Pobles del Camp de Tarragona i les Terres de Libre
Avui visitem Prat del Comte, un poble de 196 habitants a la comarca de la Terra Alta.
Prat del Comte és molt muntanyós i és una de les principals portes del Parc Natural dels Ports.
Pel seu terme, hi discorre la via verda de la Terra Alta.
El drenen al riu Canaletes i al barranc de la Xalamera.
El municipi està enlairat a 364 metres a l'esquerra del barranc de Correslassos
i és el nucli de població més petit de la Terra Alta.
Al terme podreu descobrir arbres milenaris i interessants paratges naturals.
El poble és molt conegut perquè a mitjan d'octubre, després del Pilar,
s'hi celebra la festa de l'aigua ardent.
Aquesta celebració va néixer l'any 2001
amb la inauguració de la restauració de l'antiga destileria.
A la festa podreu tastar una àmplia varietat d'aigua ardents,
acompanyats de dolços típics del poble, com ara les casquetes i els pastissets.
I visitar també la destileria, que forma part d'un conjunt d'espais que s'han anat reconstruint.
Com veieu, Prat del Comte és molt ric en tradicions i cultura popular.
Al poble hi celebren la cursa dels ous i la cursa de pedres.
La més popular, però, és la cursa del cresol.
Consisteix a emportar un llum d'oli encès penjat de la bragueta.
El primer que arriba amb el llum encès guanya.
Aquesta cursa està recollida al costumari català de Joan Amades com a única a Catalunya
i va ser declarada d'interès comarcal.
A Prat del Comte també hi ha una oferta d'uns 900 llits
entre l'alberg i un parell d'enllotjaments rurals.
Si hi aneu, no podeu marxar sense haver visitat l'antic accés al nucli urbà,
anomenat El Portal, amb el sostre de fusta i adossat a una de les cases senyorials, Calaplaça.
També cal visitar el Forn Morruno, construït l'any 1860.
Era un dels forns comunitaris de la població.
Aquest era el Forn dels Pobres.
Ara es fa funcionar coincidint amb alguna de les festes locals.
Com arribem a Prat del Comte?
Doncs mireu, heu d'anar fins a Mora d'Ebre,
ja sigui resseguint la Nacional 340 o bé per l'interior via Falset.
Un cop a Mora, agafeu la C12 o eix de l'Ebre fins a Benifallet.
De Benifallet, torceu en direcció a Pinell de Brai
i des d'aquí agafeu la P333, que us portarà fins al nostre destí.
Marc Vinya és regidor de Turisme i responsable de la Festa de l'Aiwarden
a Prat del Comte.
Llocs d'interès.
És un lloc que té un cert encant,
perquè quan hi arribes apareix des darrere d'unes muntanyes
i pot ser una visita pel casc,
per veure una mica els seus carrerons, els seus pujades,
els seus placetes i fer una mica de volta
per fer els boscos del voltant, la Via Verda, el Parc Natural dels Ports.
Coneixi una mica la zona on estem ubicats,
el missatge de Subalno i l'aerografia del poble,
com us comentava, molt petit i molt amagadet,
fa que tingui com una descoberta quan arribes a prendre compte.
I a poc a poc vas anar conèixent els seus racons
i les pots anar visitant aquelles estances
que en altres temps serien un centre d'activitat molt important
de la vida quotidiana
i que ara a poc a poc hem anat convertint en espais museïstics,
per dir-ho d'alguna manera,
per donar a conèixer als nostres visitants
el patrimoni que tenim d'alguna manera.
El més destacat
Des de fa uns anys hem portat a compte una mica el mapa
a partir de les festes,
sigui amb la festa de l'Aiwardent o amb la festa major.
Són un tret diferencial del calendari festiu,
són unes celebracions que surten una mica de l'ocorrent.
La festa de l'Aiwardent potser és més coneguda
i durant un cap de setmana desfilem a iwardents a les cases,
obrim l'antic forn del poble,
obrim l'antiga testileria,
i la gent pot anar passejant pel poble
coneixent una mica els aïwardents
que antigament s'hi feien i que eren recuperats
i per la festa major més o menys una cosa
semblant amb el tema de les curses tradicionals.
Ens pengem un llum d'oli al pantaló,
fem una cursa pel carrer major,
en fem d'altres,
però aquesta segurament és la més significativa.
I potser aquestes accions,
aquestes activitats de la cultura popular i tradicional
que, com deia, han ajudat a donar a conèixer al poble
és aquell tret diferencial,
perquè no tenim grans edificis,
no tenim gran patrimoni arquitectònic
i potser el nostre patrimoni és més la cultura popular i tradicional
que, com deia,
ens ha donat a conèixer a la zona nostra,
a Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona,
i ara estem arribant una miqueta més enllà.
Els nostres serveis.
Tot i que som molt petit,
hem començat a desenvolupar una mica el turisme
i, afortunadament, en els últims anys hem passat de zero a 80 llits.
O sigui que ara els nostres visitants es poden quedar per noctar.
Tenim una casa de turisme rural,
tenim un allotjament rural també amb servei de restaurant
i tenim un alberc que té una ocupació durant l'any,
perquè hi ha les escoles que venen a fer-hi estades,
després molt públic familiar,
o colles d'amics que venen a passar uns dies a la nostra zona
i donen, com a molt bona alternativa,
un equipament, un allotjament, vull dir, econòmic,
al centre del poble, ben comunicat
i com a base per fer diferents sortides i excursions.
Tenim també una peça singular,
que és l'antic forn de Petre Conte,
que no està sempre obert al públic,
però en motius de diverses celebracions,
els nostres visitants poden veure com es feien les pastes
i com es feia el pa,
i em portar-se'n també cap a casa,
com el producte gastronòmic,
com el producte agroalimentari.
D'alguna manera,
al cap d'aquesta proliferació d'allotjaments,
també tenint a prop el santuari de Fontcal,
on també es poden ajudar a visitar els nostres visitants,
el fet que no siguin només un poble de parts,
sinó que la gent es quedi i us serveixi
com a base d'excursions,
com a punt de trobada per fer altres visites,
i a poc a poc han anat canviant la dinàmica
del nostre turisme, a prop de compte.
El més típic de casa nostra.
El més típic potser és,
el més conegut ara seria l'aiguardent.
Una cosa que sempre s'ha mantingut en el temps
és les pastes típiques,
les casquetes,
el que tothom coneix com a pastissets,
no tenim casquetes perquè a la mà s'aporten a aiguardent,
i això es fa una mica diferent, també.
Ens ha tratat a conèixer, com deien,
el que és l'aiguardent,
el que té portem sempre és anar acompanyat
d'unes pastes típiques,
com a finalització d'un àpat,
i un àpat molt típic de preu de compte,
de la comarca, també,
i del territori,
són la clotja,
aquell mig spa de pagès
que va farcit d'una rengada,
de tomàtas calivada,
d'una lles calivat,
és un plat molt típic.
No tenim ben bé un plat típic,
únic i exclusiu de preu de compte,
és una mica la gastronomia de la zona,
com el truit en sud, per exemple,
també pot ser un àpat molt habitual
del nostre territori,
i com a producte més identitari,
podríem parlar de l'aiguardent,
que els últims anys han anat recuperant,
potenciant,
i buscant noves varietats
per arribar a un públic més ampli.
La festa, les fires...
El calendari i festiu de compte és molt ampli,
en destaquen dues,
l'agost, la festa major,
i l'octubre, la festa de l'aiguardent,
però comencem el gener amb Sant Antoni,
el febrer tenim Sant Àgueda,
cap al maig,
en funció de com va la Setmana Santa,
tenim el rumiatge fins a l'ermito de la Fontcalda,
després tenim una festa petita,
també a l'estiu,
com és la de Sant Cristòbol,
tenim la festa major,
durant el mes d'agost,
que hi ha les curses tradicionals,
hi ha aquests elements festius,
tan propis,
com ho comentava,
la llum d'oli,
la carrera de Talaeques,
la cursa de pedres,
també a la plaça de l'església,
i després d'aquests dies d'estiu,
fem un petit parèntesi per preparar la festa de l'aiguardent a l'octubre,
que és la festa que ara ens porten més visitants,
és un cap de setmana dedicat a una mena de petita fira,
perquè el poble podria ser com una mena de pedalló firal,
i els nostres espans finals serien les entrades de les cases,
que la gent ja coneixen una mica el poble,
que coneixen l'activitat de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua,
a provar les pastes típiques que s'han cuit al forn,
i després també de cara a final d'any tenim altres petites celebracions,
al setembre ens han deixat Sant Miquel,
aquí fem uns petits actes festius,
enriqueixen una mica tota l'activitat festiva de l'any,
i també fem una mica de festa de cara a Nadal,
cap d'anys, ens fan celebracions populars,
o sigui que durant tot l'any busquem una mica d'entreteniment,
som poquets i ens hem de buscar una mica de distracció,
i per això el calendari festiu és tan ric,
destacàvem, i ho diguem abans,
la festa de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua de l'aigua,
però durant tot l'any podem trobar alguna petita festivitat,
o qualsevol cap de setmana ens podem trobar alguna activitat
per a tindre a passar el cap de setmana,
conèixer una mica el poble i veure una mica les seves tradicions.
La Crida.
A Prat de Conte, al mig de la Terra Alta,
és un gran desconegut,
és una petita perla amagada als ports,
que s'ha de conèixer,
podeu vindre a conèixer els seus peixatges,
a passejar tot el parc natural,
a conèixer aquestes tradicions de les que parlàvem,
a conèixer el seu casc antic,
el seu nucli plegat al voltant del barranc dels Corralassos,
és un poble pintoresc, és un poble menut,
que sempre la gent ens ho diu,
un poble molt bonic, molt ben cuidadet,
molt ben posadet amb flors i plantes,
i aquí sembla que sigui una mica a punt
perquè ens vingueu a visitar,
i és això, qualsevol època de l'any més bona,
amb tranquil·litat l'any,
amb més bullici durant les festivitats més importants,
però qualsevol dia prou una escapada
i coneixer-ho aquest racó perdut de la Terra Alta
que de moment encara es manté,
es manté una mica misteriós, desconegut.
Pobles del Camp de Tarragona i les Terres de Libre.