Hola, Núria, bona tarda.
Som aquí al Club Sant Jordi de l'Obra Social de Caixa Catalunya.
Hem vingut a conèixer aquest programa de cuidadors d'aquesta entitat,
també en col·laboració amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania.
En volem parlar perquè és un programa molt important
i que, a més a més, pot ajudar moltíssimes persones
que veritablement ho necessiten.
D'entrada, podem parlar amb dos dels que han intervingut
en aquesta inauguració que s'ha fet avui aquí,
tots els cursos ja fa alguns dies que vam començar.
D'una banda tenim el director territorial
de l'Apartament d'Acció Social i Ciutadania
aquí al Camp de Tarragona, senyor Jordi Tols, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
I també s'acompanya Eugenio Rojas,
ell és cap del programa Dependència de l'Àrea d'Atenció Social
de l'Obra Social de Caixa Catalunya.
Eugenio Rojas, bona tarda.
Bona tarda.
D'entrada parlem amb Jordi Tols.
Home, aquí al Camp de Tarragona, concretament,
són 35, crec, les persones que formen part d'aquest programa, no?
Bé, en aquest moment, concretament en aquest curs
que avui estem inaugurant i també clausurant,
perquè se'ns han tirat a sobre les dates,
són 35 les persones inscrites
i d'aquestes vull ressaltar que n'hi ha avui
que per poder assistir a aquest curs
ens han demanat el servei d'atenció domiciliària
pel temps que ells no fossin aquí.
Això és una cosa que preveu el conveni
que tenim signat precisament
amb l'Obra Social de Caixa de Catalunya,
la possibilitat que aquelles persones
que vulguin assistir al curs
però que no puguin, diguem-ne, deixar sol
la persona que cuida,
puguin tenir una persona que el substitueixi.
En aquest cas, això ha afectat a 8 persones d'aquí
i els hi han proporcionat un servei d'atenció domiciliària
pel temps que dura el curs, que són 25 hores,
i també comptant un temps de desplaçaments.
Per tant, penso que és un servei bastant complet
i bastant fet a mida de l'usuari.
Són persones generalment que estan pràcticament,
diríem que a les 24 hores del dia, no?,
cuidant aquestes persones que necessiten.
Sí, efectivament, estem parlant de persones dependents
de graus 3 i 2-2, 3-1, 3-2,
per tant, que necessiten una atenció continuada
i que, a més a més, les persones que en tenen cura
ja porten temps fent aquesta tasca, no?
Una tasca que sovint no ha estat reconeguda,
que no ha estat remunerada
i que, precisament, allò que volem,
a l'empara de la Llei de Serveis Socials de Catalunya
i, en aquest cas, amb el suport de l'Obre Social de Caixa Catalunya,
és començar a canviar aquesta circumstància, aquest fet, no?
Són persones que se'ls ha de poder reconèixer la feina que fan,
se'ls ha de poder donar la formació
i se'ls ha de poder, també, remunerar
per les moltes hores que dediquen a cuidar, en aquest cas,
la nostra gent gran o la gent dependent en general, no?
Quin és, una mica, el perfil d'aquestes persones?
El perfil no ha canviat, és a dir,
a data avui no ha canviat,
és a dir, 85-90% dels casos són dones
que conviuen amb l'usuari del servei
o amb la persona dependent en un mateix espai
i que, generalment, en la majoria de casos,
hi tenen una vinculació familiar directa,
és a dir, una filla que cuida una mare,
una filla, doncs, que té cura de l'àvia
o una germana que té cura de l'altra germana,
però sempre en un àmbit, doncs,
de relació familiar directa,
en la majoria de casos, en excepcions, eh?
No són professionals, eh?
No, no, mai estem parlant de persones professionals,
estem parlant d'un predomini molt gran de dones,
ja dic, sobre la ratlla del 85-90%,
i, per tant, doncs, en aquest sentit,
hem de fer un doble esforç, no?,
és a dir, com a cuidadors o cuidadores que són,
però també pel fet que són dones, no?
I no oblidem que avui som el dia 25 de novembre, eh?
I, doncs, tot allò que sigui actuar
en favor de la igualtat entre homes i dones
i equiparar drets, doncs, ens hi trobareu.
Aquests cuidadors, aquestes persones,
han estat convocades directament per la Generalitat,
és a dir, que no s'han ofert ells
a fer aquest programa, no?
Són convocats?
No, a veure, aquí hi ha hagut una,
en aquesta primera fase pilot,
el que hi ha hagut és una tria
d'aquelles persones que són cuidadores
i que fa més temps que estan prestant aquest servei,
perquè no oblidem que això és un servei,
això és un servei que s'està fent a la societat
i s'està tenint directament al domicili
des de la proximitat a unes persones que són dependents.
Doncs bé, aquestes persones que fa més anys
que estan prestant aquest servei,
que no havien rebut cap mena de formació,
s'ha fet una primera selecció,
una primera invitació a que participin en aquesta formació
i a mesura que ens han anat responent
i que hem anat omplint els cursos,
doncs hem anat organitzant-los.
Insisteixo que això és una prova pilot,
per tant, no s'adreçava al conjunt
dels 50.000 cuidadors que hi ha a Catalunya
o als 3.600 i escaig que hi ha al Camp de Tarragona,
sinó a aquells que, doncs,
en un moment determinat podien optar en aquest curs
i que la voluntat del Departament
i també penso que de l'Obra Social de Caixa de Catalunya
és de caminar cap a generalitzar aquest servei
perquè a la llarga tots els cuidadors
que tinguem al país
tinguin aquests coneixements
i aquestes nocions bàsiques.
Perquè hi ha una cosa que és molt clara,
si no cuidem els que cuiden,
qui cuidarà els usuaris
que estan en aquests moments a casa,
tenint en compte que els cuidadors
pateixen un desgast emocional,
però també físic,
a vegades també psicològic,
a vegades també laboral
i aquest preu no ens podem permetre pagar-lo
així com així.
Hem de donar-los eines,
els hem de donar instruments,
per tal que puguin reconduir la situació,
la puguin gestionar
i en puguin sortir exitosos
d'aquesta tasca que fan
de tenir cura de les persones dependents.
Per tant, la voluntat és ampliar-ho en un futur, no?
Si l'Obra Pilot va bé, és ampliar-ho?
Sí, sí, sí, efectivament.
Això és un servei que ara comença,
però que la voluntat de les dues parts
és d'ofertar-lo a la totalitat de cuidadors
que hi hagi en aquest moment a Catalunya.
Perquè es feia una idea,
la prova pilota aquesta
de la qual parlava el senyor director provincial,
el que s'ha fet és acotar, en aquest cas,
les persones que el seu dependent
és persona gran,
és a dir, la tipificació seria persones grans,
perquè d'alguna manera
per algun grup concret havíem de començar.
A poc a poc anirem ampliant
i en anys veniders,
ja a partir de l'any que ve,
començarem també amb malalties sensorials,
malaltia psíquica, malaltia física,
però en aquest cas hem acotat
un col·lectiu concret,
que era persona amb dependència
de major d'edat,
perdó, persona gran.
I com és el dia a dia d'aquests cuidadors?
O, dit una altra manera,
què estan explicant ara aquí dintre
en aquest curset,
perquè tinguin en compte el seu dia a dia?
El que estem fent
té una doble vessant.
Els cursos van adreçats
a dos aspectes concrets.
Un, donar-los a eines.
És a dir,
com bé ha dit abans el senyor Tous,
aquesta gent té una dependència
respecte al seu dependent.
He estat 24 hores al dia amb ell
i això provoca que al final
hi hagi un desgast,
tant físic com psíquic.
El que es dona és dos vies.
Per una banda,
que tinguin eines suficients
com per millorar el seu dia a dia
a nivell de situacions posturals,
com atendre,
com cuidar,
com et pots enfocar
a situacions d'emergència
que en un moment et puguin sortir, etcètera.
Però, per altra banda,
un aspecte molt important
d'aquests cursos és
senyors cuidadors
s'han de cuidar
i, per tant,
han de prendre les seves hores,
tenir els seus descansos,
aprofitar per sortir,
no perdre les seves relacions,
és a dir,
millorar la seva qualitat de vida,
perquè, en definitiva,
ser això el que,
a la llarga,
evitarà situacions
de problemàtica personal
en les persones
que avui ens fan
aquesta gran tasca
de cuidar els nostres malalts.
Tenen la impressió
que sovint a aquestes persones
els costa,
precisament,
aquest pas,
és a dir,
cuidar-se a si mateixos
i, bé,
per cuidar els altres,
precisament, no?
Òbviament,
al final es produeix
aquesta situació de dependència
i acaben oblidant-se
de si mateix.
Però això va en contraprocessió
del que t'estàs trobant
en aquests cursos
és que quan els hi dones
la petita guspira
s'obren.
És a dir,
l'èxit d'aquests cursos
és que venen predisposats
a explicar-te
la seva situació,
a d'alguna manera
transmetre'ls
quines són
les seves vivències,
a compartir-les
i per això
és molt important
el que serà
el pas següent
en aquests cursos
que seran
aquests grups
d'ajuda mútua
perquè,
d'una forma més espaiada,
el que es pretén
és que es tornin a reunir,
que de la mà
d'un psicòleg,
d'un especialista,
els vagi,
d'alguna manera,
fent sortir
tota aquesta possible
càrrega emocional
que el seu dia a dia
va acumulant
aquesta ja serà
una forma
d'alivianitzar
aquest problema.
Pel que fa a les eines
que deia abans
tenen dret a,
per exemple,
un teléfono d'emergències,
no?
La plataforma
de serveis
que en el seu dia
Obra Social
Caixa Catalunya
i Generalitat
van signar
no és només
els cursos de formació
que potser
és l'element
més vistós
o que potser
està donant més ressò.
Darrere
d'aquests cursos
hi ha tot el servei
d'ajuda mútua,
hi ha tots els grups
d'ajuda mútua,
tot el servei
d'ajuda domiciliària
i també un telèfon d'emergències,
un 900-365-100,
el qual
els cuidadors
en qualsevol moment
poden
trucar-hi,
poden
demanar
un ajut,
una consulta,
és important
tenir en present
que aquestes persones
que viuen
constantment
amb un malalt a casa,
a les 3 del dematí
poden tenir una urgència,
no tenen ningú
a que recórrer,
doncs aquest telèfon,
el 900-365-100,
està full time,
les 24 hores
dedicació complerta
per ells.
A l'Alcurs
es fa Tarragona
però també es farà
d'altres ciutats
i pobles
d'aquí del Camp de Tarragona.
Efectivament,
aquest curs
s'està fent
també a Reus,
està previst
de fer a Valls,
a Montblanc
i també
al Vendrell.
És a dir,
que en aquesta
primera onada,
aquesta primera onada
s'ha anat a triar
doncs
les ciutats,
diguem-ne,
algunes de les ciutats
més representatives
del Camp de Tarragona.
Lògicament,
en posterioritat,
la voluntat
és d'arribar
a tots
i cadascun dels cuidadors
almenys
a fer-los la proposta.
una altra cosa
és que ells
els puguin interessar,
el puguin fer o no,
però la voluntat
és d'arribar
a tots els racons
del país
per ofertar
aquest servei
que entenem
que és bàsic
per poder garantir
l'equip de cuidadors,
si m'ho permet dir així,
que tenim repartits
a tot el país,
a les cases,
tenint a 50.000 usuaris.
Jordi,
tots,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Eugeni Rojas,
gràcies també.
Moltes gràcies a vosaltres.
I també volem parlar
amb una de les cuidadores
que estan aquí
amb aquest programa,
amb aquest curs,
ella és la Guadalupe,
Tarragonina,
Guadalupe,
què tal?
Bona tarda.
Hola,
bona tarda.
Interessant de moment
com ha anat per allà dins?
Sí,
molt interessant.
Jo he après coses
que no en sabia,
perquè,
per exemple,
la cuidadora de Sona
mai no s'havia dit
que nosaltres tenim
un mes de descàrrega
de 30 dies
per,
diguéssim,
quan tenim cuidant la mare
tot un any
per poder portar-la a un lloc
i nosaltres tenir
un esbarjo,
no?,
30 dies.
Vull dir que això
m'ha donat
una cosa
que no en sabia.
I,
a més,
la convivència
de veure que jo,
la cosa meva
no és tan greu
com altres companys,
perquè a la meva mare
només li falta
una cama.
Bé,
és bastant,
té 90 anys,
però veig
que la meva mare
és molt animada
i xerra
i me dona companya,
inclús a la meva germana,
mentre que a aquestes senyores
la mare
ningú li parla,
la tenen tot el dia llitada,
li han de fer tot
i vull dir que
jo encara
doncs
dono gràcies
que ma mare
està conscientment
bé.
Us expliquen també,
doncs,
per exemple,
com moure la mà
per tenir cura.
No,
això,
doncs clar,
hem de tenir cura d'ella
des de rentar-la
cada dia,
dutxar-la,
perquè,
clar,
ella és totalment
dependent,
no?,
perquè imagina't
amb 90 anys
que li falti una cama.
insulina dependent,
perquè també n'és diabètica.
Gran,
no té força,
doncs la tens
que agafar del llit,
sentar-la a la cadira,
després de la cadira
al sofà,
home,
tinc el meu home
que m'ajuda una mica,
però,
de totes maneres,
doncs clar,
te trenca una mica
el que és la teva vida,
la rutina,
però jo estic molt contenta
de poder-li fer a ma mare,
mai no la portaria
a un lloc.
Mentre nosaltres puguem,
ma mare,
doncs estarà a casa meva,
que són quatre cuidadors,
cuido jo,
tres germans
que són més grans,
igual m'un germà
que m'han dos germanes,
i passen quatre mesos
cada un,
i estem contents,
l'únic que clar.
Et consideres
una persona forta?
Jo sí,
jo sí,
jo penso que jo ara
estic prejubilada,
soc prejubilada
del Tadis,
i lluit,
i treballar de nit,
i cuidar la meva mare
tot el dia,
i portar la meva a casa.
Vull dir que,
jo soc una dona
que tinc molta empenta,
no?,
i m'agrada,
no sé,
m'agrada les coses,
jo cada dia
vaig caminar,
jo la meva vida,
encara que estigui la mare,
jo la deixo llitada
i me'n vaig a caminar
una hora,
vull dir que jo vaig
compaginant tot com puc.
Tu et cuides,
diguéssim,
a tu mateixa et cuides,
no estàs algun reglet,
de tant en tant.
Sí, sí, sí.
També m'agradaria dir
que m'agradaria
que l'administració
pensés també una mica més
en, per exemple,
en nosaltres,
no?,
perquè, per exemple,
en aquest curs que fem ara,
nosaltres es deixen
una cuidadora
a les tres hores que venim,
no?,
bé,
una cuidadora,
una treballadora,
a les tres hores
que nosaltres estem fent
el curs aquest,
però jo també voldria dir
que m'agradaria molt
que jo ara,
quan s'acabi aquest curset,
que el dia de demà
que jo tinc d'anar
a fer una visita al metge,
una radiografia,
pogués tindre aquestes tres hores
també perquè algú me vingués,
que després l'administració
no t'adona.
Per exemple,
jo trobo que això
podria ser
que t'ajudés una mica
en aquests casos.
Dos o tres vegades al mes
que digués que vingués una persona
mentre tu
o tens que anar
en un enterrament
o tens que anar...
Imprevies qualsevol
i trobes que no pots anar-hi.
No, no puc anar
en un acte
perquè no tinc la persona
o tens que anar
a cada moment
cridant a algú
que te vingui a fer el favor.
Amb aquestes coses
ja li vaig parlar
a la psicòloga
que no estaria malament
que se poguessin ajudar així.
Tant perquè a nosaltres
van dir que
que li estalvien molt
perquè si la porten
en una residència
val 1.600 euros.
Mentre que a nosaltres
amb 400 i alguna cosa
que li donen a la mare,
bueno,
a la part nostra de cuidador,
imagina't
tot el que s'estalvien.
Doncs unes hores
al mes
que poguessin
dir per anar a la pèl
o per qualsevol cosa.
Trobo que
també tindrien
que mirar una mica això.
Creus que pot ser
el telèfon d'emergències
també que hi ha?
Un telèfon d'emergències
que si mai passa
alguna cosa a la nit
el pots trucar
i tens un contacte directe.
Sí, sí.
Amb això sí
perquè no sé,
ja te posen
allò de l'emergències
de la Creu Rotlla
que se van donar
i trobo que sí,
que això sí,
però trobo que
s'ha de implicar
una mica més
l'administració
en aquests casos.
De no pensar que
com que ja li donem això,
ja està.
Ja prou.
Explica'ns una cosa
perquè ho entenguin
aquí no s'hi ha trobat
mai en aquesta situació
perquè entenguin
perquè a vegades
donen la impressió
que vosaltres,
persones que sou cuidadors,
cuidadors de l'entorn familiar,
que feu un gran esforç
per aquella altra persona,
vull dir,
que s'hi bloqueu totalment,
que a vegades
va inclús una mica
en detriment
a la vostra satisfacció,
a la vostra vida.
És com una renúncia
en certa manera,
hi haurà persones
que més
i persones que menys.
Home,
tu ho fas
perquè és la teva mare
i perquè òbviament
només faltaria,
però suposo que és complicat,
és a dir,
buscar,
trobar l'equilibri
entre una cosa i l'altra.
Tu dius que ho aconsegueixes,
també has de fer coses,
però hi haurà persones
que no poden,
vull dir,
que no tenen més temps.
Clar,
jo ja t'ho dic,
ara no treballo,
però jo quan treballava
tenia que portar
a treball,
a casa
i la mare.
I trobo que hi ha gent,
depèn de com sigui la persona,
també,
s'hi trobarà un món.
És a dir,
aquest món és,
ja per mi,
està,
no?,
de pensar que tens
que 24 hores
dedicar a aquella persona
a cuidar.
Consumeixes, no?
Clar,
però també penses,
no sé,
que li dones molta alegria
i jo,
ma mare,
també m'adona a mi,
perquè com que jo parlo
per la meva part,
que ma mare té el cap,
doncs molt bé,
i nosaltres podem xerrar
i pot estar una conversa
la mar de bé
i mirem la tele
i riu
i cantem
i a la nit,
abans d'anar a dormir,
sempre fem allò de riure,
la risoterapia,
perquè se'm va dir
d'una manera tranquil·la
i vull dir que a mi no.
I a part d'això,
jo sé que 4 mesos
tinc que fer un paró
a la meva vida,
no?
Aturo la meva vida,
però jo,
les meves amistats
venen a casa.
Per exemple,
jo dos dissabtes
venen a casa,
al cap de 3 o 4 setmanes
tornen a venir,
fem la xerrada,
sopem,
prenem una copa,
vull dir,
jo no vaig però venen,
que això també és molt important,
vull dir que no me talla totalment la vida,
però hi ha persones
perquè per elles
és un esforç molt gran
i ho fan perquè,
diguéssim,
com una obligació,
no perquè volen.
Què si recomanaries?
Jo,
que pensen que ta mare
arriba un moment
que ja no viurà
i tot el que puguis fer per ella,
doncs és un bé
que li fas amb ella
i te fas tu,
perquè jo penso
que jo el que li estic fent
a la meva mare
és el que ella m'ha pogut fer
des que era petita
i és una cosa
que jo li estic fent amb ella ara
i jo estic molt contenta.
Jo només li demano a Déu
que me la tingui
i està sentant si pot
per amb el mateix coneixement
i per mi no és cap problema.
Jo estic molt animada.
Esperem que sigui així
i que continues igual animada.
Moltes gràcies
per explicar la teva experiència
i una forta abraçada
per part dels oients
de Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Molt bé, moltes gràcies.
Doncs Núria,
és un dels testimonis,
una de les cuidadores
que són aquí
en aquest programa
de l'Obre Social
de Caixa Catalunya
però també,
com hem explicat abans,
també en correspondència
amb aquest conveni signat
amb el Departament d'Accessi Social
i Ciutadania.
El curset continua a dins.
Ara en aquests moments
hi ha 35 cuidadors,
cuidadores
que estan bàsicament cuidadores.
També ho ha dit abans
el responsable,
el director territorial
del departament,
bàsicament cuidadores,
35 persones en definitiva
que participen aquí
en el conjunt
del Camp de Tarragona
en aquesta experiència pilot
i que, com deia en Jordi Tos,
doncs home,
si funciona,
si va bé,
doncs l'objectiu
és arribar
al gruix de 3.000 persones
que hi podria haver
en aquesta situació
aquí al Camp de Tarragona.
Una situació
que, com ha explicat
aquest testimoni,
com ha explicat ella,
doncs bé,
no sempre és fàcil
trobar-te en el dia a dia,
malgrat que intenten,
com deia la Guadalupe,
trobar els seus racons de vida,
és a dir,
trobar les seves boles d'oxigen
per també tirar endavant
i no consumir-se
en aquest procés
de cuidar
el qual altre,
que, com deia també,
d'altra banda,
ho fan de grat,
però, clar,
tot té un desgass
i tot té una erosió
i convé de haver-se
trobat aquests espais
per un mateix.
Aquí,
el Club Sant Jordi
de la Bar Social
de Caixa Catalunya
continua el curs
i continuarà
al llarg d'aquests propers dies.
Avui us hem volgut explicar
perquè em crego
que era una iniciativa
molt interessant.
Fins ara, Núria.
Adeu.