Volem també ampliar informació sobre aquesta nova edició del Memory Image
i, de fet, parlar del festival en conjunt amb la seva directora artística,
l'Anna Marques. Anna, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Escolta, teniu tot a punt? Perquè això arrenca ja.
Sí, sí, i tant.
Ahir ja vam posar els motors en marxa
i avui ja posem el turbo directament.
Per la gent que no conegui el Memory Image,
tot i que aneu ja per la quarta edició,
explica'ns quina filosofia hi ha al darrere del festival.
Ens quedàvem amb aquest títol, no?
Films d'avui i amb imatges d'ahir.
Sí, efectivament. El Memory Image és un festival de cine,
però que té una característica única,
i és que només té pel·lícules que continguin imatges d'arxiu.
Això vol dir que, per al desenvolupament de l'obra,
s'ha hagut de contactar amb un arxiu
i incorporar material que està gravat,
però que no està gravat d'ara, sinó que està gravat del passat.
Suposo que les normes deuen ser més àmplies que tot això,
perquè, clar, deveu haver de demanar un mínim d'imatges d'arxiu.
Més que mínim, ha de ser significatiu.
No importa que sigui poca aportació,
però que aquesta aportació sigui indispensable.
Per exemple, un documental amb moltes imatges d'informatius,
recients,
potser no tindria el mateix interès que un documental
que tingui poc arxiu, però molt exquisit o molt poc conegut.
No és tant la quantitat d'imatges d'arxiu com la qualitat.
No us limita, a més diria jo,
a això que només es presentin documentals,
sinó que accepteu tot tipus de films.
No, no, no estem tancats ni a ficció ni a cap altre tipus de gènere.
El que passa és que sembla que el documental
és el camp més comú
per a la incorporació d'imatges d'arxiu.
Però no, no, estem oberts a obrir altres ficcions
amb films de ficció, si cal, en el futur.
A què ve aquesta especificitat,
aquest apunt tan concret que té el Memori Image,
que és una manera de premiar
la recuperació de pel·lícules històriques,
de films històrics?
Sí, bé, de fet, aquest festival el va fundar
l'associació Cinema Rescat,
que té com a objectiu la promoció
i la conservació del patrimoni audiovisual.
Aleshores, aquesta associació va muntar
aquest festival de cine per promocionar
i per conservar el patrimoni audiovisual que tenim,
que si no el cuidem el perdrem.
Sobretot el passat, no?,
que es feia mitjat de plata
i que la conservació és tan difícil.
Actualment, amb el tema digital,
és com molt més fàcil, no?
Però sí, sí, l'objectiu i l'esperit
de conservar el patrimoni
va donar peu a fer aquest festival que és únic.
I aquesta sensibilitat de rescatar
a la patrimoni audiovisual,
no només la tenim aquí,
us esteu trobant que us venen molts films,
també, o molts documentals,
de fora, no?, de tot el món.
La selecció de films
s'ha fet durant molt de temps
i s'ha fet de pel·lícules
que s'han anat estrenant al llarg d'aquest any
i de l'any passat a d'altres festivals.
I venen pel·lícules,
doncs mira, des de Rússia fins a Xile,
des de Finlàndia,
a pel·lícules d'aquí també.
Hem programat pel·lícules nord-americanes,
bueno, hi ha una pel·lícula danesa,
o sigui, són 15
i jo crec que totes venen de llocs diferents.
Suposo que, a més del pes que tinguin les imatges
dins del documental,
home, el que deu ser molt interessant
és el que us expliquen fora de la projecció
de com van haver d'aconseguir aquelles imatges,
el que els va costar de trobar-les,
el que van haver de lluitar perquè allò no es perdés,
no?
Hi ha d'haver tota una història
que marca cada una de les peces.
Clar, aquesta és una part nova del festival.
És indispensable que cada pel·lícula
vingui amb un representant significatiu,
ja sigui el director,
que normalment han vingut tots els directors,
o ja sigui una persona
que ha tingut un pes específic important en la producció.
Llavors, abans i després de la pel·lícula,
sobretot després,
abans es presenta el director
i després es fa un diàleg amb ell,
de forma que tothom pugui saber
per què aquest senyor ha fet això,
per què ho ha fet d'aquesta manera,
d'on ha tret les imatges,
com si li ha costat o no li ha costat,
si ha sigut difícil escollir o no,
i una mica al rerefons
de les bambalines de la producció.
Clar.
Déu-n'hi-do, és molt interessant.
Qui s'interessa, de fet,
quin públic teniu en aquest festival,
el MemoriMage?
Doncs mira, tenim tot tipus de públic,
des de públic Ciutadans de Reus,
perquè és un festival
que té activitats paral·leles pel ciutadà,
fins a estudiants a la universitat
i qualsevol que estigui interessat
en el documental com a gènere
i veure molt bones pel·lícules.
Fem una miqueta de repàs de la cartellera
del que ens espera en el MemoriMage
des d'avui que comença fins a diumenge.
Suposo, no sé si tot seria una mica feixuc de destacar,
però si ens poguessis fer quatre pinzellades.
Bé, doncs mira, dintre de la secció oficial hi ha cinc pel·lícules.
Avui inaugurem amb el juez i el general,
que ja saps que l'ha dirigit del Patricio i l'enfranco,
una gran pel·lícula.
I dintre de la secció oficial tenim diverses pel·lícules més.
Una és Cooking History,
que és la guerra des del punt de vista dels cuiners,
les guerres del segle XX des del punt de vista dels cuiners de guerra.
Un altre que es reviu,
que és la història de la Unió Soviètica
guió-Rússia dels últims 50 anys,
però sense narració, només són clics.
Un altre que és Mayranian Parabans,
que és la visita que fa una dona que va créixer a Iran,
danesa,
i ara torna al seu país
i visita els llocs de la seva infància
on va ser superfeliç
i està en un país completament canviat.
I un altre és Time and the City,
que és una revisió de Liverpool.
Com Liverpool fa 40 anys
era una ciutat industrial i rica i grandiosa
i amb el temps va de caure moltíssim
i com ha renascut de les pròpies cendres.
Sí.
I...
Sí, ja està.
I després hi ha dues seccions més,
una sobre històries personals,
que té tres històries personals,
la història de Johnny Cash,
el músic,
l'home de negre, famós,
la història de Calder,
la vida i l'obra de Calder,
l'escultor,
i la història d'un senyor que es diu Perkins,
John Perkins,
que va escriure un llibre
que va explicar
com una agència de seguretat nacional
el va contractar com a espia
i es va convertir en un espia econòmic
d'Estats Units
a països en desenvolupament.
I és brutal.
És un testimoni impressionant
de com l'home confessa,
com ha fet enfonsar governs.
Déu-n'hi-do.
Sí, Déu-n'hi-do.
És molt impressionant.
Sí, perquè...
L'última secció és Memòries,
que està dedicada a pel·lícules fetes aquí a Espanya.
I n'hi ha quatre pel·lícules,
una sobre el camp d'Argelés del sud de França,
una altra sobre...
Espera que em poso les selleres.
La batalla de l'Ebro.
Sí.
una altra sobre el bàsicisme a Barcelona
i una altra que no la veig.
Ho sento.
No pateixis.
Mira, potser el que sé que podríem fer,
Anna, és recomanar la pàgina web
perquè tot això deu estar en xarxa, no?
Ah, sí.
Tot el programa.
www.memorimagefestival.org
I allà trobarem també...
Això és a la xarxa, efectivament.
Allà trobarem títols, horaris, llocs i tot això.
Deia jo, Déu-n'hi-do,
perquè més enllà de que siguis sensible
al tema de la recuperació de documents audiovisuals,
més enllà d'això, encara que no ho fossis,
trobo que els temes dels documentals que projecteu
són molt interessants.
Alguns de molt actuals, d'altres no tant,
però de gaire històric, de gaire social,
molt interessants.
Vull dir que fins i tot algú que...
Sí, no, no, és que sembla que el documental
hagi de ser el gènere adequat per parlar de la guerra.
I en realitat el documental és el gènere adequat
per parlar de qualsevol cosa.
I si tu tens un arxiu important
o un arxiu que mostri el passat
i que mostri una història del passat,
doncs, bueno,
el fas servir per fer una pel·lícula
que parli del passat des del punt de vista d'avui, no?
O sigui que sí, sí, els temes són variats.
Això és un dels criteris, eh?
Que hi hagués variació de nacionalitats,
variació de temes,
però sobretot ens ha interessat moltíssim
potenciar la qualitat.
Molt bé.
I això jo crec que té la seva recompensa
perquè estem parlant de la quarta edició de Memory Image
i suposo que ja teniu a públic fidelitzat
d'aquell que cada any saben que tenen una cita, no?
Sí, sí, sí.
Jo crec que Memory Image a Reus
ja és un festival molt assentat
i a més hem fet una promo amb gent del carrer
i sí, sí, la veritat és que jo crec que és
el festival de Reus de la Tardó.
Doncs allí anirem, de fet tenim temps de fer-ho
fins al diumenge, tots aquests dies,
des d'avui fins diumenge,
d'hora el Memory Image, quarta edició.
N'hem parlat amb la seva directora artística,
l'Anna Marquès.
Anna, moltíssimes gràcies i molt bon festival.
Moltes gràcies a vosaltres.
Fins una altra.