Comencem el programa fent una mirada cap a la Conca d'Arberà,
concretament cap als municipis de Passanami i Vell Tall,
perquè a l'obertura volem parlar de la quarta edició
del certamen fotogràfic Passanam Foto.
És un certamen que presenta en exclusiva el fotògraf Lluís Castelo,
ell és professor de Belles Arts de la Universitat Complotència de Madrid.
A Passanam Foto també hi participarà un dels més reconeguts
fotògrafs d'arquitectura i interiorisme, Ferran Freixa,
és un dels pocs que van poder entrar al Gran Teatre del Liceu
per fer un àmpli reportatge després de l'incendi.
Enguany a més, l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona
és l'escola convidada a l'Espai Jove,
el certamen es farà entre demà divendres
i dissabte en aquest municipi de la Conca de Barberà.
En volem parlar, el Sodellam, i per això tenim al costat del fet telefònic
el seu director, el prestigio fotògraf Josep Bou.
Josep, molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
A tot a punt ja per aquest certamen, per aquesta quarta edició?
Sí, home, sempre a última hora,
sempre hi ha quatre coses que s'han d'acabar de polir,
però avui ja està tot organitzat, tot a punt,
les inscripcions ja fa dies que es havien tancat
i aleshores ja només és qüestió d'esperar el dia.
Mira, ahir parlàvem amb la meva companya al programa, la Núria,
i dèiem, home, ja fa un any, perquè vam parlar amb tu l'any passat,
ja ha passat un any, és que passa ràpid, eh?
Sí, sí, és que el temps corre d'una manera bestial,
però d'una forma.
Escolta, Lluís Castelo, parles d'aquest home,
d'aquest professor de Belles Arts de la Compotència de Madrid?
El Lluís Castelo és un dels personatges a nivell de la fotografia,
que, bueno, que la viu plenament,
i aleshores ell, el seu professor de Belles Arts i tot el d'això,
ha derivat cap a un camp semi-investigació de la fotografia,
per dir-ho d'una forma.
A l'entrar a l'era digital,
o sigui, ell ha desenvolupat tot un procés
i tot un sistema de fotografia,
fent servir l'escàner pla.
O sigui, aleshores, esclar, en principi podem dir,
bueno, l'escàner pla sempre escanegem documents,
o escanegem fotografies, o el que sigui,
però ell ho fa servir com a càmera.
Com a càmera i amb objectes, o sigui, tridimensionals.
Aleshores, esclar, és tota una tècnica,
aquella desenvolupat, molt, molt, molt acurada,
i aleshores, o sigui, crec que, bueno,
amb aquest món digital, que cada vegada,
vull dir, doncs, la gent només es centra
amb el Photoshop, per dir-ho d'una forma,
o sigui, són noves maneres de poder treballar
i de crear unes històries fotogràfiques
amb altres eines que també són digitals
i que tenim, doncs, pràcticament tothom,
doncs, a l'abast de la mà, no?
I, a l'hora, per això ens ha semblat molt interessant,
o sigui, poder-lo portar aquí a Passanant,
i, aleshores, o sigui,
tingue, doncs, aquest canvi d'impressions,
o sigui, directament amb el creador,
amb l'autor d'aquest sistema
de treball fotogràfic a partir de l'escàner pla.
O sigui, ell fa fotografies amb un escàner, és això?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí,
o sigui, doncs, imagina't que agafa, doncs,
un objecte, un volum, doncs, no sé,
doncs, ell ha desenvolupat tota una sèrie de...
ha fet, doncs, uns quaderns de camp
com inspirant-se amb els naturalistes
del segle XVII i XVIII, no?,
com un herbari, bestiari digital,
i després també ha desenvolupat un altre tema
que el titula com Història Naturalis,
i, aleshores, ho fa servir la fotografia,
o treballa el concepte fotogràfic
de la fotografia com embalsamament del temps, no?,
o sigui, el que nosaltres sempre, sempre,
diguem, oh, les fotos aquelles antigues
del segle passat i de tota l'història,
que sempre ens porten uns records,
ell treballa aquest concepte,
però també desenvolupant-lo, doncs, amb l'escàner pla, no?
Llavors, clar, són tota una sèrie d'investigacions
que ell ha fet, que no són molt habituals,
perquè comporten un temps,
comporten tota una problemàtica
i tota una sèrie de conceptualitat
molt específica,
llavors tenim l'opció
que aquí passant-an ens ho explicarà directament
de viva a veu,
i els assistents podran preguntar el que vulguin,
i ell els contestarà com si estiguin parlant
tu i jo ara mateix, no?
Doncs mira, està molt bé.
Quan vindrà ella, demà divendres o dissabte?
Bé, ell arriba el divendres,
però la seva ponència és Obre el Sartamen,
és la primera ponència del dissabte, no?
O sigui, el dissabte a les 10 i mitja
doncs engegarem amb el Lluís Castelo.
Home, un home de reconegut prestigi, eh?
Sí.
Home, també en Ferran Freixa, no?
Jo la primera vegada que el vaig veure,
el vaig veure a Madrid,
amb unes exposicions que hi havia,
i vam entrar en contacte,
i realment, vull dir,
és un personatge que crec que és molt interessant.
Per Passanant foto, que som molt humils,
per dir-ho d'una forma,
és tot un èxit que ell vulgui venir aquí
explicant-se tot el seu procés de treball, no?
Home, estem parlant d'un poble,
d'uns quants pobles, eh?
Perquè hi ha uns quants nuclis agregats.
Sí, bueno, hi ha tota una sèrie d'agregats.
Però petitons, eh?
Reculem que hi ha unes 60 persones,
vull dir, visquent aquí a Passanant,
doncs és un municipi petit, no?
Però vull dir, per petit, nosaltres,
o sigui, el moment que vam iniciar aquest certamen,
aquesta trobada, per dir-ho d'una forma,
no hem buscat mai la quantitat d'assistents,
sinó que hem buscat sempre la qualitat, no?
La qualitat de les ponències,
la qualitat de les exposicions,
i doncs que sobretot fos una trobada molt humana, no?
O sigui, en la qual qualsevol persona de les que ve
tingui accés molt directe amb el ponent,
que no és allò que està situat a dalt,
doncs amb un pupitre, amb una sàvia,
amb un atril, amb el que sigui,
i tot el rest està baix.
No, no, estem tots al mateix nivell, no?
O sigui, hi poden haver fotògrafs
que assisteixin a Passanant
que tinguin inclús el mateix nivell fotogràfic que el ponent, no?
Aleshores, el que busquem és crear aquesta interconexió, no?
Aquest punt de desenvolupament de la fotografia, no?
En el qual tothom pot preguntar lliurement
i pot desenvolupar les seves experiències fotogràfiques
i compartir-les amb tothom.
Abans comentava que en Ferran Freixa
és un altre dels ponents que vindran a Passanant Foto,
i jo explicava que és un dels pocs
que va poder entrar al Teatre de Liceu
per fer un àmpli reportatge després de l'incendi, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, Ferran Freixa és un fotògraf que tota la vida
és el, a veure, podríem dir
que és el clàssic fotògraf que va amb la Hasselblad i el Trípode,
per dir-ho d'una manera, no?
I aleshores això normalment, en una època digital,
en la qual la gent fa fotos amb el mòbil
i fa fotos amb qualsevol aparell que poden trobar
en un hipermercat de la cantonada, per dir-ho d'una forma,
és com un fotògraf molt específic, no?
El específic perquè ella enquadra les fotos,
les deixa clavades, matemàtiques,
treballa d'una manera molt precisa, molt conscient,
i aleshores, clar, realment fa unes imatges, fa unes fotografies,
o sigui, que quan tu les veus, o sigui,
tenen una quantitat de contingut,
o sigui, amb una superfície plana,
que és importantíssim, no?
La llum la desenvolupa d'una manera superespacial, no?
I, bàsicament, o sigui, doncs, és aquest punt,
aquesta mirada, no?
Ell aquí ens vindrà i ens parlarà una miqueta
de les seves experiències,
que és com, a veure,
ell ho titula d'una manera molt específica, no?
Viatges fotogràfics, buscar i trobar.
Per què?
Diu, és com fer un viatge fotogràfic,
quan vas a fotografiar, és com anar a buscar bolets,
diu, que de vegades en trobes i de vegades no.
O sigui, la vida surts amb tot l'equip,
amb totes les càmeres i tot això,
i la llum no és bona, el dia aquell
no et deixen entrar en aquell espai que tu voldries,
o necessites un permís i l'has de gestionar,
i tot això.
I aleshores aquesta experiència,
que tots els fotògrafos ens hi hem trobat,
moltes vegades, que hem sortit
i que volem fer moltes fotos,
en tenim moltes ganes,
i no trobem tema, no?, per dir-ho d'una manera.
Tot això, ell ho té, doncs, com molt assumit, no?
I a la vegada aquesta quantitat d'imatges,
o sigui, interessantíssimes que ha fet,
vull dir, Fran Freix és un fotògraf que abans de les Olimpíades
el van convidar al govern xinès
perquè fes una imatge de Pekín, no?,
que dongués una bona imatge de Pekín, no?,
i el van convidar perquè hi va fer tota una sèrie de fotos
i d'imatges d'allà, doncs, molt interessants, no?
Però, doncs, aquests punts, no?,
el fet de dir, ostres, s'ha cremat el Liceu, no?,
doncs, va ser molt difícil per ell
aconseguir els permisos per entrar-hi,
perquè, esclar, un edifici que s'acabava de cremar,
els bomberos no el deixaven entrar,
perquè no se li ha entornat sobre.
I, aleshores, doncs, aquest,
tota aquesta inquietud i aquest punt,
aquesta manera de dir,
és que jo d'un tros de pedra,
per dir-ho d'una forma,
o d'una cantonada d'un edifici,
o sigui, puc fer-ne una obra d'art.
I això és una miqueta aquesta experiència,
aquest punt de vista,
el que ens vindrà a parlar una miqueta, no?
Home, un home amb solvència contrastada, eh?
I experiència, eh?
Molt, molt, molt, molt.
És un dels fotògrafs que jo admiro més
per tot aquestes conceptes que acabo de parlar, no?
Perquè, a més a més,
s'ha unes fotos fantàstiques,
per dir-ho d'una manera, no?
I, en teoria, sembla que, bueno,
diguis, home, això ho pot ser qualsevol.
No.
No ho pot ser qualsevol,
perquè hi ha tot aquest bagatge,
hi ha tot aquest concepte,
aquesta manera de veure,
el sapiguer esperar, no?
O sigui, moltes vegades,
quan fem fotos, anem molt ràpid, no?
I fer una foto és rapidíssim,
només has d'apretar el bit i està feta, no?
Però sapiguer a quin moment,
i quan, i com l'has d'apretar,
o sigui, és aquesta l'experiència del fotògraf.
Josep, una curiositat,
creus que un bon fotògraf, diguéssim,
pot fer una bona foto,
tant si té com si no té noves tecnologies?
És a dir, tant si té una càmera antiga
com si en té una d'aquestes tan modernes que hi ha ara?
Totalment.
La fotografia, el fotògraf,
la fa amb el cap
i la dispara amb la càmera.
O sigui, tu la foto l'has de veure.
I quan la veus,
aleshores tu pots fer servir una eina
o en pots fer servir una altra.
i el fet que hi hagi tota una sèrie de tecnologies digitals,
no, no, a veure,
faciliten una part mecànica
de la producció fotogràfica,
per dir-ho d'una forma, no?
Sí.
Però el verdader fotògraf
és aquell que la foto la veu
i després la dispara, no?
O sigui, no la dispara
i després la mira.
O sigui, que és el que es fa amb el digital.
Fas la foto i després te la mires, no?
A veure si ha quedat bé.
Sí, sí, sí.
El fotògraf l'ha de veure,
l'ha de disparar
i sap que està bé.
O sigui, això és una miqueta,
aquest punt.
I el fet que disparis
amb un tipus de càmeres
o amb una altra
o tot allò d'això,
per mi no té cap més sentit
que no és la pràctica.
És com el fuster
que en un moment determinat
farà servir el ribot
i un altre agafarà el martell
per posar una punta
allà amb un tros de fusta, no?
O sigui,
és el mateix,
o sigui, a la llarga.
O sigui, el que passa
que, esclar,
ha sigut una revolució
molt important
dintre del món fotogràfic
a socialitzar la fotografia
d'una manera fantàstica,
per dir-ho d'una manera,
i, esclar,
vull dir,
tot això, doncs,
crea, doncs,
addictes, no?
A un sistema o a un altre.
Però per mi
no és aquesta la qüestió.
La qüestió és
que el fotògraf
veu la foto
i després la dispara.
Estava pensant que d'això.
Potser se'm parlarà
quan feu la taula,
o el col·loqui, de fet.
Me'l fareu,
un col·loqui
al llarg del certamen, no?
Sí, sí, sí.
Bé, és que
després de l'exposició
de cada ponència,
o sigui,
s'obre un debat
i normalment
els debats d'aquí,
de Pestanant,
són debats importants
i participatius
quasi pràcticament
per tota la gent, no?
Perquè,
com que són
qüestions molt properes
al fotògraf,
i tots els que assisteixen
són fotògrafs,
per dir-ho d'una manera,
aleshores,
és clar,
són qüestions
que de vegades
vols contrastar
o que vols
que te l'expliquin.
Escolta,
com ho has fet,
això, no?
O en què has treballat?
O sigui,
és una miqueta
que aquesta és la qüestió,
no?
O sigui,
que tu puguis
participar
en el mateix debat
i preguntar
i que se't respongui
i que tinguis
doncs clares conceptes
que moltes vegades
els tenim assumits
però no els tenim
o sigui,
doncs,
com ben solidificats,
no?
I això,
això és precisament
el molt interessant
que té aquest certamen.
Bé,
que de fet
és un certamen,
ja ho saps,
molt curt,
no?
Perquè és un dia i mig,
pràcticament.
Però vull dir,
la història
no està
en aquest dia i mig.
Està a dir,
està en què?
Passant en foto
durant tot l'any,
o sigui,
sens interrupció,
mantenim contacte periòdic
amb tots els assistents
i,
a la vegada,
o sigui,
el que fem
durant l'any
organitzem
tallers monogràfics,
fem intervencions
fotogràfiques,
recomanem exposicions
i sempre inovem
amb activitats fotogràfiques
perquè els assistents
de la trobada,
per dir-ho d'una forma,
tinguin
un motiu,
no?
Per dir-ho d'una manera,
aquí passant
fem,
durant el certamen,
una exposició
col·lectiva.
una exposició
col·lectiva
i marquem
un tema,
no?
Aquest any
hem marcat
el tema
dels espais buits
i aleshores
convidem
tots els assistents
amb anteriors edicions
i tots els que han vingut
a que enviïn
les fotos.
muntem una exposició
col·lectiva.
es projecten
totes les imatges
i aleshores
què passa?
És un punt
d'informació
molt bo
i un punt
de reafirmació
del propi fotògraf
perquè a vegades
hi ha fotògrafs
que poden assistir,
poden ser molt modestos
i poden dir
oh,
jo no soc gaire bo,
que aquí que allà
i aquell sí que és molt bo
i llavors quan veus
les imatges
d'aquell que tu consideres
molt bo
i veus les teves
i si dius
home,
si estàs a la mateixa alçada,
no?
O sigui,
et reafirma una miqueta
la teva posició
com a fotògraf
i com a creador
d'imatges fotogràfiques.
Parlem d'exposicions,
n'hi haurà una
sobre els Estats Units,
sobre Nova York
concretament,
no?
En David Besora.
Sí,
l'exposició
del David Besora.
El David Besora
és un fotògraf de Lleida
amb una part
és autodidacta,
amb l'altra
ha seguit
tota una sèrie
de cursos,
de tallers
i tot el d'això.
I aleshores
té un punt de vista
molt especial,
molt especial
sobre la fotografia,
no?
Llavors ell
se'n va anar a viure
a Nova York
durant una temporada
i va fer
doncs una exposició.
L'exposició aquesta,
o sigui,
la desenvolupa
amb imatges,
o sigui,
de gran format,
amb color,
per dir-ho d'una forma,
i amb un DVD
que també va fer
sobre la ciutat.
Llavors són
uns conceptes
molt innovadors
que jo crec
que aquí
a Passanant
els apuiem
amb la mesura
que poden ser
temes interessants,
amb el fet
que la visió
del fotògraf
de vegades
no se centra
exclusivament
en una fotografia,
en un instant,
sinó que
la pots desenvolupar
a partir
d'una imatge
cinematogràfica,
videogràfica,
o sigui,
amb moviment,
una imatge
amb moviment
que acaba
de completar,
que et permet
expressar,
o sigui,
aquella història
que tu has vist
en aquell moment
i que tu has estat
fent.
Ara mateix
està treballant
per llei
de televisió
i està desenvolupant
uns programes,
o sigui,
en els quals
està buscant
i segueix
l'activitat
i la feina
i el treball
de fotògrafs
catalans
que estan
treballant
a l'estranger.
Llavors,
clar,
tot això
ell ho desenvolupa
amb un format
televisiu,
però amb un concepte
fotogràfic.
O sigui,
i aquesta barreja
de la imatge
en moviment
i la imatge
fotogràfica,
per dir-ho d'una manera
que és un instant,
o sigui,
jo crec que és
molt interessant.
És molt interessant
perquè
en un dels altres temes
que toquem aquí
passant en foto,
el divendres,
que és
amb el sopar
col·loqui,
que és el fotògraf
i els editors gràfics.
I parlant
amb agències
de notícies,
tant l'Agència Catalana
de Notícies,
que ve l'Albert Salamé,
i després també ve
el Xavier Juvierre,
el cap d'edició
gràfica del Periódico,
i després
també jo parlant
amb gent
de l'Agència F
de Madrid
i tot el d'això,
es troben
que actualment
les notícies,
el fotògraf,
li demanen
moltes coses,
no?
Li demanen fotos,
li demanen textes,
li demanen vídeo,
li demanen de tot.
Llavors,
o sigui,
la imatge
en aquest món,
en aquest segle nou
que estem entrant,
es converteix
en tot un paquet,
no?
En tot un paquet,
que pot ser en moviment,
pot ser fixa,
pot ser en texta,
llavors tot això
el fotògraf
és el que vol
expressar moltes vegades.
I si no en tens prou
en un format simple
d'exposició
o de fotografia plana,
doncs has d'entrar
en aquest altre camp.
I aquesta exposició
del David Besora
ens presenta
aquesta situació
que ell s'ha trobat
i que l'expressa
d'aquesta forma.
Estic veient ara
a la seva pàgina web
que té unes fotos
precioses de Manhattan,
així en perspectiva
de l'Helmar,
però és preciosa,
de nit,
de dies.
A més,
s'aparten una miqueta
del tòpic,
no?
O sigui,
perquè he anat a buscar
com espais
molt tancats
dintre de Manhattan
i aleshores
et donen
una sensació
molt especial,
no?
Escolta'm,
Josep,
aquests dies
estem fent aquí a Tarragona
l'ESCAN,
el Festival de Fotografia,
aquests dies parlàvem
amb responsables
del festival,
on ens explicaven
que potser
convendria
fer una mica
de pedagogia
al voltant
de la fotografia
perquè ens deien
que no tenim
prou temps
de processar
les imatges
que veiem
en el dia a dia,
que en veiem
moltíssimes
i que com si
no tinguessin
temps d'apair-les,
d'entendre la fotografia,
d'entrar-hi una mica,
no?
Comparteixes
aquesta opinió?
Aquest és un
dels temes
que ha provocat
l'era digital,
no?
O sigui,
el fotògraf
el segle passat,
per dir-ho d'una forma,
el que feia,
doncs es mirava
l'acció,
el que jo t'he comentat
abans,
es feia la foto
al cap,
se la feia mentalment
i la disparava.
I la disparava
i feia
dos o tres fotos
del tema,
per dir-ho d'una forma,
i sabia
que eren bones.
Actualment,
a lo millor,
el fotògraf
en fa 50
i després es mira
si són bones.
Clar,
aleshores,
tot això,
què fa?
Fa que,
al moment de fer la foto,
si tu no estàs preparat,
si tu no tens
aquesta
assimilació didàctica,
per dir-ho d'una forma,
tant a nivell creatiu,
artístic,
com històric
de fotografia
i de tot això,
es queda
sense concepte.
I el concepte
és bàsic
en la fotografia.
Tu has de saber
què vols fotografia
i per què
ho vols fotografiar.
I després ja vindrà
com ho fotografies
i amb què
ho fotografies.
Però si tu no tens
clar el concepte
del que vas a fotografiar,
o sigui,
bé,
pot sortir una foto.
A veure,
la millor foto del món
la pot treure
qualsevol persona
perquè està
aquell moment
i ha disparat
aquell moment
o aquell instant,
no?
Però,
o sigui,
això és una casualitat.
O sigui,
quan tu la busques
necessites aquest concepte.
I aquest punt didàctic,
aquest punt,
ens hem trobat
que s'està perdent
perquè la gent
està més interessada
en la tècnica,
en saber dominar
les eines
que no pas
amb el concepte.
I això és una miqueta
el problema
que hi ha
a nivell educatiu
per les noves generacions
de fotografia.
I aquest és un punt
que aquí,
passant,
estem tocant
amb aquest intercanvi,
amb aquest canvi
d'opinions.
No parlem de tècnica,
parlem més
del com,
el què,
el per què,
el concepte,
en definitiva.
Tinc una amiga
que és una fan
del Photoshop.
Què li diries
a ella?
És que és una
molt bona eina,
que és una eina
que ens ha donat
amb els fotògrafs
una perspectiva
diferent
de la fotografia,
però vull dir,
el Photoshop
no fa fotos.
El Photoshop
te les arregla,
les pots millorar,
les pots retocar,
les pots donar,
pots variar
els paràmetres
de llum,
pots variar
els paràmetres
de contrast
i tens tota una sèrie
de deixar...
Però no deixa
de ser una eina,
no fa fotos.
O sigui,
tu et poses
davant de l'ordinador
on llegues el Photoshop
i no et farà cap foto,
li has de donar
la foto.
Com viu?
Si dones,
aleshores sí
que la pots treballar.
Òbviament.
Com viu,
Josep,
la gent del poble
d'aquí de Passant
i Vell Tall
i aquest certamen?
Com ho viuen?
Bé,
és una manera
que ells
tenen
de veure
que hi ha
una activitat
que interessa
tota una sèrie
de gent
i a més a més
vull dir
que a raó
d'aquesta activitat
per dir-ho d'una forma
hem situat
passant el mapa
perquè
perquè
estem
tant a l'extrem
de la província
de Tarragona
que molta gent
s'oblida
que existim,
no?
Llavors,
doncs,
ho veuen
des d'aquest punt
de vista
molt positiu,
molt positiu
perquè,
doncs,
és una activitat
que,
ja et dic,
la fem
durant tot l'any
i durant tot l'any
la gent sap
on és Passantant.
O sigui,
que vindrà o no vindrà,
podrà o no podrà,
però vull dir,
com a mínim,
ja sap
que a Passantant
aquí a la coca
de Barberà
i província
de Tarragona,
o sigui,
estem fent
una activitat
fotogràfica
important encara
que sigui
d'un format reduït.
Passantant que
per certs
hi podem fer bones fotos
també, eh?
Sí.
Teniu bons paisatges
aquí, eh?
Sí.
A més,
o sigui,
ja t'he comentat,
o sigui,
que sempre estem
buscant
noves maneres,
noves fórmules
per anar
entrant, no?
Per exemple,
llintre de Passantant
hem obert
un espai
per dir
una mica
de temps
perquè la gent
pugui presentar
els seus projectes
personals.
O sigui,
tu ets un fotògraf
que tens
alguna cosa
que dir
i que aquesta cosa
és interessant
i tot això,
doncs aquí
et deixarem
un espai
perquè tu
puguis presentar
i puguis explicar
el teu projecte,
no?
O puguis
compartir, doncs,
amb l'altra gent.
Clar,
tota aquesta
interrelació
fa que,
que, bueno,
doncs,
que la gent
s'estimi molt
passant la foto
i la veritat
és que,
o sigui,
el moment
que engeguem
les inscripcions,
o sigui,
es queden
col·lapsades
les places
que podem disposar
amb molt poc temps,
amb molt poc temps
i enseguida
es queden cobertes.
Per això
hem fet
que durant tot l'any
anem fent coses
perquè, doncs,
aquesta activitat
no es quedi simplement
en una trobada
d'un dia i mig.
Aquest any
convideu,
de fet que l'any
ho feu,
convideu una escola
i aquest any
l'escola convidada
és l'escola d'aquí
de Tarragona
d'Art i Disseny
de la Diputació,
no?
Sí,
nosaltres
aquest és un punt
que jo crec
que és molt important
amb el fet
que, a veure,
quan tu,
quan vam engegar
la primera trobada
això ja entra
dintre de la filosofia
del certamen,
no?
O sigui,
hi ha tota una sèrie
de gent
que li interessa
la fotografia
i que està estudiant
fotografia,
per dir-ho d'una manera.
I aleshores
nosaltres
convidem
a l'escola,
l'escola
escolleix
quinze alumnes,
tres alumnes
que vol que
ella consideri
oportuns
i aquests tres alumnes
ens presenten
el seu projecte.
Però no presenten
simplement
unes imatges
i diuen
mira,
això són les imatges
tu mateix.
No, no.
O sigui,
les han d'explicar,
han de...
per dir-ho d'una manera
és com si...
com si les tinguessin
que vendre
amb altres fotògrafs,
per dir-ho d'una forma,
no?
O sigui,
han d'explicar
el seu projecte,
l'han de...
a davant de tots,
no?
Clar,
i això moltes vegades
el fotògraf
és un...
sobretot quan comences
és una miqueta complicat
perquè tu pots
tenir una idea
molt bona,
pots desenvolupar
unes fotos
molt bones
també
i aleshores,
o sigui,
el moment que les has
d'explicar,
com que tu ja ho tens
molt clar,
no has pensat
en el concepte,
no has pensat
en el com,
el què,
el per què
i quan.
O sigui,
i aleshores
això t'obliga
una miqueta
a fer aquesta introspecció
dintre del teu
propi projecte
i aleshores
treure
totes aquestes
expressions,
totes aquests punts
que a vegades
són subjectius
del futur,
no vol dir que no ho sàpiga,
que no ho fa,
però vull dir,
s'ho queda per ell,
no ho explica,
no,
espera que la foto parli
i la foto ja parla,
però a més a més
tu ho has d'explicar
perquè hi pot haver
algun lector
de fotografies
que estigui present
allà
que hi vegi
una altra cosa.
I aleshores,
clar,
o sigui,
aquest contrast
d'opinions,
aquest punt
per mi
és el que és
interessant,
és el que és
interessant
perquè són projectes
en general
molt bons
els que s'han presentat,
els de l'escola
d'art de la Diputació
de Tarragona
són,
alguns ja s'han exposat,
o sigui,
han estat exposats
aquí a Tarragona
per dir-ho d'una forma,
però és que
tenen un concepte
i tenen una història
i tenen una factura
molt,
molt vàlida,
molt,
molt vàlida.
És més,
o sigui,
confessions
d'altres fotògrafs
diuen,
escolta,
de l'espai jove
aquest
nosaltres
en traiem
molt profit
perquè
ens dona
noves visions,
noves maneres
de veure
la fotografia,
no?
Clar,
i això,
aquest intercanvi,
o sigui,
perquè aquí a Passananes
trobem
que els assistents
tenen
un escalat
d'edat
molt important,
o sigui,
poden ser
des de molt joves
fins a gent
que tota la vida
que ha fet fotos,
no?
Llavors,
aquest intercanvi
generacional,
per dir-ho d'una forma,
d'inquietuds,
d'expressió,
d'imatges,
o sigui,
és molt bo,
és molt bo,
tant pels més joves
com pels més grans,
o sigui,
això és molt vàlid
i aquest espai
de les escoles,
doncs,
si l'escola
ho cuida,
ho treballa
i l'alumne,
i això,
es veu un resultat
i aquest resultat,
aleshores,
doncs,
és el que manifestem
i el que mostrem
aquí a Passananes.
I ho fareu
en aquesta quarta edició
ja del Sartament
i també en la propera,
de la que en parlarem,
però ja serà la minera,
Josep Bou,
gràcies,
que vagi molt bé,
moltes felicitats
i endavant,
fins l'any que ve.
Perfecte.
Mola forta abraçada.
A la vostra disposició.