Paret Reyes, moltes gràcies, aplausos!
Samarreta d'imperi, pantalons que no lliguin gaire.
I una camisa alerta, tu pucs vermells,
fa no perdre l'aire.
Samarreta d'imperi, pantalons que no lliguin gaire.
I una camisa oberta, tu pucs vermells,
i quan no perdo l'aire.
Samarreta d'imperi.
Home, la cançó molt glamurosa no seria almenys la imatge del personatge que ens presenten,
però ja corre de boca en boca, tothom se la coneix i fa molta festa.
Així sonen els Gertrudis amb un nou enregistrament acompanyat d'un DVD
i en què celebren, em sembla, els 500 concerts.
Gertrudis Javis, bona tarda.
Bona tarda.
500 concerts que jo em pensava que serien més, eh?
Sí, és.
És que fa temps que aneu pels escenaris, són molt de temps.
Sí, però 500 concerts són molts concerts, eh?
Justament ens diuen el contrari.
Vols dir que heu arribat? I tant, els hem comptat un per un.
Quants anys fa que ha funcionat com a Gertrudis?
Com a Gertrudis?
Doncs ara en aquest any és el vuitè any que estem ja així tocant per tot arreu i fent discos i fent el que ens agrada.
Realment el 2001 vam començar amb una maqueta i a partir d'allà sense disc o editat ni res vam començar a fer concerts i ja començàvem a apuntar.
I res, han sigut els tres discos i al final aquest quart disc és com un, no tanca una etapa sinó com fer un auto-homenatge i aquesta festa que si vols ja t'expliquem.
Ara m'expliqueu. Escolta, com us expliqueu vosaltres, eh? El fenomen Gertrudis, el fet que hagi caigut també la vostra música i que sigueu, jo diria, referents del que és la rumba catalana, en català, tot i que hi ha molts grups que fan rumba catalana, però vosaltres potser teniu el punt de ser, o abans vau ser dels primers, no?
Bueno, jo recordo que ens van dir sempre, hòstia, hòstia, la rumba us camina molt bé, eh? Me'n recordo gravant allò, aquella Nadal, en casa amb el primer disco, perquè realment hem portat la rumba a moltes coses diferents i moltes temàtiques diferents, però sí, se'ns ha agradat, ens ha caigut bé, perquè realment l'hem conegut, no? Després, l'hem anat a buscar, ens l'hem trobat, ens ha caigut bé, nosaltres amb elles ho posem que també,
perquè la gent que realment la viu ja de sempre, o de tradició, o del que sigui, també ens han acollit d'una manera bastant especial, i sí, no, és una etiqueta que la portem amb honor, vaia.
Amb molt d'honor, jo crec que l'hauríeu de portar perquè sou jovenets, Gertrudis, hi toqueu un pal a qui hi ha grans tòtems que s'hi dediquen i, en canvi, us fan referències, eh?
En certa manera, heu caigut bé dins dels patriarques.
Sí, no? Més o menys?
Sí, el que dèiem, amb aquesta colla de gent que els ai ai ai, no?
El sabor, tota la gent que ens hem anat trobant, que aquest gènere l'ha dut sempre des de fa molts anys, que nosaltres n'hi havíem nascut,
doncs ha sigut com una trobada bastant maca, realment, ells ho han agraït, no?
Avui, nosaltres no som ni gitanos ni res, però l'hem fet servir per el que ens agrada fer nosaltres, que és directe, els concerts i fer ballar la gent.
No us avorreix la rumba hores d'ara, després de vuit anys?
Sí, a mi una mica. Jo ja estic molt cansat de la rumba.
Sí, si t'hi fixes, el Gertrudis, el que fa és agafar i si escoltes aquest disco veuràs que de rumbes n'hi ha,
però vull dir, si et faràs a fer un repàs, vull dir, un 50% de les cançons podrien entrar dintre d'altres discos d'altres grups que la rumba ni l'han tocat.
Llavors és una mica la versatilitat del mecanisme aquest del ventilador que fem servir,
que, clar, s'adequa molt a la rumba i a les pujades i baixades de dinàmiques que ens agrada fer en les cançons i traslladar als concerts.
El pas de, clar, quan sona un ventilador ja ho associem ràpidament, no?
Clar, sí, sí.
A la vida ja et diu pam, rumba i...
Sí, perquè és un hàbit de ventilar, de fer servir alguna cosa per explicar les cançons i les lletres i les coses que ens passen por ahí.
I el que passa és que després les vesteixes com vols també i llavors acaben les transformant, com moltes vegades diem,
en un rigui o en un merengue o en alguna cosa més chalcero, depèn.
Expliqueu-me com ha anat la gravació del disc.
Cinc-cents?
Bueno, ens va costar una mica pel fet que pensàvem que seria molt fàcil això de gravar en directe i va ser una mica el contrari.
És una mica haver de posar molta carn a la brasa.
Quina traducció més xunga, la carn a la brasa.
Però ho hem entès, i ens ha agafat cana fins i tot.
Mare de...
Sí, que estona, eh?
Que xungo.
Què vols dir?
Perquè ho heu gravat en un...
Vam fer un DVD també i eren coses que no acabàvem d'entendre del tot de com es feien
i ens hem acabat menjant tot aquest pastís nosaltres, no?
Vull dir que l'hem...
O sigui, que bo dolent és vostre.
Sí, els mateixos que toquem som els que hem...
O sigui, es pot dir que ho hem fet tot, bàsicament.
El disseny no, però una mica quasi sí, també.
O sigui, que hem estat a sobre de moltes coses que abans potser no hi hem estat tant,
sempre hem fet les nostres cançons, sempre hem produït nosaltres els nostres propis discos,
però aquest cop ha sigut allò... una menjada d'olla bastant gran.
Però, bueno, clar, la festa d'aniversari dels 500 ha sigut divertida,
que hagis pensat que no la podíem disfrutar, al final no sé si la vam disfrutar.
El que sí que està clar és que el disfrut és estar amb el disco i amb el DVD.
I què és això? El vau gravar al disc en aquesta festa d'aniversari?
Sí, sí, sí, vam fer aquest concert justament per gravar el disc.
O sigui, era com agafar una mica les cançons que a la gent els agrada més
i a nosaltres ens agrada també tocar més perquè, vull dir, afortunadament coincideixen.
I portar-les a això, a fer un DVD, un àudio, un making of, material que hi ha de videoclips
i poder arribar allà on el nostre directe que arribi,
doncs com actualment a les teles que pugui arribar la gent que no ens pugui veure en directe.
És 100% enregistrament directe o després hi ha retoc d'estudi?
Bueno, després vam estar mesclant a l'estudi, vam estar fent les mescles
i la masterització de regravar, absolutament vam quadrar quatre coses
que vam tenir una setmaneta per fer això i mesclar,
però realment ens en vam sortir prou bé.
Suposo que devíeu veure cares conegudes entre el públic, no?
Cares d'aquelles que us han anat seguint en aquests 500 bolos.
No, la sala aquella és una mica fosca i no es veia ningú.
No, però aquella noia que estava d'Andaledo...
La que sempre es treu al sosténs?
Aquesta.
Bueno, aquesta.
És que hi havia les d'arreus també, eh?
Sí, eh, les amigues d'arreus.
Un saludo des d'aquí.
No, aquell dia està, realment, tampoc està...
Eren moltes coses acumulades i més que nervis, estrès,
perquè hi arribava un punt que deia, hòstia, acabarem fent aquest concert,
i llavors no estaves ni pendent de la gent.
Home, i la pressió aquella de dir, és que això queda enregistrat, és una única toma?
Sí, sí, sí.
No, sí, vam fer dos, però vam fer servir la segona, vam fer un passe de tarda,
per si un cas saps, per si hi havia algun drama, passava algun problema tècnic, a la nit, o el que sigui.
Però va passar alguna cosa, alguna anècdota desestosa.
Bueno, el que passava amb la caixa de la bateria, que no acabava, hi havia un canal que rajava,
i va ser una mica problemàtic el tema.
Problemes tècnics, més que res, perquè...
Sí, problemes tècnics...
Tampoc ho havíem fet, i la gent que portàvem treballant amb això,
doncs no... o sigui, no sé si ho havien acabat de fer mai.
Bé, nosaltres vam portar-ho tot allà, estàvem al meu ollo, i vam fer el màxim.
La gent que es van cuidar de la gravació també era gent que portàvem amb nosaltres,
barrejada amb altra gent que ja era d'allà.
Les condicions no són mai les òptimes, però...
Però, bueno, el resultat està aquí, i sents, i en veritat sona de puta mare.
És que perquè la gent ens entengui, no és el mateix gravar un CD en base a un directe,
que grava en un estudi, en un estudi es grava, doncs, si es vol, no?,
músic per músic, s'acaba de pulir el soc, i és...
Clar, i l'has de clavar.
L'has de clavar, i no és el mateix el que sent el públic en el concert,
que el que es grava, que és el que passa per taula.
I sempre aprens, després dius, hòstia, potser no ens havíem d'estar menjat tant l'olla amb això, llavors...
Dius, ha quedat molt rodonet, però, eh?, molt compacte.
Sí, no, no, no, en veritat, potser, com sempre diem, és el millor disco que hem fet.
I el DVD?
També.
El DVD també és el millor del DVD que hem fet, perquè no n'hem fet mai cap.
Per això, com és el DVD?
És xulo.
Imatges del concert, però...
No, el DVD és el concert, el concert íntegra, i a més hi ha cançons que han al CD de música,
no ens hi cabien, perquè el concert era més llarg, i en el CD d'àudio hi caben uns minuts determinats,
llavors, en el DVD pots veure tot el concert, entre tema i tema, les coses que passaven,
com entrava un, com relliscava l'altre, de tot.
I després també hi ha el making of, que és com la part més que ens hem també...
poder esplejar una mica, ensenyar com hem muntat tot, no?, amb un col·lega que ens portava a la càmera,
ens va perseguir durant gairebé 15 dies sencers abans, amb els assajos previs,
anar a veure la gent, com trucàvem, com assajàvem, com anàvem a la sala,
tot plegat amb la furgoneta, i ha quedat com una mica d'això que se'n diu un making of.
Escolta, no vau bufar les espelmes d'aniversari sols, vau fer pujatgen a l'escenari.
Sí, va ser una mica com els complets aquests que fas quan ets petit i convides tots els de la classe,
doncs hem fet una mica el mateix, vam convidar tota la gent que ens anàvem trobant
per aquests camins al llarg dels 500, i bueno, vam fer una mica d'aquest viatge que havíem fet
per tota la península, vam anar al País Basc, vam agafar l'Iñaki Betagari,
des de València vam agafar el Xavi Serrià, a Madrid vam agafar el Pablo de la Garta Amarillo,
que és un gran col·lega també, i un grup que s'està fent molt conegut aquí,
de les Balears vam agafar en Gerard Quintana, que està allà a Eivisa, tan tranquil,
i bueno, després tota la cúpula rumbera de Casa Nostra, com són els Manolo, els Aiaiai, el Sabor de Gràcia,
i en Parets Reies de Papaua, i el Lichis, no?, el Lichis de la Cabra Mecànica,
que és la gran estrella convidada d'anar aquí.
Hòstia, al final t'has après de memòria, tio.
Sí, m'ho sé tot, perquè ho ubico geogràficament.
Sí, no, me'n recordo que quan anava apuntant així quin tema per cada un,
hi havia un lío que mai me'n recordava, sempre em deixava algú.
Però no, bueno, difícil quadrar les agendes, però divertit a l'hora de fer-ho també,
perquè, bueno, perquè tots estaven super emocionats a l'hora de venir i tal.
I, bueno, més que res, parlar que va ser divertit mesclar un Manolo amb un Iñaki Betagarri,
que no tenen, en principi, res a veure i que veus que, bueno,
que la gent és més afi dels que els prejudicis del públic es pugui pensar.
Què és el millor bolo que heu fet mai, d'aquests 500?
No, potser més emblemàtic a nivell que, clar, festa d'aniversari tot és molt més emotiu
i, bueno, hi entren molts factors a l'hora de... no sé, hi ha moltes històries,
però cada concert tenim la nostra història, és que no és per ser un tòpic,
però cada concert, per molt que acabi sent una mica dolent, aprens moltes coses d'allò.
a nivell d'emocionant i tal, i de nervis i de tot com havia de passar,
va ser molt intens, no?, per moltes raons.
Però, bueno, no sé, el que també hem disfrutat molt va ser amb tota aquesta prèvia
de preparar com el caldo de cultir tot aquest concert 500,
que va ser, bueno, venir aquí a Tarragona a fer el 499 amb el del Foix,
que fem un espectacle que són poemes d'en Foix i, bueno, va ser com una mica
el motiu de presentar que fèiem aquests 500, d'anar fent cosetes així com més diferents i tal.
Ens hem anat passant molt bé, a la Garriga, al nostre poble, vam fer una Garriga o les Tarts,
que van venir tots els que toquen del poble, bueno, sí, quasi bé tots,
o sigui, tots els roqueros, corals...
O que n'hi ha molts, eh? A mi em fa la impressió que la Garriga...
Sí, sí, hi havia molta, molta, molta, molta colla tocant.
I col·laboraven amb, bueno, cada cançó nostre i això va ser també un valor super emotiu també,
i divertit i desenfadat i amb tot el passeig ple de gent.
No, doncs, us agrada fer d'anfitrions i muntar siderals i tot això?
Clar, clar, clar, clar, sempre, sempre s'han de muntar siderals.
Escolta, i a partir d'aquí què?
Què bé ara?
Res.
Perquè això té pinta de punt d'inflexió, de dir, ostres, hem arribat a una fita, no?
A més, el nostre estil rodó ens ha sortit superbé i no us plantegeu...
No, aquest disc ens ha donat una mica de...
Mal de cola?
Sí, això part, no? I és veritat, eh?
Perquè pensa que fer un passe abans ha de donar una mica pel cul, però no passa res.
I, no, el que ens ha permès és que ara hem pogut pensar en moltes cançons tranquil·lament,
noves, que ja teníem una mica, i això ens ha donat, doncs, una mica, això,
el marge aquest de poder-les pensar bé, perquè les cançons mola com tenir-les allà,
fer-les, però farà un temps i després mirar-te-les, que així és com funcionen millor.
I res, llavors, el que, ja t'ho he dit tot, el que estem preparant ara és això,
un nou disc, que hi ha moltes i moltes i moltes cançons,
i s'han de triar, s'han de mirar, i de moment ja es van fent en directe,
i és aquesta part ara d'anar mirant això i anar tocant, anar tocant.
Nou disc, teniu ja data de sortida o més o menys?
No, encara no.
No, no, no, no.
No es pot dir després de l'estiu?
No es pot dir perquè no s'anir nosaltres, o sigui que no tenim res clar.
I presentarà alguna modificació, algun canvi, vaja, respecte a...
Bueno, em sembla que és el que tothom espera, no?,
perquè tothom ens ho pregunta això, eh?
Ah, no, més que res perquè és que té, clar...
No, no, no, està molt bé, perquè el que dius tu mateix després d'aquest disc,
que és com un recopilatori, si no és un directe,
però recopila les cançons d'una etapa,
doncs, no, realment nosaltres seguim creant en la línia que té una continuïtat amb el que hem vingut fent,
però si et mires de disco a disco ja hi ha coses que són noves o diferents,
i llavors jo crec que en aquestes...
Vaja, si penso només en les cançons que tenim al cap, que estem fent,
hi haurà coses amb la mateixa línia i coses molt sorprenents.
I no teniu sensació d'haver tocat sostre, amb aquests 500?
No, sostre...
Sí, els que els sostres trobes cada cop que fas una cosa d'aquestes,
perquè clar, culmines una història que sembla que sigui l'objectiu final del grup.
Per tant, sempre el rotllo està amb la invenció, no?,
i amb el anar creant i amb el anar això, inventant,
per sorprendre no només a la gent que t'hagi d'escolta,
sinó a la part del grup, no?, o sigui, nosaltres mateixos,
perquè, si no, estàs com una mica mort i amb això joves, no?
Que em deixeu acabar amb la col·laboració que va fer Gerard Quintana,
a Pepa Lallatera.
Molt bé.
Si us agrada?
Sí, sí.
Escolta, però abans d'acabar, us volia preguntar una cosa,
l'altre dia va passar aquí a Charlie Brown.
Ah, molt bé.
Vosaltres formeu part també d'aquest recopilatori del Masa Xilifunc?
Sí, és col·lega.
Per tant, escolta, perfecte, no?, això d'agafar la rumba,
donar-li tres toms i barrejar-ho amb el que convingui.
Es va inspirar amb nosaltres, eh?
Sí, perquè nosaltres sempre hem dit que ens agrada agafar la rumba
i remenar-la i donar-li la volta i tombar-la,
i ell el que ha fet és una mica això, també.
Malgrat tots els problemes de so que hem comentat abans,
l'avantatge de gravar un concert directe és, mira,
tot aquí tan bé en què se sent.
Tota l'energia que es desprèn que, clar, això en estudi,
doncs no es pot aconseguir.
Gertrudis, felicitats pels 500 bolos,
que en feu molt més,
i gràcies per venir, per passar per aquí.
De les cames més fines del món,
fa vuit dies al vall del carrer Sant Vicenç,
totes les noies,
totes les noies li deien,
va arribar tan a deshora,
que el seu germà matiner
ja pariava la bicicleta,
La bicicleta, la bicicleta,
i el diumenge següent,
sortint del ball de la violeta,
li vaig dir,
Pepa, quina sona aquest matí.
L'aneres hora que era tard,
i la monja la renyada deixa els pots al grau,
i entre reny i reny un plor,
avui se neclucaven s'urien tots els balcons.
L'aneres hora que era tard,
i la monja la renyada deixa els pots al grau,
i entre reny i reny un plor,
els ulls se neclucaven s'urien tots els balcons.
Sele!
On era mi niño?
Dues hores més tard,
marxava a clos damunt,
i a cada mà dos fots de llet,
i als ulls se li aclucaven.
Veia ballant 10.000 parelles,
amb un clavell de llustrin al front,
es fan els japonesos esbarnats,
els flancs s'escapaven cap al cel,
i l'omplien d'estels.
Va arribar tan a deshora,
esmenja el matiner,
i apareiava la bicicleta,
bicicleta,
i el diumenge ser guet,
sortim del ball de la violeta,
i vaig dir,
Pepa,
quina sona aquest matí.
va respondre aquest dilluns.
Pepa,
Pepa,
Pepa,
les cases de banda i banda,
havien de ser lluminós.
Tant a deshora que era tard,
que el ponge a la renyada i s'es posa el grau,
i entre renyi, renyi en plos,
l'on i se li aclucaven,
subien tots els d'orcos.
Pepa,
les cases de banda i banda,
havien de ser penegut.
Pele,
Pepa,
a quina sona aquest matí,
va respondre aquest dilluns.
Pepa,
Pepa,
Pepa,
es feia sol al món,
de canes de lluminós.
Pepa,
tant a deshora que era tard,
hora que era tard,
hora que era tard,
Tant a deshora que era tard,
la ponge a la renyada i s'es posa el grau,
i entre renyi, renyi en plos,
l'on i se li aclucaven,
subien tots els d'orcos.
Tant a deshora que era tard,
la ponge a la renyada i s'es posa el grau,
i entre renyi, renyi en plos,
l'on i se li aclucaven,
subien tot els d'orcos.
Tant a deshora que era tard.
Tant a deshora que era tard.
Tant a deshora que era tard,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!