M'han dit que dormint he fugit, l'esperit que ha fet les maletes i he marxat amb presses.
M'han dit que rient has quedat, que ja no jugues i comptes les gotes de la pluja.
Amb els llocs has anat, de tots has tornat i sols has deixat una nota a la porta.
Un rellotge que no marca més les hores, un piano que està plorant a sols.
M'han dit que dormint heu de fer el camí.
Caua al mar, viatjar de país a país.
També sortir del camí.
Caua al mar, viatjar de país a país.
Ai, això es diu el toc de plor.
Per nosaltres el que fem és un toc ara mateix via telefònica a la gent de l'Axambusto.
I és que ahir estaven de celebració.
No és així, Jesús? Bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
Ahir estaven de celebració.
23 anys, si no he comptat malament, de l'Axambusto ja.
23 anys ja, en el món de la música.
I més, com a l'Axambusto almenys.
Són molts, són molts.
Veia, clar, des del 30 d'agost del 86,
Déu ni Déu s'ha plogut, eh?
Sí, mira, de fet són tants anys que si no n'hi ha estat,
perquè la gent ens ha començat a enviar felicitacions
a la pàgina web o al Facebook o aquestes coses,
no ens han ni recordat, no saps?
Que dius!
Ja quasi volem recordar-nos-en.
Jo dius, dissimula, dissimula, que no va per nosaltres, no?
Sí, sí, sí.
La sort és que encara veiem que ens ve molta gent jove als concerts
i se'ns renova el públic que ve als concerts,
amb la qual cosa potser ens sentim menys grans, no?
Potser ens passa una miqueta a menor escala
a lo dels Rolling Stones que els viuen.
Amb ells els viuen els avis, els pares i els fills,
i amb nosaltres potser els pares i els fills, no?
Però, Josep, vosaltres ara ja teniu dos generacions, diguem-ho així,
i aneu cap a la tercera, eh?
que també està bé que s'apuntin.
Però normalment veiem molts de pares amb els cotxets, eh?
Que també venen als concerts de l'Axam Bustó.
La idea és arribar-hi, però, bueno,
no ho intentarem anar a la cara de la tercera generació.
I què es recorda una miqueta?
No sé, m'agradaria fer una mica de història amb vosaltres.
Mirant una miqueta la vista enrere en aquests 23 anys de l'Axam Bustó,
jo, per exemple, me'n recordo uns primers concerts a Torre d'en Barra,
on, clar, eren pavellons petitets, en llocs són sales, coses així que potser ara tornareu una altra vegada
o torneu un altre cop, però ja es miràvem uns altres ulls, no?
Què recordeu d'aquell temps?
Hem fet de tot.
Nosaltres podríem dir que hem fet tots els gragons que s'han de fer, saps?
Hem començat per tocar, doncs, en, com que ell qui diu, al col·le,
o en aquella època estàvem a l'Institut i a la professional,
s'havíem tocat concerts d'aquests,
després vam passar a tocar bars de la zona,
després vam començar a tocar a bars de més lluny,
perquè vam tenir una mànager que era de Torre d'en Barra, l'Elisabet.
Ah, sí, l'Elisabet, que maca, sí.
Sí, ell ens va aconseguir que, tot i ser un grup que no tenia ni disco,
ni era conegut ni res, ens feia tocar molt.
Llavors, aconseguíem anar a molts llocs i això.
Una miqueta, la raó d'existir d'un grup és tocar, tocar en directe.
I això ja ho teníem de bon començament.
Nosaltres, això era la bo, no guanyàvem diners ni res,
però tocavem i n'apreníem.
Llavors, hem fet tots els graons, després hem passat a fer de taloners,
havíem tocat amb el, no sé, per exemple, amb el Rosendo de taloners,
o amb la Guàrdia, no sé si et recordes.
Ah, sí, home, i tant.
I tant, i tant.
A molts anys d'ells, nosaltres els havíem talonejat.
Jesús, que han tornat una altra vegada a la carretera, eh?
Tant la Guàrdia com el Rosendo estan una altra vegada adonant, eh?
Sí, sí, sí.
Que no en sap mai, eh?
Però el Rosendo no ha plegat mai.
No, no, mai, aquest bon senyor mai.
Sí, sí.
Morirà amb les gotes posades, com es diu.
Sí, sí, ens havia fet il·lusió aquell concert,
quan hi havíem tocat fa anys.
Hi havia estat a la Franca, amb un pavelló,
i ens havia fet gràcia a tocar amb ell,
perquè ens agrada força.
I, doncs, això que et dic, els records són molts, no?
De molts petits llocs,
i després, mica a mica, la cosa es va anar fent una miqueta més gran,
fins que va arribar potser la cançó de Miami,
que ens va disparar, llavors ja va canviar la cosa.
Exacte.
Com va arribar a Miami, nosaltres en penso que portàvem ja cinc anys tocant,
o una cosa així, vull dir que ja portàvem uns quants dies.
Però per a molta gent va ser la gran descoberta dels Lacs en Busto,
perquè encara que portéssiu tant de temps a la carretera,
amb maquetes, amb aquell primer treball discogràfic,
vau rebentar, perquè hi havia molta gent que deia,
oi, no, no, que aquest és el primer disc,
i a més a més estudia amb tota la tranquil·litat i la passemonia del món, no?
És normal, és normal, normal,
que el primer disc va passar una miqueta desapercebut,
tòpica, tinc fam de tu, va tenir una certa popularitat,
però estàvem en una discogràfica molt petita,
el disc la gent ni el podia comprar,
recordo que hi havia gent que ens tenia que venien al vendrell,
perquè era l'únic jo que no el podíem comprar.
Home, a casa vostra, que va dir que hi havia.
Sí, era una cosa petita, una mica d'anar per casa,
i aquest primer disc ens va servir per poder fer un segon,
que ja sí que ens va agafar una discogràfica,
i ens va fer una miqueta de promoció,
i la cosa va canviar molt.
Ja va ser de concerts,
perquè jo recordo concerts memorables,
Sang Traït, Els Pets, Lacs, Ambusto i Sau,
que jo crec que eren els quatre ginets, diguem-ho així,
de la música catalana en aquell moment, no?
Sopa de Cabra.
I Sopa de Cabra, vinga.
Que ho feien molt i molt.
Val, d'acord, d'acord.
És veritat, és veritat.
Doncs éreu als cinc, no?
Sempre esteu allà, i eren caps de cartell, no?
Als cinc, gairebé junts, en molts llocs vau tocar plegats.
Això que dius, mira, sempre coincidíem amb els mateixos, no?
Sí, també hi havia, per exemple, un papa,
que també hi havia molt tocant amb ells.
Hi havia uns quants grups que van tenir força popularitat.
De fet, aquests que dius,
va haver-hi una època que ficaven moltíssima gent als concerts,
i venien molts discos,
cosa que ara ja pràcticament no existeix.
En aquella època eren moltíssims.
I a nosaltres també ens havia anat molt bé.
De fet, crec que el disco que han venut més
és el disco de Miami, al cap d'uns anys.
És el que han venut més,
va ser distors al cap d'uns quants anys.
Home, però mai heu sorprendit, eh, Jesús?
Encara que les coses han anat canviant,
vosaltres també heu modificat una miqueta,
i us heu avançat, podíem dir,
fins i tot algunes vegades al vostre temps,
però allò d'estar a la vostra pàgina a internet
i coses d'aquests,
vosaltres ho vau assumir molt fàcilment, no?
Sí, a veure, a nosaltres ens agrada molt tocar,
i això llavors sempre et preocupes
per intentar-ho fer el millor que saps.
O sigui, cada disco que hem fet
és el millor que s'haurien de fer en aquell moment.
Sempre intentem fer-los millor,
al cap dels anys te n'adones
que uns han tingut més encerts i d'altres menys,
ja ho veus,
però en aquest moment tu quan el fas fas a totes
i ho intentes fer tot el que pots.
I, per exemple, en la pàgina web,
quan va començar el programa d'internet
per funcionar una miqueta,
vam veure que era una manera molt bona
de comunicar-nos amb el nostre públic.
Sempre hem intentat respondre personalment
molts mails, moltíssims,
n'hem fet,
jo et diria que a mi l'est,
n'hem respost a nosaltres.
El disc en directe que havíem fet amb tu
quan encara hi era el Pemi,
aquest disc,
el títol, per exemple,
l'havia triat el públic,
vam fer que la gent
mitjançant la pàgina web ens ho digués,
també en aquest disc ho havíem estrenat allò de,
bueno, potser va ser l'anterior,
allò de fer-li un concert a casa.
Exacte, una altra de les coses,
sí, sí, sí, fantàstiques, eh?
Què heu fet?
Sempre hem intentat fer coses
que siguin properes a la gent,
perquè el que sempre hem dit
és que la diferència de nosaltres amb els U2
és que a nosaltres la gent ens entén
i ens pot veure de prop.
I es pot tocar, no?
A més, els U2 ja tenen
totes les avantatges del món,
totes, totes.
Però aquestes dues,
que ens entenguin
i que ens puguin veure de prop,
aquestes no les tenen.
i és l'únic que tenim millor
respecte a ells
o qualsevol altre grup d'aquests.
Home, i ara mateix,
t'estic una cosa,
i la bona gent que teniu ara al Facebook, eh?
Pel que em deies abans,
no només per la felicitació,
sinó que segurament que vosaltres,
pel que veig,
entreu sovint al Facebook
i més o menys aneu posant els concerts,
aneu comunicant a la gent,
que jo crec que els fans,
la gent que els agrada el saxo en busto,
això els porta al cel.
Encara ens faltaria,
potser,
encara fer-ho una miqueta millor
i ser una miqueta més constants,
però és allò que també,
no ho sé,
cadascú també fem altres coses,
totes relacionades amb la música,
però llavors ens costa una miqueta de vegades,
hòstia,
no hem penjat que fèiem això,
no hem penjat,
doncs encara ens pengem.
Bueno, és normal.
És normal.
Però ho intentem,
sempre hem intentat això que et dic,
una comunicació propera,
per això,
perquè és que és l'única diferència
que tenim amb tots aquests grans grups.
Potser el PAN, entre cometes,
més gran va ser quan el PEMI va dir
que marxava del grup.
Com va-ho rebre, vosaltres,
que hi ha notícia?
Bueno, la notícia en si.
Home, a veure,
jo personalment,
és que ja feia un temps,
el PEMI segur que estava cansat,
diguem-ne,
que així com amb la resta del grup,
la música és el centre de la nostra vida,
és a dir,
si ens dediquéssim a una altra feina,
les hores llibres els dedicaríem a la música,
el seu amor per la música era gran,
però no tant.
No tant.
Saps?
Llavors,
a la que portes molts i molts anys,
se't fan les coses difícils,
i amb ell certes coses
se li feien una mica difícils,
llavors,
per nosaltres era una miqueta un impediment.
Era una gran cosa,
perquè era el cap visible,
era la persona que tothom coneixia,
però també era un impediment per fer coses,
perquè no tenia tantes ganes com els altres.
Llavors jo ho vaig veure com una cosa,
en part dolenta i en part bona,
i res,
era qüestió de trobar amb algú
que el pogués substituir
amb un mínim de dignitat,
el qual era difícil, eh?
Sí,
i a més a més recordem
que quan hi ha un canvi
a la gent ens costa moltíssim
d'acceptar-ho,
depèn de què, no?
Sí.
Home,
jo ho entenc.
Sí.
Jo ho entenc,
abans parlava de Rolling Stones,
si ells canvien el Mid-Jaguer,
doncs seria...
És el que està passant ara mateix,
Jesús,
és el que està passant,
per exemple,
ara mateix amb els Queen mateix,
que estan intentant l'altra vegada,
però clar,
Freddie Mercury tenia un pas
i tenia un pes enorme,
no?
És impossible de substituir,
en aquest cas és impossible.
L'Oreja de Van Gogh també...
Per exemple.
Seria un cas molt proper.
Però mira,
t'he dit una cosa,
l'Oreja de Van Gogh,
que al igual que vosaltres
s'heu sortit prou bé, eh?
Per no dir que molt bé, eh?
A més vam intentar aprofitar
quan vam agafar amb el Salva,
que ja vam agafar una persona
que, de fet,
no vam trobar ningú més,
va ser...
O sigui,
no vam tenir oportunitat
de aprovar ningú més.
El primer que se'ls va ocórrer,
ell es va adaptar ràpidament,
ens va agradar molt
i amb ell també li va agradar
i llavors va ser una relació molt bona.
No va haver cap càstic
ni cap cosa així.
No, no,
sí,
però ja el coneixia d'abans.
Però ja el coneixia d'abans,
el Salva.
Sí,
el coneixíem ja de feia anys,
el coneixíem més d'amistat,
saps que no pas haver col·laborat musicalment,
però sí que sabíem
que ell havia fet moltes coses.
O sigui,
el que et deia
de fer molts anys d'escenaris
al Salva ja els portava.
Sí, sí, sí.
Ja els portava al darrere
perquè ha fet de tot,
des de grups de rock,
ha estat molts anys amb orquesta,
ha fet molts escenaris
i ha fet teatre musical,
ha fet dos o tres espectacles
d'aquests grans,
com per exemple el Maricel, no?
O sigui que,
a Guineville el vau segrestant,
de seguida que el vau sentir,
diu,
queda't aquí amb nosaltres
i ja no et deixeu marxar, no?
Sí,
va venir un dia,
vam fer un dia,
va,
mira,
quedem,
toquem i a veure,
no sé quin rotllo ens dona,
tots plegats,
no,
amb ell també,
i va anar molt bé
i ja va ser.
I llavors vam aprofitar una miqueta
l'arribar al Salva,
que és una persona amb inquietuds,
tirant cap a Rugueres,
per també girar una miqueta
nosaltres cap a aquesta banda, no?
Jo crec que hem fet dos discos
amb bastanta energia
i amb bastanta força.
No, no, fantàstic.
Ens ha renovat,
jo crec que això ens ha donat,
ens ha donat noves,
no sé com dir-ho,
noves maneres de fer, no?
Nova energia,
nova feeling, no?
Digue'm?
Un nou feeling, no?
Sí, sí, sí.
Heu tornat a rejuvenir
una altra vegada,
a Sant Bustó?
Sí,
a part, clar,
ell va començar
amb unes ganes tremendes
i la diferència amb el Pemí
que ell ja anava una miqueta
de baixada,
per entendre'ns,
que entre una persona
que va de pujada.
Jo entenc que pel públic
no fos fàcil
dirigir-ho a la primera,
però per nosaltres
va ser molt agradable,
perquè t'arriba una persona
amb totes les ganes del món,
saps?
I això és genial.
és genial.
Teniu dos treballs discogràfics ja
i aneu cap al tercer,
que serà de cara al dia 1 d'octubre,
si no tinc mal entès,
a la sala Apolo,
que registrareu un disc
i el DVD en directe,
ja,
com van els preparatius,
com ho teniu,
perquè entre els bolos
de l'estiu
i tota la preparació,
perquè el dia 1 d'octubre
t'he de dir
que ja falta un mes,
eh?
Sí, sí.
Que ja està aquí a sobre.
Sí, sí.
Sí, sí.
El que volem fer
és reflectir una miqueta
el que fem nosaltres
ara en directe amb el Salva.
Sí.
La idea era aquesta,
com que creiem
que el grup ha canviat una miqueta,
ens venia de gust fer-ho.
I la veritat és que
assajar encara no hem assajat per això.
Oh, oh.
Encara no hem assajat.
De fet, comencem aquesta setmana.
Molt bé.
Així que ens vam fer els assajos
per als concerts a l'estiu,
vam fer concerts,
estem assajats,
moltes de les cançons
que tocarem
les estem tocant ara,
vull dir que ja les tenim bé,
però ara comencem.
Ens hem donat uns dies així
mig de festa,
clar,
que s'han anat a caminar
pel Pirineu,
s'han anat a Menorca
i que ens hem quedat a casa.
A descansar, clar que sí.
Sí, sí,
que també està bé.
I això,
i ara comencem ja.
O sigui que
aquesta setmana ja comença a assajos.
I teniu amb vistes
algú que pugueu convidar
per aquest concert ara especial?
No és la idea.
A principi no és la idea,
no, no.
Volem fer un concert nosaltres,
nosaltres sols.
No, no,
ningú s'ho ha plantejat.
Vull dir que no crec que convidem ningú.
No perquè no tinguem amics.
No, no, per això.
Anava a dir ara,
amics músics de l'Axambusto,
estigueu en el públic,
no us mogueu,
per si de cas,
ja us cridaran.
Sí, no, no.
Ja en tenim,
ja en tenim.
Sí, ja en tenim.
Sí, ja en tenim.
La idea és més
de reflectir
com som nosaltres
ara actualment
en directe.
Llavors,
si comencem a cridar la gent,
desviaríem això
que nosaltres volem ensenyar,
no?
Això quan es faci el 25 aniversari
que us queden dos anys,
eh?
doncs mira,
no és mala idea,
no és mala idea.
I al començar a trucar portes
i llavors ja teniu un any més
per poder plantejar el què i com,
no?
Sí,
com no,
això es fa ràpid,
perquè de fet,
és com,
no sé,
ja hem col·laborat nosaltres
també amb discos
d'amplegència.
Si els demanes
avui per demà
et dirien que sí,
perquè la gent en general
tenim molt bon rotllo,
molt bon de la música,
la gent és agradable,
vull dir que
seria complicat,
però que no és el cas
en aquest disco.
I això ja surt
també t'he de dir que us he de dir.
Deu bé més que res.
Deu bé més que res.
Perquè està plantejant
molt com un DVD.
Molt bé,
molt bé,
molt bé.
Més que com un CD i tal,
de bon plantejant com un DVD en directe,
el que volem és ensenyar-ho.
Ja hem parlat força de la imatge,
ens ho farà el noi
que ens ha realitzat
els últims vídeos,
que és el Paul Fuentes,
que és el cantant de Rosa de Luxemburg,
ell ens el farà
i ja,
d'això sí que n'hem parlat força,
però el que és la música
hi entrem aquesta setmana.
Molt bé.
És un concert en directe,
llavors tampoc és assajar fort,
assajar molts dies,
perquè si assajes molt,
llavors costa molt de fallar,
però bàsicament,
i potser renovem alguna cançó,
la podem una mica diferent,
no ho sé,
ara sortirà aquesta setmana.
Alguna cosa farem.
El que sí que farem també,
i ja t'he dic ara,
Jesús,
que de cara segurament
al dia 1 d'octubre,
potser una setmaneta abans,
que no us tornem a donar
una altra vegada
la vara via telefònica,
perquè ens comenteu
com van els últims detalls,
com va el final
d'aquesta gran presentació,
o almenys aquest DVD en directe
que enregistreu
a la Sala Apolo
el dia 1 d'octubre
a l'agenda de l'Axambusto.
I a tu,
dir-te que,
al igual que a tota la família
que fa possible l'Axambusto,
a tots els components,
que moltíssimes gràcies
i que puguem comprar els 25,
els 50,
o sigui, prepara't,
que encara us queda
molta guerra per davant,
eh, Jesús?
No serà perquè no ho intentem.
Ja ho sé, ja ho sé.
Moltes gràcies, de veritat,
i una abraçada ben forta.
Felicitats.
Gràcies a tu.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Vaig ficar la seva carn per fer croquetes.
Vaig ficar dins el forn el seu cor tallat amb dos.
I amb els seus pulmons, els canelons,
van tenir aquell bus genial que ningú s'hi sap donar.
Vaig beure'm la seva sang.
Vaig menjar-me el seu cervell.
L'única cosa que no em vaig menjar
van ser aquests ulls que em tornaven boig,
que els guardo en formol.
Vaig beure'm la seva sang.
Vaig menjar-me el seu cervell.
Tal com a missa pel cap d'allà,
per tenir-la dins me la vaig menjar.
I ara és part de mi.
I ara no sé del per què
de tot allò que vaig fer.
Ara no els hi puc parlar,
doncs me la vaig papejar.
Me la eixo aquest moment.
Cada dia i cada nit.
L'esperit de Lucifer.