,
ara ho estàvem parlant, la potenciarem,
és un element que des del festival ens interessa moltíssim potenciar,
és a dir, com una aportació del món audiovisual,
i això ho potenciarem, i crec que anirà més.
Crec que ara ho pensava,
que es complementa molt bé amb les reconstruccions que feu vosaltres, no?
Es complementa del tot,
perquè el que la gent veu els documentals
és allò que en part després ho veu en reconstruccions materials.
Ah, mira, això ho van veure en aquell documental
que sortia a aquelles legions o aquell d'això.
Això és un altre element de plus, diguéssim,
que aporta valor al festival i a les activitats que fem.
Hi ha un d'avui que parla de com és el subsol de Roma,
que Roma és notícia per altres coses, no?
I que explica que hi ha d'una autèntica ciutat amagada sota de Roma, no?
Sí, espero que avui els col·legs no s'hagin d'amagar, eh?
Esperem que no, eh?
Esperem.
A veure, aquí el Jordi ho deia abans,
el Bairet deia, evidentment,
és a dir, tota...
que aquí es respira Roma
i tota la riquesa que té Roma, no?
El subsol de Roma és un món.
Vull dir, no soc un gran expert,
vaig bastant i sempre que pugui vaig a Roma.
Si t'ensenyessin tota la Roma que està en el subsol de Roma,
és impressionant, realment.
Podríem fer el megamuseu
només de les coses que tenen en el subsol, no?
Vissar per sobre, eh?
Perquè també hi ha un altre que parla del món del vi a l'antiga Roma.
Aquí també hi ha teca, aquí, eh?
Aquí hi ha teca, el que passa que també el món del vi a Roma
és un món, entre cometes,
perquè hi ha molta gent que ha provat recreacions molt bé fetes de Roma
i, evidentment,
de mil i escaig d'anys d'evolució del vi,
els vins ara són molt bons, eh?
Per tant, hem de...
És a dir, el valor del vi recreat de l'antiguitat
és un valor bàsicament arqueològic,
bàsicament cultural,
perquè difícilment superen tot el saber acumulat sobre enologia
que tenim en aquests moments, no?
És a dir, un vi romà no es pot comparar amb un gran vi des d'ara.
Però sí que es pot comparar en el sentit que té l'interès afegit de la història,
és a dir, que si et proves un vi recreat arqueològicament romà,
doncs té molt d'interès a nivell arqueològic i a nivell de coneixement.
Passa el mateix amb el queig de l'època, no?
Que també, si el provéssim tal com era llavors, el gàrum, no?
El gàrum, sí, el gàrum.
El gàrum era una miqueta això, una salsa per potenciar els sabors, no?
Ara nosaltres utilitzem altres salses.
Són salses molt fortes, eh?
Jo recordo una recreació que va fer passar en un restaurant aquí de Tarragona,
que ho va fer amb tines de fang,
li va posar tot el que se sap de com se feia el gàrum,
després va licuar allò,
i un dia allò li poses una cullereta a la que et passes, és inmenjable, no?
Però si ho poses en cura, realment potenciia el sabor dels menjars.
De tant, jo crec que aquella gent sabia el que es feia.
Tornant als documentals, he vist que molts són francesos
i també hi ha molts d'Estats Units.
No sé si els menjables experts en la matèria estan a tot arreu,
aquí n'hi ha també, eh?
Aquí n'hi ha,
el que passa que el nivell audiovisual didàctica del patrimoni,
tant a França, sobretot a Estats Units,
sobretot a els països anglossexuels més que a França,
és innegable.
És a dir, el Canadà potser és una potència mundial
en el que és documentals arqueològics,
i de fet només cal mirar l'existència de canals de televisió,
de didàctics a Canarà i als Estats Units és enorme, no?
Realment tenen més tradició,
i ja fa anys que s'hi dediquen més.
Jo espero que al nostre país,
que també ho hem comentat avui,
a Catalunya comenci a haver també
d'alguna manera d'interès pels documentals arqueològics.
És la tecnologia aquesta del 3D,
que permet fer moltes virgueries, no?
I, home, millor poguessin veure tal com era,
o aproximant-se al màxim possible,
tal com era un monument, per exemple,
a un carrer romà, no?
Que això facilita molt les coses.
Home, tenim els recursos arqueològics,
tenim una tradició arqueològica molt important.
M'encara el sector creatiu,
és a dir, que gent creativa del medi audiovisual
es posi a fer aquest tipus de documentals,
que jo crec, sincerament,
i ho dic molt modestament,
crec que tindria gran acceptació.
És magia aquesta una part
del Festival de Reconsiència Històrica i Corromana,
a Tarracoviva.
Recomenem des d'aquí,
no sé, aquest segon cicle de documentals arqueològics,
però més enllà d'això,
hi ha moltíssimes activitats,
i aquest cap de setmana que se s'acosta
és el cap de setmana, diguéssim,
el plat fort del Festival,
comencereu a fer les reconstruccions
i les exhibicions al Roccaral
i tot allò que comporta, no?,
que és molta feina.
Quasi el 80% de la programació encara està per fer,
serà aquest divendres i septi-dumenge,
i esperem que el temps acompanyi
i que sigui una de les millors edicions,
així ho hem preparat, com a mínim,
hem preparat un ampli programa de creixement,
i malgrat la crisi seguim creixent,
i per tant esperem que al públic li agradi i que vinguin.
Home, la crisi ha sigut un dels temes estrella aquest any, no?,
que hi ha hagut diferents tallers...
Sí, a més a més, sigo molt curiós
que un dia,
escolta, des de la història també es pot reflexionar sobre el present,
de fet, és una de les coses que té bones la història,
és a dir, si la història l'aprens només
com més coneixement del passat,
per mi queda una miqueta floix,
és a dir, el coneixement de la història
ens serveix per reflexionar sobre el present,
no és que siguin iguals,
el passat i el present no són mai iguals,
però la reflexió del passat sempre ajuda a reflexionar sobre el present,
llavors, quan fem,
ara vam fer això de la dona formentada,
ja ho tornem a repetir aquest cap de setmana,
quan fas reflexions,
que els romans van tenir alguns problemes similars,
com ho van resoldre?
Es van resoldre,
doncs, d'an totes a una,
implicant la part estatal,
implicant les empreses privades,
implicant a tothom,
i al final, doncs, te n'acaba sortint.
Vull dir, va, llavors ja ha sortit de la crisi,
no sé com, però sí que n'hi ha de sortit,
i també llançar una miqueta un missatge positiu,
no?,
és a dir, que si tots ens en sortim de pitjors,
hi ha hagut crisis més fortes,
jo crec que ens en sortirem claríssimament.
Escolta, Magí,
per aquí que estic una mica despistat
i no tinc el programa a mà,
del cap de setmana,
són moltes coses,
ja ho has dit, eh?
Però per què destacaríem, eh?
Això depèn de cadascú,
a cadascú li agrada el que li agrada,
a la gent li agrada les coses tranquil·les,
a la gent li agrada les coses més espectaculars,
jo sempre aconsello,
veniu, passegeu,
mirau a veure què hi ha,
aneu traient el nas,
descobriu, va,
tu els mateixos...
És igual com visites una ciutat,
la millor manera de visitar una ciutat,
en part és que no es no documentar-te massa,
és a dir,
perda-te una miqueta,
perda-te pels carrerons,
descobreix aquella plaça,
descobreix aquell restaurantet,
aquell museu petitet,
sempre trobaràs joies,
a Tragaona ens ofereix un marc
molt impressionant per això
i el festival està pensat també
per perdres una mica i descobrir coses.
A Rucarali veurem aquelles ballestres gegants,
aquelles coses...
Sí, sí, les veurem i en funcionament,
com cada any,
és a dir, a més em sembla que aquest any
els alemants han posat dos peces noves,
és a dir que segurament hi haurà peces d'artilleria noves,
sí.
Veurem això,
veurem també l'amfiteatre,
activitats...
Sí, bé, l'amfiteatre hi ha en el grup aquest italià,
l'Anse de Micandi,
que aquest any fan activitats noves per la nit,
en petit format,
que esperem que tinguin èxit
i que l'any que ve ho puguem ampliar,
és una miqueta de l'agladiós
és el que més coneix la gent i tal,
que està molt bé i que ho seguirem fent, no?
Però bé,
hi ha moltíssimes coses de petit format
que a mi em sembla que són molt interessants.
Aneu alimentant tots els sentits,
eh, de la Tàrca Viva,
perquè mira, Magí,
aquí amb la vista,
per veure d'aquests documentals,
també amb la vista,
amb aquestes recreacions i reconstruccions,
i el paladar,
que aquest any també és molt important, no?
Tapes d'una banda i menús de l'altra.
Sí, aquest any estem molt contents
perquè els restaurants han fet un esforç extra
i ofereixen una ruta de tast
i, a més a més, un menú integrat.
Jo crec que els està funcionant molt bé,
perfecte.
Magí, Seritxol,
que vagi molt bé,
conegu de les activitats de Tàrca Viva,
que vagi molt bé
i, escolta'm,
tothom que vingui aquí,
de moment, aquests dies,
avui, demà i divendres,
que puguin veure aquests documentals
amb rigor històric
i amb moltes recreacions
interessants a veure
i per aprendre, doncs,
com era l'època,
l'antiga Roma,
però també d'altres cultures
que també es poden veure aquí.
I viscadivia, per exemple,
els festins dels Gals,
per exemple,
que deus que eren sonats,
aquests, no?
Sí, sí.
No, bueno,
que totes les cultures
tenen les seves celebracions gastronòmiques
relacionades amb celebracions polítiques
i socials, no?
I, per tant,
és una altra riquesa, també,
de comparar cultures diferents
i, per tant,
que la gent vegi una mica
no només el món romà,
sinó tota la complexitat
tan bon clàssic.
Avui, d'altra banda,
estaràs pendent de Roma o no?
Bé, no soc gaire futbolero, jo, no?
A més a més,
tenim un conferencià a les set
i l'hauré de mimar
perquè suposo que estarem poca gent
o, bé,
hi haurem de mimar una mica,
però, bueno,
espero que guanyi el Barça,
però, vaja,
no soc massa futbolero.
No tiraràs coetxa?
No,
intento no molestar massa els veïns,
però, vaja,
entendria aquesta alegria,
suposo que hi haurà alegria,
suposo que,
i espero que guanyin,
però, vaja,
ja t'estic dir,
i això de la piloteta
no m'agrada gaire.
Magister Ixol, gràcies.
A vosaltres.
Doncs, Núria,
paràl·lules de Magister Ixol,
que, home,
que s'ha posat aquí
el carmelet a la boca, eh?
Home, i tant.
Amb moltíssimes activitats.
Escolta, anem bé de temps o no?
Com anem de temps?
Cinc minuts justos.
Doncs mira,
et sembla que repassem la cartellera,
com si estiguessin parlant de cinemes.
Apunteu, apunteu,
agafeu polígrafa,
perquè això val la pena.
Doncs mireu,
avui mateix aquí a l'ICAC,
a l'Institut Català de l'Arqueologia Clàssica,
pla Sant Rovellat.
A dos quarts de set de la tarda
podeu veure el documental
Mundos Ocultos.
És un documental,
es diu La Roma Subterrània,
és nord-americà,
dura 52 minuts,
i parla d'això,
del que podeu trobar sota la Roma,
viviendes, santuaris, calçades,
aqueductes,
i no només d'època romana,
sinó també d'altres civilitzacions.
Demà, Núria,
demà, deixeu-vos.
A les cinc de la tarda
es pot veure el documental,
en què cas és canadenc,
per tant, com deia,
i el Magí són dels potents,
es diu El secret de la devesa de les serps,
i en aquest cas parla
de la civilització minoica de Creta,
que va ser identificada
per primer cop
per un arqueòleg anglès,
i que va excavar, doncs,
un dels palaus
d'aquest estil més importants.
Es pot veure en aquesta pel·lícula
i Viatge a Creta,
també, doncs,
ho podreu veure en aquest documental
demà, en aquesta hora.
A les sis de la tarda,
el Teatre Romà de Cartago Nova,
un altre documental,
en aquest cas, mira,
és espanyol,
aquest documental,
i dura 12 minuts.
Sí, aquest és breu, eh, Núria?
Sí, sí, ho veig, ho veig.
12 minuts.
El tens?
Sí, que em diguen de què parla, va.
El tens-ho per aquí.
Sobre la Cartago,
vaja,
el Teatre Romà de Cartagena,
l'antiga Cartago Nova,
que ha estat darrerament recuperat
i convertit en museu.
Ens presenta la història
d'aquest edifici,
del Teatre Romà,
el que era el Teatre Romà de Cartagena.
Just, just.
I mira,
i un quart d'hora més tard,
un quart de set,
Vinum,
Història del Vient a la Itàlia Antiga.
Aquí parlaran, doncs,
un enginyer i arqueòleg
de començament del segle passat
ens van introduir
en el coneixement de l'art del vi
per part dels pobles itàlics,
i sobretot dels atruscos.
Imagina't,
parlant del vi atrusc,
demà a un quart de set.
Més tard,
demà d'içous,
el podreu veure a tres quart de set,
Demeter,
el mite,
la llegenda i les tradicions
d'aquest descobriment a Itàlia
d'una estatua de la dresa Demeter,
que és, en fi,
doncs, aquesta dresa
de la qual parlaran
en aquest documental.
I ja divendres
tenim, en aquest cas,
la projecció de vida en les termes.
És una producció espanyola,
l'altra era italiana,
aquesta és espanyola,
i aquesta podrem veure
les reproduccions virtuals
de les termes de Malianyo
a Cantàbria,
que és el punt de sortida
d'aquest documental
que explica l'oció
i el funcionament
dels banys públics
en època romana.
Demà, interessant,
per tant,
a les 5.
I, Núria,
hi ha un quart de 6
que podran veure.
Ho tens per aquí,
un quart de 6, demà?
Ho tinc, ho tinc,
un documental també
que es diu Les Ur,
no sé com pronunciar-ho,
Tierra de Ceramistas Romanos.
És un centre de ceràmica,
un centre al farero,
no sé com traduir-ho,
un centre de ceràmica,
el de Les Ur,
que va ser un dels principals
de la Gàlia.
Allí produïen, doncs,
vaixelles de taula,
els plats, els gots,
tot el que utilitzaven
per dinar, per menjar.
Doncs mira, sí,
i demà també hi ha un altre
documental espanyol
que es diu
Tiro el cementiri,
perdó,
fenici d'Albás,
i en aquest cas,
doncs,
és durar 12 minuts,
és curtet,
i parlaran d'això,
d'aquest cementiri fenici
d'aquesta localitat.
I també és una reconstrucció
en tercer cas,
que posarà al servei
de l'arqueologia
aquesta recreació
de la necròpoli fenícia
del Bas Antiro,
això és a l'Ivan.
I per últim,
demà,
un quart de 7,
l'última de les projeccions
d'aquests documentals
d'aquest segon cicle,
que es diu
Els últims romans,
és francès,
en aquest cas,
dura 52 minuts
i parla d'un gestiment
arqueològic
de Segalassus
a Turquia.
En fi,
que està molt bé,
també, això,
eh?
Vull dir que,
Déu n'hi do,
podeu triar, eh?
És molt interessant, eh?
Entrada gratuïta
i lliure, Pep?
Entrada gratuïta i lliure,
sí, efectivament, eh?
Només cal fer-me-hi fins aquí,
fins a l'ICAC,
a la plaça d'en Rovellat,
recordeu,
és a la part alta,
per a ells que estigueu
de fora de la ciutat,
busqueu per aquí
el Museu Nacional Arqueològic,
tireu més cap amunt,
pregunteu per Calagar-se,
que és aquí al costat,
que és una de les restes
que tenim del caixueu,
de l'antic caixueu de la ciutat,
o pel Bartòfo,
que també aquí a la vora,
i en aquesta plaça d'en Rovellat
ja veureu l'ICAC a fora,
veureu l'ICAC a fora,
entreu dins,
hi ha una mena de petita sala
d'exhibicions,
d'audicions,
i allà es podré veure
aquests documentals.
Està molt bé,
avui, demà i divendres.
Tu t'hi quedes, no, de fet?
Em volia quedar, Núria,
però saps què passa?
Que és subtitulada,
la pel·lícula,
el documental que podrem veure
a dos quarts de set.
I què?
A veure, si vols m'hi quedo,
però és que no...
Jo la idea era
quedar-me a agafar una mica de so,
però clar, si és subtitulada...
Això ho decideixes tu, Pep.
Bueno, m'ho rumiu,
a veure si puc veure
aquests molts ocults,
la Roma subterrània.
Ah, jo crec que pot ser interessant.
De tota manera,
comença d'aquí mitja hora, eh?
Sí, per això que és no res.
Mira, pots anar a fer un cafè per aquí...
Home, aquí hi ha una altra receta
per aquí, la merda de cara.
Fa el solet per aquí dalt.
Doncs home, aprofita
i després, si t'hi vols quedar,
doncs podem parlar amb gent
que hagi vist el documental.
En fi, com vegis?
Tu mateix.
Per cert, hi ha dues noies bessones,
petitones, d'un any i mig.
Sí?
Dos anys, potser, eh?
I miraran els documentals?
No, no, estan per aquí
jugant a les escales de
van pentinades igual
i porten el mateix vestit.
L'únic que forma diferent
són les sandàlies.
Unes blancs i l'altre de cua taronja.
Ja m'estranya
que no hagis parlat amb elles.
Ja m'estranya.
Bé, ho deixem aquí, ho deixem aquí.
Adéu.
Adéu.
I és que arriben els titulars
a l'actualitat nacional i internacional.