Fins demà!
La sentirem cada dijous cap a dos quarts de sis de la tarda.
Comencem avui al Ja Tardes una nova secció
que ens ha de dur a fer una ruta per a Europa
o per ser més exactes per a la Unió Europea.
Acceptant molt amablement el convit de ser col·laborador nostre
l'Alfons González, professor de dret de la Universitat Rovira i Virgili.
Alfons, bona tarda.
Bona tarda.
Hauríem de començar, avui serà una meca de poti-poti,
ho intentarem fer d'una manera molt didàctica,
començarem des dels inicis,
però hauríem de començar posant-li nom a aquesta secció, no?
Doncs vinga.
Jo havia pensat alguna cosa així.
Saps aquella sèrie que feien a la tele que es deia Europa?
Magnífica sèrie, dels d'Agoll de Gom.
Molt divertida, però ja queda una mica retro.
Ai Europa. Ai.
Ai Europa. Ai, ai, ai, ai, Europa.
Clar, però com el lidirem amb aquest ai?
Serà un ai...
Depèn del dia, depèn dels temes que tractem.
A vegades pot ser un ai d'optimisme,
a vegades pot ser un ai d'escepticisme,
a vegades pot ser un ai d'atenció,
ui, que les coses no van bé.
Ens serveix, doncs, el títol?
Ens serveix perfectament.
Quin atoll hi donaríem avui, que fem capítol introductori?
Notable.
Sí?
Sempre tot és susceptible de millorar.
Ai, Europa.
Comencem avui i la intenció és començar des dels inicis.
Clar, la pregunta bàsica, bàsica, seria per què?
Per què es crea?
Per què es crea?
Per què serveix?
Bé, doncs...
L'Uni Europea.
Clar, la qüestió és...
Tornem una altra vegada als anys 50, no?
Fem una miqueta d'història, no?
Clar, és a dir, hauríem de situar-nos en aquella perspectiva, no?
A principis dels anys 50,
quan Europa està desfeta socialment i econòmicament
i convé inventar-se alguna cosa per reconstruir Europa.
I una de les idees que va sorgir
va ser la de crear unes organitzacions
a les quals es cedissin competències
perquè aquestes, doncs,
gestionessin afers d'interès comú dels estats
evitant que tornés a aparèixer una nova guerra.
És a dir, si estranyíem els lligams entre els estats,
estàvem convençuts, els pares fundadors
del que són les comunitats europees,
que seria molt més difícil que tornés una guerra.
Pensa que en pocs anys hi van haver dues grans guerres a Europa
i, per tant, el perill que hi hagués una tercera guerra
que dèiem mundial, però en aquell temps
tampoc no era tan clar que fos mundial,
essencialment era una guerra europea,
doncs, podia tornar a reaparèixer.
I quins eren els països implicats
en aquest primer fetus de la Unió Europea
perquè algun país neutral
o que fes d'intermediari hi havia de ser?
Bueno, qui va llançar la proposta
van ser els francesos, no?
Un dels protagonistes de la...
Jo crec que des de llavors
ja han agafat com una superioritat moral, no?
De ser un dels pares.
Home, de fet, és un dels motors, França,
del procés de construcció europea,
però també ha estat el país
que ha provocat les crisis més grosses
dins del procés de construcció europea.
És que un dia, mira, jo ja vaig apuntar capítols,
un dia podríem parlar país per país
de quin és el paper,
quins són els tòpics que es diuen,
per què es diuen i quin és el paper, no?
Sí, home, el joc que juga cadascun d'aquests països
dins del procés de construcció europea.
Hi ha europeistes, hi ha menys europeistes,
hi ha oportunistes, no?
Hi ha de tot.
Doncs sí, podríem fer una classificació de països
i un dia en parlar d'això.
Doncs França dius que és qui ho va proposar,
ho va impulsar...
Sí, ho va proposar i li va proposar això als alemanys.
Als alemanys van ser els destinataris,
que van ser també uns altres protagonistes
de les dues grans guerres a Europa.
I es van apuntar quatre països més.
Es van apuntar als Països Baixos,
es van apuntar a Luxemburg,
es va apuntar a Bèlgica i es va apuntar a Itàlia.
I llavors van decidir crear aquestes organitzacions.
Organitzacions que havien de...
Totes elles van ser tres.
La Comunitat Europea del Carboi de l'Acer,
la Comunitat Econòmica Europea
i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica.
Tres organitzacions i les tres tenien una cosa en comú.
I era que als estats li cedien les competències
i per tant els estats perdien el poder
en determinats àmbits materials.
I això era realment un aspecte revolucionari.
I quin era l'objectiu final d'aquestes organitzacions?
Doncs establir un gran mercat comú.
que fes funcionar els diversos mercats d'aquests països
com si fossin un únic mercat.
I això també era una gran novetat.
Però clar, això és el fonament de la Comunitat Europea.
I aquí darrere hi ha un fonament també molt ideològic.
Estàvem pensant en aquella època
que el lliure mercat seria la solució a tots els mals.
Avui en dia, ja sabem després de la crisi financera
que hem tingut algun dia,
que el mercat per si sol no s'autorregula
i el mercat per si sol a vegades provoca problemes.
Doncs en aquell moment el que es pensava
era que si establim un gran mercat,
això reforçaria les empreses europees.
Si es reforçaven les empreses europees,
els ciutadans hi haurien menys atur
i per tant tindríem feina.
I a més a més, aquestes empreses com que serien més fortes
perquè el propi mercat,
és a dir, podia fer que una empresa espanyola,
en aquest cas una francesa vingués a Alemanya
o una alemana vingués a Holanda,
aquesta empresa es feia més gran,
podria pagar sous més grans,
però alhora com que hi havia moltes empreses,
aquestes competirien i no hi hauria inflació,
els preus no pujarien.
Per tant, tot seria molt bonic.
Tothom tindria feina, els preus serien baratos,
les empreses serien poderoses, etc.
Clar, això amb el temps s'ha vist
que no ha funcionat del tot així
i que s'ha hagut de fer correccions.
Ai, preguntes.
Escolta que s'emmirallaven una mica
que buscaven un model americà.
Semblant al nord-americà.
Perquè estem parlant d'anys 50
i tot aquest període guerra freda,
Estats Units és qui porta el pes, no?
I llavors Europa, bueno...
Efectivament, això és el liberalisme econòmic,
que era el model que seguia Estats Units.
I per tant, l'Europa occidental
s'emmirallava al sistema econòmic nord-americà.
Tot i que a Europa també és cert
que sempre hi ha hagut un estat social
i per tant l'estat també s'ha preocupat
de donar determinades garanties
i determinats serveis als ciutadans,
cosa que a Estats Units no s'ha produït.
Però sí que és cert que s'iniciava un camí d'apropament
al model econòmic nord-americà.
Dius que bé, això després ja arribarà després,
però que ja va començar amb aquest esperit
d'això ha de ser gran
i aquí hi hem d'afegir més gent.
Possiblement no devíem pensar en tanta gent
perquè des dels anys 50 fins ara
el que és l'Europa de l'Est
ha canviat moltíssim.
Si hi ha simplement la seva configuració de mosaic
que ara té, llavors no es preveia.
No, en aquell moment hi havia sis Estats
que van ser els que van iniciar el projecte
i ara n'hi ha en 27, no?
De fet, el projecte va anar creixent
a poc a poc entre els països de l'Europa occidental
fins que va caure el mur de Berlí
i molts dels països del bloc de l'Est
van demanar també l'entrada
al que avui és la Unió Europea
i això ha provocat el boom final de 27,
però 27 que encara creixeran
en més països en els propers anys.
Segurament arribarem als 30-32.
Ui, també un altre dia hem de parlar de l'ampliació.
Mira, també m'ho apunto.
Bé, l'ampliació de...
Ja està, ja m'alpanyo.
Perfecte.
Diferents noms que ha tingut la Unió Europea
fins i tot, jo recordo, aquest canvi
que primer se li deia Comunitat Econòmica Europea
i hi va haver un moment, no sé per què,
en què es va estandaritzar Unió Europea.
Sí, de fet, hi ha molts noms
que la gent associa amb aquest procés, no?
Per exemple, la gent parla de
la Comunitat Econòmica Europea,
el Mercat Comú, la Unió Europea,
les Comunitats Europees,
la Comunitat Europea, llavors la gent pensa,
bueno, tot això és el mateix.
Bueno, ben bé, ben bé, no és el mateix.
Són conceptes que tot forma part del mateix projecte,
però posarem una mica d'ordre, si no...
Vinga, sí, perquè jo ja no sabia que al començament
hi havia tres subseccions, diguéssim.
Clar, hi havia tres organitzacions,
que són les Comunitats Europees.
Ja, només per curiositat,
només d'una manera així,
quantes n'hi ha avui en dia?
Avui ens hem quedat en dugues, només.
Dues.
Dues.
Però teníem tres.
El que passa és que tenim dugues
i una cosa que està per sobre d'aquestes dugues.
Ara veuràs.
Fixa't, inicialment teníem
la Comunitat Europea del Carboi de la Ser.
Després es va afegir dues comunitats més.
La Comunitat Econòmica Europea
i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica.
I totes tres formen el que la gent coneix
com a comunitats europees.
Per tant, el projecte aquest de construcció europea
es fonamentava en aquestes tres organitzacions.
I va haver un intent de crear dues organitzacions més,
però van fracassar,
que era la Comunitat Europea de Defensa
i la Comunitat Política Europea,
la que havia de crear un exèrcit comú
i la que havia d'establir un sistema diplomàtic comú
per tots els estats.
Però aquestes van fracassar
i, per tant, ens vam quedar de cinc en lloc de cinc, tres.
Després, per què la gent diu mercat comú
quan parla d'estem dins del mercat comú?
Doncs perquè l'objectiu de la Comunitat Econòmica Europea
era l'establiment d'aquest mercat comú.
És a dir, esborrar els mercats nacionals
i que hi hagués un únic mercat
on les persones, les mercaderies, els diners, els serveis,
es poguessin moure lliurement.
Tu fabriques una cadira a Tarragona
i aquesta cadira la pots vendre lliurement a Madrid.
Doncs si tu estàs dins del mercat comú,
també la pots vendre lliurement a París,
sense que pagui cap tipus d'arangel.
Això és el mercat comú.
Nosaltres formem part d'aquest mercat comú
en tant que si exteixis tots els membres
de les comunitats europees
estan dins d'aquest mercat comú.
Perquè això sigui possible,
almenys se m'acuden dues normes bàsiques
que ja estan a complertes,
però devien portar història també.
Abolir els arancels,
allò que poguessis no haver de pagar
per passar frontera,
i a més la moneda única és obligatòria,
però amb la moneda també m'ho apunto
com a...
La moneda ha ajudat.
Sí, de fet,
són dues qüestions,
dues qüestions que s'han hagut de regular
per permetre aquest moviment de mercaderies
d'un país amb un altre,
sense cap tipus d'obstacle.
Un és el que tu dius,
eliminar arancels.
Els arancels què és?
El que tu has de pagar
quan una mercaderia passa a una frontera,
una taxa que es queda a l'Estat.
Doncs això s'ha d'eliminar.
I l'altra cosa que s'ha d'eliminar
i que també és molt important
són el que s'anomenen
les restriccions quantitatives.
Tu pots dir,
bueno, va, jo et deixo entrar,
doncs, 50 cadires, no?
I ja està.
I pagues per aquestes 50 cadires
aquest arancel.
Doncs aquestes restriccions quantitatives
també s'han d'eliminar.
A partir d'ara,
tu m'has de deixar passar
per aquesta frontera
tot el que jo vulgui.
Ja no hi ha límits.
Sí, sí, sí.
Que és una cosa també molt important.
El que passa és que els estats...
Això és el que passa avui en dia.
Clar, tu ja pots passar
les mercaderies d'un país amb un altre
sense pagar arancels
i sense que et puguin posar
cap restricció de tipus quantitatiu.
Per això no rebenta els preus
del producte nacional, per exemple?
Bé, el que fa és que els preus
del producte dins d'aquest mercat comú
s'igualen.
Perquè les empreses,
si volen ser competitives,
no podran posar preus més cars
que el que de l'empresa
que té els preus més competitius,
més baixos.
Això també era la idea aquesta
de la funció social del mercat.
Així, les empreses no pugen preus
i això, el consumidor,
és un benefici per a ell.
M'apunto, m'has fet pensar,
com a proper tema,
ho dic perquè també la gent
vagi prenent nota,
les subvencions.
Les subvencions,
que estan prohibides.
El que passa és que els estats ja fan
per intentar inventar-se coses
que són subvencions,
però dintent-li d'una altra manera.
Llavors, el Tribunal de Justícia
i les Comitats Europees,
cada dos per tres,
condemna els estats dient-li
ei, això que estàs fent
és una subvenció encoberta,
està prohibit fora,
torna els diners.
Ai, al fons,
te preguntes molt bàsiques.
Però escolta,
per el que intueixo
que estàs dient,
la idea de base,
hi ha tota una filosofia al darrere
i sembla que estigui fet
a fi de bé,
fins i tot amb aquest caire,
més enllà d'econòmic,
també caire social,
que comentaves l'altre dia
que es va començar
a tenir en compte
a partir dels 80.
Sí, efectivament.
L'aspecte social
de l'Unió Europea.
Però, què passa?
Com és que no acaba de rotllar
i que contínuament
s'ha d'estar reinventant
a si mateixa?
Perquè ha canviat el món
des dels anys 50
o perquè no estava ben planificat
des del començament?
Bé, perquè moltes vegades
les teories econòmiques
i les ideologies
després no funcionen
quan s'apliquen, no?
Això ho podem parlar...
Tenim l'exemple, doncs,
dels països d'economia planificada,
el que és l'Europa del Est,
els països comunistes, no?
I això, a teoria,
funcionava molt bé,
però després,
a l'hora de portar-ho a la pràctica,
fracassa, no?
Doncs també ha passat en part
amb els estats capitalistes, no?
Les teories de liberalisme econòmic
més salvatges, doncs,
han fracassat
i l'Estat, doncs,
ha d'exercir una funció correctora.
El problema és determinar
fins a quin punt
ha d'arribar aquesta funció correctora.
Doncs això va passar
amb les comunitats europees.
El mercat es pensava
que solucionaria tot, no?
I que les empreses serien molt grans,
que la gent tindria feina,
que els preus no pujarien
per aquesta competitivitat
entre empreses,
però la pràctica que va passar,
doncs, que les desigualtats
es mantenien
i hi havia zones molt pobres
i zones molt riques.
Empreses que s'enfonsaven
i gent que s'anava al carrer
i després no trobava feina.
Però no van empitjorar la situació?
No, la va millorar.
Ah.
La va millorar,
però no va corregir
molts dels problemes
que també hi havia,
altres problemes
que els Estats van dir,
home, hi ha determinats problemes
que també ens hauríem
d'afrontar conjuntament.
Per exemple, el medi ambient.
El medi ambient és una qüestió
que afecta Espanya,
però els problemes ambientals
que té Espanya també els té
a Itàlia, Portugal, Grècia,
perquè a més la contaminació
no coneix de fronteres.
Per tant, això ho hauríem
de tractar conjuntament.
O altres qüestions
que també tractant-les conjuntament
podrien anar bé,
doncs, com temes de salut
o temes de protecció de consumidors.
Doncs, aquestes qüestions
a poc a poc es van atribuir
les competències
als comunitats europees.
De ser unes organitzacions
que només pensaven
en les empreses,
reforçar les empreses
perquè això després
acabaria en benefici dels ciutadans,
van començar a pensar
que les comunitats europees
també havien de regular
alguns aspectes
que afectaven directament
els ciutadans
perquè les empreses
no hi pensaven.
I això acaba provocant
més desigualtats
i més problemes
per les persones.
I, per tant,
la comunitat europees
comença a tenir competències
en temes que ja no tenen a veure
amb el mercat purament.
Que és una estirella ronça de poder
perquè la Unió Europea
fins a quin punt
està amb un ull ficat
al que passa als Estats Units,
que encara pesa molt,
fins a quin punt
també no té prou poder
perquè el tenen,
hi ha competències
que encara les guarden
els propis països.
Si féssim una escala de poders,
on estaria?
Bé, la lluita de poders
és contínua,
contínua dins del procés
de construcció europea.
Lluita de poders
entre les diverses institucions
que formen part
de les comunitats europees,
entre el Parlament Europeu,
entre el Consell,
entre la Comissió.
Lluita de poder
entre les pròpies institucions
comunitàries
i els Estats membres
perquè les institucions
comunitàries volen
cada vegada
exercir més poder,
poder legislar
sobre més temes
i, d'una altra banda,
els Estats
volen també
retindre
poder
i tenir
alguna cosa
a dir
sobre les qüestions
i això
provoca que
contínuament
a vegades
hi ha molts
recursos presentats
davant del Tribunal de Justícia
de les Comunitats Europees
sobre si un tema concret
ho ha de regular
la comunitat europea
o ho ha de regular
un Estat membre.
Però això és normal,
ens hem d'acostumar,
també existeix lluites de poder
entre les comunitats autònomes
i l'Estat central,
entre els municipis...
O les comunitats de veïns.
Efectivament.
A tots els nivells.
Per tant,
forma part potser ja
de...
és inherent
a la naturalesa humana,
això.
Em sembla que t'he tallat abans
simplement ja
perquè anem acabant
i ens queden un parell de coses
per comentar.
T'he tallat
quan em deies
que avui en dia
està conformada
també per dues potes
la Unió Europea
i un òrgan
que la regula les dues.
Bueno,
és que de fet
als anys...
a finals dels anys 80
començament dels anys 90
doncs
es va voler
donar més competències
a la comunitat europea
en hi ha aspectes
que definitivament
no tenien res a veure
amb l'economia
que eren temes de defensa
i temes de justícia
d'interior.
Però els Estats
no van voler.
no van voler.
Però sí que estaven d'acord
que s'havia de treballar conjuntament
i llavors
es van inventar
una denominació
que és la d'Unió Europea.
I sota aquesta denominació
hi haurien
diverses coses diferents.
D'una banda
les comunitats europees
que teníem
des dels anys 50
i d'una altra banda
dos mecanismes
dos procediments
que permetien
als Estats
adoptar decisions
conjuntes
sobre temes
de seguretat
i de defensa
de política exterior
i de justícia
i d'interior.
I llavors
les decisions
que es prenen
utilitzant aquests procediments
o dins de les comunitats
europees
es diuen
això són decisions
de la Unió Europea
era com una mena de marca
la nova marca
sense que desapareguin
les comunitats europees.
I pel que em dius
aquestes decisions
que es prenen
en l'àmbit
polític i jurídic
estan més
directament
vinculades
al poder
de l'Estat.
No és
ho deixo en mans
d'un organisme
de la Unió Europea
sinó
som els Estats
que ens reunim
en aquest marc.
Molt bé.
Vull dir que no acaben
de deixar anar la corda.
Efectivament.
Són temes que...
Els Estats aquí
el que diuen
és que és veritat
sols això
no fem res
ho hem de fer conjuntament
però no li volem cedir
això a aquestes comunitats.
No volem perdre el poder.
Per tant
establim un mecanisme
que ens permeti
decidir conjuntament
però només en la mesura
que nosaltres volem decidir.
Bé, doncs ja
hem donat un pas
no és el pas definitiu
però sí un pas
en intentar també
estrenyar els lligams
entre els Estats
en aquests àmbits
que he assenyalat ara.
Hem tocat diversos temes
home, una mica tall
d'introducció
ens hem remuntat
a la història de la Unió Europea
deixem-ho aquí
ja en les properes sessions
anirem a temes més concrets
però volem tancar sempre
aquesta secció
amb un parell de punts
amb una notícia
d'actualitat
relacionada amb la Unió Europea
i també amb una xifra
que ens bombardeixen
en xifres
i necessitaríem
també una mica
d'explicació.
Avui l'Alfons
ha assistit
a unes jornades
de Dret i Gènere
que s'estan organitzant
aquí a Tarragona.
Efectivament
aquí al costat
a pocs metres d'aquí
al Col·legi d'Advocats
de Tarragona
juntament amb la Facultat
de Ciències Jurídiques
que són tots els organitzadors
d'aquestes jornades.
Són unes jornades
que en principi
sembla que no tinguin
res a veure
amb Europa
però resulta
que la primera conferència
que han donat
que és una conferència
que ha donat
una catedràtica
de la Universitat Autònoma
es titulava
La incorporació
de la perspectiva de gènere
al dret.
Espera que sí, miro.
La incorporació
de la perspectiva de gènere
es trien per homes i dones
al dret.
Efectivament, al dret.
És a dir,
com el dret
ten en compte
que les dones
es troben en una situació
de desigualtat
i per tant
ha d'actuar
perquè no hi hagi
una discriminació
entre homes i dones.
Doncs,
la primera cosa
que ha dit
aquesta catedràtica
és
que si Espanya
no estigués
a la Unió Europea
moltes de les normes
que hi ha
sobre aquesta qüestió
en aquests moments
no existirien a Espanya.
I ens ha donat un exemple.
Home,
però això
és una afirmació
molt forta, no?
Bé,
és forta,
però vull dir...
O sigui,
que les normes
que tenim
per regular
que no hi hagi
discriminació de gènere
si no estéssim
a la Unió Europea
no les tindrien.
No existirien.
I ella ha donat un exemple.
Ha dit,
per exemple,
diu,
fixeu-vos,
Europa va canviar
les normes
que regulen
com es donen
els diners
als països
en el que s'anomenen
els fons estructurals
per fer infraestructures.
Llavors,
en aquesta norma
deien
que si els estats
no tenien una legislació
que tingués en compte
els problemes de gènere
no els donarien diners
per fer infraestructures
perquè a l'hora
de dissenyar
aquestes infraestructures
havien de tenir en compte
tot això.
Doncs Espanya,
que no tenia cap norma
al respecte,
va tardar sis mesos
en fer-ho.
Tenim en compte
que Espanya
és el país
de la Unió Europea
fins fa pocs anys
que més diners
rebia
en ajuts
en fons estructurals
de la Unió Europea.
Home,
jo no sé si m'atreviria
a dir,
clar,
jo no ho sé,
que no tindríem
algunes normes
que regulessin,
però segurament
tan ràpid
no les haguessin fet.
Sis mesos
és rècord.
Aquesta és la notícia
d'actualitat,
anar al Col·legi d'Advocats
i que només ens ocupen avui?
Només ens ocupen avui.
De fet,
encara,
ara en aquests moments
estan ja fent
la darrera de les sessions
que és la presentació
d'associacions
de gènere
dins del món
de la judicatura
i de l'advocacia.
I acabem amb una dada,
amb una xifra.
Una xifra,
mireu,
ara ens dirà
l'Alfons
de què va,
495 milions
de persones.
Imagineu-vos
quantes persones
són això,
495 milions,
gairebé 500 milions
de persones?
Què?
Que són
el nombre d'habitants
que té
la Unió Europea.
Ah, sí?
Que no són pocs.
De fet,
si ho posem
en el mapa mundial,
veurem que davant nostre
només hi ha dos estats.
Xina,
que té
1.321 milions
de persones.
És que Xina espanta.
I després,
la Índia,
que té
1.129.
Que de fet,
atenció,
perdona,
perdona,
digues,
1.129 milions.
Milions d'habitants.
A veure,
espera,
tornem-ho a dir,
la Xina,
perdona,
la Índia,
1.129,
per tant,
més del doble.
Efectivament.
I Xina,
1.321.
També més del doble.
Moltíssim més.
I que són les dues
economies que diuen
emergents
a les que s'ha d'enfrontar.
Sí,
i ara,
mira,
això una anècdota,
si vols.
Hi ha uns països
que se'ls anomenen
BRICS.
BRICS,
que són els països
emergents.
BRICS són les inicials
de Brasil,
Rússia,
Índia i Xina.
Sí,
és veritat.
Quan parlem d'aquests
països emergents
diuen,
són els BRICS,
els BRICS.
Doncs BRICS és això,
és justament
l'acrònim
que s'utilitza
per no haver de dir
el nom d'aquests països.
Bé,
doncs dos d'aquests països
són els països
amb més habitants del món.
Després ve la Unió Europea 27
amb aquests 495
i per darrere
de la Unió Europea
venen Estats Units
que té 301 milions
d'habitants,
Rússia que té
141 milions d'habitants
i Japó que té
127 milions d'habitants.
Clar,
però fixa't que la Unió Europea
de tots aquests països
capdavanters
amb xifres de persones
és l'únic
que està
tan fragmentat,
tan museïtzat
i que no és un país
sinó que és una Unió.
Tot el que més
estan constituïts com a Estat.
El que passa és que
d'ulls
de cara als altres països
ja veuen quasi
la Unió Europea
com un bloc
i per tant
per ells,
per moltes qüestions sí,
per moltes qüestions sí
i per tant per ells
la Unió Europea
és Europa.
Europa,
ja ho deia als Estats Units
quan va voler criticar
la seva posició
respecte a la guerra d'Iraq
van parlar de
la vieja Europa,
la vella Europa allò
doncs com una cosa
despectiva
doncs sí que ens veuen
com una unitat
però a més dins d'Europa
hi ha molts països diferents
països que tenen
molts habitants
com per exemple
Alemanya
que té 82 milions
d'habitants
o països que tenen
molt pocs habitants
com per exemple
Malta
que té 400.000 habitants
i molt poca superfície
també.
I si vas amb avió
i et despistes
potser et passes al país.
I Espanya
en quina posició es troba?
Què penses?
D'habitants?
En nombre d'habitants
de 27.
Entre 27
no ho sé
és que m'ho inventaré
Inventa tu?
Cinquè
per dir alguna cosa
Mare de Déu senyor
cinquè
efectivament
Sí o no?
La gent es pensarà
que estava preparat
i això
doncs no estava preparat
perquè té 44 milions
i mig d'habitants
i això amb dades
de l'any 2007
estem treballant
en aquests moments
Ja que traiem el tema
tampoc no ens podem esplejar
ja ho tractarem un altre dia
però té influència
això influeix
en les decisions
que es prenen a nivell d'Europa
el nombre d'habitants
de cada país?
Parlarem un altre dia
perquè això després
depèn del nombre de vots
que tens al Parlament Europeu
el nombre de vots
que tens al Consell
el nombre de comissaris
que n'hi ha
o per exemple
les seus dels països
perdó
de les institucions
de les comunitats europees
en els països
Déu n'hi do
Ai Europa
Pronuncieu aquest Ai
com vulgueu
de fet cada setmana
el pronunciarem diferent segurament
per sort
aquesta secció
la repetirem
cada setmana
els dijous
a dos quarts
de sis de la tarda
gràcies a l'Alfons González
i per cert
Alfons
no sé si tu havia comentat
ja ho comentem
davant de tota l'audiència
repetim els dissabtes
si voleu tornar
a l'escoltar
els dissabtes
en aquests
maxmics
que fem del Ja Tardes
entre dues i quatre
del migdia
podreu tornar a sentir
l'Ai Europa
gràcies
a tu
bona tarda