Faltem 20 minuts per les 6 de la tarda
i us venim a presentar una nova edició del Festival Trencard
que portarà, per exemple, a la ciutat
caps de cartell o noms dins el món de la música
tan coneguts a casa nostra
i tant alternatius a l'hora com aquest, Estanis Lauberdet.
Tenim amb nosaltres Pepa, el Javi Plana, que és el programador del Trencard.
Javi, què tal? Bona tarda, benvingut.
Sona bé això, home, sona molt diferent el que estem acostumats a escoltar, no?
Sí, bueno, de fet, és una miqueta la deia del Trencard, no?
També, vull dir, el Trencard tampoc no es pot definir com un festival de gènere,
però sí que és un festival de noves poètiques i d'art emergent, no ho sé.
El que vull dir que avui en dia és molt difícil definir les coses, no?
Quan se parla de creació, no?
Perquè també hi ha un món també tan multiinterdisciplinar,
tan transversal amb aquest tipus de... en general
que és difícil llavors tancar.
En el cas de l'Estat, Estanis Lauber, bueno, sona molt acollonut, no?
Perquè també és una miqueta la cançó d'octubre del segle XXI, per dir-ho d'una manera, no?
Avui la primera putosta, Núria, avui comença, no?
De fet, el festival arrenca aquesta nit, no?
Abans parlàvem a la gent de Cabo San Roque, no?
Sí, perdoneu, precisament estava buscant música de Cabo San Roque, mireu, mireu.
A la Teatre Metropol.
Abans de fer cartell, però, si us sembla, explica'ns, Javi, doncs això,
la filosofia del trencarte és el que dius tu, art emergent,
però bàsicament molt centrat en la música?
No, en principi la idea una miqueta del festival també és trencar una miqueta
la bidireccionalitat de les coses, no?
Les coses que són excessivament tancades
i buscar també un tipus de constructor, diguéssim,
que sigui molt més indefinit, potser, molt més obert
i, sobretot, ens encanta molt treballar tot el tipus
de lo que seria l'art interi-multidisciplinar,
o sigui, en un punt, espectacles, doncs, que es poden juntar
a diferents disciplines, no?
O confluir diferents coses, no?
Amb el Cabo San Roque ja és aquest tipus també d'espectacle
que ja ens agrada, per una part, però, bueno, també ja han fet
diferents, diferents, hi ha diferents vessants del trencar, també, no?
Vull dir, però, al principi, la idea és aquesta.
I després una altra idea que penso que és interessant,
que és tota la idea de la setmana que ve,
que és tota la idea de l'intercanvi, de la formació, dels cursos...
Sí, perquè, clar, potser el que veiem més són els caps de cartell,
els noms dels concerts que hi haurà, però, a part d'això,
és això, hi haurà tallers, cursos...
Sí, perquè és nou aquest any.
Jo crec que aquest any serà una miqueta l'arranc d'això.
Jo penso que és clau que això sigui quasi, crec,
que a partir d'ara el centre.
Aquesta setmana serà...
Això és que ve, que li hem denominat crear,
perquè el que volem que creiem que sigui és una zona,
o un espai d'intercanvi d'experiències artístiques, no?
En el qual puguin participar també artistes d'aquí,
però també amb artistes d'arreu, no?
I artistes de primera divisió a nivell europeu també,
i perquè no mundial, perquè la gent pugui també...
crear aquestes correspondències, aquestes sinèrgies,
i per què no, inclús s'ha de fer negocis, no?,
en un moment determinat, no?
Quantes edicions portem del...
És la cinquena.
La cinquena.
I jo deia abans, és l'efecte que fa,
la impressió que em fa, no sé si m'ho confirmaràs o no,
que aquest any sembla que s'hi involucra més a la ciutat,
des de l'Ajuntament i des de sales.
Estic veient que programeu en, home,
en diferents sales i en sales de pes.
Sí, el que passa és que també ha sigut circumstancial,
el tema de les sales, perquè nosaltres, bàsicament,
depèn, no volem entrar molt en el tema de...
No volem ser intrusos, no, en aquest sentit.
Però me refereixo que aquest any,
perquè hi havia l'oportunitat, per exemple, de portar nubla,
llavors es va sentir...
Em sembla molt interessant fer-la,
llavors, bueno, ho hem fet en una sala,
i en el cas del Guillermo, també,
que ja havia vingut a la segona edició,
amb aquest format, doncs, bueno,
també ens feia gràcia portar-lo, no?
amb aquesta experiència, amb un disc joc.
Llavors, doncs, tot això ha anat d'aquesta manera
i, bueno, ja està bé, no?
Perquè la idea sempre és, bueno,
és no obrir coses, no? També, no?
Què implica fer un festival una vegada a l'any?
Un festival d'aquestes característiques
que dura, doncs, bé, una setmana, dues setmanes,
amb concerts, amb tallers...
Quant de temps porta de preparació a tot això?
Sí, bueno, bàsicament treballem quasi tot...
Bueno, no és que treballis tot l'any,
perquè també, vull ser que és un festival
que no té un volum, també, de, diguéssim,
d'econòmic gran, ni és un festival,
no és un sònar, això, tampoc.
Saps el que vull dir?
Llavors, què passa?
Sí que hi penses tot l'any, de certa manera, no?
Però jo penso que amb aquest tipus de festivals,
amb aquest tipus de coses,
com més temps t'hi dediques,
o com més els conceptualitzes,
més potents els fas.
Llavors, jo penso que aquest festival,
jo penso que ha anat una miqueta,
encara buscant el seu camí,
buscant la seva manera,
la seva manera de fer,
i això és com una miqueta, com un xup-xup, no?
I un temps que...
És aquest temps que fa falta amb les coses, no?
I, en definitiva,
qui va dirigit?
Al Trencar.
Quin tipus de públic voleu reclamar?
Jo crec que és un públic jove
i, sobretot, un públic que és inquiet.
M'hi refereixo que és la gent
que té curiositat de veure un tipus d'espectacles
que habitualment no veurà, no?
O no són habituals de veure.
Jo, de totes maneres,
penso que el tema més d'exhibició d'espectacles
o amb el tema més de Cabo San Roques
o aquest tipus...
Aquests continguts que s'han aportat ja regularment
al festival,
a poc a poc,
jo crec que ja l'Ajuntament
obrint això que es diu la zona metro, no?
La metropol, no?
Tot això.
Jo penso que ja estan cobrint, diguéssim,
una miqueta aquesta funció.
Potser en aquest sentit,
nosaltres,
potser volem poquet o poquet més,
potenciar és aquest marc d'actuacions,
aquest marc d'intercanvi,
perquè penso que sí que això és que és necessari, no?
Que no siguin només dialèctiques
de dues direccions,
sinó que siguin multidireccionalment
molt més obertes, no?
I crear marcs pels nostres artistes també,
crec que és important, no?
Sí, parlant del cartell, Xavi,
avui comença, eh?
Aquesta nit el Tietat Metropol.
Són 10 dies per davant, no?
Sí.
Sí, sí, són 10 dies
i també penso que la idea nostra
aquest any també ha sigut,
per això aquest any és una mica complicat,
perquè, de fet,
la idea que volem a partir d'aquest any
és que a partir d'aquest nucli central,
que és aquesta setmana més formativa
i intercanvi,
i d'experiències creatives,
és generar una sèrie d'activitats tot l'any.
O sigui, el que sí que volem
és que les activitats
que a poc a poc vagin estant repartides
en diferents moments, no?
De l'any també, no?
10 dies, per tant, concentrats d'actuacions,
però més enllà d'això,
que hagi continuïtat, no?
Sí, jo crec que és important,
perquè fer una cosa i pots oblidar-la,
penso que aquest tipus de coses
l'interessant és que també
que això ha de centralitzar el teu festival, no?
Que també es puguis fer un altre dia,
una acció, no?
A on sigui, no?
O fer una exposició a Can Bril,
si fa falta, però bé,
jo crec que aquesta és la idea
i per aquí penso que anirem, eh?
Digues, digues, Núria.
No, no, que ens faci, home,
una mica de radiografia
de cadascun dels grups que vindran
i els llocs.
A veure, Cabeu Sant Roc,
estrenem avui al Metropol
i jo he llegit amb un espectacle
que va més enllà del simplement musical.
És allò que deies
de combinar diferents disciplines.
Sí, bueno, perquè jo penso
que ells aquest tipus d'espectacle
són una miqueta l'espectacle
tipus trencar,
el que nosaltres en programem regularment,
o el que ens agrada programar, diguéssim,
i llavors, bueno,
sí, és un tipus d'espectacle
que hi ha música,
però hi ha teatre també,
hi ha teatre d'objectes
i ells també treballen, bueno,
amb diferents elements escenogràfics,
o sigui que té tots aquests components,
diguéssim, teatrals també inclosos, no?
Això és Cabeu Sant Roc,
que avui a dos quarts de neu a Metropol.
Més enllà d'això, dissabte
arriba Nubla a la sala Alcau,
que després l'entrevistarem, eh?
Sí, Nubla ja és un artista
que nosaltres vam descobrir
fa tres o quatre anys,
que de fet ja la volíem portar fa temps.
El que és que, bueno,
aquest any ha hagut l'opció de portar-la,
penso que és la part més naïf, no?
Del festival, més pop,
és la basant aquesta més naïf,
seria una miqueta el que fa la Bior,
però la basant més light, no?
Una mica més comercial.
Però és una miqueta aquesta línia
que ens agrada.
És tant una miqueta,
jo penso que el filo,
del que ja entraria al festival,
perquè nosaltres tampoc
som un festival de música indie,
però tampoc considerem Nubla
un artista d'indie,
sinó un artista
que està treballant
un poc més experimental, no?
En tindrem ocasió,
va, d'escoltar música de Nubla
i de poder conversar amb ella
després, a partir de les 6.
Estanés Lau, verdet.
Amb nou disc,
a més a més,
sota obres, eh,
que arriba aquí.
Sí, sí,
també va haver...
Aquest any ha vingut una meca deia,
sí,
vaig tenir també l'opció
de l'oportunitat de...
se'm va demanar
de presentar el disc
aquí a Tarragona,
amb una gira
que estan fent de teatres,
jo vaig dir que sí.
Perquè a mi m'agrada molt
a l'Esterislau,
perquè penso que sí
que ens entra directament
en aquesta idea del festival,
que sigui un festival obert,
que no sigui de gènere,
vull dir,
nosaltres concebem l'Esterislau
com una espècie d'autor
surrealista del siglo XXI,
una cosa...
Però bé,
creiem que té una producció
molt acurada,
molt contemporània,
molt agosserada,
però molt ben feta
i ens encanta
i per això penso
que està bé que vingui, no?
Saps com es diu el disc,
Núria,
es diu
el tour
ho és tot pels francesos,
és el nom del disc
de l'Esterislau,
com és curiós ja el nom.
Sí, sí, sí.
Bueno,
penso que és interessant,
és una miqueta
que defini una miqueta
la línia de trencar,
que també vol dir trencar,
no?
En aquest sentit,
penso que l'Esterislau
trenca bastant els tòpics
i els tipismes
o el que seria
un catautoplasta,
per exemple, no?
De Llorenç Barber,
què podem dir?
Bueno,
Llorenç Barber és...
Ja l'hem conegut, no?
De fet.
Sí,
bueno,
Llorenç és un clàssic,
el que passa és que a Llorenç
ens agrada que vingui
perquè vam portar,
amb ell vam inaugurar el 2008
les exposicions
de les seves concerts de ciutat,
de campanes,
i és el senyor aquest
que es dedica a fer concerts
per tot el món,
des d'Osaka,
a Toronto,
a Liverpool...
Però farà un concert de campanes?
No, no farà,
farà un concert de...
Farà una conferència
i el dia de l'Art Session
farà un mini concert
de campanari portatiu.
De campanari portatiu,
és el que diu?
Sí,
al conservatori,
sí, sí.
Perdó,
és aquell home que és capaç
de fer un concert
amb vaixells de l'Armada,
fins i tot.
Sí, sí,
a Liverpool va coordinar
tot el tema dels vaixells
de l'Armada,
amb les campanes
de tota la ciutat,
per muntar tot un concert global.
Bueno,
és una persona
que jo crec que fa
un tipus d'espectacles
o un tipus de coses
realment increïbles.
Quan vindrà el Llorenç Barber?
Serà tota la setmana que ve,
des del 12 al 15 de març.
I si les campanes
són l'instrument,
en aquest cas,
del Llorenç Barber,
l'estic...
va directament lligat
amb el Guillermo Cides?
El Guillermo està convidat
perquè, com és la cinquena edició,
també igual que en Marcelí,
també els he convidat
perquè és la cinquena edició
i volia recuperar
a persones
que han participat
en aquest festival.
I, bueno,
el Guillermo,
com realment
fa...
sempre és molt...
n'ha posat molt inquieta
amb el seu instrument
i és un instrument
que també té
les seves peculiaritats
molt concretes,
també ens feia gràcia,
diguéssim,
que participés
i que vingués també
amb aquesta edició,
diguéssim,
amb aquest format nou.
Per resumir,
quines són les sales
en què programeu el festival?
Bueno,
bàsicament,
el del Guillermo
ho fem al LUP,
el del de Nubla
ho fem al CAO,
el Metropol
ho fem als Galvos Sant Roque,
tot el que és Art Session,
valgui a 14,
al Conservatori
i llavors
el que seria ja
les taules rodones
i les xerrades
es farien a l'àntic Ajuntament.
La part més creativa
del trencar,
creativa amb l'espertat
visual,
però no vindrà
el visual o artístic?
Bueno,
jo crec que la part més
que he de fer
és el festival
o potser més multidireccional
o més intermultidisciplinar
és el dia 14,
el que farem al Conservatori,
diguéssim,
a l'entrar al Conservatori,
que és simplement
una reunió d'artistes
i també d'experiències
i de canvis.
En aquest sentit,
la idea és reunir
diferents artistes
de diferents disciplines
i fer pequeños guiños
des de les 8 i mitja
hasta les 12,
per exemple,
de coses molt diferents.
L'espai dels pianistes japonesos
de l'última edició
qui l'ocuparà?
Tindrem també o no?
Bueno,
a veure,
el festival el que passa
és que de moment
hem tancat el 25 d'abril
el que seria,
diguéssim,
el 2009,
el que passa
és que nosaltres
ja estem treballant,
per l'octubre d'aquest any
inclús,
perquè el que volem
és gerar un contínu,
el que volem ser activistes,
no?
No entendre el festival
com una cosa tancada,
sinó una cosa
que realment
es va modificar
angustantment.
Jo sé que això
a la gent no li agrada
però la veritat
és que l'entorn
o la realitat
de la vida
en si misma
ens marca
que les coses
no poden ser estàtiques.
o sigui,
jo intento explicar això
als funcionaris
però ningú m'entén,
però vull dir,
és impossible
generar coses
realment que funcionin
i que tinguin
realment utilitat
pràctica
que no se modifiquin
i modifiquin constantment.
Perquè al mateix entorn
te fa mutar
i constar
mutar diferent,
no?
Constantment.
Llavors el festival
el que volem
és que en certa manera
tingui aquesta vocació
que ja està clara
qui n'és
però també alhora
que es mogui
constantment,
no?
Vull dir,
que es generi energia
durant tot l'any
i que sàpiga també
modificar el que
tinguin que modificar,
sí que modificar
qualcom,
no?
Ja hi ha
de col·lectius artístics,
així que es mouen
les tendències
d'art contemporànies,
aquí a la ciutat
n'hi ha bastants,
hi ha bastanta gent.
Treballeu amb ells
i heu contactat
perquè participin?
Sí, home,
jo crec que per exemple
hi ha uns actius
molt importants
a la ciutat,
no?
amb el nivell
de creadors
també hi ha uns actius
importants
a nivell d'indústria cultural
però és que el problema
és un debat ja
que sempre he dit
que és molt complicat,
no?
Perquè jo crec
que la ciutat
ha canviat molt
però jo crec
que el teixit social
ha canviat molt
i encara hi ha gent
que es pensa
que això és
aquella ciutat
de Tarragona
de fa 20 anys
i clar,
això ha canviat molt
la gent ha canviat molt
perquè ara la gent
viatja,
se'n va a París,
se'n va a Berlín,
se'n van a veure
a Bruce Springfield
i veuen coses
i què passa?
la gent ve aquí
i diu
clar,
i la gent
és el que dèiem abans
o llavors què passa?
que hi ha uns actius
molt importants
d'artistes
inclús a nivell
de música contemporània
vull dir,
gent que té premis
internacionals
i premis molt importants
i també penso
que el que dèiem abans
a nivell d'indústria
també hi ha
empreses
ara mateix
ja que estan ja
a nivell de Catalunya
són referents
a moltes coses
llavors què està passant?
que nosaltres ja som conscients
d'això
estaria bé
que també
els nostres polítics
fossin conscients
d'això
perquè no hi ha
una cultura
de creures
que hi hagi un teixit
ni que hi hagi
una indústria
vull dir,
la cultura de Tarragona
simplement
salgo al balcó
viure la plaça
de Fontllena
tot va bé
i clar,
això
és com estar
un milió de quilòmetres
a la realitat
jo penso una miqueta
no perdeu però
la vocació aquesta
de donar
una plataforma
un impuls
als joves creadors
això continua
es manté
diguéssim
des de la primera edició
però és que això
és el marc
que n'hi ha que fer
sempre
jo crec que els marcs
passen sempre per aquí
el moment en què
s'esgenerin
jo crec que
marcs
perquè els nostres creadors
puguin desenvolupar
i perquè les nostres empreses
puguin desenvolupar-se
aquí i créixer
és el punt zero
per començar
a fer alguna cosa
en el moment que no
s'afagui
diguéssim
un plantejament
polític
en el qual contempli
que tant com la indústria
com els creadors
crear aquests marcs
perquè tot això
s'ho puguin desenvolupar
amb normalitat
no cal ni que parlem
de res més
si no
no es pot plantejar res més
això és el que nosaltres
creiem en aquest sentit
el crear
on has dit que es farà
el crear?
a quin lloc
el conservatori
el conservatori de música
estem parlant
del carrer Cavallers
sí
el carrer Cavallers
el carrer Cavallers
a l'entrada mateix
perquè potser
se'ns quedarà petit
però bueno
volíem també
treballar amb aquest tipus
d'espais
que són
quasi
tonejables
que dic jo
per modificar
també l'espai
també és una cosa
que ens interessa
també
m'agrada
això de l'espai
tonejable
tonejar el conservatori
sí
és que el tonejarem
i a mi m'agrada
perquè jo crec que és un concepte
del trencar
crear és aquest
és tonejar coses
també
és canviar
anar
viure coses
veure espais
i canviar-los
i interaccionar
amb l'espai físic
directament
també
això penso que també
és interessant
puc fer la pregunta
friqui
de l'entrevista
sí
no a més
és un identificatiu
vull dir
veureu de seguida
la programació
del trencart
quan vegeu a cartells
o qualsevol lloc
on hi ha una imatge
impactant
que és una girafa
amb traig
amb vestit i corbata
que fa una girafa
aquí d'on he treut
aquesta imatge
no ho sé
simbolitzar alguna cosa
no
el que passa
és que a mi
a mi m'ha arribat
t'explico
com ha vingut això
no
el que passa
és que jo tinc
un equip de comunicació
llavors me van enviant coses
llavors
bueno
havia
hi havia diverses coses
hi havia una bombilla amb potes
hi havia
hi havia diferents coses
no
el tema de la girafa
amb
amb
amb
el tratge
doncs bueno
és una miqueta
també la
la idea
també de l'any passat
que sortia
o l'altre
que sortia
la mà de Carlos Santos
plena d'electrodes
no
doncs també
és una miqueta
aquest tipus de rotllo
una miqueta
treballar
més el rotllo
zona off
no sé
com explicar-ho
això
trencar una miqueta
els mollos
no
és difícil
de veure
una girafa
amb tratge
sí
no
és difícil
i a més
porta un garfi
enves d'una matè
dona moltes jocs
si hi hagués pressupost
dona moltes jocs
perquè podries posar
una girafa
amb tràcia
donant moltes
per la rambla
i repartir
panfletos
però
hem vist coses raras
hem vist allà on
se'l vien
a Tarragona
i hem vist coses raras
home
girafes també n'hem vist
sí
però una persona
amb una
bastanta girafa
també podria ser
tindre el seu
es fa mirar el cartell
eh
es fa mirar
jo crec que ara que ho hem dit
la gent estarà més
més al tanto
sí
teniu ja un públic
fidel
en aquestes cinc edicions
del Trencard
i és que hi ha una
corrent ja
sí
és que nosaltres
tenim un públic
com a molt
molt concret
bueno
no és un festival
que sigui allò de masses
no?
perquè tampoc ho volem
no?
llavors què passa
que nosaltres sempre treballem
amb un públic
amb espais molt concrets
on la gent s'està molt còmode
que sempre aflueix gent
perquè sempre hi va la gent
sempre hi ha gent
però
també ens agrada això
perquè també és com
anar
com als restaurants
no tot té de ser un McDonald's
o un bufet lliure
és important que hi hagi oferta
que puguis anar
o accedir a l'oferta cultural
de la baixa manera
que accedeixes
als restaurants
no?
vull dir
pots anar un dia
a fer una mariscada
o un altre dia
fent una altra cosa
llavors nosaltres
tenim un tipus de públic
que li agrada sentir-se còmode
que li agrada que el sorprenguin
jove
i ja ens agrada
que sigui així
de tota manera
també com que teniu
tantes propostes
i tan variades
també fa que
algú que no li agradi tot
a partir d'algú
també tingui el seu espai
exactament
perquè per exemple
també s'agrada molt treballar
en tot l'àmbit més clàssic
de l'art contemporani
també hem fet el Carles Santos
per exemple
i evidentment
això ja és un altre tipus
de públic
però tot i si
hi ha un públic
que pivota
i va a tots els espectacles
per d'una manera
per assistir a les conferències
a l'Art Session
a la Masterclass
ens hem d'inscriure
o bueno
està tot almenú obert
sí
està tot almenú obert
teniu una web
no?
un consultor
sí
sí
i ara ja sortirà
uns díptics
ja
que estan allà
repartint
que ja fica
una adreça electrònica
però en principi
tot el que és
l'antig ajuntament
ja marca els horaris
i estarà tot el menú obert
al públic
i en fi
en principi
n'hi ha cap problema
passen ràpid
aquests 10 dies
o no?
sí
passa ràpid
la vida passa molt ràpid
en general
ara està bé
que passi ràpid
per això
la feina ja l'heu fet
la feina ja ve
diguéssim
no
molta feina
no només això
perquè després
quan acaba
ja tens allà
el que ja ve després
i després
perquè ja tenim
l'Estanislau
el dia 25 d'abril
però és que ja tenim
i nosaltres estem ja
a l'abril
ara mateix
això és un rotllo
és un problema
perquè no
jo no m'ho considero
no ho disfrutes
després arribi
no ho disfrutes
no estic centrat
Núria
no estic centrat
perquè ja estic
com a l'abril
que si la feina d'abril
que si no sé què
que si no sé quantos
i bueno
hi ha altres coses
que ja fem pel juny
i al final
doncs ostres
no acabes de disfrutar
de les coses
això ens passa a tots
però
això ens passa a tots
no però ja està bé
que sigui així
perquè en aquests moments
són tan difícils
també econòmics
que estem vivint
jo penso que també
el que n'hi ha que fer
és generar energia
i generar optimisme
jo penso que també està bé això
Javi Plana
moltes gràcies
i que ho disfruteu
almenys que ho disfruteu
que vagi molt bé
aquesta nova edició
del Trencard
molt bé
moltes gràcies
fins una altra
fins ara
del Trencard
i