Les obres de construcció de la presó de Mas d'Enric al Catllà
avui han rebut la visita de la consellera Montserrat Tura
i també la visita de la unitat mòbil de Tarragona Ràdio.
Amb Pep Sonyer amb qui connectem perquè ens expliqui com ha anat tot plegat.
Pep, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Ja s'ha acabat, la consellera Tura ha marxat ja o encara està aquí?
Doncs sí, la consellera Tura ja ha marxat, ja no és aquí, no fa gaire,
de fet no fa gaire, sinó que ha marxat, fins fa pocs minuts encara era per aquí
i ara queden encara alguns responsables i autoritats que han estat per aquí
i de l'àmbit polític encara estan aquí, però van marxant,
vull dir que pràcticament no queda ningú.
He pogut parlar, Núria, de fet ara de seguida parlarem amb un dels responsables
de l'obra perquè tenim interès en saber com serà a partir d'ara l'execució,
és a dir, què passarà, què està passant ara i què passarà a partir d'ara,
és a dir, com s'aniran construint aquesta persona, recordem que té un cost d'uns 106 milions d'euros,
ho explicaran de seguida, però també hem pogut parlar,
també escoltarem, obviament, la consellera de Justícia,
però hem pogut parlar també, et deia, amb els dos arquitectes responsables de l'obra,
i són el Joan Maria Pasqual i el Roger Paez i són de dues empreses d'arquitectura
que són les que han dissenyat el projecte,
un projecte que avui ha pogut veure que institua la consellera de Justícia.
Et sembla que escoltem que ens han explicat res fa pocs minutets, Núria,
i si ens farem una idea visual de com serà aquest projecte un cop estigui acabat.
Et sembla, l'escoltem?
Sí.
Doncs vinga.
Volem parlar amb els arquitectes responsables d'aquest projecte,
són d'una banda Joan Maria Pasqual, de PSP Arquitectes,
i d'altra banda Roger Paez, d'AIB Arquitectes.
Senyors, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Ara estem davant, de fet, dels planells que ha pogut veure,
no fa gaires minuts, la consellera de Justícia Montserratura,
i sobre les quals ja han explicat una mica en què consisteix aquest projecte, no?
Bé, el projecte consisteix en un enorme edifici,
que té aproximadament 200 per 400 metres,
que intentem inquivir en un terreny amb la màxima discreció
per afectar al mínim l'entorn,
i al mateix temps organitzar tot el centre peritenciari,
tenint en compte la filosofia de la conselleria,
que és aconseguir la reinserció dels presos,
per la qual cosa tot el projecte intenta gaudir al màxim
d'una qualitat ambiental que afavoreixi aquests objectius.
Això vol dir integració d'espais verds, per exemple,
no només a la perifèria que allà hi ha, que s'integren,
sinó també a l'interior, no?
Sí, aquest és potser un dels aspectes més significatius del projecte,
per una banda l'adaptació topogràfica,
aconseguint que un edifici que és un edifici molt gros en planta
s'adapti molt a la topografia existent,
i que per tant tingui un impacte bastant més reduït,
i després d'altra banda també un intent de canvi de tipologia,
o canvi de criteri de com s'han fet les presons fins fa nou massa,
amb una lògica molt pavallonària, diguem-ho així,
nosaltres aquí hem intentat fer un edifici catifa,
un edifici continu, com un gran edifici,
més que una col·lecció d'edificis,
de manera que això ens permet agrupar tots els espais interiors
amb una gran zona, un gran passeig interior,
d'una mida important i d'unes dimensions generoses
per contribuir a l'objectiu principal del projecte,
que com deia en Joan Maria és fer un entorn
que, òbviament, seguint els requeriments de seguretat
i funcionals que són importants en aquest cas,
com podeu suposar,
doncs es doni un entorn de qualitat ambiental
per tota la gent que hi serà interna,
i que per tant hi viu,
i també tota la gent que és molta, que hi treballa.
Com seran les cel·les, per exemple?
La cel·la és un element molt estàndard,
que, diguem-ne, justícia té molt estudiat,
i que deriva d'un model castellà, podríem dir,
que funciona, diguem-ne, raureblement bé,
i és una cel·la prefabricada de formigó,
amb una sèrie de mobles molt fixes,
un llit molt concret, que no es pugui incendiar,
etcètera, diguem-ne, eh?
És un espai d'una certa correcció,
diguem-ne, eh?
Evidentment segur.
Hi haurà, vaja, veu aquí dibuixat,
camp de futbol, piscina també, no?
Sí, o sigui, les unitats residencials,
totes tenen gairebé de tot,
o sigui, tenen menjadors, sals d'estar,
a zones d'esbarjo, però també a zones d'educació,
de treball,
per estar a l'exterior, etcètera, etcètera.
I això també es va reproduint a nivell de tot el centre penitenciari,
que torna a haver-hi un lloc cultural central,
podríem dir,
uns gimnassos i els camps esportius generals,
uns tallers perquè els presos puguin treballar,
els interns puguin treballar, etcètera, etcètera.
Ara, vist així en Vistèria,
amb aquesta reproducció, el que serà,
es veu com molt integrat en el sentit de que el color
és molt semblant en aquell entorn, no?
És a dir, que els sostres, per exemple,
donen la impressió que són de color verd, no?
Sí, això és un tema que, evidentment,
encara no estem pas, com podeu suposar,
en el nivell de tenir això del tot decidit,
però sí, aquesta és una mica la intenció.
Què més destacaria?
Bàsicament, el tema principal que jo destacaria
és que aquí el que s'ha intentat és reclamar l'arquitectura per la presó,
és a dir, que un centre penitenciari,
a banda de ser un equipament públic de molta importància
i de difícil solució en molts aspectes programàtics, etcètera, etcètera,
a més d'això, creiem que ha de ser un espai
amb una arquitectura de qualitat
i una arquitectura, doncs, que vagi a favor
de l'objectiu principal dels centres penitenciaris d'aquest país
que un dels quals, un dels principals dels quals és la reinserció, no?
I creiem que l'arquitectura, en aquest sentit,
mantenint la contenció que requereix per temes de seguretat
i per temes funcionals, no?,
però que, diguem-ne, creiem que pot contribuir
d'una manera important en aquest objectiu principal.
No són, per tant, aquests blocs de formigó
que estem acostumats a veure, no?
No és un gran bloc de formigó, que també n'heu de dir,
de formigó, però vull dir que, aparentment, és molt diferent, no?
Sí, l'arquitectura de qualitat s'ha d'entendre
com, no com uns materials cars,
sinó com la utilització dels mitjans dels que disposem
per aconseguir uns espais agradables
que, per exemple, estiguin tancats
però no vinguin excessiva sensació de tancat,
qüestions d'aquest tipus.
Per exemple, totes les cel·les
arriben a veure els arbres de l'exterior,
amb la qual cosa tenen una referència externa
que creiem que és molt important.
Des del centre de tot l'espai obert
es pot gaudir del cel,
de la llum, del sol, etcètera, etcètera,
d'una manera magnífica, diguem-ne, no?
Totes aquestes coses són les que ajuden.
Per exemple, tot el tancament del perímetre
d'aquest centre, d'aquest espai central,
no és una paret, podríem dir, de formigó
que va de terra a sostre,
sinó que és un element que queda com flotant,
que gairebé no toca terra
i que no toca el sostre, podríem dir,
de manera que doni una sensació
que està recollit però no tan tancat,
amb la qual cosa ens sembla que podem ajudar
que l'intern no se senti tan, diguem-ne, oprimit,
amb la qual cosa és possible
que es pugui reinsertir millor,
ho esperem.
Molt bé, senyors, moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Doncs, Núria, ho veus, no?
Ja ho visualitzes, no?
Més o menys...
No ha de ser fàcil.
Sí, sí, no ha de ser fàcil, eh?
Planificar a nivell arquitectònic
les instal·lacions d'una presó
perquè has de tenir en compte,
molt, molt, molt en compte
les necessitats que tindrà.
Suposo que ells ja són professionals
i ho fan cada dia, no?
Doncs sí.
Però ara sentint-los parlar, dius,
ostres, realment és una obra...
És complexa, és complexa.
Ara t'explicaré d'aquí d'aquí d'arribar pocs minuts.
Parlem amb el Lluís Mires,
que és el cap d'obra de Comsa MT,
és l'empresa que ara estan treballant aquí
i que ens explica una mica les diferents fases
que aniran passant al llarg dels propers mesos
fins que estigui finalitzada
i puguin donar la clau a la consellera de Justícia,
que, per cert, des d'aquí s'ha referit a això,
al projecte, ella l'ha pogut veure,
també amb aquests planells
que li han mostrat els arquitectes
i ha fet algunes consideracions
com ara aquesta que escoltem.
Els treballs inicials del moviment de terres
i el desenronament,
del que en el seu dia
fó una instal·lació militar
i que d'aquí entre 24 i 30 mesos
serà un centre penitenciari
que ha de venir a substituir,
com saben tots vostès,
el centre penitenciari actual de Tarragona,
que està en el vell mig de la ciutat
i que s'amplia,
i no només s'amplia,
sinó que es modernitza
respecte als equipaments
dedicats a la reeducació,
reinserció i ensenyament
i aprenentatge d'oficis
i aquestes coses que hem d'intentar
aprofitar
mentre es compleixen
condena de privació de llibertat,
però també especial
perquè en aquest centre penitenciari
hi ha previst
que a més a més d'homes
hi hagi un mòdul específic per dones
i un altre,
pel que nosaltres anomenem joves,
que són aquells que,
a 100 majors d'edat,
han comès el delicte just
amb la seva majoria d'edat
i per tant entre 18 i 21,
18 i 23,
depèn,
estan en un mòdul separat
però no està
en el conjunt
dels altres presos.
Per tant,
ens ve a resoldre
diferents necessitats
a més de modernitzar
i solucionar definitivament
un problema de pilonament
que tenim a la presó actual
de Tarragona
a la qual li hem d'agrair
la funció que ha fet
durant totes aquestes dècades
però que ja està superada
per les instal·lacions
que en aquest moment
estem construint
arreu de Catalunya.
La consellera Núria
també s'ha referit
d'altra banda
al lloc de treball
tant directes com indirectes
que generarà la construcció
de la presó d'una banda
però després també
quan estigui a ple rendiment
també els llocs de funcionar
que aniran creant
i que per tant
portarà una feina
a moltíssimes persones
ja de primer
en una fase de construcció
i després en una fase
ja de funcionament.
Ha fet més consideracions
també la consellera
ha parlat
s'ha referit
que la població
a recús
a nivell de Catalunya
ha augmentat
està augmentant
de fet
ha parlat
de diferents factors
entre ells
òbviament
l'augment de la població
però també
ha fet alguna referència
a això que escoltarem ara.
No, l'ocupació idònia
l'ocupació idònia
d'un centre
d'aquestes característiques
són 750
que com que els he dit
que té un mòdul
de joves
i un mòdul de dones
serien
650 homes
adults
50 de dones
i 50
que tot i ser adults
estan en la categoria
de joves
entre 18 i 23
això dona 750
aquesta és la idònia
si l'índex
d'encarcerament
del país
pugés
per alguna raó
doncs
no aquesta
totes
aleshores
a vegades
doncs
hi ha oscil·lacions
i si la situació
de seguretat pública
és bona
i no hi ha
ordres
d'encarcerament
doncs aleshores
es baixa
però
quan parlem
de població
parlem
per nosaltres
del número
idoni
per poder fer
tota l'activitat
de reeducació
i rehabilitació
agradaria
poder disposar
d'ella
però abans
d'aquesta
acabarem
Figueres
que està
més avançada
en la construcció
després ve aquesta
i en aquests moments
s'ha iniciat
el tràmit
administratiu
per poder licitar
d'aquí uns mesos
els plans
que estan
al municipi
de Tàrregues
és a dir
que
no pararem
fins a substituir
les velles presons
que no compleixin
amb els requisits
una vegada
construïda
una vegada
acabada
provats
tots els seus
sistemes
de seguretat
i tota la tecnologia
que avui
s'inclou
en un edifici
d'aquestes característiques
que és molt
sofisticada
en relació
a com
es feien abans
doncs una vegada
provat
tot això
efectivament
s'anirà produint
el trasllat
no només
de presos
que estiguin
aquí a Tarragona
sinó
de noves ordres
d'encarcerament
i presos
que potser
estan complint
amb d'altres
indrets
de Catalunya
i els desplaçarem
tot aquí
però ens sembla
encara molt lluny
primer hem de posar
en funcionament
Figueres
és a dir
Puig de les Basses
que és com es diu
la presó
del municipi
de Figueres
Aquest serà
Núria
una mica
el calendari
d'aquestes
presons
del Pla Penitenciari
de Catalunya
que estan en procés
i que algunes
com m'escoltava
s'acabaran
abans
que aquesta d'aquí
de Tarragona
i és quan es podrà
produir el trasllat
ara sí
parlem
Núria
per cert
que la consellera
a pregunta
de company
d'altres mitjans
de comunicació
ha respost
ha parlat
de la ciutat judicial
de la futura ciutat judicial
de Tarragona
ha dit que serà
un projecte molt important
el segon
després de la ciutat judicial
de Barcelona
i que s'anomenarà
això és una novetat
que potser hem de veure
amb alguns titulars
als mitjans de comunicació
s'anomenarà
Fòrum Judicial
de Tarragona
és això
una proposta
del president
de Matisse
de l'Audiència
i també
segons s'ha explicat
la consellera
amb el seu vistiplau
i també el de l'alcalde
de la ciutat
per tant en parlarem
d'aquest Fòrum Judicial
de Tarragona
ara sí
dit això
havent escoltat
la consellera
i havent escoltat
els arquitectes responsables
del projecte
ara volem parlar
de l'obra
d'aquesta empresa
Comsa MT
i per això
ens acompanya
el Lluís Amira
Selles al cap d'obra
que està aquí amb nosaltres
i que ens explica una mica
què està passant aquí ara
què estan fent
i què s'anirà succeint
a partir d'ara
és a dir
quines seran
les diferents actuacions
les diferents fases
d'execució d'aquesta obra
Lluís, què tal?
Bona tarda
Bona tarda
Ara què està passant
d'aquí mateix?
Bueno, ara han començat
els treballs
de l'esgrossada
del terreny
i començaran
el moviment de terres
que tindrà una durada
d'uns 3-4 mesos
i després ja començaran
tots els treballs
d'estructura
O sigui que ara seria
preparar una mica
el terreny
per poder situar
el que seria
el planell
situar-lo
al terreny
a la cota
i després ja
fet això
què va ser?
Una vegada
estigui tot el terreny
a cota
començarà
tots els treballs
d'excavació
de punaments
d'estructura
i ja a la vegada
conforme
hi va avançant
l'obra
ja començaran
tots els treballs
de façana
coberta
i acabats interiors
Els acabats finals
també potser serà
doncs el més
entretingut
el més detallós
Sí, sí
tot això és el gruix
de l'obra
Quantes persones
són més o menys
treballant aquí?
Quina previsió
hi ha
d'aquí treballin?
Doncs
hi haurà
punta
d'unes 500 persones
500 persones
que home
és més o menys
el que havia de dir
la consellera
no?
És això?
aquest gruix
Sí, sí
Ara
els primers mesos
no tant
però
quan l'obra
va avançant
hi haurà
mesos que n'hi haurà
amb 500 persones
durant una durada llarga
de l'obra
La part
diguéssim
de la construcció
que serien els mòduls
l'estructura
pròpiament
de la pressó
imaginant
que per aquí
hauran d'arribar
molts camions
de formigó
és a dir
que serà una cosa
que potser
genera una mica
d'expectació
fins i tot
no?
Sí, sí
pensar que
la previsió
de formigó
és d'un 85.000 metres cúbics
de formigó
i de mòdus de cel
de lo que són
les cel·les
hi ha 632
o sigui
que són
és molt
s'han d'imaginar
els oients
perquè
nosaltres ho estem veient
perquè es facin
una idea
han de pensar
que dintre de la pressó
hi ha un camp de futbol
és a dir
dintre de la pressó
hi ha un camp de futbol
a mida reglamentària
per tant
estem parlant
d'un edifici molt gran
a veure
tens que fer
agafar la mida
de
si tu
això
trasllades a Barcelona
doncs
t'agafaria
9 mançanes
de l'exemple
de Barcelona
o sigui
9 hectàrees
de terreny
Quina és la part més complexa
de tot plegat?
Hi ha alguna que sigui
més complexa que l'altra
d'execució
no que sigui difícil
sinó complexa
Bueno
el tema de la coberta
que és aquesta coberta
que hi ha
en definit
els arquitectes
i el tema
de
l'estructura
poder-la acabar
a termini
per poder engeçar
totes les feines
que venen darrere
S'ha parlat
que a finals de 2011
principis de 2012
és a dir
una mica
són els plans de treball
que tenia vosaltres
no?
Sí, sí, sí
aquesta és
la previsió
és cap a final
del 2011
Una qüestió
Lluís
s'ha dit que
es donaria feina
amb molta gent d'aquí
gent del territori
s'intentaria
que travessi aquí
gent de la proximitat
això s'ha complert
és així?
Sí
bueno
s'intentarà
de fet
ara ja
hi ha una empresa
d'aquí
que està treballant
amb tots els treballs
de desbussada
i tal
des d'aquí
del poble
del que hi ha
Escolta'm
Lluís
Lluís Mires
moltes gràcies
per explicar-nos
l'execució
com anirà
això és més
a veure
ho he explicat
a grans trets
hem fet una radiografia
general
però vull dir
que és més
sofisticat
vull dir que
al dia a dia
suposo que hi ha
més coses
que aniran passant
però bueno
volíem fer això
una imatge general
Lluís
moltes gràcies
molt bé
bona tarda
doncs Núria
és el que
el que ens explicava
el Lluís
això el que anirà
passant aquí
doncs ara
aquests treballs
de desbussament
ara hi ha màquines
treballant-hi
hi ha diferents
retroexcavadores
que estan
això doncs
aplanant
és a dir
és el que fan
aplanant el terreny
estan preparant
doncs les diferents
cotes
perquè estigui
tot el nivell
que ha d'estar
és una situació
doncs que
per situar-nos
perquè encara no
conegui
aquests terrenys
de Mas d'Enric
això està
Núria
al costat mateix
de la nova
circunvalació
de la 340
la circunvalació
que passa
al centre Boscos
la que passa
per l'exterior
diguéssim
la que va inaugurar
no farà pas
gaires mesos
està pràcticament
a tocar
aquesta circunvalació
vull dir que
d'aquí
jo ara
si volgués
la podria veure
vull dir que
està pràcticament
aquí al costat
i és un terreny
doncs que és bastant gran
no tinc ara aquí
la dada
però és un terreny
que és bastant gran
i que ara es veu
ja un gran desplegament
de mitjans
tant de maquinària
passada
com també
hem vist
que han instal·lat
una mena
com de
com t'ho diria
com de barraques
així prefabricades
que són
allò per poder canviar-te
per poder deixar
el material
les eines
tot plegat
d'on i ho
vull dir
una obra important
la que tindrà lloc aquí
una obra que té
un cost de 112 milions d'euros
i que aquest cost
l'assumeix
l'empresa
que ha rebut la concessió
l'assumeix
ja d'entrada
i després
el govern
la generalitat
l'anirà retornant
en els propers 32 anys
amb mensualitats
és el tipus de concessió
que s'anomena
la concessió alemanya
fer totes aquelles obres
per totes les persones
per descomptat
però hi ha obres
així que són de molta envergadura
amb un gran cost econòmic
és això
una concessió
i després
el govern
va retornar
aquests diners
l'empresa
però també
no aquesta que hem parlat
sinó una filial
també d'una empresa
d'aquesta mateixa família
farà el que seria
el manteniment
d'aquesta persona
en un futur
un cop estigui investida
Déu-n'hi-do
una gran obra
i que
anirem anant seguint
i si no hi ha res de nou
deia la consellera
que això pot durar
entre 24 i 30 mesos
Sí, estem parlant d'això
finals de 2011
començaments
finals de 2011
seria
diguéssim
l'edat oficial
tot i que
podria ser-nos això
que s'ha pogut allargar
una mica més
pel tema aquest
en fi
que una obra
a vegades és impervisible
es pot
en fi
digatar més en el temps
i important també
el que comentava
abans la consellera
que tindrà aquest mòdul
aquest mòdul
per dones
per 50 dones
i també per aquests joves
ella ha dit
uns joves
que acaben de fer
la majoria d'edat
acaben de complir
els 18 anys
i que just delinqueixen
quan ja són majors d'edat
però que encara
se'ls pot considerar
doncs això
joves
i per tant
no volen que estiguin mesclats
amb la resta d'interns
adults
i llavors els fan
aquest mòdul especial
que aquí se'n serà també
una mica pioner
en aquest sentit
la persona de Tarragona
tindrà homes
tindrà dones
la majoria seran homes
però també hi ha aquest mòdul
per 50 dones
i a més a més
aquest mòdul juvenil
per aquests joves
no és això
que acaben de delinquir
just fet a la majoria d'edat
i que no els volem
posar al mateix lloc
doncs que els presos
diguéssim convencionals
Pep Sunyer
moltíssimes gràcies
per aquesta connexió
per aquest apunt informatiu
em sembla que no serà
l'únic que ens oferiràs
al llarg de la tarda
o no
perquè cap a
entre 3 quarts de 7
i les 7
connectarem des del Bar Gruf
doncs sí
anirem cap allà
perquè estan d'aniversari
i volem explicar una mica
doncs què estan fent
quins preparatius estan fent
per celebrar això
aquests 10 anys
no són d'història
sí no?
10, 10, 10
sí, sí, sí
perdó, perdó, perdó, digues
10 anys
10 anys, 10 anys
del Gruf
anirem cap allà
i cap a la 7
tornem a connectar, d'acord?
molt bé
Pep, gràcies
fins ara
fins ara
a concert
a concert
a concert
a concert
a concert
a concert
press
a concert
a concert
a
Fins demà!