.
Joan, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Comencem abans que entreu al tema.
Per tots els oients que m'han enviat mails i tal,
que estaven molt preocupats per la meva gardènia.
Com a parella teva gardènia.
Sí, és que ha tret una flor.
Ha fet una flor. Una.
Això és una bona notícia.
Això vol dir que o te la mires una mica
o ja està dient adeu.
Per què? Què vols dir?
Jo estic aquí.
Està una mica desmembrada i groguenca,
però té bastants capullins i ha fet una flor.
És perquè ha fet una mica de tensió.
Creus que és per això?
T'he de portar el ferro.
És bona senyal.
T'he de portar el ferro, no he pensat.
Porta'm el ferro i jo he de fer la fotografia.
Ni bien gaires de...
Té solució, no, encara?
Home, si fa flor, vaja.
Tan malament no pot estar.
No, no, està bé, està bé.
És bona senyal.
Ja faré una foto que us poseu les mans al cap.
Núria, mira, hauries de veure les imatges
que estem veient al madrid, el Joan i jo aquí,
perquè estem a la...
Sí, per posar amb les dents llanques.
Home, però és que és increïble,
la Chelsea Flower Show.
Ella ha anat...
Quan va ser això ara?
Aquesta setmana passada.
La setmana passada.
I és, home, ho hem dit, no?,
com un passi de models, però...
Sí, per mercades, tendències.
Són jardins totalment dissenyats
pels millors dissenyadors del món
i són jardins que realment
no podrien estar dins de les cases,
però és per marcar una tendència
i és al·lucinant.
Ja s'ha dit.
O sigui, no és una mica pret-à-porter,
és a veure qui la fa més grossa.
No, és per marcar una tendència.
És minimalista, jardins verticals,
molt jardins verticals,
molts punts d'aigua,
materials tots de marbre,
materials molt bons
i plantes superben col·locades,
superben detallades
i tot és el seu punt de floració una passada.
Però on es fa això?
Perquè necessites molt d'espai,
no per fer tot aquest...
Això es fa en un hospital militar,
em sembla que és un hospital militar
que hi ha a Chelsea,
molt gran,
és un espai molt gran.
Però digues més o menys,
perquè abans m'ho explicaves
que per fer un d'aquests jardins només un
van treballar no sé quantes persones
i van costar...
Sí, un dels jardinets més senzillets
ens van dir
que havien estat treballant 23 persones
durant tota una setmana
i que el pressupost rondava els 100.000 euros.
O sigui, imagina't, eh?
Un senzillet.
El jardí.
El que al costat dels altres...
O sigui, 100.000 euros,
el jardí només, eh?
100.000 euros, eh?
I aquest, doncs,
sense feines de paleta.
Aquest era el que ja no hi havia ni feines de paleta
ni masses feines d'altres coses.
Simplement en feies de jardineria i portació...
Perquè allà s'hi valia tot,
en el sentit que no només es treballava
amb flors i plantes,
sinó també, com deies tu,
columna de marbre...
Sí, era un espai.
Et creaven un espai.
Molt, també hi havia espais, doncs,
de terrasses,
com dissenyar-te una terrasseta
de 25 metres quadrats.
Aprofitant, doncs,
per posar l'estenedor,
punts d'aigua,
un lloc per estendre la roba
i t'ho dissenyaven tot,
amb uns jardins verticals.
Jardins verticals són jardins
enganxats a la paret.
Una passada, també.
Però llavors estaríem parlant
de plantes d'aquestes...
d'aigua, no?
No, no, no.
Eren plantes, doncs,
grasses,
plantades en un espai
col·locat a la paret,
que és una terra amb una reixa,
amb un sistema de rec,
i tot està col·locat allà,
molt xulo.
És la passada, eh?
Sí, sí, sí.
I llavors, doncs, també,
hi havia, doncs,
treballs amb formigó,
diferents formes de formigó
entre mig de les plantes,
pedres...
S'hi valia de tot, eh?
entre mig dels rios
rals d'aigua,
plats allí
que semblaven
com si fossin
grans bombolles.
Una passada,
és que era una cosa
al·lucinant.
A mi,
jo, quan vaig entrar-hi,
se'm va posar la vella gallina.
Era un...
era molt espectacular.
Clar, que potser
això no ho pots traslladar
perquè això no s'ho pot
permetre a tothom,
una cosa així,
però és el que dius tu,
et serveix per agafar idees,
però després passar-ho
a un altre format, no?
Exacte.
Era, doncs,
per agafar idees,
principalment per agafar idees.
Hi havia alguna tendència
molt clara?
Bé,
els jardins verticals
ja ens han dit
i després un tipus de planta
o un tipus de color,
algú que dius
això està de moda,
com la roba,
m'imagino jo els colors,
no?
Es posa molt, doncs,
els tallars...
Bé,
és que hi ha diversos...
També hi ha diverses tendències,
no?
Hi ha diversos estils.
Hi ha estil més
de tota la vida,
rocalles
i plantetes i això.
Hi ha més, doncs,
minimalistes,
japonesos,
cent...
Normalment,
els tirava més
per lo minimalista,
amb moltes graves,
molts marbres
i molta aigua.
A tot arreu hi havia aigua.
A tot arreu hi havia
un puntet d'aigua,
una fonteta,
un...
Un rierol.
Un rierol,
un llit d'aigua.
Hi havia coses espectaculars,
com unes fonts que tiraven l'aigua
contra les parets de la terrassa,
la paret de la terrassa
era així ondulada,
queia
i llavors feia un rierol
cap sota la terrassa,
que la terrassa era de vidre
i llavors passava l'aigua per sota.
Era espectacular.
Era una cosa impressionant.
Si voleu fer una cerca a internet
feu un Google
i busqueu
Chelsea Flower Show
hi ha una pàgina principal
i es veu en algun d'aquests jardins,
es pot veure.
A més a més en panoràmica,
perquè són d'aquelles fotos que pot...
Sí, pots donar la volta
a 360 graus.
Pots fer tot el tom, eh?
i són...
Jo sóc l'estic mirant,
ara és que estic al·lucinant,
per això no tinc paraules, eh?
Per cert,
si algú vol trucar ja ho sabeu,
al telèfon del directe
977-24-4767,
si teniu alguna consulta que fer,
aprofitant que és el Joan avui aquí,
doncs ja ho sabeu, eh?
977-24-4767.
Tu hi vas, Joan,
amb el Grammy de Jardiners, no?
Sí, sí, nosaltres,
el Grammy de Jardiners de Tarragona,
la príncia de Tarragona,
sempre,
cada any organitza un viatge,
doncs,
amb diferents files
o amb diferents
viers, doncs,
de Florència
potser més maco
i més espectacular.
I el viatge, doncs,
el patrocina una mica
el Grammy
i tothom
qui vulgui anar
dels agremiats
hi pot anar.
I si no ets agremiat
també t'hi pots apuntar,
però...
però, bueno.
Llavors,
aquesta fira de Chelsea,
a part d'aquests jardins
que...
Igual fa 100 anys
que s'està fent aquesta fira, eh?
Hi ha molta tradició
de jardineria
i de passeigisme
a Londres
i a Anglaterra en general.
A part d'aquests jardins,
doncs,
també hi ha un espai
de floricultura
doncs,
on s'ensenyen
col·leccions
impressionants
d'orquídies,
de geranis,
de plantes carnívores,
de plantes grasses,
de canyes...
És que allí,
com aquí
hi ha moltes associacions
de gent
que cultiva rosers
o que cultiva orquídies,
allí hi ha gent que...
associacions
que ho cultiven tot
i busquen
varietats diferents,
varietats d'espígol.
Igual hi havia 30 varietats
d'espígol diferents.
De geranis
hi havia 40 espècies
diferents,
flors grans
com un puny,
flors petitones
com un ungla,
una passada.
També hi havia bonsais,
també hi havia floricultura
en el sentit
de flor tallada,
gent que feia,
doncs,
disseny de barrets,
pameles,
fetes de flor natural,
joies fetes
amb flor natural.
Llavors,
també hi havia
diversos països
on
s'ensenyava
tota la seva
floricultura
amb un expositor
igual de 100 metres quadrats
amb fons
i tot.
Un espai molt gran,
estem parlant d'un espai.
Un espai molt gran.
Penseu que està obert
des de les 8 del matí
fins a les 8 del vespre
i vam fer just
per veure-ho tot.
A part d'això,
també hi ha eines
per treballar,
hi ha mobiliari
i per jardineria.
Tu m'has ensenyat ara
les eines aquí amb el catàleg
i, home,
les eines que et venen per allà
no tenen res a veure
que et puguis trobar per aquí.
Hem de pensar que allí
la jardineria
és com una pijada,
clarament,
perquè és que hi havia
una jantada
a un nivell social
tan alt,
a un nivell econòmic
tan alt,
que és que...
Núria,
Núria,
és que hi havia una zona,
hi havia una zona,
imagina't,
en el Chelsea Flower Show,
hi havia una zona
només per dispensar cava.
Per dispensar cava
i la gent s'agafava
l'ampolla de cava,
que valia 60 euros
l'ampolla de cava,
i anàvem passejant per allà
amb la copa
i anava posant-se cava.
L'amor,
també,
és a dir,
música en directe
tota l'estona.
I això per què ens ho dius
ara que ja s'ha acabat?
Que jo hagués vingut...
L'any que veu tornant a fer.
L'any que veu tornant a fer.
L'any que veu tornant a fer.
Però s'han de fer el Grammy,
eh?
S'han de fer agremiats.
Agremiats.
I abans de ser agremiats
han de fer una empresa,
estaven totes esgotades,
valien quasi 50 euros l'entrada,
i estava tot esgotat
una setmana abans,
i és que era al·lucinant.
Doncs escoltava,
encara hi podem anar,
fent el mòbil.
El mobiliari
era, doncs,
des d'escultures
de leopardos
o de panteres,
de cervos,
totes fetes de coure,
que et podies gastar
hasta 30.000 euros
amb aquestes escultures,
que ho posava allà el preu,
fins a les taules
aquestes de mobiliari
de fusta de tec
o de tipus de fusta diferents.
De tot hi havia.
Hi havia...
Les eines, home,
el pas de cuir,
no?
Eines, sí.
La pala inoxidable,
clar.
I per fer feines,
doncs,
molt polides,
fer feines,
doncs,
de l'atopiària,
el fet de tallar
els arbusts quadrats
o en formes,
en diferents formes,
doncs hi havia eines,
doncs,
per poder fer aquesta feina
molt ben feta,
per tallar les vores
de la gespa,
perquè fossin vores
ben tallades,
ben exactes.
I llavors,
doncs,
també hi havia
molts expositors
d'hivernacles,
per tindre un hivernacle
a casa,
perquè la gent
es fa hivernacles
i es busquen
les seves paritats
de flors noves.
Hi ha molta tradició allí.
Estem a anys llum
del que és la jardineria
respecte a Anglaterra.
És una passada.
i, bueno,
principalment,
doncs,
això,
no?
És que,
si us mireu
aquesta pàgina web,
ho entendreu
moltes coses.
És una
fira
que l'organitza
el...
com t'hi vols,
el gremi
per allà,
però el real,
no?
Sí,
el real,
Chelsea,
no sé,
no,
no,
no,
és...
Bueno,
ara no me'n recordo
com s'hi diu.
És una empàrissa privada?
No,
no,
és tot,
és una organització
de l'estat,
exacte.
Royal Horticulture Society
i no sé què.
I aquesta gent,
doncs,
tria els dissenyadors
que volen,
que ells creuen
que són els millors,
es busquen uns espònsors
i es busca una empresa
que pugui fer això.
Clar,
lògicament,
anar a fer un disseny
de jardí
en aquest recinte
és...
és una...
És currículum,
és molt de currículum.
No hi pot anar qui vol,
sinó només a qui conviden.
Igual que els expositors,
igual que totes les...
totes les...
el mobiliari que tenen,
tot això,
simplement poden anar-hi convidats.
Dins de la Floricultura,
també hi havia apartats
d'imaginació total.
En planta grassa
feien tot un fons marí,
ben bé com si fos...
o sigui,
com si estiguessis al fons marí
amb pedres,
rocalles,
però tot en planta,
doncs,
de planta grassa,
planta nostra.
I llavors,
el sostre blau
que es anava bellugant
es veia el cul
d'una...
d'una barca
i ben bé semblava
que estiguessis dins l'aigua.
I era tot en planta natural.
després hi havia
orquídies que feien
metro, metro i mig d'alçada,
unes orquídies
enormes,
hi havia...
bueno,
és que hi havia de tot.
Joan,
i hi havia també
expositors
que utilitzarien,
doncs això,
les plantes,
les flors,
l'ornamentació
en un altre tipus
d'aplicació?
Sí, sí,
amb joies,
amb barrets,
hi havia gent
que es comprava
un barret allà
i anava tot el dia
amb el barretet
aquest de planta,
tot de flor,
però molt xulos,
la veritat
és que eren espectaculars.
Jo no me'l posaria,
no?
Però eren espectaculars.
Era només per gent
del sector
o hi havia,
doncs,
bueno,
gent que...
No, no,
era per...
era per gent...
era per professionals.
Vull dir,
cosa que allí
hi ha molta tradició,
i ara no només
per professionals
sinó per gent
que està molt aficionada
en aquest tema,
però hi havia quasi tothom,
es veia que era
d'alguna associació
d'horticultura,
de jardineria...
És que és el que dius tu,
no?
Allà els anglesos
tenen molta fama
de...
Molta tradició.
Sí,
fins i tot
tenen estones lliures
com a hobby
de cuidar jardins.
Sí, sí, sí,
és que veus les casetes
que totes tenen
el seu invernacle,
es fan els seus esqueixos,
es fan les seves sembres
i després s'ho planten
al seu jardí
i estan sempre treballant.
Sempre s'ha de tindre en compte
que el clima
és molt diferent.
Allí els sistemes de rec
no se n'utilitzen
de sistemes de rec.
I la terra
són molt fonda,
són molt toves,
no hi ha pedres.
És una altra...
El terreny
és molt més àcid
que aquí
i aleshores
les plantes,
tot el que són
orquídees,
hortències,
gardènies,
tot això
s'hi fa moltíssim,
molt més fàcilment.
Després,
amb el grup
que vam anar,
també vam anar a visitar
una mica
tots els parcs
que hi ha per dins
a Londres.
Clar,
queda desal·lucinat
també amb els parcs
que tenen per allà dins,
amb el manteniment
que tenen
allà dins els parcs,
tot està assegadet,
tot està superben cuidat,
els arbres,
els plataners,
qualsevol plataner
el més petit que hi ha per allà
és més gran
que el que puguem trobar
per aquí
i sense cap mena
de manteniment.
simplement una mica
de neteja anterior
i res més.
I els llacs,
clar,
és que la gent
passeja per allà,
tot el mobiliari
urbà
està tot senceret,
està tot cuidat,
la gent no ho trinxa.
Aquí poses un banc
o poses un arbre
amb un tutor
i l'endemà
segons com te'l trobes
tot torçat
i tret per terra.
La gent
és...
no la gent
en general,
sinó...
com a cultura
és respectuosa,
no?
Sí,
és molt més respectuosa.
A part,
però també hi ha
la part del clima
que és el que deies tu,
que això,
clar,
és el que és,
tot és humitat.
Estava pensant
que en moltes pel·lícules
britàniques,
home sí que surt
allò,
el propietari de la casa
al jardí
en alguna estona,
és molt recurrent
aquest pla,
no?
De sortir al jardí,
allò,
saps,
estar allí per aquí,
o l'hivernacle,
fins i tot.
Els homes,
molts homes
i moltes dones,
és el hobby
de la típica
parella jubilada,
en comptes d'anar
a viatjar
o anar per aquí,
per allà,
estan allà al jardinet,
es cuiden les seves coses,
tenen el jardí
superordenat,
super ben posat,
amb tot tipus
de flors diferents,
perquè
també tenen
moltes plantes
bulboses
que els hi floreixen
quasi durant
tot l'any.
Però,
també són
molt meticulosos
amb això
i en canvi,
la gespa,
l'herba,
que nosaltres
li donem tanta importància
que estigui tot talladet,
ells no els hi donen
tanta importància
a l'herba.
Dóna més importància
a fer
macissos
amb diferents
tipus de planta,
conjuntar diferents
tipus de fulla
que es ressaltin
l'una amb l'altra.
Són més creatius,
no?
Sí,
és que
en saben molt,
jo crec que en saben
moltíssim.
Que hi ha
algun certamen
equivalent
aquí,
en territori
espanyol
o que ens quedi
més apropet,
res?
Hi ha fires
de jardineria,
d'expositors
de vivers
de plantes,
de vivers
de flors,
de maquinària,
a Iberflora València,
per exemple,
però simplement
és un certamen
que
tothom,
és un certamen
que la gent
va vendre,
no va exposar
res,
va vendre,
doncs,
si poden vendre
el que vulguin,
com allò
jo,
perquè jo
no ho havia vist mai,
jo no ho havia vist mai.
Home,
és que
és un certamen
a nivell mundial,
és a dir,
que té fama a nivell mundial
i fa,
home,
si dius que fa
gairebé un segle
o més,
fins i tot que es fa,
doncs,
clar,
molt de referència.
I sempre qui inaugura
és la reina
d'Anglaterra.
La vas veure?
No,
no la vaig veure,
és que és molt baixeta
i hi havia molta gent.
Aquella ciutat d'un jardí boniquet,
no?
Sí.
Més d'un,
segurament.
Bueno,
en té molts,
ell tot Londres
deu ser seu,
no?
Però,
no,
no,
la veritat
és que la gent,
hi ha molta cultura
i estem a anys llum,
doncs,
que nosaltres arribem
al que tenen ells allà.
Això vol dir
que és un sector
que mou
moltíssims diners
i molts sectors
paral·lels,
no?
Hi ha aquí
al nostre país,
hi ha la jardineria
i comença
a moure
forces diners.
Ja comença
la gent
a donar-se compte
que
s'ha de comprar
producte bo,
s'ha de...
has de comprar
el teu adó,
has de comprar
les teves plantes,
has de comprar
les teves maquinàries,
les teves eines.
Necessites
algú
que t'assessori
perquè realment,
doncs,
ja que et gastes
uns diners,
doncs,
ho has de col·locar
tot ben posat,
que les plantes
et durin.
És un sector,
doncs,
que cada dia,
doncs,
va movent més
i després et poses
en mobiliari,
et poses en pèrgoles,
et poses en terres
de fusta,
et poses...
és que és infinit,
el tema de la jardineria...
A més,
els materials que s'utilitzen
en jardineria
acostumen a ser
materials nobles,
vull dir,
no?
Fusta o peres...
Sí,
no pots posar qualsevol cosa,
o sí,
però clar,
ja no,
ja no és el que és.
Has de posar,
doncs,
material bo
i ara la gent,
doncs,
estem,
els gremis,
el gremi de Catalunya,
el gremi de jardinerers
d'aquí a Tarragona,
gremis de nivell estatal,
doncs,
intentem que,
fer-nos valorar una miqueta més
del que se'ns valora
actualment,
no?
Ja crec que s'ha avançat bastant,
però la gent,
doncs,
un jardiner,
abans era,
bueno,
tant em pot pintar una porta,
com em pot arreglar una llum,
com em segueix a la gespa,
com escombra a casa.
Ara no,
ara realment,
doncs,
els electricistes
posen les llums,
qui neteja,
neteja,
qui escombra,
escombra,
i qui porta el jardí,
porta el jardí.
I aquesta,
doncs,
és la nostra feina,
que la gent ens vol
a l'orri una miqueta més
i nosaltres també
ens hem de valorar
una miqueta més
els jardiners.
Bueno,
qualsevol persona serveix,
de fet,
ja d'avanços estudis al darrere,
perquè clar,
un jardí,
si tu,
primer que ja arrossega
un tipus de gent,
no tothom pot tenir jardí a casa.
Qui té jardí,
però,
ja és una inversió que fa.
Si no inverteixes
en una persona
que te sàpiga
o haurem de cuidar,
en realitat,
és una despesa,
és una malíssima inversió.
Sí, sí,
a part,
és normalment,
quan ho fas d'aquesta manera,
tens de tornar a fer el jardí nou,
perquè clar,
una planta,
és plantar una planta,
però no és només
deixar la planta allà posada.
Has de posar un substracte,
has de posar un nadop,
has de posar un bon sistema de rec,
has de posar,
has de triar una planta
de qualitat,
amb un bon sistema de radicular,
has d'estar ben entoturada,
ha d'estar tractada
per als temes fitosanitàries,
que no té res de complicat,
però has de saber el que fas,
perquè es veu cada animalada
que fa pena de veure,
amb por de sobretot,
amb por de vegades
veus unes oliveres
que les poden d'una manera
que dius
però què li han fet
a aquesta pobra planta
i mutilacions d'erbrat urbà,
i és que s'han fet
moltes bestieses
amb jardineria.
Parlant d'això,
jo crec que ha ajudat
també a tenir prestigi
la professió,
el fet que ja hi ha uns estudis,
no?,
que es pot anar
a aprendre
en algun lloc.
Sí.
On s'estudia?
A Reus
hi ha un institut
d'horticultura i jardineria,
que són mòduls,
després també es pot anar,
hi ha estudis
universitaris de jardineria,
a Barcelona també
hi ha dues o tres escoles
de jardineria,
hi ha el Laberint d'Horta,
que només fan cursos monogràfics
de jardineria,
hi ha dos o tres més
d'escoles de jardineria
dins a...
Sí, perquè vaig a veure
un ofici d'aquells
d'aprendre l'ofici,
de començar a ser aprenent,
de perdent i de fent.
Clar.
I avui en dia
està molt tipificat
i fins i tot
hi ha unes titulacions
al darrere.
Sí, sí, a part
hi ha unes...
O sigui,
un disseny d'un jardí
a nivell urbà
de ciutat,
doncs,
ja té les seves nomenclatures,
ja no pots plantar
l'arbre que vulguis,
ja no pots fer
el frat que vulguis,
ja s'està aconseguint
que quan es planta un arbre
es planti
amb les condicions idònies
o quan es planten els arbustos
o es fa un sistema de rec.
Tot això
fins ara no es donava
massa importància
i ara es comença a aconseguir
que no sigui...
Bueno,
amb el que s'obri del pressupost
ja posem els quatre altres.
Oh, però els ajuntaments
no tenen una normativa
així com la tenen
amb l'enllumenat,
amb el sistema,
amb la qüestió dels sorolls?
No tenen una normativa?
No.
Hi ha una normativa feta
però no és obligatori.
Tu fixa't les palmeres
que hi ha plantades
per molts llocs,
per exemple,
que és una espècie
que no es veu d'aquí,
la palmera...
Exacte,
s'abusa de...
Hi ha moltíssimes.
Què passa?
Que fins ara
hi havia molts arquitectes
que també feien
el tema de jardineria
i quan anaven a plantar
un arbre de turbà
ells volien un arbre cònic
o un arbre...
Clar,
és que primava l'estètica,
no?
Clar,
i llavors
hi ha un llibre
que es diu
Deodendron
que ell et situa les plantes
per la forma que tenen
i diu
jo vull aquesta planta així
i segons com
t'hi posava una espècie
que estava de l'Europa de l'est
o de la...
Clar,
perquè estèticament
li quedava bé.
Exacte.
I aleshores
doncs aquesta és la nostra feina
d'intentar
dir,
doncs no,
aquests arbres són els que funcionen bé aquí.
Aleshores
t'has d'intentar
anar convencant
els arquitectes,
els constructors,
els promotors
i és una feina
de pic i pala
i anar fent.
Però aquí és pitjor
a l'hora de convèncer'ls
de l'important
que és allò,
no?
Institucions
tipus ajuntaments
i tal,
arquitectes
o el client final?
El client final
és qui paga,
eh?
Sí,
el client final
és...
Aviam,
tot depèn
de com
entrisar
m'estàs posant aquí.
Posa'm un compromís.
No,
però depèn
de la...
de que la gent
s'hi està ben informada
o no està ben informada.
O si es deixa informar,
no?
Exacte.
Si et reconeix com a professional,
la i et fa cas.
Jo,
que es queden pocs minuts,
però escolta'm,
el Chelsea Flower Show
ja entenem que l'any que ve
aniràs altra vegada,
no?
Sí,
sí,
jo ja és una...
I t'he d'anar cada any,
ja.
Ja,
ja t'he enganxat,
ja t'he enganxat.
Alguna famosa,
a part de la Reina de Anglaterra,
que tu em vés per allà,
no?
Vas veure algun actor,
algun actriu?
La veritat és que no vaig...
No.
Les matons són?
No,
estava tan...
pel que hi havia per allà
que no vaig mirar res més.
Però vaja,
vull dir que ho recomanes,
no?
Qui vulgui anar-hi
i tingui un amic d'interès
per aquest tema,
doncs que sí,
no?
Sí,
sí,
és totalment recomanable.
Escolta'm,
i la professió no és això,
que vagi cap amunt,
eh?
Reconeixement
i per sort d'elles
queda mal,
que cada cop sí que és més així,
no?
Que cada cop la gent
ho té més en compte
però encara s'ha de caminar,
no?
S'ha de fer més camí.
S'ha de fer molt de camí encara,
molt.
Ens queda molt camí
i la gent de la nostra edat,
doncs som els que hem d'anar
a darrere
i anar picant,
anar picant,
anar picant
i que la gent
es doni compte,
doncs que
la jardineria
és com un altre ofici
que
tots
tenim uns gastos,
tots tenim uns preus
i
i
s'ha d'anar
dignificant una mica,
doncs,
tota la nostra professió.
Només plantar
i oblidar-te'n
perquè llavors
plantes dues vegades
o tres,
o quatre fins i tot, eh?
Sí,
fins que no escarmentes.
És que n'has de tant.
M'has posat més car, eh?
Joan Manet, gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
De Chelsea Flower Show
hem parlat avui d'aquesta fira.
Ara, Núria,
vindrà a saber les fotografies
que tinc per aquí?
Sí, sí, sí.
Sí?
Sí, sí.
M'ho he fet les desllargues,
clar, clar.
Ara ho miraré.
Ara ho miraré,
perquè a més,
el que ha dit el Joan,
que es poden veure en 360 graus,
cap amunt, cap a baix,
pots inclinar per on vols.
O sigui, t'hi sents dins, no?
És ben bé, sí,
però jardins impressionants, eh?
Ara ens l'aspirem.
Joan, que vagi bé.
Fins a la propera.
Fins a la propera.
Dos gardenias para ti
que tendrán todo el calor
de un beso.
Besos, besos que te di
y que jamás encontrarás
en el calor de otro querer.
Besos, besos que te di
y que jamás encontrarás
en el calor de otro querer.
A tu lado vivirán
y se hablarán
como cuando estás...