...
Torna a ser divendres a segona hora
i diem allò de Felip Caudet, bona tarda.
Bona tarda, Nuri, bona tarda a tothom que ens està escoltant.
Ai, que el Felip avui ens veia cansat.
És que els divendres hi ha molta gent que està cansada.
Perquè arrosseguem, clar, de tota la setmana.
S'acaba la setmana, eh?
I ara ja es comencen a sumar, això,
jo penso, eh?, una miqueta al canvi estacional.
Ja comencen a sumar-se allò de...
fred pels matins i que al migdia sembla que hi hagi una miqueta de calor.
Tant de bo, eh?, toquem fusta,
perquè ara ja només ens falta la setmana que ve
que ens arribi un gir.
Ara vénen èpoques de pluja, no?
Sí, sí.
Primavera és pluja.
Sí, però clar, és temps de canvis.
Això voldrà dir que el cos s'ha d'adaptar.
Vol dir que el cos s'ha d'acostumar una altra vegada al bon temps.
Doncs aquest impàs voldrà dir, a nivell hormonal,
que també es regularitzi,
a nivell de tota la relació que té el nostre cos amb l'extern,
és a dir, amb les temperatures, amb la climatologia,
també s'adapti.
Doncs és un temps molt propici, per desgràcia,
per una llibertat de desordres, també.
S'ha de dir.
És el temps dels encostipats, també.
Ara hem parlat cada any,
quasi cada any abordem el tema,
el moment del canvi estacional, no?
No, estem a prop encara, encara no hi som.
Però bé, jo per mi que es comencen a sumar.
I potser per això aquesta setmana ja és una setmana
d'una mica més de fatiga.
Però bé.
No parlarem d'això, tot i que ens ho reservem
per algun altre dia.
En tot cas, avui parlarem...
Dóna'm-te un titular.
De diferents pràctiques, diferents tècniques,
que totes elles tenen alguna cosa en comú.
Sí.
Mira, són tècniques, podríem dir,
el nom que li podríem posar,
són tècniques basades...
El Pep, quan ha presentat,
ha parlat de l'acupuntura, no?
Doncs parlem una mica de tècniques
que es fan servir,
de manera gairebé paral·lela,
en el que és la medicina xinesa.
Deixem-ho així.
Deixem-ho així.
Perquè totes fan servir la mateixa base.
A fi de compte, l'acupuntura
és aquella tècnica en la que s'apliquen
una sèrie d'agulles en uns punts,
perquè tinguin una sèrie d'efectes.
Però hi ha molts més recursos.
també molt interessants.
I que es fan servir en casos,
per exemple, els xinesos
tenen una frase molt curiosa.
I diuen que el que no es cura amb acupuntura
es cura, ells ja diuen, amb oxibustió.
Oxibustió són aplicacions de calor,
que ara en detallarem una miqueta més.
Diguéssim que totes les tècniques
que avui ens explicaràs
per teixen, tenen com a mare l'acupuntura
o no són paral·leles?
Cal apuntar, insisteixo,
que l'acupuntura és una tècnica més
dins la metodologia que té
la medicina tradicional xinesa.
És una més, no sóc l'origen ni l'inici.
Per fer una idea, els que ens esteu sentint,
per exemple, la nostra medicina
tradicionalment,
la tècnica més forta o més present
és el que és la farmacologia,
els medicaments.
La medicina convencional,
la medicina alòpata,
fa servir els medicaments.
I igual que els medicaments,
també tenim la cirurgia,
serien una altra tècnica,
un altre enfoc del guariment de la salut.
Doncs els xinesos tenen com a gran base
dins la medicina tradicional xinesa
l'acupuntura com a tècnica
i, llavors, també,
sobretot té molt, molt, molt de pes
el que és la fitoteràpia,
l'herbologia, les plantes,
l'ús de les plantes a nivell medicamentós.
Seria l'equivalent als nostres fàrmacs,
però menys processats,
més naturals.
I, en el seu cas,
doncs ells fan servir,
és molt extensa la farmacologia xinesa,
i fan servir des de plantes,
hasta minerals
o hasta substàncies animals.
Sembla que ens porten un pas per davant, eh?
Bé, porten molts anys,
molts anys observant.
Perquè la medicina tradicional...
han sabut incorporar les qüestions noves,
però sense oblidar les ancestrals, no?
Bé, hi ha reticències,
el que passa que en aquests països orientals
ja hi conviuen formacions acadèmiques,
legals i reconegudes,
i hi ha universitats on el metge, doncs,
comença estudis bàsics de medicina,
i un bon dia, els últims dos anys, tres anys,
li toca decidir-se.
Li toca decidir-se si vol...
vol practicar una medicina convencional,
que seria potser la més occidentalitzada,
o vol fer la medicina tradicional clàssica dels xinesos,
i aquí entre l'acupuntura, l'homoxibustió...
Doncs entrem també nosaltres directament
en aquestes pràctiques.
Sí, a veure, cal dir una cosa important,
una cosa important amb tot això, d'acord?
Perquè quan es parla d'aquestes tècniques,
a tothom li sembla molt exòtic,
i és cert, és molt exòtic,
perquè l'origen és oriental,
i cal entendre una cosa també interessant,
perquè quan aquí parlem d'aquestes tècniques,
ens sonen una mica estrany els conceptes que fan servir.
I cal entendre que la medicina xinesa,
la medicina oriental,
entén tant el cos com la salut
d'una manera completament diferent
a la que nosaltres tenim aquí.
D'acord?
I per això, les paraules,
els termes que es fan servir,
són molt diferents.
Perquè us fem una idea.
En la medicina xinesa,
el terme més important,
o més conegut,
és el terme de l'energia.
Això que a nosaltres ens sona esotèric.
És correcte.
Ells en diuen cortament el chi.
La paraula que fan servir és el chi.
I els japonesos en fan servir una paraula que es diu el ki.
Una petita variació.
D'acord?
Però perquè us fem una idea,
per nosaltres,
així com amb normalitat parlem d'oxigen,
i ningú dubta que quan respires
perquè el teu cos funcioni,
necessita oxigen que entra a través dels pulmons,
passa als alveols, passa a la sang,
fa les funcions de les cèl·lules,
doncs, en la comprensió oriental de la salut,
ningú dubta
que el que respirem, per exemple,
o el que mengem,
també és energia, és chi.
D'acord?
Llavors, són dos conceptes,
un no té res a veure amb l'altre,
que ningú ara pensi oxigen, chi, energia,
sinó el que us vingui a fer entendre
és que per nosaltres és molt normal
parlar de substàncies com aquesta,
com l'oxigen,
però per ells és molt normal parlar d'energia.
llavors ells diuen que totes les malalties,
siguis quines siguis,
siguis quines siguin, perdó,
doncs es deuen que hi ha algun malfuncionament
quant a dues grans substàncies que té el cos.
Una és aquesta del chi,
i una altra,
una altra és la sang.
Dóna molta importància a la sang.
Sí, moltíssima.
Llavors ells diuen que
les tècniques que tenen,
el que fan a fi de comptes
és regularitzar el comportament
d'aquestes dues grans substàncies en el cos.
Sigui una, la clàssica,
l'acupuntura,
punxem agulles en un punt
o en unes zones, en unes àrees,
o en uns meridians,
que li diuen que això,
a vegades ho he sentit com parlar d'aquí,
però potser caldrà fer-ne cinc cèntims.
I el que fem és que
la sang i l'energia
hi vagi cap allà.
Clar, perquè ells parteixen de la base
que la malaltia és un desequilibri.
És un desequilibri.
I per tant, el que s'ha de fer és tornar a equilibrar.
Correcte, i un desequilibri sempre
que pot ser en dos sentits.
Pot ser un desequilibri en excés
o un desequilibri en buit.
Sí, per defecte, sí.
Llavors, d'una manera o altra,
busquen manera de reequilibrar,
de reproporcionar al cos,
les situacions,
perquè funcioni bé.
Llavors, per això sempre
aquestes medicines,
les que es basen en la medicina tradicional xinesa,
aquestes terapèutiques,
sempre tenen una certa lentitud.
És a dir,
poden ser ràpides en algun moment,
d'acord,
però a termes generals,
són medicines reguladores.
Són molt bones en el caire preventiu.
Això és molt interessant.
O amb les malalties cròniques.
Amb l'agut també se'n surten,
però, per exemple, amb l'agut,
la nostra medicina,
la medicina d'urgències,
hi respon molt millor.
Això és indubtable.
És a dir,
si vostè té un atac d'apèndix,
un apendicitis,
vagi a urgències directament.
No vagi a fer-se acupuntura.
Ara,
si vostè pateix d'una artrosi al genoll
o una contractura muscular,
doncs,
o és molt més raonable
que vagi a fer-se acupuntura,
per exemple,
que no pas agafar la...
que és una opció,
una opció exclusiva de la farmacologia.
Llavors,
cada cosa al seu lloc.
Això és important i interessant
a tenir-ho en compte.
Llavors,
l'acupuntura, com a tal,
és potser la més coneguda,
aquesta de les agulles,
i fins i tot la més exòtica,
perquè, clar,
això que et clavin les agulles
i et guareixis a través d'això...
No fa mal, eh?
Hem de recordar,
i hem parlat àmpliament
sobre l'acupuntura,
hem de recordar que no fa mal.
No fa gens,
no fa gens de mal.
Ja hi ha tècniques de punció,
expressament,
perquè no molesti.
No ens enganyarem.
Hi ha alguns punts
que són més sensibles,
d'acord?
Però quan parlo de sensibles
parlo de la sensació d'un pessic.
No parlem d'un dolor,
d'un dolor.
D'acord?
Llavors,
a l'acupuntura n'hem parlat moltes vegades
i doncs mirarem d'explicar
altres tècniques
que són menys conegudes.
Perquè, bàsicament,
punxant,
clar, això és la base,
no?
Punxant o cremant
o aplicant alguna cosa
en un punt concret,
què s'aconsegueix?
Distribuir-se'n cap allà?
O regularitzar
aquesta qüestió energètica.
Si està en excés,
si està en dèficit.
Estaria parlant de punts d'energia.
Sí,
això dels punts d'energia,
a veure,
aclarim-ho,
perquè la gent també s'espantarà
quan senti això dels punts d'energia.
Això sona a xacres
i no, no?
És una altra història.
És una altra història.
Sí,
quan parlem de punts d'acupuntura,
una altra manera d'explicar-ho,
i és que aquí a Occident
ens hem entestat molt
amb veure què passava,
per què hi existien aquests punts,
són el que es diuen
punts de baixa resistència elèctrica.
És a dir,
això es va descobrir
entre els anys 60 i 70,
que tothom es va esmarxar molt
amb saber què passava
amb això de l'acupuntura.
Clar,
des d'aquí intentem donar
una explicació occidental
al que passa on és.
És difícil,
perquè la comprensió del cos,
ja us ho deiem,
és molt, molt diferent.
Llavors,
això dels punts de baixa resistència elèctrica
vol dir que hi ha llocs en el cos
on és més fàcil
estimular el cos,
siguin estímuls de punció,
com l'agulla,
siguin estímuls de calor,
com l'emocicustió,
o siguin estímuls de pressió,
com és la pressió amb els dits,
amb els massatges amb el siatzo,
per exemple.
Doncs són punts que
el cos,
per les seves circumstàncies anatòmiques,
de vegades és perquè
hi ha més proporció d'aigua allí,
en algun grup de cèl·lules,
o de vegades és perquè
hi ha una branca nerviosa
que s'escapa cap a prop del punt,
o perquè hi ha menys greix.
O sigui,
per ac o per bé,
són punts que permeten això,
estimular més fortament
o més ràpidament el cos
que en altres zones.
Són punts que
tenen base científica
o facin un moment demostrables
amb el que es diu
en busca punts.
Hi ha uns aparells
que madeixen
la resistència elèctrica
de la pell
i tu vas passant
i pip, pip, pip,
pita en el lloc
i confirma els mapes
curiosament
dels xinesos.
La nostra explicació és que això
tindria a veure
amb càrregues elèctriques.
Sí,
amb una situació
més aviat
química
o física
del cos
en punts concrets.
Tothom
per estàndard
els tenim
als mateixos llocs
els punts
o en cada persona
varien?
En principi
haurien d'estar
al mateix lloc
sempre,
per tots.
El que passa
que tots els humans,
a pesar que tots
són semblants,
la paraula és aquesta
més que igual,
doncs
hi ha petits matisos,
a vegades
podem trobar
petits matisos,
petites variacions.
Aquí
hi ha en joc
la genètica
a vegades,
igual que
hi ha persones
que neixen
amb els òrgans
en diferents llocs
dels que haurien de ser,
doncs amb això
passen petits matisos.
El punt d'acupuntura
és un punt petit,
és un punt
que té un radi
aproximadament
d'uns 3 mil·límetres,
sí.
És petitet,
és petitet,
però bé,
una persona experta,
una persona que conegui
l'acupuntura
ho localitza fàcilment.
A tothom li sembla
molt exòtic
això dels punts,
no?
Hi ha un munt de punts,
com es troben?
Doncs penseu que els xinesos
també són molt llestos.
T'imagines fet un mapa.
Sí, correcte,
i això està molt bé
aquest comentari,
perquè els xinesos
el que fan
el que van definir
és que el cos
tenia unes proporcions.
Unes proporcions
així com
el Leonardo da Vinci
també ho va dir
en el seu dia,
el que passa
que ho va fer
a nivell macro,
no?
Els xinesos
ho han fet
a nivell micro.
Què vol dir això?
Vol dir que ho tenen
tot mil·limetrat
i dividit.
Llavors,
per trobar els punts
fa servir un sistema
de coordenades
en el que compten
les divisions
que se suposa
que hi ha,
imagineu-se,
des del colze
al canell,
hi han d'haver
tots les divisions,
ho sabem,
doncs independentment
de la persona
que sigui més gran
o més petita,
per tothom
som la mateixa,
i a més fem saber
una altra dada,
doncs potser
algun relleu oci,
algun tendó,
algun múscul,
llavors es junten
aquestes dues dades
és com jugar
als barquets
i es troba
aquell punt exacte,
sí, sí, sí,
es fa així.
Llavors,
tots els llibres
que en parlen
d'acupuntura
descriuen d'aquesta manera,
busca estar el punt,
busca estar l'altre
i la línia
que es crua
és el punt.
Per tant,
es tracta
d'estimular
aquests punts,
no tots,
suposo que
depèn de la dolència.
Aquí està,
el secret.
I n'hi ha per tot el cos.
N'hi ha per tot el cos.
Penseu que
descrit,
descrit,
potser n'hi ha,
mira què et diria,
Núria,
aproximadament,
et ho dic,
perquè això també
depèn de la bibliografia
que es consulti,
però parlem
d'uns 400 punts
per dos,
perquè el cos
és aparentment
simètric,
d'acord?
400 punts
descrits
i després n'hi ha
gairebé un centenar
d'extres
que es diuen,
que no estan dins
aquests mapes.
O sigui,
es movem sobre
un coneixement
d'uns mil punts,
aproximadament,
uns 500
per duplicat,
no?
El que passa
és que
normalment
tots no es fan servir,
s'ha de dir.
Hi ha un tractament
d'acupuntura
que ningú
s'espanti,
però es fa servir
a l'ordre
del màxim
posa 15 punts.
Llavors,
ningú
se n'anirà
amb mil agulles posades.
Els xinesos
sí que són molt
de punxar,
a Orient
es punxen
molta quantitat,
si veiéssim
una sessió
d'acupuntura
a Orient
és amb moltes agulles,
però aquí a Occident
no,
aquí a Occident
és això,
15,
20,
molt estirar
i depèn
de l'escola
fins d'oct.
Per exemple,
els japonesos,
per et facis una idea,
Núria,
punxen de l'ordre
de 3,
4 agulles,
només estirar ja no.
Ara que parles
d'això,
del que és
la sessió en si,
d'entrada d'acupuntura,
vas a un especialista,
et posa les agulletes,
t'estàs una estoneta,
te les treu
i marxes.
I marxes.
I ja has de tornar.
Sí, clar.
Sí,
no és
en una sessió...
El trastorn
és molt estrany
que en una sessió
es tingui
ja solucionat
el problema.
Pot passar,
hi ha circumstàncies
del cos
que fàcilment
són salvables
i són regulables,
però hi ha altres
que requereixen temps.
Per exemple,
si algú pateix
o el seu problema
és que té
un síndrome premenstrual
difícil,
amb molt de dolor,
amb molts canvis d'humor,
amb molta sensació
de redenció de líquids...
Això es pot arreglar?
Sí, sí,
això es pot normalitzar.
Aquí m'estàs parlant
gairebé de qüestions hormonals?
Sí, sí, sí.
És que és clar,
se'ns fa estrany
escoltar això,
per què?
Perquè tenim la idea
de l'acupuntura
com un tractament
gairebé exclusivament
pel dolor.
Ho dic perquè
és molt popular
aquesta idea.
Jo és que patia
de dolor
i em van fer
acupuntura.
D'acord?
Doncs penseu
que si entrem
en aquesta manera
d'entendre
el cos i la salut,
doncs parlem
d'una medicina
gairebé generalista.
Es podria fer servir
per tot.
Ara,
ha d'estar en mans
de gent que sàpigin
el que es fan,
per suposat.
Això és important.
Per què?
Perquè a fi de comptes,
aquesta medicina
o aquesta terapèutica
el que fa
és regularitzar
el que dèiem abans,
la circulació energètica
i la circulació
sanguínea.
És a partir
d'aquests dos aspectes
que es pot guarir
tot el cos.
Però insisteixo,
tot això és dins
la compressió xinesa.
Doncs això
seria l'acupuntura
que és potser
d'aquest tipus
de pràctiques
la que més ha arribat
a casa nostra
i la que potser
tenim més assumida
i ja s'està practicant
des de relativament
fa temps aquí.
Però n'hi ha d'altres,
n'hi ha d'altres
que no són tan conegudes.
Per exemple,
n'hi ha una de molt curiosa
que la tenen els xinesos
però que antigament
aquí a Europa
ja es practicava.
Cal veure l'origen,
potser l'origen és xines,
no t'estranyi
perquè en el seu dia,
en els segles 14 i 15,
molts holandesos
que viatjaven
van portar a Europa.
La cultura va arribar
d'aquesta manera, no?
Sí, sí.
Doncs hi ha una tècnica
que són les ventoses.
Potser algú ho ha sentit parlar.
Les ventoses són,
imagineu,
són uns recipients
tipus
una bombeta,
d'acord?
És a dir,
uns recipients,
és que ho puc descriure bé.
Com un got
però més ample
de l'obertura
i més estret de la base.
Correcte, sí.
Com un got
d'aquells estupendos
de quan t'aprens
un albarinyo
o un ribeiro.
No,
no,
tu has de pensar
en una ventosa adhesiva.
No, no, no.
No, és que,
mira,
s'apropa més
a la idea
del que és
un recipient
d'un got
del iogurt
d'abans de vidre
que havien.
Sí.
Saps?
Sí.
És a dir,
que tenen una boca petiteta,
el recipient és més gran.
Al revés,
és el contrari.
La boca petita
i allò de dins més gran.
Sí, correcte, correcte.
Les primeres que es feien
eren de canya de bambú.
I què es buscava amb això?
Doncs es buscava fer el buit.
Intensant una tècnica
que el que fa
és posar
una mica
una flama encesa dins,
escomoreix
tot el que és l'oxigen
i ràpidament
es posa damunt del cos.
No et cremes, eh?
Per suposat.
Llavors, què fa?
Com que s'ha fet el buit,
xucla
damunt de la pell.
Llavors,
aquest mecanisme
el que fa,
a fi de comptes,
és la zona.
Una zona que no funcionava bé.
Les ventoses
és una tècnica
molt,
no és desagradable.
Té la particularitat
que després de la tècnica
doncs queda moltes vegades
un petit
una ronxa.
Un petit hematoma.
Sí.
D'acord?
Però no és un hematoma traumàtic
sinó és simplement
que la sang ha trasplot
una miqueta
cap a les capes superficials
de la pell.
Marxa.
Un parell,
tres, quatre dies
acostuma a marxar, no?
Llavors,
és una tècnica
molt interessant
en aquest sentit
que,
per exemple,
la medicina natural
alemana,
els alemants
també ho han elaborat força
aquest tema de les ventoses
i portant-ho aquí
ja no cal anar a Alemanya
en fisioteràpia
es fan servir ventoses
també
i una tècnica
molt agradable
dins d'aquesta
una variació
dins d'això
de les ventoses
és a part de col·locar-les
és fer massatge
amb aquestes ventoses.
És a dir,
després de posar-li
oli
damunt del cos
damunt de la part
que anem a tractar
es posen les ventoses
i llavors la ventosa
es mou
per damunt del teixit.
Mantenint aquest buit.
Correcte.
Molt bé.
Mantenint aquest buit
llavors que fa
desenganxa tots els plans
de la pell
dels músculs
de les fàcies
que normalment
si tens un problema muscular
que estaran congestionats
estaran apartats
i apagats.
Molt bé.
una tècnica molt curiós
aquesta de la ventosa.
Molt bé.
Hi ha una altra
que potser no és tan agradable
perquè estaríem parlant
de calor
però calor extrema.
Ah sí,
però ho és molt agradable.
Sí, sí, sí.
L'abressió
és que clar,
això sona cremat.
Clar,
quan dius abrasió
és clar,
sembla cremar.
No,
que és el que diu
la moxibustió.
Ah, val.
La moxibustió consisteix
en aplicar escalfor
a diferents punts del cos,
els punts d'acupuntura,
d'acord?
i de formes
la moxibustió
en té moltes.
Una que és molt agradable,
molt, molt, molt,
és el que es diuen
els puros,
els puros de moxa.
Els puros,
imagineu-se...
Un puro?
Un puro,
bàsicament,
però en aquest cas
fet d'una herba
una mica especial,
una herba que es diu
artemisa,
és una herba que es cultiva
expressament
i que té la particularitat
que és una herba sedant,
tranquil·litza,
és analgèsica
i a més té
una propietat física
que és que quan crema,
crema molt a poc a poc.
Llavors això permet posar
escalfor
durant molta estona.
És molt agraït,
molt agraït.
Però directament a la pell?
No,
quan es fa servir això del puro
ens mantenim aproximadament
a un centímetre i mig
de la pell,
aproximadament,
i es va controlant,
per suposat que no es cremi
la persona.
Això és la moxibustió
indirecta,
li diuen.
Hi ha una altra modalitat,
que aquesta és la directa,
aquesta té una mica més de riscos,
que és aquesta herba mateixa,
l'artemisa,
doncs prensada
i fets com si fossin
uns petits,
unes petites piràmides,
petitetes,
d'acord?
uns conos,
que li diuen,
es posa damunt de la pell,
llavors se'n sent per la punta
i llavors va donant l'escalfor
i quan està just a punt
d'arribar a la pell,
que és quan calenta més,
es retira.
Aquí no tenim costum,
per suposat,
però a Orient
s'arriba,
dins la creença aquesta,
dins la seva manera
d'entendre el cos,
doncs s'arriba a fer
cicatribo,
fins i tot.
es pot arribar.
jo s'ha de pensar que no fa falta,
però els orientals
sí que arriben a fer-ho.
I és una tècnica molt agraïda
i molt interessant,
per què?
És una tècnica calòrica,
és a dir,
fa calor.
Llavors,
potser és de les tècniques
més energètiques que hi ha
en aquesta comprensió
de la salut,
no?
amb aquesta terapèutica.
Llavors,
per què dic això?
Perquè és molt interessant
com a teràpia
per preparar les estacions.
Per entrar a l'estació,
ara que al principi
en parlàvem,
que hi ha aquests canvis
de temperatura,
doncs per enfortir,
per tonificar aquest cos,
és a dir,
per pujar aquest sistema immunitari,
és una terapèutica ideal
amb oxigostió.
Molt agradable,
molt agradable.
Ens en queda alguna altra?
Venint,
bé,
després hi ha que hi ha variacions
sobre tot això.
Penseu,
per exemple,
els japonesos van agafar
la medicina xinesa,
i la van adaptar
a un tipus de pràctica
que era el siatsu,
el massatge japonès,
que és aquell massatge
que ben bé no és un massatge,
li diu massatge
perquè ho entenguem,
però consisteix en pressions
amb el dit,
amb el dit polsa normalment,
damunt dels punts
i aquí sí que es fan servir
els punts d'acupuntura,
per exemple,
això és un altre.
Clar.
On hi ha un altre
que encara ho combina més tot això,
que es diu el itotermi,
que és molt interessant
perquè aquesta consisteix
amb unes eines,
amb uns utensilis,
tipus,
imagineu ser un bolígraf,
un bolígraf
que tingui uns forats
a la punta,
en comptes de ser acabat en punta,
doncs té uns forats,
i dins d'aquest bolígraf,
és de ser,
això,
dins porta un encens
que va cremant,
a poc a poc.
Llavors,
què passa?
Això permet
barrejar l'amoxibustió,
és a dir,
allò està molt calent,
i a la vegada
permet que puguis tocar la pell,
puguis tocar el múscul,
puguis tocar damunt del cos.
llavors combina la pressió
amb l'escalfor,
és molt agradable,
extremadament agradable també.
Déu-n'hi-do,
Felip,
escolta,
val a dir que avui sí que no ens pots donar cap consell,
casolar per fer el cap de setmana,
perquè això en mans d'experts,
sobretot.
és molt important,
això,
que sempre ens assessorem
davant de qui estem,
i quina formació té,
i més amb aquestes qüestions.
Molta de lleugera,
avui en dia se'n fan de
curset,
un que fa un curs de copuntura aquí,
un que fa uns massatges allà,
això és una mica parellós,
d'acord?
Per què?
Bàsicament,
no és només perquè
no us faci efecte el que us fan,
és que no hi ha algun efecte advers,
que no us facin mal,
això és important.
Llavors,
és interessant que sempre preguntem,
sempre us assessoreu,
i normalment
busqueu professionals,
busqueu professionals
que estiguin ja
registrats en algun registre,
com pugui ser,
en el cas dels fisioterapeutes,
o el col·legi de fisioterapeutes,
o en el cas dels metges,
el col·legi de metges,
sempre és interessant
que fem cas en això.
Feli Caudet,
moltíssimes gràcies
i t'esperem la setmana vinent.
Gràcies a vosaltres.