Felip Caudet, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria, i bona tarda a tothom que ens estàs escoltant.
Jo el titular ja l'he llançat.
Dic que avui auriculoteràpies és l'única cosa que he dit.
Mira que ens has parlat de teràpies.
Sí, t'he parlat de molts recursos diferents,
dels que tenim els fisioterapeutes.
Sí, perquè el Felip sempre diem que és fisioterapeuta,
però no és per casualitat que diem que és especialista en salut.
Perquè la fisioterapeuta potser té diferents recursos.
Sí, pot ser molt global i té molts temes diferents on abordar.
Moltes vegades només ens coneixen per qüestions musculars,
esquelètiques, el típic mal d'esquena,
però hi ha especialitats de fisioteràpia molt desconegudes pel gran públic.
Per desgràcia només són conegudes perquè hi ha gent
que pateix algun trastorn concret.
Pensa que hi ha fisioterapeutes que es dediquen al sistema respiratori,
als pulmons, a les malalties pulmonars,
altres al sistema origenital, a les incontinències urinàries, per exemple.
Això també es tracta a través de la fisioteràpia?
I tant, i tant.
Hi ha especialistes, a més a casa nostra a Catalunya
tenim gent que ens saben un tou,
i que poden solucionar problemes que molts cops
queden marginats i apartats perquè es desconeix el tractament,
fins i tot en els medis més convencionals,
en la medicina més convencional,
a vegades també es desconeixen una mica a la nostra feina.
Som una professió força jove en aquest país,
tant parlant que la fisioteràpia porta uns...
aproximadament, eh?,
a les nostres contrades, uns 25 anys d'història.
I a Europa pensa que la fisioteràpia va néixer
aproximadament després de la Primera Guerra Mundial.
O sigui, ens porta en un avantatge substancial.
Ens hem posat al dia,
el que passa que encara...
la gent encara no coneix ben bé quin és aquest origen.
I a vegades falta que això que deies tu, no?,
a conèixer-se hi ha, a més, coordinació.
Sí, sí.
Allò de dir, mira, aquest mal...
Arribarà, suposo.
...me'l pots tractar així, així, així.
Felip, per què, concretament, avui parlem de l'auriculoteràpia?
Avui parlem de l'auriculoteràpia perquè, mira, Núria,
hem organitzat el primer curs d'auriculoteràpia,
que es fa aquí a Tarragona,
i concretament és per fisioterapeutes,
perquè és una eina que és idònic,
que estigui en mans de persones qualificades.
Molt bé, un curs que més ve avalat, no?
Ve acreditat pel Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya.
Això vol dir que té una qualitat,
que ha passat uns controls dels temaris que s'emparteixen
com de la formació de la gent que fem el curs,
que donem el curs.
I els ja tardes, així, per la patilla que s'acostuma a dir,
doncs tindrem un minicurs, no?,
perquè el Felip ens explicarà en què consisteix.
Se'n faré cinc cèntims, sí, sí, sí.
Jo abans anava a dir que és una pràctica nova
i llavors ha dit allò de relativament nova.
Què passa?
Ara, quan ho expliqui una miqueta,
tothom dirà, ah, és això, ja ho havia vist.
El que passa que us explicaré una mica d'on ve
i fins i tot quina és la novetat de tot això.
Segurament heu vist a vegades gent
que a l'orella porta enganxat com una espècie de boletes,
com uns trossos d'esperadrà, potser heu vist.
Sí, que a vegades està tapat amb esperadrà.
Sí, i a vegades dius, no, no m'ho toquis, que va mal,
t'han dit fins i tot, no?
Sí, i dius, per què sona? Per deixar de fumar.
Per deixar de fumar, per aprimar-me.
Sí.
Això també ho hem sentit.
És que és típic i tòpic, perquè bàsicament
un dels tractaments més coneguts d'auriculoteràpia
és la deshabituació tòxica, no?
Pot ser el tabac, com pot ser l'alcohol,
i fins i tot com pot ser la facilitació de seguir una dieta.
El que passa és que l'auriculoteràpia és molt extensa.
Et podria dir que hi ha un canvi de concepte, no només auriculoteràpia,
sinó que, quan encara anem més endins de la temàtica,
ja no es passa a dir d'auriculoteràpia, sinó a dir auriculomedicina, fins i tot.
Agafa aquest estatus perquè hi ha països com França,
en els que hi ha tota una passada diagnòstica.
Hi ha metges que la practiquen i la fan servir en la seva pràctica habitual.
A auriculoteràpia sona directament a orella,
però estaríem parlant del pàmpol extern.
A dins de l'orella no té el pavelló auricular.
Però a l'interior res, eh?
L'aula interna res.
El que és el fet de sentir, d'escoltar, no té res a veure amb això.
Auriculoteràpia, com molt bé diu la paraula,
és una teràpia basada en l'orella, en el pavelló auricular.
Què vol dir això per la gent que ens escolta?
Vol dir que a través de punts que hi ha a l'orella,
tot un mapa que hi ha descrit,
podem tractar diferents parts del cos.
Podríem tractar gairebé tot el cos.
Que seria com allò que diuen que en els peus,
la reflexoteràpia, que en els peus s'hi troben tots els òrgans del cos representats.
Correcte, correcte.
Mira, l'auriculoteràpia és també una teràpia reflexa,
com pot ser la reflexoteràpia, que això ho hem sentit més.
Fins i tot estem més acostumats a que algú, la veïna, el germà, el cosí,
ens hagi dit, ah sí, m'han fet uns massatges als peus.
Avui en dia la reflexoteràpia en els peus és ja bastant comú i acceptat.
Per això faig la comparació.
És una teràpia també reflexa, per tant això ho sabem.
Ara, també et puc dir, Núria, que justament la teràpia a l'orella,
l'auriculoteràpia, és de les teràpies reflexes la més estudiada,
és a dir, la més investigada a nivell científic.
Ah, sí?
És la que sabem o que coneixem molt bé,
i molt bé d'una manera molt exacta, com funciona.
És a dir, què passa quan jo estimulo certs punts de l'orella
i per què a la resta del cos s'activen uns mecanismes.
Això ho sabem.
Això, que sigui la més estudiada,
pot tenir a veure amb el fet que no és una pràctica oriental,
com ho seria la reflexoteràpia, sinó que és europea.
I, per tant, s'han utilitzat des que es va crear un sistema de coneixement científic.
Tornem al principi, tornem a això que deies d'envis d'algú que ho porta a les orelles, no?
I normalment, algú ens explica i ens diu que allò li ha posat el seu acupuntor,
o algun metge xinès li ha posat a l'orella.
Això ens ho diuen, no?
I per què ens ho diuen?
Mireu, això va de molt més a lluny, eh?
Parlem, que era bé, d'uns quatre segles abans de Cris, eh?
Els xinesos, els xinesos sabeu que són els inventors de l'acupuntura,
que és una era terapèutica que consisteix a posar unes agulles en uns punts de tot el cos
i regularitzar el que ells diuen la circulació energètica.
Doncs, s'aconeixia d'aquesta manera, però també d'una manera una mica casual,
que a l'orella hi havia algun punt concret que semblava que tingués funcions.
No només ho deien els xinesos, Núria.
Pensa que, per exemple, els grecs, i concretament Hipòcrates, el pare de la medicina,
doncs té textos en què descrivien el sagnat, el sagnat d'unes artèries que hi ha darrere de l'orella,
per tal de tractar la infertilitat i la impotència sexual.
Això està descrit.
Hi ha textos molt, molt antics que en barren ja.
I fins i tot hi havia especulacions.
Segur que heu sentit parlar, o heu vist aquests pel·lis de pirates, amb la típica argolla a l'orella.
Els pirates del Caribe porten una argolla.
Els d'aquí també.
Se suposava que, era una especulació,
que posaven aquesta argolla, el lòbul de l'orella,
perquè creien que això millorava la seva visió.
Curiosament, a la part central del lòbul, a nivell reflex, està l'ull.
On tenim el piercing, les xiques, per l'arracada?
Sí, el típic forat de l'arracada, típic i tòpic, el de sempre.
Aquí és el punt que...
Coincideix amb el punt de la visió.
Això és una cosa que s'explica sempre com a anècdota, més o menys.
Però què va passar?
Mireu, això és una manera molt casual, té una història darrere molt casual.
I és un metge francès, un Paul Nogier, un neuròleg,
que resulta que a la seva consulta, a Lyon, a França,
va començar a veure una sèrie de pacients que arribaven
i explicaven que ells havien patit del que coneixem com una asiatàlgia,
com una asiàtica, popularment ho coneixem així,
i que una senyora, mitjançant cremar-los un punt a l'orella,
els hi havia curat.
Això semblava una cosa que semblava que gairebé bruixeria.
I s'ha de dir tot que...
Això quin any?
Parlem de l'any 56-57.
1900?
Per tant, fa quatre dies.
Sí, sí, força nou això, no?
I llavors aquesta senyora no era una professional de la salut, de la medicina,
sinó que era una senyora que es dedicava al curanderisme, no?
D'una mica casual, havia heretat el coneixement
que hi havia algun punt a l'orella que servia per alguna cosa.
Llavors aquell metge, clar, va pensar,
ep, això potser vol dir alguna cosa més,
que no només que hi ha un punt a l'orella que cura l'asiatàlgia, no?
Que la millora.
I que va decidir investigar una miqueta més.
Va agafar els fisiólegs de l'hospital on estava
i els va demanar que estudiessin una mica més,
o sigui, que li expliquessin com funcionava això de l'orella,
com funcionava a nivell dels nervis que hi anaven a parar,
com funcionava a nivell dels teixits que formen l'orella.
I va descobrir d'aquesta manera, d'aquesta manera,
va donar-se en compte que, ostres,
resulta que les característiques de l'orella
feien possible que tot el cos hi estigués reflexat.
És a dir, que a través d'estimular punts,
no punts només, tota l'orella,
podíem aconseguir beneficis per a la resta del cos.
Amb això va arribar a dissenyar el que es coneix com el mapa somatotòpic.
Què vol dir això?
Això a nivell tècnic, explicat amb quatre paraules,
és que en l'orella hi trobaríem reflexats la figura d'una persona.
Gairebé, si fixeu-ho en una orella,
té una forma que ens recorda un fetus,
una forma fatal.
Un fetus doblegadet, recollidet, tal com està l'embrió.
Però no correspon.
Sí, sí, sí, sí.
Correspon exactament.
El miracle és això, gairebé.
Què correspon?
Tenint en compte que l'ull estaria a la part més inferior.
Atenció, atenció, és un fetus invertit.
Sí, sí, sí, boca avall.
Si ho entenguem.
El cap estaria a la part de baix, d'acord?
I les natges i les cames estarien a la part de dalt, de l'orella.
Curiosíssim, curiosíssim.
Ara, llavors aquest senyor va investigar molt més sobre això,
va descobrir una cosa molt curiosa, mireu,
l'orella, però això hauríem d'anar una mica més enrere,
quan estem dins el ventre de la mare.
Quan som unes cèl·lules petites i es comencem a multiplicar,
i llavors es forma l'embrió, que més endavant serà el que coneixem com un fetus,
i quan ja hi ha hagut el part, coneixem com un nadó, com un nou nat.
Quan estem en aquella fase de l'embrió, que és una mica quan es forma,
quan es construeix tot el cos,
avui en dia ho sabem, i aquest senyor ja ho sabia, per sort,
sabem que la formació de la persona depèn de tres tipus de teixit.
Això sonarà una mica estrany, eh?
Aquí no estic acostumat.
Tres capes.
Tres capes que li diuen germinatives.
Germinatives vol dir perquè de tot d'allí surt tot.
Què vol dir? Que de cada una,
imagineu-se, n'hi ha una que s'encarrega de formar els músculs,
els ossos, els vasos sanguinis, la circulació.
N'hi ha una altra capa que s'encarrega de formar els òrgans,
els pulmons, el fetge, la vesícula.
I n'hi ha una tercera que s'encarrega de formar tot el sistema nerviós.
Llavors, quina cosa més curiosa?
Resulta que igual que anem creixent sent un embriós,
anem desenvolupant,
doncs l'orella va al mateix ritme.
I, curiosament, quan ja som grans,
quan ja hem nascut,
i tota la vida, per suposat,
l'orella és una estructura que segueix mantenint
les tres capes al mateix lloc.
Clar.
La resta.
Per exemple, si tu et mires la mà,
tu veus que a la mà tens ossos, tens músculs,
tens vasos sanguinis, sí?
Això, bàsicament, és una de les capes, una.
Clar, però a l'orella val...
I és tot.
Òrgans també?
Tot.
Òrgans també?
Fabulós.
Sí, sí, sí, sí.
No, no trobes l'òrgan en si.
Trobes el mateix tipus de teixit que forma l'òrgan.
Això és el que estem dient.
Jo us explicava amb l'exemple de la mà
perquè fos més clar la gent que ens escolta.
Llavors, d'aquesta manera,
en un lloc molt petit del cos,
i tenim congregat tots els altres,
tota la resta.
És màgic.
Escolta, jo no m'havia mirat mai al pavell auditiu d'aquesta manera.
Se'n faríeu creus, eh?
Les orelles vistes de prop són molt diferents, eh?
No li dones importància.
És aquella gran desconeguda, no?
Dius, per què em serveix l'orella?
Llavors, les aplicacions de tot això.
Això és el majestuós, el fantàstic.
Amb l'auriculoteràpia es tracta, penseu,
des de problemes bàsicament musculars.
Qualsevol tipus de dolor que hi hagi al cos és tractable.
Té una com que funciona a través de mecanismes nerviosos i hormonals.
Quan estimulem l'orella, activem el cos al respecte d'això,
doncs una gran indicació és el dolor.
O sigui, la gent que té dolor perfectament pot ser tractada amb auriculoteràpia
i que s'acabi de ser un problema aquest dolor.
Ara, caldrà sempre mirar per què ve aquest dolor.
Aquesta és la gràcia d'anar en un professional que pugui valorar això
o que fins i tot aquesta teràpia sigui contemplada
com un complement a la terapèutica normal.
Igual que anem al metge i ens dona uns medicaments,
doncs ens poden anar amb medicaments
i a part ens pot estimular el pavelló oritiu.
Des del dolor, que aquest és el símptoma més comú,
abans el que dèiem de les habituacions,
però podeu pensar que qualsevol trastorn,
l'estrès, l'insomni, l'angoixa,
qualsevol cosa que se'ns ocorreixi,
un mal de panxa, una diarrea, un restanyiment.
Felip, i el tractament sempre és per punció?
Això està bé, mira.
El que dèiem al principi una altra vegada,
oh, que m'ha fet l'acupuntó,
perquè és això, quan el francès,
quan el senyor Polnoger va dir que havia descobert això,
els xinesos van dir, ep, això és una mica delicat,
perquè això sempre ha estat el terreny de l'acupuntura,
sembla que sigui l'acupuntura,
i ells es van afanyar també a fer una espècie de mapa,
també, a més donar la seva versió.
Llavors això ha hagut sempre grans discussions,
fins que l'OMS, aquí s'hi va posar
l'Organització Mundial de la Salut,
i va dir, prou, posem-se d'acord,
i vam buscar quins punts coincidien en un sistema i en l'altre.
Llavors, el que dèiem de les agulles.
Inicialment, el neuròleg aquest, el no-ger,
també es practicava l'acupuntura.
Curiosament, va començar per aquest camí,
per això li va cridar l'atenció el que feia aquesta senyora.
Va començar amb l'acupuntura.
Llavors, avui en dia sabem,
jo, per exemple, la consulta ho faig,
faig tant acupuntura a l'orella,
com també faig servir el làsser.
També tenim eines, com és l'estimulació mitjançant l'àsser,
que fa el mateix estímul a nivell dels punts.
Llavors, l'avantatge que té és que és indolor.
És indolor, i a la gent,
ja normalment és poc molt poc molesta,
les punts sense aquestes,
però hi ha l'oportunitat que a la gent
que no li agrada que el puguin punxar
o li fa una mica de temor,
doncs hi ha aquesta substitució.
Per tant, és estimulació del punt concret,
això, amb una agulla, amb l'àsser,
o fins i tot...
Tu deies, no, aquella dona que cremava
uns cigarrets.
Sí, la cautelització...
No, sí, la cautelització no és un sistema
que habitualment s'utilitza a Occident, eh?
Els orientals sí que ho fan servir molt,
els xinesos ho cremen, literalment,
fan petites cicatrius,
però aquí a Europa no ho fem.
I la pressió amb dits?
També això.
Amb dits és molt gros.
Això, a més, fins i tot, és una cosa que casa, no?
L'altra última opció
és mitjançant el que diuen un palpadó.
Un palpadó, per fer-se una idea,
seria una mena de bolígraf amb una punta,
és a dir, no cap en punta competent,
cap en una punta rodoneta
i permet estimular,
fer petits massatges als punts.
També seria una altra manera.
Per exemple, amb nanos, amb nens,
no optem per les agulles,
sinó amb nanos el que fem és fer
o un massatge aquest amb el palpadó
o l'àsser,
que l'àsser és una aplicació molt més ràpida
i gens molesta.
Quina implantació té avui en dia
l'auriculoteràpia aquí a casa nostra?
Perquè m'estàs dient que aquest curs que organitzeu
és el primer que es fa a Tarragona.
Sí.
I jo diria que és una tècnica encara desconeguda, no?
Sí, força, força desconeguda.
A veure, jo t'ho he dit,
mira, no és gerba descobrir el mapa aquest a l'orella
cap a l'any 57-58, d'acord?
Penseu que com tots els descobriments
requereixen un temps d'expandir-se.
Llavors, entre els anys 60 i 70
va ser un moment en què a nivell mundial
se'n parlava força.
Per exemple, als Estats Units
es va esforçar molt a desenvolupar-ho,
és a dir, investigar i sobretot als Estats Units
van desenvolupar aquesta terapèutica dirigida al tractament
de la desintoxicació de drogues importants.
d'acord, de l'heroïna, de la cocaïna,
ho dirigien cap aquí
i van fer una sèrie d'estudis científics
força potents.
Llavors, vessada aquesta dècada,
tots els acords aquests de l'OMS que et deia
ens porten ja quasi al final
de la dècola dels 80 i principis dels 90.
i després ha quedat una mica soterrat.
Quan dic soterrat, ha quedat
com ha passat en algunes terapèutiques,
que en àmbits poc professionals
sí que s'han escampat,
tothom es veia capaç d'estimular l'orella
i mirar-li els punts,
i això desvirtua,
apaga la capacitat que té qualsevol terapèutica,
de reconeixement
i que la gent entengui que és una cosa seriosa.
O és que si vaig a un lloc
que també em fan uns massatges una mica estranys
i a més em fan això, per exemple.
Potser mal no te'n farà,
però potser no et solucionarà.
Això hauríem d'entendre també.
La gent a vegades pensa
O és que això no farà cap mal.
La qüestió no és només que no et faci mal.
És que et solucioni el que tens.
Anem a un lloc,
ens gastem uns diners perquè ens atenguin
i no, no, mal no me n'ha fet,
però t'ha guarit?
T'ha ajudat?
Això és el que ens hem de preguntar també.
És interessant saber si heu tingut respostes,
si us heu ven apuntat molts fisioterapeutes
en aquest curs.
Vull dir, si hi ha demanda
i curiositat per part de la gent de la professió
per aplicar aquestes noves...
Sí, sí, sí.
Els fisioterapeutes són gent inquieta, no?
I en constant formació.
És un sector de la salut
que demana constantment renovació.
És a dir, que t'estiguis formant.
Per què?
Perquè cada cop es van descobrint
noves formes de tractar.
Fins i tot,
un quan treballa amb els dolors,
amb els patiments de la gent,
moltes vegades s'han d'acord
que necessita més recursos.
I tots ho sabem, no?
Que a vegades hi ha recursos
sense vulguer criticar ningú
i que ningú s'ho prengui malament, no?
Per exemple,
com prenem un medicament,
moltes vegades,
a vegades ens va molt bé
i a vegades no ens va tan bé.
D'acord?
I, doncs, clar,
llavors el metge ha de buscar maneres
de donar-nos una altra solució.
De vegades la pot tenir,
com passem a paraules majors,
la cirurgia, no?
o la radioteràpia,
i de vegades, doncs,
no en tenim gaire més, no?
Però en el cas dels fisioterapeutes,
en l'àmbit en què ens movem,
normalment, habitualment,
tenim força recursos diferents.
És molt més habitual.
I si una cosa, doncs,
no acaba de donar resposta,
en busquem una altra,
en provem una altra.
Llavors,
el que és una realitat
és que socialment,
tant com al món,
comencem a tenir necessitats
que fins ara
l'oferta de salut
no ens cobria,
no ens donava, no?
I buscàvem altres solucions, no?
Avui és molt comú
que algú digui
he anat a l'acupuntor,
a fer-me acupuntura,
o he anat a visitar l'homeòpata.
Això ho hem sentit molt
i ho seguim sentint, no?
Llavors,
els fisioterapeutes
són un sector
que s'està adaptant.
en això.
Precisament,
fins i tot és el sector
que és més raonable
que s'hi adapti
perquè són professionals
formats
de manera convencional,
però
que amb aquesta necessitat
en la detecció
que els pacients
moltes vegades
necessiten altres recursos,
doncs decideix fer cursos.
Llavors, pensa que
sempre estan fent cursos
els fisioterapeutes.
És molt habitual, això,
sentir-ho.
Llavors,
aquí ho hem plantejat,
precisament,
hem portat el curs
aquí a Tarragona,
perquè
la gent de la província,
els fisioterapeutes
de la província,
molts cops,
molts cops no,
gairebé sempre,
quan volen fer un curs,
una formació
per actualitzar els coneixements
o per millorar-los,
doncs s'anar d'anar a Barcelona
o s'anar d'anar a altres llocs.
Llavors vam pensar
què millor
que posar-los una mica més a prop,
és a dir,
agafar els fisioterapeutes
de la província de Tarragona
i oferir-los aquest curs.
aquest curs.
I la resposta ha sigut bona,
ha sigut molt bona,
gent de totes parts
de la província,
no és només gent de la ciutat,
sinó ens arribarà
gent de Mora d'Ebre,
ens arribarà gent d'altres àmbits,
del Vendrell,
i vindran tots cap aquí.
Un curs d'auriculoteràpia
per fisioterapeutes
que tindrà lloc
aquest cap de setmana
i el proper cap de setmana.
No fem una crida
a la població en general
perquè és això que dèiem,
és específic per professionals.
És només professional,
llavors no és la intenció.
També,
quan vam parlar,
la intenció és que tothom
sàpigués una mica més
el que és l'auriculoteràpia,
com vam dir,
va, farem aquest programa
i parlarem d'això,
te'n recordes com comentar?
Sí, sí, sí.
Però bàsicament no per res més,
perquè no...
Els que hi tenen canalla hi van,
no sé si m'enteneu.
Doncs, Felip Caudet,
gràcies,
estarem pendent de les nostres orelles
i sobretot donem aquest missatge
que confieu en els professionals.
Perfecte.
Gràcies.
Ens veiem.