Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Espdies demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
tot el que teniu a la cooperativa,
que heu sapigut passar època, passar tapa...
És que un dels grans motius de la crisi perpètua de la cooperativa,
almenys des de la meva modesta manera de veure-ho,
i tenint en compte que jo soc nou,
tal com deia el Blai,
diu que se redueixen pressupostos municipals i tot això.
Jo afegeixo una cosa, no?
Normalment, els pressupostos municipals
que tenen a veure amb la cultura
també tenen a veure amb unes formes estructurals d'aquesta cultura,
que d'alguna manera les defineixen.
O sigui, indirectament, el concepte de subvenció
defineix aquell model de cultura subvencionat,
i la cooperativa obrera, des de fa cent anys,
és un model que no encaixa amb res.
És a dir, té moltes vessants, té un teatre,
té un hotel d'entitats,
però res acaba d'encaixar amb res.
No és una associació, és una cooperativa de consum.
És a dir, i suposo que aquest és un dels problemes grossos
que tant de la cooperativa com del sector en si,
que de fet admet difícilment les coses intermitges,
les coses que no estan ben estructurades o ben encaixades
en una definició.
Ara, Déu-n'hi-do, eh?
Els temes que tindrem sobre la taula.
Espera't, Blai, acaba d'explicar-nos,
jo tinc curiositat, qui està convocat en aquesta xerrada
que nosaltres aquí farem una mostra un poti-poti,
però potser la manera de fer-ho ben fet és dijous,
com dèiem, a les 6 de la tarda, no?
Mira, bàsicament, jo a l'hora de plantejar la convocatòria,
el que vaig fer va ser resseguir el calendari
d'activitats culturals que hi ha al Camp de Tarragona,
des de festivals de música, de cinema, de literatura,
sales d'art, sales de concerts,
publicacions, etcètera, etcètera.
És a dir, una mica intentar agafar
tot el degoteig d'activitat cultural
que hi ha a la demarcació
i anar al darrere a veure quines entitats
hi havia organitzant, no?
Llavors, a partir d'aquí, s'ha confeccionat una llista
en la qual hi ha des d'entitats oficials
com el CAIR, que ha estat convidada,
associacions com Anímet,
que tenen una programació estable de música,
a col·lectius de l'associació Milubis,
que és una associació de Mas Pujols,
que són un col·lectiu de joves
que fan tres o quatre concerts a l'any,
fins a la gent que fa publicacions,
les editorials, Cossetània, Arola,
que són les indústries culturals més potents que tenim.
És a dir, tot el ventall,
des de la petita persona que organitza una cosa
al seu poble amb regularitat i amb serietat,
fins als museus, a les sales institucionals
i a les indústries, no?
Sí, ens hem deixat el gust,
sapigueu que esteu convidats també des de...
Sí, sí, sí.
Però, igualment, com han respost?
Perquè tu, home, tota aquesta llista enorme,
que l'hem vist i realment és llarga,
com han respost les diferents entitats en general?
Doncs, en general,
no puc donar percentatges,
perquè no m'he calculat,
però jo crec que més o menys el 50% de la gent que se'ls ha convocat
han respost, no tots dient que vindran,
molts dient gràcies,
em sembla una proposta molt interessant,
feia falta,
i jo potser diria que el 40% han dit sí,
assistirem, no?
Jo crec que al voltant de...
si teníem al voltant de 90 entitats convocades,
ara mateix m'han confirmat l'assistència
sobre 40-45 persones.
De tota manera, es pot canviar molt, suposo jo,
el tipus de debat que s'estableixi
en funció de si les entitats són d'un caire o d'un altre,
les que vinguin,
i de si són també de Tarragona,
ciutat,
o d'altres punts de la demarcació.
Sí, sí, sí.
Jo crec que serà més difícil que vingui gent de fora,
costarà una mica més.
I a nivell de les institucions,
per exemple,
jo vaig convocar també tots els tècnics,
els polítics,
també hem convocat els partits polítics,
però no m'han contestat,
i els tècnics de cultura dels ajuntaments més grans.
I els únics que m'han contestat
han sigut els de Cambrils,
però m'han dit que ara estan de vacances,
que tenen molta fenya.
Jo entenc que això també,
des de l'administració pública,
es veu una mica diferent,
que des del sector cultural com a associacions,
o més des dels independents o així,
no sé, tu, Rosa, que...
Sí, Rosa, que fa una tècnica en gestió cultural.
I com ho veus tot això?
Ui, què fa?
Això és una pregunta molt difícil, eh?
No, molt difícil, no, molt àmplia.
És a dir, un gestor cultural
n'hi ha de molts tipus,
és a dir, de gent que treballa a l'administració
o fora de l'administració com a empresa
o com a associació,
és a dir, com a entitat privada sense ànim de lucre.
És a dir, el gestor cultural el que fa és això,
permetre que les idees es realitzin.
Seria una mica l'intermediari, no?
Sí, és la persona que gestiona,
és a dir, que gestiona que una idea d'una activitat
es porti a terme, no?
Això és molt àmplia, que dic,
perquè, clar, hi ha molts aspectes aquí a tenir en compte
i, a més, hi ha tants tipus de gestors culturals
també com a àmbits, imagina't, no?
Vull dir, gestors en arts escèniques,
en arts visuals, en literatura, etcètera, no?
Vull dir, hi ha molts tipus de gestions, no?
Que podríem parlar per l'experiència que teniu vosaltres?
Recordo que tenim el telèfon obert,
per si voleu participar,
977-24-47-67.
Podríem participar d'un model cultural,
bo dolent, aquí ja no hi entrem,
o si voleu entrar després,
però de Tarragona ciutat?
Tarragona té el seu propi model cultural
amb els seus vicis, amb les seves virtuts?
O una mica el que passa aquí pot passar tot arreu?
Jo, abans de dir això,
abans de parlar d'això,
també això que deia el Blai,
també voldria contestar-ho,
o dir-ho, no?
Que el fet que, clar,
des d'una administració pública,
evidentment el tècnic de gestió cultural
en una administració té uns problemes
o ha de fer unes coses diferents
que un tècnic de gestió fora, no?
Que està fora de l'administració,
que treballa des d'això,
des d'una associació, com a autònom, etcètera, no?
I, clar, aquí es pot generar, doncs, això,
unes diferències, o, bueno,
potser un debat més enriquidor, no?
Vull dir, també.
El que passa que, esclar,
és el que deia el Marc, no?
O sigui, les administracions,
penso que és que té molta raó
en això que diu jo,
com a treballadora d'una administració
des de la Generalitat, no?
Clar, veus que hi ha un sector
de persones que estan fent una activitat
que no encaixa, això és claríssim, és veritat,
que no encaixa en les línies de subvencions
i, aleshores, no saben on s'han de col·locar.
No encaixen les línies de subvencions?
A veure, o sigui, clar,
o sigui, les línies de subvencions
estan molt definides
i hi ha unes concrecions molt clares, no?,
del que...
I tot en definitiva per buscar
un model cultural de...
Sí, sí, un pla.
Exacte, el que passa és que, llavors,
es creen com uns buits, també, no?,
perquè, esclar, hi ha coses
que no saps on encaixar-les.
Jo, per exemple, com a tècnica
he d'assessorar gent que em ve preguntant
on es poden presentar, amb quin tipus de subvenció.
De vegades és complicat,
perquè sí que, d'acord, que els vas encaminant,
però hi ha projectes que estan,
potser perquè també estan a la frontera de les arts,
perquè, per certes coses,
és a dir, no entren, no?
O sigui, és difícil encaixar-los, no?
Això també pot ser una de les coses
que es pugui parlar, no?,
perquè això realment afecta.
Sí, i això, l'altre cantó, segurament,
és que desemboca també
uns productes molt similars entre ells.
O sigui, deixem el...
Bueno, hi ha aquestes marges d'aquestes espais buits,
però també acabem orientant, d'alguna manera,
sense voler-ho, la cultura, no?
Exacte. Home, però és que llavors m'estàs dient
que en aquest...
Bueno, que es fan coses
en funció de la subvenció que en pots treure.
I representa que no,
que hauria de ser al revés,
que tu fas coses,
perquè tu desenvolupes una activitat artística
i, escolta, i si et busques la vida
i trobes una subvenció bé,
però això passa, també.
No, perdó.
Jo penso que no és tan senzill.
És a dir, que sona així,
però no és tan fàcil com fer aquest resum.
És a dir, per exemple,
la pregunta que feies abans
que no ens hem atrevit ningú,
que és que si Tarragona té model cultural,
jo no l'hi veig.
No aconsegueixo veure una ciutat
amb una personalitat cultural pròpia
que es distingeixi d'altres models.
Al contrari, veig,
i ho pateix un Carnes,
veig una ciutat que va una miqueta de remolc de tot,
que no ha aconseguit liderar en cap àmbit de la cultura,
tenint en compte que la cultura té molts àmbits,
no ha aconseguit liderar res a la seva pròpia província,
que peca d'una mena de tamany mitjà,
que no acaba de ser ni un poble,
ni una ciutat gran,
que permeti també consolidar una indústria cultural privada,
i falta.
Llavors, clar,
m'hi dius,
és que primer es va buscar la subvenció.
No, primer es va buscar el finançament d'un projecte,
i vivim en una realitat
on el finançament del projecte,
en el 70% dels casos,
i sent generós,
és de diner públic.
És inevitable, això.
És a dir,
a Barcelona ja és difícil,
però aquí a Tarragona ja és quasi impossible,
d'alguna manera,
comptar només amb el finançament
del que és el públic,
d'alguna manera,
tots els tipus de públics
que puguin consumir cultura,
o patrocinadors.
I, per tant,
sí que estàs molt condicionat
al tipus d'ajuts que reps,
perquè condicionen la teva activitat.
Llavors, el que passa a la Rosa,
el que deia,
que acabes fent com un metxembrat,
és a dir,
l'administració proposa unes línies
i tu adaptes d'alguna manera,
o què és el que deies,
intento assessorar,
intentes que les activitats
encaixin en aquests models.
Ara has tret un altre dels capsals,
dels pilars de tot plegat,
que és el públic,
perquè aquí podríem parlar
de persones o associacions
que fan l'activitat artística,
després de l'administració
que otorga aquestes subvencions,
el públic seria un altre tercer pilar,
i la sensibilitat,
el fet que el públic consumeixi cultura,
que si consumís realment
i estés sensibilitzat amb el tema,
doncs potser no caldria
el tema de les subvencions.
I això me dieu que és un mal,
tant de Tarragona com de Barcelona,
per exemple,
això sí que seria generalitzat.
Jo no ho he dit
perquè el públic no consumeixi,
jo ho he dit
perquè el consum de cultura
no arriba a finançar l'activitat.
És a dir,
omplir un teatre
no paga el cost d'aquella funció.
Ho dic en aquest sentit,
no era una queixa,
de moment no era una queixa
de desconnexió entre cultura i pública.
Hauria de ser una queixa?
Vull dir,
creieu que hi ha connexió
entre totes les activitats
que es proposen
i després la gent respon
aquí a Tarragona o no?
A veure,
jo diria que potser,
clar,
és que això és molt àmplia,
però a veure,
l'administració,
és que hi ha molts temes,
l'administració
sí que ha de donar subvencions,
d'acord, no?
Passa que el problema també
és que a part d'unes subvencions,
per exemple,
des de l'àmbit municipal,
també programa,
per exemple,
activitats, no?
El problema,
no sé si queda bé dir això,
o sigui,
no el problema,
o sigui,
la realitat és aquesta.
I aleshores també
cal anar en compte,
jo crec que en això,
perquè, clar,
l'administració també
ha de potenciar
que la indústria cultural
les creï, no?
I que realment
aquesta indústria
sigui la que faci,
la que produeixi
aquestes activitats, no?
O sigui,
potser ha de ser,
no sé,
ara no estic dient
que ha de ser així
o ha de ser així,
però potser
va per aquí també,
no?
El fet que la crisi
es pugui superar
si es potencia
que la indústria cultural
es desenvolupi,
perquè jo crec
que a Tarragona
hi ha poca indústria cultural,
per mi crec que n'hi ha poca.
Sí, sí.
I, per exemple,
clar,
doncs des de l'Ajuntament,
doncs, per exemple,
es generen moltes activitats,
no?
El programa activitat,
que, bueno,
que això a poc a poc
doncs ja s'ha anat fent
i es va fent,
però, clar,
potser això és una manera
de sortir de la crisi,
no?
Aquesta.
I crear,
o sigui,
i potenciar la sensibilitat
precisament sí que és
una de les feines
de l'administració,
crec que sí que és
molt important.
Que aquí precisament
és on jo penso
que és la clau,
per mi,
és a dir,
no tant generar espectacle,
sinó cultura,
per mi.
I, per tant,
jo penso que aquí
és on es pot actuar.
Perquè el públic
es crea.
Si tu,
la gent que fa
màrqueting i publicitat
n'és 100% conscient,
que el públic
no preexisteix
a cap actiu
d'activitat,
és a dir,
el públic
es crea
a mesura que l'activitat
es reforça,
es creix,
etcètera,
etcètera,
no?
Jo volia afegir
unes dades aquí
a nivell així econòmic,
perquè nosaltres
encara vivim molt
en la idea
de la cultura
com a
cosa de subvenció,
no?
Com a artefacte
que viu
una mica
de l'ent públic.
Doncs bé,
l'any 2003
hi ha unes dades
de la UE
que diu que
el sector cultural
va contribuir
amb un 2,6
del PIB
de la Unió Europea,
mentre,
per exemple,
el sector d'alimentació,
begudes i tabac
no arribava al 2%.
Actualment,
n'hi havia un altre
llegit al diari també,
als Estats Units
el primer sector industrial
és el sector cultural.
És a dir,
als Estats Units
ingressen més PIB
per la qüestió
de pel·lícules,
novel·les,
espectacles,
etcètera,
que no pas
per la indústria
armamentística,
per exemple,
en la qual són pioners
o la indústria informàtica.
Però és que la Rosa
ha obert un altre debat
i potser té relació
amb això que dius tu.
Una cosa és espectacle,
l'altra cosa és cultura.
I d'aquesta aportació
o d'aquest consum
nord-americà,
jo no sé, eh?
Clar,
jo amb això volia dir
que l'espectacle,
a veure,
és una paraula
que no estic dient
només espectacles,
és a dir,
l'espectacle en el sentit
aquest de generar producte,
doncs això,
una obra de teatre,
un concert,
això és el que ha de fer
que es generi
dintre de la societat,
que la indústria ho generi,
que guanyi diners amb això,
per mi, crec.
Llavors, clar,
la sensibilitat,
el fet de potenciar
la sensibilitat
entre la gent,
sí que ho pot fer
una administració,
perquè el que ha de fer
l'administració
és intentar que arribi
a la quotidianitat
de la gent,
diríem la cultura,
que no sigui una cosa
que sigui difícil d'accedir-hi
i que sigui una cosa
permanentment
en el dia a dia.
Ja sé que això és molt ampli
i molt així,
però penso que sí
que es poden fer
moltes accions,
tant des de,
sobretot molt en el públic infantil,
juvenil,
per crear tota aquesta sensibilitat
i en el públic adult també,
però és tota aquesta,
precisament tota aquesta cultura,
aquesta activitat,
que potser no entra tant
en les línies de subvencions,
potser no ho sé,
perquè potser és aquesta
activitat més participativa,
en què la gent,
doncs això,
participa activament
i es genera aquesta sensibilitat.
És que, esclar,
vull dir,
potser accedim a molts espectacles,
diríem,
en el sentit de coses
que es van a veure,
però des d'un punt de vista passiu
i, en canvi,
doncs la participació,
encara que ho diguem,
doncs no ho sé.
O la iniciativa,
el que deies tu,
la indústria cultural,
jo crec que també va
llegat amb això,
no?
Sí.
Jo crec que,
lògicament,
si una societat vol tindre
la indústria cultural
i cultura empresarial
en aquest sector,
primer hi ha d'haver
una riquesa cultural,
hi ha d'haver hagut
un pòsit,
no?
I hi ha d'haver,
després,
doncs,
realment la iniciativa
que et permet
i tira això endavant,
no?
Jo crec que aquí tenim
moltes mancances
i que és un altre debat,
el tema a nivell legal
i a nivell de com està
estructurat el sector cultural
a Espanya,
no?
Que no hi ha una llei
de mecenatge,
clar,
a França fa quatre anys
van aprovar una llei
del mecenatge
que les indústries
que inverteixen en cultura
desgraven el 60%
d'allò que inverteixen.
Això ha fet
que augmentés
en un 200%
en quatre anys
la inversió privada
en cultura.
És un canvi
de paradigma
total.
i aquí en canvi
això tenim
per exemple
l'Estrella,
els festivals de música
sense les Cerveceres
no podríem funcionar,
estan funcionant
gràcies a això,
però en canvi
no està estructurat
i hi ha molts altres sectors
com els sectors
dels arts visuals
o del teatre
que no poden arribar
a aquests patrocinadors
perquè no tenen
els índexs de públic
que té un festival
de música,
no?
Què s'ha de subvencionar?
Digues Rosa, digues.
No, per exemple
això dels públics,
que no,
el nombre de gent
que ha assistit
en els actes
també és un indicador
de les administracions.
Per favor,
vull dir que jo penso
que no ha de ser
un indicador
de les administracions
precisament això.
És a dir,
no ha de ser
el més important
per mi,
o sigui,
és una de les coses
que s'ha de tenir en compte
però de vegades
caiem en l'error,
jo penso des del meu punt de vista
que és l'indicador primordial,
no?
I bé,
doncs precisament
l'administració
està per fer coses
que no calgui
que hi vagi tanta gent,
és a dir,
que generin,
que a poc a poc
es vagin fent.
Això vol el debat amplíssim
de què s'ha de subvencionar,
vull dir,
quins criteris s'han de seguir
per dir això o subvenciono
i això no?
Jo la paraula subvenció,
si em deixes matisar-la,
en una constructora,
per exemple,
la del senyor
que presideix
el Real Madrid,
no li subvencionen
les carreteres que fa,
li financen.
I això és un concepte
per mi
que m'ajuda,
que em sembla
que ajuda a clarificar
què s'ha de finançar.
S'ha de finançar
alguna cosa
que permeti invertir,
que permeti,
d'alguna manera,
perquè aquestes dades
que apuntaves,
Blai,
em sembla que aquí a Espanya
estem una mica enrere,
no en el sentit
de PIB,
segurament,
sinó en el sentit de...
Bé,
aquí a Tarragona
no estem en el punt
de poder tenir
aquesta indústria
que comenci
a generar
aquests beneficis
que es pugui retroalimentar.
Encara fa falta
inversió en tots els nuclis,
inversió privada,
però inversió...
Exacte,
és a dir,
necessitem fer
encara dos o tres
greons més
perquè això
comenci a funcionar
sol,
per tant,
hem de trobar
els buits
per finançar
això
i que això
rutlli sol,
no?
Després també deies
una cosa,
Rosa,
d'això de
l'espectacle
i el públic passiu.
I abans
el Blai
en la llista
d'entitats convicades
ha explicat
uns joves
que feien
un festival.
El públic
que va
a un festival
d'aquestes característiques
no és un públic passiu,
és un públic actiu,
és un públic,
d'alguna manera,
en molts casos,
quasi militant.
Per tant,
en el fet d'aquesta militància
i d'aquesta consciència
de participar
en algo,
ja hi ha
una actitud activa
i aquest espectacle
ja es transforma
com a fenomen
en cultura.
O sigui,
l'espectacle
és només
fins on arriba
l'escenari
però el fenomen
ja és cultura,
no?
I això també
a mi m'ajuda
a entendre
coses
i saber
per què
o no
val la pena
finançar
algunes coses,
no?
A partir d'aquí,
quines?
No sóc tècnic,
em sembla que
vosaltres que esteu
més al pi del canyón
sabeu més
quins buits hi ha
en aquest sentit.
Jo una cosa que vull
ajuntar
al que tu acabes de dir
quan parlaves
que s'ha de
finançar la cultura
crec que aquí
realment sí que
un de les claus
del debat
que ja havíem de dir
en la cultura
és si passem
d'entendre la cultura
com a ornament,
com a servei
de més a més
que ens ha permès
assolir l'estat
del benestar
per passar el rato,
entreteniment,
o entenem la cultura
com a servei públic,
no?
I aquí
vull posar un exemple
molt senzill,
no?
Per mi
entendre la cultura
com a servei públic
vol dir
que a Tarragona
necessitem
tants equipaments
culturals,
és a dir,
llocs on se puguin
fer concerts,
assajar classes
de dansa,
llocs de tallers
de pintura,
igual que camps
de futbol i piscines,
exactament igual.
Doncs mira,
si comencem a parlar
d'equipaments culturals
no acabaríem,
que és un altre dels temes
que sempre surt aquí
quan parlem de Tarragona
i parlant precisament
d'això
tenim a l'altre costat
del fil telefònic
un dels programadors
i encarregats
d'una de les sales
també amb més trajectòria
aquí a Tarragona,
la Bequeria,
que a més segueixen programant
a l'estiu,
vull dir que jo crec
que són un exemple
de constància.
Toni Hernández,
bona tarda.
Hola,
que tal,
buenas tardes,
com estàs,
Soria?
Bé,
gràcies,
perquè el Toni
l'hem enganxat també
que estava fent mil coses,
no he pogut venir,
però com ho veieu
des de la Bequeria
el panorama cultural
a Tarragona?
Us afecta la crisi?
Què ens pots dir?
La crisi afecta,
por un lado,
a la gente
a la hora de venir
a un concert,
a la hora de consumir
i por otro lado
a las mismas instituciones públicas,
que ya no pueden dar
tanto dinero
para este tipo de eventos,
entonces claro,
se nota,
se nota por los dos lados.
Però una sala
com la Bequeria,
com es planteja
tot això?
Diu,
bueno,
pues ens esperarem
uns mesos,
continuarem programant,
com us ho feu
davant d'un programa
de crisi?
Sí, sí,
paramos,
siempre paramos nosotros
en agosto y septiembre,
lo primero por fiestas ya,
porque en fiestas
hay bastante concierto
fuera de las salas,
digamos,
que es lo que se hace siempre,
el DO
y toda la programación
que hace el ayuntamiento,
entonces paramos un poquito,
la gente tira más
este tipo de conciertos
y después continuamos
en octubre,
continuamos en octubre,
la gente no tiene muchas ganas
de meterse en una sala
en verano,
la verdad.
Però vaja,
que vosaltres
seguiu endavant
ni seguiu programant,
no us he plantejat
en cap moment
a tancar la sala
o...?
No, no, no.
Ferrar no,
ferrar no,
es que a veces
es muy difícil,
porque mantener
una serie de conciertos
con iniciativa privada
únicamente
es difícil
y económicamente
no es rentable
los conciertos,
entonces si lo hacemos
un poquito,
la verdad es
por iniciativa
y por ganas
de seguir haciendo
un poquito de cultura
aquí en la ciudad.
Sou conscients,
jo crec que això
ho pensa molta gent,
que home,
veniu a ser
una mica
una de les sales
de la ciutat
a falta
d'un espai
públic.
La verdad
es que falta,
falta.
Hace un momentito
es que entro
muy tarde
en el debate,
estaba escuchando
que sí que había
una carencia
de sitios
donde realizar
conciertos,
donde realizar
este tipo
de eventos culturales,
¿no?
Y yo estoy
completamente de acuerdo.
Creo que se me faltaba
tanto una cosa,
no sé si he escuchado
que se me faltaba
tanto piscinas
como sitios
donde hacer
conciertos,
yo creo que es verdad.
Yo creo que es verdad.
Yo creo que poco
preparada la ciudad
para hacer
conciertos
de, digamos,
grandes características,
¿no?
Es un poquito
grandes.
El Toni,
també,
a part de programar
la bequeria,
també ets músic,
¿no?
Per tant,
n'estàs a l'altre costat
també dels artistes.
Lo veo un poquito
desde los dos lados,
a la hora de tocar,
por ejemplo,
o simplemente el problema
tenemos nosotros
a la hora de recibir,
por ejemplo,
subvenciones
por parte
de las instituciones públicas,
¿no?
Cada vez lo hacen
un poquito más difícil
porque hay que,
digamos,
crecerlo de otra manera,
¿no?
Los grupos tienen que
prestar algún tipo
de estamento
para poder,
digamos,
poder cobrarlo legalmente,
¿no?
Poder hacer una facturación
de lo que se cobra,
etcétera.
Si nosotros no presentamos
unas facturas sobre esto,
tampoco podemos recibir
una serie de subvenciones.
Los grupos,
noveles,
pues tienen esta dificultad
también.
Pues es una dificultad
añadida también.
La nueva ley,
pues,
se endurece todo esto
y creo que va mal
tanto para las salas
como para los grupos.
Creo, ¿eh?
Li he de preguntar
alguna cosa al Toni.
Voleu que hi aniràs,
Toni,
a la taula rodona aquesta
del dia 30,
de dijous.
Estàs invitado?
Bueno, iré.
Está claro.
Si puedo iré.
Intentaré enterarme
de todo lo que suceda.
Molt bé.
Toni Hernández,
et deixem que continuïs
amb les teves coses
i moltes gràcies
per participar.
Una abraçada.
Moltes gràcies.
Que duu.
Chao.
Ja està,
volíem tenir també
el testimoni
d'algú que representés,
no?,
el que és
les sales aquestes,
el capital privat,
que en aquest cas
està fent un servei
gairebé públic a la ciutat.
És una sala privada,
vull dir,
ells ho fan perquè
els és rentable segurament,
però sí que ve
a comprar una funció
que de moment
no hi és aquí, no?
Sí, sí.
Tant?
No m'hi hagués.
Sí, sí, sí.
Sí, home,
claríssimament, no?
Sí, sí.
I fa temps que fan molta cosa.
I a Tarragona sort d'això,
sort de la iniciativa privada.
Si mirem la programació
del públic,
no sé quin percentatge,
però segurament
bastant més de la meitat
és iniciativa privada.
Que hi ha algun tipus
d'activitat artística
que estigui més malmesa
o més potenciada
que una altra aquí a Tarragona,
que de tant en tant
ens desviem del tema local.
Ara que li preguntaves
amb ell
si s'havien plantejat tancar,
sí que volia comentar
que l'única galeria
que ara teníem aquí
en funcionament,
Art Tarragona,
que és una galeria petita
d'art contemporani
que està
al prop de la base
al fòrum,
al carrer del Museu d'Art Modern,
doncs ara
van anunciar
que tanquen.
Han durat dos anys
i han decidit tancar
perquè no
funcionava.
I el tema de les galeries
sí que
crec jo que és un
és un altre debat
també perquè
així com els músics
avui en dia
ho diuen
que ja no es guanyen
la vida
venent discos
sinó fent concerts,
doncs amb l'artista visual
passa una mica
el mateix,
que a les galeries
cada cop venen menys
la cosa objectual
de comprar
una peça
s'ha perdut
la idea
que l'art
era una inversió
que al final
el mercat
que es creava
de l'art
era una mica
en base
a aquesta especulació
d'aquell lloc
valderia no sé quant
perquè aquell artista
es faria molt famós
i seria molt glamorós
i tot això
i això també ha caigut
una mica
d'una altra mentalitat
aquí hi ha un debat
molt fort
que hi ha una devaluació
també del producte artístic
en arts gràfiques
en música
vull dir
com que tothom
s'atreveix a fer
i a més
estem avançats
en un consumisme
allò del
ràpid
hi ha com una devaluació
que tot val
i per tant
ja té menys qualitat
perquè hi ha molt
de producte al mercat
jo crec que
l'època d'abonança
ens va fer
inflar el valor
del producte cultural
o sigui
les conseqüències
del moment
de crisi alga
té bastant a veure
amb com hem gestionat
el moment
d'abonança
i jo crec que
parlo pel que conec
hi ha productes
que estan
bastant onflats
com
el seu preu
el seu valor
està exagerat
i això fa que ara
no
no
sigui com a fum
sigui com
com inaccessible
no
haguem
haguem perdut la capacitat
de fer
de generar cultura
de generar art
amb uns recursos
concrets
i realistes
i hem perdut
una miqueta
aquesta inventiva
no ho sé
jo conec
molt el cas
de les arts escèniques
i sé perfectament
que els catxets
de moltes companyies
a més
eren precisament
les que venien subvencionades
perquè
això retroalimenta
és a dir
tens subvenció
si tens uns mínims
eren catxets
totalment
onflats
vull dir
coneixent
el
el que és
el conveni
col·lectiu
dels actors
dels tècnics
veus la gent
que està treballant
allà
els hi poses
un plus
perquè són bons
sumes
els gastos
de transport
sumes
alguna cosa
d'inversió
no massa
perquè si el producte
ve subvencionat
vol dir que la inversió
no està totalment
privada
per tant no s'amortitza
durant un any
i veus que els números
no surten
veus que realment
estan molt onflats
i ara
clar
no es ven
no es ven
ni es compra
perquè també
el programador cultural
en aquest sentit
jo entenc
que té com
desconcert
perquè comprar més barat
o què és comprar més dolent
i llavors
s'establirà tot aquest paradigma
no?
vull dir
tot
baixes preu
dels teus productes
per anar
a vendre una gira
però si baixes preu
ets un patata
aquest sinònim
d'alguna manera
està molt
desorientat tot
i bueno
el que fa referència
al meu sector
que aquí a la llista
n'hi ha
un munt de companyies
representades
bueno
han venut les vendes
aquest estiu
el que no està els llibres
però
però
més del 50%
les poques
companyies professionals
que hi ha a la província
estan patint molt
jo pensava que això
de la crisi
també era beneficiós
per al que és
l'activitat artística
local
en el sentit de mirar
i de programar un festival
doncs home
em nodreixo
programo coses
d'artistes de casa
abans d'anar-los a buscar
a preu molt més alt a fora
coses de qualitat
que es fan a casa
això pot passar
i de fet
passa
no?
no ho sé
no ho sabria dir
jo tampoc
no ho sabria dir
no ho dic
per qüestió econòmica
em surt més barat
una cosa local
sent bona igualment
que no pas el gran nom
el gran cap de cartell
que
que l'he d'anar a buscar fora
que clar
em cobrarà més
que passa que clar
per exemple
això potser també
de vegades
bueno
en un altre sentit
però potser per exemple
pel que fa
això que dèiem
que dèies tu
de què finançar
i què no finançar
o què subvencionar
clar
potser per exemple
ara que conec
més
doncs les línies
que són
de subvenció
de la Generalitat
per exemple
clar
són línies
tant
les que s'atorguen ajuntaments
com artistes directament
o associacions
són línies
que potencien molt
el caràcter professional
del que es presenta
dels festivals
de tot
diríem
és a dir
tot està enfocat molt
al sector
per tal que es professionalitzi
molt
aleshores
això a mi em sembla bé
o sigui
no és que ho trobo bé
el que passa
que per exemple
allò que dèiem
dels buits
és que es genera un buit
en aquelles iniciatives
més amateurs
que també existeixen
i que s'estan generant
i que no s'estan
encabir-les
per exemple
i aquestes iniciatives
que poden ser
de molta qualitat
és a dir
per exemple
podrien ser bones
també
doncs perquè
per córrer
per exemple
pel territori
en el cas
que no només
es quedessin
en un lloc
i només es fessin
allí
i poguessin
això
per exemple
ens hi trobem
o on ho posem
això
per exemple
aquí
per mi
això que deies
dels buits
això que deies
de què finançar
i què no
doncs per exemple
hi ha un
un buit aquí
o sigui
que precisament
les administracions
que estan en crisi
demanen
també
finançament
i també
el que es potencia
és aquest caire
més professional
que em sembla molt bé
però per exemple
aquesta
això hi ha
aquí hi ha una escletxa
per mi
no sé
no sé com se solucionaria
no ho sé
vull dir
això jo ho dic
perquè
per exemple
trobo que és
una de les coses
que jo he observat
de dir
com això s'hauria de poder
on es posa
tota aquesta producció
que deia
jo en el sentit
de dir que són aquesta gent
que inicien coses
i que d'aquí poden sortir
després la professionalització
és a dir
que hi participa gent
que es genera sensibilitat
en tot això
en aquest sentit
i allò
Contestant això
que deies
d'agafar gent de prop
jo no veig
que això sigui
una mesura
que et pugui permetre
perquè si Bruce Springsteen
va fer 30.000 persones
això no ho aconseguiràs mai
amb algú
Home
però no
clar
te'n vas a l'altre extrem
tampoc
tampoc et dic
t'agafa el grup de teatre
per maripeli
no
però són els únics
tens dels mitjos
no
però són els únics
extrems
és a dir
l'extrem
si l'extrem
que ja sobreviu
com a indústria cultural
pura i dura
seguirà sobrevivint
al contrari
em sembla que el consum
de cine
ha pujat amb la crisi
diria que
s'està anant més
al cine
i diria que s'està anant
més al teatre
el que passa és que
el cine
bueno
el cine fa beneficis
a nivell mundial
i el teatre
només fa beneficis
a nivell local
i llavors
evidentment
les inversions
no es cobreixen
però
però vull dir
això passa
vull dir
no t'assegura
en absolut
bueno
jo tinc aquesta sensació
que mai s'és profeta
a casa teva
per tant
gent d'aquí
cridarà
un número determinat
de gent d'aquí
però no sé si és suficient
per generar un moviment
bueno
no ho sé
poso un dubte
diguéssim que sigui
Blaia
ho veus la feinada
que tindreu de jous
no?
hi ha molt de debatre
hi ha molt de debatre
hi ha molt de debatre
i nosaltres hem agafat
el punt molt general
sí
perquè a més aquí
hi ha diversos debats
de fons
jo sempre
no sé
intento resumir
el tema de la cultura
en tres eixos
per mi la cultura
és
doncs bé
és un moment
de trobada
és un instrument
de cohesus social
si no tenim cultura
si no som capaços
d'expressar
el que sentim
i disfrutar
i compartir-ho
el teixit social
es devalua
no?
la cultura
és un futur
és una opció
de futur
és a mig pla
genera indústria
genera valor
afegit
genera gent
amb creativitat
també idees
que després
implementats
a la indústria
això és valor
afegit
per un territori
i bueno
i el tercer
se'n faltava un
a veure no
que si em ho sé
hi ha un tercer
hi ha un tercer
no sé
bueno
escolta
reserva't-te'l per dijous
si voleu conèixer el tercer
tranquil
si voleu conèixer el tercer
aneu dijous
a partir de les 6
de la tarda
als serveis territorials
de cultura
i tindrà lloc
aquesta xerrada
amb
alguns representants
que formaran part
de la taula
tothom
que hi vulgui anar
que tingui a veure
amb el món cultural
també hi podrà ser
i dir la seva
i escolta
gent públic
simplement
que esteu sensibilitzats
amb el tema cultural
que us interessa
i saber què està passant
culturalment a la ciutat
i cap a on
hauríem d'anar les coses
o a la demarcació
doncs també podeu assistir
dijous
a les 6 de la tarda
als serveis territorials
de cultura
digue Blay
el tercer
no
igual és interessant
repassar la gent
que estarà a la taula
de debat
així ràpidament
doncs
pel debat
em convidat
vindrà el Florenci Guntin
que és el secretari
de l'Associació
d'Artistes Visuals
de Catalunya
que ells estan a punt
de proposar
al Consell de les Arts
que s'emprengui
ara un pla de rescat
igual que es fan
plans de rescat
en altres sectors
doncs
ells han
confeccionat
un esbós
d'un pla de rescat
per la cultura
necessitem realment
un pla de rescat
tan malament estan les coses
pregunto
doncs
en Arts Visuals
com us deia
l'única galeria
que hi ha tanca
artistes
l'altre dia ho parlàvem
amb la directora del museu
artistes
a Tarragona
artistes visuals
que visquin de la seva feina
no n'hi ha cap
artista contemporani
o sigui
potser hi ha algun pintor
de
de cobrella
o així
però
artistes
nascuts
en la democràcia
com si diguéssim
la contemporanitat
no n'hi ha cap
i
no sé
ells pel que detecten
a Barcelona
funciona bastant així
no sé
jo també
una cosa
que em preocupa
és que des que
estic a Tarragona
treballant
que fa set anys
jo vaig arribar aquí
vaig arribar
crec que en un moment
en Tarragona
estava molt afarvescent
doncs
així
col·lectius de gent jove
que hagin sortit
de quan jo vaig començar
a fer coses
no he vist ningú
gent de 22 anys
de 23, 24
que s'hagin organitzat
que s'hagin muntat
una associació
i estigui entrant
endavant
un festival
del que sigui
o una revista
això ha desaparegut
i això és el que deia la Rosa
és la base
jo
ara em dedico
professionalment
a la gestió cultural
però vaig estar
durant 10 anys
treballant
amaterment
organitzant coses
des de plataformes associatives
per tant
si s'ha perdut això
potser sí que necessitem
un rescat
perquè s'està perdent
una generació
i jo estic al paro
vull dir
que
també veig
les limitacions
que hi ha
i vosaltres segurament
el magatzem
també
és molt difícil
mantindre allí
una plantilla
de gent professional
treballant allà
no?
sí
el magatzem
és molt difícil
és molt difícil
poder-li oferir
és que clar
és que és molt difícil
poder-li oferir al públic
un mínim de condicions
és que ja no estic
dient res més
que una sala neta
unes cadires còmodes
un regidor de sala
que faci un manteniment adequat
és molt difícil
no estem
en aquest moment
estem llant enrere
jo tinc la sensació
que estem
jo crec que sí
que és un moment delicat
jo crec que
que a més
és una oportunitat perduda
perquè
no és que estigui
que hi hagi
el risc
que realment
doncs es mori
a algú
i llavors
ja no pot rescatar
la paraula aquesta
de rescat
de salvar amb algú
perquè s'està morint
sinó que a més
està perdent
l'impuls
de poder entrar
en el que dèiem
en l'economia
del coneixement
en la societat del coneixement
que passa per
precisament
al contrari
no deixar-ho morir
sinó
potenciar-ho al màxim
perquè això és el futur
és el futur
produeix més pip
ara mateix
que cap altra dels sectors
és que si estàs
ben gestionat
i ben planificat
fins i tot
seria rentable
l'aigricultural
hi hauria coses que sí
hi hauria coses que no
és com tot
l'agricultura avui en dia
com funciona
finançada
també
és rentable
doncs home
els vins del priorat
fa 10 anys
valien
3 euros
2 euros
1 euro
al litro
i ara
estan exportant-los
als Estats Units
a 40 euros
a la botella
aquí hi ha hagut
un treball
de valor afegit
no
doncs és exactament
el mateix
si agafem aquí
el teixit
la música
el cinema
les coses que es fan aquí
la literatura
i es potencien
i es creen indústries
i xarxes
i s'exporta
per què no
no pot ser rentable
és que
si altres llocs ho hem fet
i aquí no
és perquè aquí no
ens hi hem posat
potser
bueno
acabo amb la taula
que estigui en Sant
digues digues
llavors a la taula
diurà el Florian Ciguntin
que ens explicarà això
del pla de rescat
llavors
així a nivell
també a Catalunya
tenim la sort
de tindre la Carme Saiz
que és la cap tècnica
de cultura
de l'Ajuntament de Girona
i la responsable
de la Junta Directiva
de l'Associació
de Professionals
de la Gestió Cultural
de Catalunya
que és una excel·lent professional
una persona
que coneix molt bé
l'entremat
i a més
tenim la sort
que el fet
que sigui d'una ciutat
del mateix tamany
que el nostre
ens pot donar
ens pot donar
una visió molt positiva
i després
hi haurà
l'Unai Reglero
que és
la persona
que ha començat
el projecte
d'Alcalde de Cultivo
que és aquesta revista
de creació
i que també ha sigut
fins ara
el director
del Konstainer
que era aquest espai
d'art emergent
que es va destruir
fa poc aquí
al Camp de Mar
i hi haurà
l'Assumpte Rosers
que és crítica d'art
i des de fa
molts anys
treballa aquí
a la demarcació
de Tarragona
i des de fa
tres anys
té un projecte
editorial
que es diu
Artiga
la revista Artiga
que surt
quatre números
a l'any
i fa una mica
de repàs
sobre temes
d'arts visuals
i ella crec
que és molt interessant
perquè ella va viure
molt de prop
quan se van obrir
les escoles d'art
aquí
i tot el moviment
dels anys 80
o sigui una mica
el moment
de la transició
democràtica
i crec que està molt bé
que hi ha algú
que ha viscut
un moviment
fort de canvi
cultural
doncs
tenim aquesta visió
de què es demanava
llavors
què s'ha aconseguit
i on estem ara
després hi haurà
el David Aragonès
que és membre
d'Anímat
que segurament
és l'entitat
que programa
més activitats
a Tarragona
durant l'any
toquen el cinema
i la música
i després
hi haurà
el David Sancho
que el David Sancho
és el
el
jefe
és el
el que mana
en una empresa
que és una empresa
que es diu
companyia Passabarrets
GCL
i bé
el David
és el que vindrà
a dir
que
de subvencions
no en calen
aquesta és una línia
de pensament
que
les subvencions
sobren
llavors
el debat
està assegurat
hi haurà
estirar i arronsa
per tot arreu
us hi convidem
dijous
aquest dijous
a la sexta de la tarda
als serveis territorials
de cultura
avui n'hem parlat
amb la Marc Chornet
Marc
gràcies
de res
amb la Rosa Comas
gràcies Rosa
gràcies
i amb la Blai Mesa
una abraçada
i gràcies
a vosaltres