Que guapa eres, viviste bien, mamá la quiere y yo también.
Nunca me anulias, me dejas ver, sospecha, pregunta, no sabes lo que pasa y callas.
Uh, palabras que no entiende, uh, estallan en la cara y callas.
No, no, no, no, no, no.
Bueno, per començar, potser així, vaig començar tocant amb els glaucs, vaig treure uns quants discos amb ells,
actualment toco amb el Miquel Arbres, he gravat el primer i el segon, ara estic gravant el tercer,
he produït el primer i el segon discos de Vitruvi, un grup de parquí, i bueno, he fet de tot, així musicalment,
i ara finalment dic, va, ara que puc, trec un disc meu.
Clar, com és que ara, no?, perquè en total si sumem enregistraments, això, arribem a la trentena,
i per què ara un disc teu?
Doncs en un principi perquè en el seu moment ningú em va dir res meu, vull dir,
en un principi quan vaig començar a tocar la guitarra era per fer alguna cosa meva,
però em va començar a sortir feina com a músic, que estic molt content,
i clar, no vaig parar, no vaig parar, no vaig parar, fins que arribat un moment que vaig dir,
hosti, tu em porto 29, el 30 des del meu.
Ja tenies cançons, doncs, composades, cançons pròpies.
Sí, moltes cançons. Havia tret alguna cançó, però amb grups, vull dir, amb els glaucs o així,
però que fos tot meu, no, clar.
Era tan jove quan nascí.
Sí, la verdad, com un templo.
Com és que li has posat aquest nom?
Perquè suposo que quan un, després de tot aquest temps dedicant-se a la música,
diu, aquest és el meu CD, t'ho penses tot, hasta el color de la caràtola, tot.
Sí, sí, sí.
I per què? Per què aquest no?
Perquè fa molta gràcia.
Fa molta gràcia, és humor i és una mica, també, prendre-t'ho així, amb la conya, no,
d'aquesta que t'has tirat tants anys gravant, i al final, mira, és com tornar a néixer, però d'aquesta manera.
De fet, a la portada hi veiem el màster d'una guitarra, amb ales, com si fos, a tot integrat, com si fos una papallona.
Una papalloneta, sí.
També molt, molt poètic, eh?
Molt bonic, sí.
Escolta, les cançons aquestes que ja tenies composades són les que trobem en aquest CD, o les n'has fet de noves?
Hi ha algunes noves, però hi ha algunes molt antigues, inclús la meva primera cançó, sí, sí.
Per què no ens ho has dit? Quina és, quina és?
Ui, però aquesta no la poseu, eh?
No?
No, és una que es diu Donde de Haste, que de fet ja el títol ho diu tot, eh?
Donde de Haste.
I com és que l'has volgut incloure?
Doncs perquè és la meva primera cançó, ja que té molt de sentit en aquest sentit, no?
Vull dir que portava tant de temps que se podia fer el meu primer disco, i clar, pobretes ho mereixia, que aguanten molts anys allà, al meu cap.
Té vigència encara quan la vas recuperar o vas dir, bueno, li hem de rentar la cara perquè això...
L'he de rentar una miqueta.
Sí, no?
Sí.
Ara la lletra està tota, eh? Igual.
I té vigència? De què parla?
No, bueno, com que tenia 18 anys, de fet no sé ben bé de què parla, és en plan així una flipadura de xaval de 18 anys, no sé què diu, entre tres paredes negres i una porta de cristal, imagina't.
Llavors, bueno, és la gràcia de les lletres així una mica abstractes, no?
Quan tenies 18 anys i jo que et creies que eres una espècie de poeta, llavors ara el que té és molta gràcia.
M'has dit que n'hi ha alguna que l'has fet especialment pel disc?
Sí, i tant, i tant.
Sí, i pensant en el disc, en editar-la, t'ha condicionat d'alguna manera de dir, bueno, t'enqueixem les altres, diguem-ho durant la continuïtat?
M'ha condicionat el fet musical, diguéssim, perquè el disc que volia fer jo eren cançons molt curtes, molt curtes, que, ja dic, durant dos minuts, un, dos minuts i mig, alguna d'un, quaranta i pico, inclús.
Per què? Perquè fossin així immediates?
Perquè m'agrada molt la música aquesta, les cançons m'agraden que passin molt ràpid. Si es fan llargues ja no són bones.
I perquè sigui bona i llarga...
I no t'has permès solos de guitarra, que és allò que us agrada tant?
Ja n'he fet, ja n'he fet, eh? Però molt curtets.
I cap, i cap també.
Molt curtets i molt macos.
Inclús n'he fet molts arranjaments a guitarra, però allà, plinc, allà, només, en aquell moment, dura 10 segons, això, no sé què.
Vull dir tant d'entrar ganes, teòricament la meva intenció és que tindré ganes de posar-te'l una altra vegada, i una altra vegada, i una altra vegada.
Val, més preguntes. A veure, qui t'ha acompanyat en aquest viatge en solitari, que com sempre no ho és tant, eh?
Aquest disc, a veure, l'he gravat tot jo, menys les bateries, que les he gravat totes l'any el Valentí, que era l'exbateria de Glaux,
i llavors he comptat amb alguna col·laboració.
He aprofitat, clar, que he treballat tantes vegades amb el Jofre Bardagí, que fa un tema, bueno, toca el piano amb un tema,
l'Eduard Font, de l'Axambusto, també toca, bueno, fa uns arranjaments d'un tema, també.
Hi ha el Dani Ferrer, de Love of Lesbian, ja... me l'han registrat, bueno, de fet, el tècnic és el Jofre Rovira, de l'Axambusto,
ho hem estirat el Marc Parrot.
Ja ho veig, home, has tirat de contactes, eh?
Home, clar, clar, ja que porto tota la vida aquí, doncs mira, aprofito.
Bueno, la pregunta, suposo, vaja, no sé a veure què em diràs, eh, però content del disc?
Sí.
Perquè és també allò, la il·lusió de fer el teu, i després a veure què.
Molt content, clar, perquè en aquest cas està totalment lliure.
Quan faig una feina, sempre l'han marcat, no?, més o menys, vull dir, sempre m'han deixat molt lliure,
però una manera lliure, controlat.
Aquí has de fer aquesta guitarra aquí, no sé què, bueno, fes el que vulguis, però que vagi per aquí.
I en aquest cas, no?, he fet tot el que he volgut.
Vull que la cançó duri un minut 40, doncs duri un minut 40.
Vull que parli de Heis, doncs parla de Heis.
Escolta, quines... com preveus el futur?
Ui, en quins anem de musical?
Clar, sí, home, clar, clar.
Hi ha altres coses, ja parlem fora fent un cafè, però això...
No, en el sentit de, a veure, quina camí tens, com ho veus, aquesta aventura en solitari?
De moment és la il·lusió que tenia de tota la vida, de treure un disc en solitari,
i donar-lo a conèixer, i a veure què passa.
Perquè jo continuo treballant de música, és a dir, estic amb el Micà Labres, amb el Jofran Pardegí,
amb el Corda d'Escorda, amb els Vitruvi produint,
potser començo a treballar amb el senyor aquest que tinc a aquest costat, ja ho veurem.
Podem dir el nom?
Sí, Joamès Déu.
Joamès Déu, sí, sí.
Per tant, no és que vagis abandonat tot.
I també el fer coses en solitari, es veu.
Es veu que sí?
Mira, no sé què els agafa a certa edat, que estigui.
No sé per què, algú li ha passat amb el grup, però no...
La qüestió és que no ho has aparcat tot per dedicar-te íntegrament a aquest projecte.
Ui, no, no, estaria molt boig.
Ara que tinc feina, no, no.
Això és una cosa que vull provar, i més que res un regal,
de fet, mira, no t'ho dic tot, és un regal que m'he fet, quasi pràcticament.
És a dir, portar 29 discos, dic, el 30 és per mi, és per mi, per mi, per mi.
I és un regalet, llavors el vull donar a conèixer, i si va bé, perfecte, i si va malament, i s'ho perden.
Ha d'anar bé, home.
I tant.
Ha d'anar bé. Es pot defensar en solitari, això?
Com et plantejes els bons?
El problema és que de moment no he tingut temps de buscar la gent que pugui tocar amb mi.
He fet algun concert així amb acústic, ensenyant els temes així, allò d'espulladets i tal.
Però si tot, si el temps m'ho permet, i para una mica la feina així, la música, que de fet és el que no vull,
perquè no tingui feina, vull dir, ho faria. Ja ho veurem, ja trobarem un moment.
Què tens amb George Harrison?
Que normalment la típica pregunta de vinga, influències, que, a veure, desenganyem-nos, ens serveix una mica provocar-nos, no?
No, no, jo t'ho dic clar.
I ell ho diu directament.
Directament, sóc el fan més gran del món, del planeta i de tot arreu.
Defensa'ns-ho, home, i com es nota això sobretot a les teves cançons?
Es nota molt amb la instrumentació del disco, més que amb les cançons, amb la instrumentació.
És a dir, que el Harrison tocava molt slide guitar, citares, ukeleles i tal, i m'ha de posar-ho tot allà, també, com condensat.
I clar, és que de petit, això em van atrapar, els Beatles em van atrapar, i sobretot la imatge del George Harrison,
que el veia com allà, com a apartat.
Eren quatre, però jo veia sempre tres i un, hi ha una cosa apartada.
I era aquest tio, i m'agraden molt totes les cançons, i ho reconec, tinc tots els discos, tota l'hora d'allò.
I quan em diuen, hòstia, però aquesta guitarra sembla George Harrison, dic, pues sí, s'assembla molt, i potser l'he copiat.
Escolta, i l'etiqueta, ens encanta, eh, el de les etiquetes.
Pop a gradolz.
Pop a gradolz, sí, sí, perquè les lletres parlen d'això de coses, quasi totes les lletres, de fet, és una altra cosa que m'agrada d'aquest disco,
que ho he aconseguit, que és, deixant de banda la cançó que vaig fer quan tenia 18 anys, eh?
Tot i que també alguna cosa té.
Parlar d'històries que fa temps, que jo que t'han marcat molt, i sobretot per malament, coses que t'han fet molt de mal,
o que t'han preocupat molt durant un temps, que a mesura que passa el temps, les veus ja que no passa res, no?
Que són com vinclos ridícules, però en el fons, en el fons, encara fan mal.
I no acabes d'estar content mai.
Tu t'hi dius, ah, jo em vaig preocupar tant per això, o jo vaig patir tant per això d'altre,
i veus, no, és que em torna a fer mal, em torna a fer mal, ho pots dir això una miqueta.
Sí, o sigui que encara puja, són històries personals al principi, i encara les cantes avui en dia i els hi trobes un sentit.
Sí, i que no passa res, que dius, ah, ja, ja, quina gràcia, això que va passar, però, ai, merda, em torna a fer mal.
No marxa mai.
Com t'imagines els concerts en format petit, o encara no ho tens molt clar, eh?
O grans escenaris, i quan vindràs a Tarragona?
Ah, mira, jo espero no trigar gaire, la veritat.
He fet un concert amb el Jofre Bardagia així a mitges, fent acústic,
i el que vull fer és mirar de, ja que no tinc temps encara de formar banda,
ai, perdó, piceta, em sembla aquí, perdó, torna.
Ja està, ja està.
No, això, ja que no tinc temps de formar una banda,
doncs el que sí que vull és fer una mica així d'acústic, així per Tarragona i tot això,
i per Tarragona i per Girona i tot el, no sé, moure'm una miqueta, ja ho veurem.
Però no crec que trigar gaire, ja us avisaré.
En tot cas, veiem que, què és el que dius tu, no?, el fet de tenir el CD ja editat,
ja és una combinació, i a partir d'aquí, mira, com a calma, CD de llarg recorregut.
Sí, sí.
S'han quedat cançons fora, s'estàs pensant en un segon, ja ho veus?
Sí, s'han quedat moltes fora, però es quedaran fora per sempre.
Sí.
Perquè si torno a fer un altre disco, serà una altra cosa que tinc en el cap,
que llavors ja no la voldrà ningú, però ja ho veurem, és la meva idea que tinc.
A partir del número 60 ho faré.
És que és la gràcia dels que teniu, els que us dediqueu tant de temps a la música,
que a més heu passat per producció, no?
Sí, sí, sí.
Que us agrada experimentar.
Bueno, experimentar, provar, cosetes, no ho sé.
Tampoc és allò que pugui fer re nou, perquè la música està tot fet,
però com a mínim passar-m'ho bé, sí.
Alexandre Reixac, que t'hauràs de canviar el nom, molt comercial no és.
No?
No, jo li posaria XX.
Dos X, ben més.
Posem-li una L al final.
No, a veure, ja està.
Jo també, ja està. No me'l canviaré, no, que és el meu.
No et pregunto ja per més projectes, perquè Déu ni d'ho els que tens, no?
Sí, sí.
Sí, i continues, com dèiem, col·laborant amb Miquelabres, amb Vitruppi,
per tant, et veiem damunt dels escenaris, el que passa és que el just...
Darrere, darrere d'algú.
Clar, el just seria veure't per aquí, per Tarragona.
Espero poder venir, de veritat, a veure si m'ho veu bé.
Acabem amb el segon senzill, que m'agrada molt el títol.
Es diu, me gusta hacer canciones con un hey.
Con un hey.
Que és a Rollo Beatles, també.
No, això és més d'una conya que vaig fer.
Aquí m'anen foto de la gent que es pensa que fa supertemes,
jo supercomercials, i sempre utilitzen una frase que està com mal construïda.
En aquest cas no sé si és del tot mal construïda, però és rara.
Me gusta hacer canciones con un hey,
i la cançó es repeteix, repeteix, repeteix, sempre el mateix.
M'anen foto d'això.
Alexandra, moltíssimes gràcies i molta sort.
Molt bé, gràcies.
M'anen foto d'això.
Institut Cartogràfic i Geològic i�ама
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!