Doncs tal com us havíem dit al sumari del programa,
avui volem conèixer el Centre Especial de Treball Aurora,
que també integra l'associació Aurora.
En volem parlar perquè aquests dies us hem explicat
que hi ha un tram del riu Francolí,
concretament aquí al pas per la ciutat,
que serà reforestat del bosc de ribera,
l'original, de fet, es trobaran les espècies al·lòctones,
són les que n'hi toquen,
i s'hi posaran d'espècies més pròpies d'aquesta ribera mediterrània.
De fet, és una actuació molt semblant
en què ja s'ha dut a terme la desembocadura del riu Gallà,
una actuació que s'iniciava a l'estiu
i que justament acabava aquest darrer cap de setmana.
En volem parlar és un projecte de l'ACA,
amb la col·laboració de l'Ajuntament,
és a dir, l'Agència Catalana d'Aigua,
en què també hi ha un vessant social.
El vessant social és que l'associació que du a terme l'actuació
és justament aquesta que ens ocupa avui,
el Centre Especial de Treball Aurora.
Avui volem conèixer de portes endins com funciona
i qui són aquest centre de treball,
i és per això que hem convidat el director d'una banda,
Jaume Santos. Jaume, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I t'acompanya també Marian Bonet,
que és la psicòloga del centre.
Marian, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Doncs això, no? Jaume, bàsicament el que explicàvem,
s'ha fet aquesta actuació ja al riu Gallà.
Després en parlarem, perquè volem contactar també
amb l'hector Hernández,
que és el tècnic contratat per Aurora
per tal de determinar l'actuació francolí.
Però és això, vosaltres interveniu
en aquestes accions mediambientals
que també tenen aquest vessant més social, diguem-ho així, no?
Efectivament, l'associació Aurora
té un centre especialista de treball,
que és el centre especialista de treball Aurora.
Actualment estem realitzant treballs forestals
en diferents àmbits i diferents actuacions.
En concret, aquí vam fer un projecte
a la desembocadura del riu Gallà,
que va començar el mes de juny,
i durant la primera fase es va fer
el que era l'execució més important de l'obra,
i ara estem acabant tot el tema del manteniment.
Si vols, la Marian t'hi pot explicar
més una miqueta com funciona l'associació.
Fica-s'ho bé, Marian, com funciona?
Sí, a veure, l'associació es va crear l'any 88
a través d'una sèrie de famílies
que tenien el seu càrrec
a persones afectades de malaltia mental.
En aquell moment, el recurs era un tant precari,
però pels anys van crear un centre especial de treball
l'any 97, on es van insertar social i laboralment
a persones afectades de malaltia mental,
en concret esquizofrènia.
A partir d'allí es van anar obrint serveis,
es va iniciar amb serveis de manipulats,
al taller del centre,
i posteriorment, parlem d'un parell d'anys enrere,
serveis de jardineria i treballs forestals,
que és aquí una mica l'actuació que també s'ha vingut a explicar.
Per a aquestes persones és molt important la tasca laboral
perquè és una forma d'insertar-los a nivell laboral
i també a nivell social.
La malaltia mental, i en concret l'esquizofrènia,
és una de les malalties més tabú de la nostra societat.
I aquesta tasca és a més rehabilitadora
perquè així les persones en la seva malaltia
tenen una millora significativa,
que és el que nosaltres hem constatat
a través de tota aquesta trajectòria al centre.
Són persones que, si no fos així, no tindrien feina, no?
És a dir, és molt difícil accedir al mercat laboral, imagino.
Sí, és molt difícil perquè hi ha hagut una estigmatització
amb la malaltia mental.
Aleshores, socialment, hi ha encara un cert rebuig
i en l'empresa ordinària tindrien veritables problemes.
Primer s'insertaria laboralment a una persona
amb algun altre tipus de discapacitat,
sigui física o psíquica,
que a una persona amb esquizofrènia.
Hi ha un desconeixement també molt gran
del que és la malaltia mental.
Què és?
La malaltia mental, i en concret l'esquizofrènia,
és una malaltia crònica.
Sol aconteix a l'adolescència,
al voltant dels 15-16 anys.
De vegades, també en ocasions,
pot ser més tardia l'aparició,
però és crònica, és per tota la vida,
i està sotmesa a una medicació,
a un control psiquiàtric,
i sobretot a un suport de la família
i que hi hagi serveis i recursos
que puguin recolzar tota aquesta rehabilitació.
Això no treu, doncs, que siguin persones vàlides,
no per doter-me qualsevol feina?
Sí, evidentment.
Nosaltres, l'experiència que tenim en aquest camp,
a veure, no tot malalt mental
o persona amb malaltia mental
pot arribar a insertar-se laboralment.
Potser han d'haver-hi també altres recursos i serveis
per a aquestes altres persones
que queden excloses del món laboral
en centres especials de treball,
però el perfil que nosaltres tenim en el nostre centre
sí que ens demostra que poden treballar una part d'aquestes persones
i integrar-se laboralment en centres especials de treball.
Un centre com a vostre que, home, 22 anys d'experiència, no?, de trajectòria, 22 anys.
Sí, com a associació, com a centre especial de treball des del 97,
o sigui, fa 12 anys.
Doni, do.
Jaume.
Sí, volia dir, bueno, com a centre especial de treball
estem funcionant des de l'any 97
i, com deia la Marian, es va començar primer a muntar-hi de manipulats
i des de fa quasi 3 anys ja estem en el camp de la jardineria.
Fem tot tipus de treball de jardineria,
des de manteniment de jardins, podes, sistemes de rec,
qualsevol treball de jardineria.
I després també tenim la vessant de restauració d'espais fluvials,
bé, d'espais forestals,
però, sobretot, ens hem especialitzat en el tema d'espais fluvials.
Fem totes les tasques
i tenim un equip de més o menys 10 persones amb malaltia mental
que participen en aquestes tasques,
tant en les de jardineria com en els treballs forestals, no?
Com comentava la Marian,
totes les persones que tenim ara insertades,
pràcticament totes,
poden treballar en aquestes feines que tenim
i per ells s'ha demostrat que és una millora,
que tenen una millora en la simptomatologia de la malaltia, no?
Hem vist una millora
i realment hem vist que aquest tipus de treball
els fa sentir-se més valorats
i els motiva molt, no?
I, per tant,
totes les feines que estem fent aquí a Aurora
estan demostrant
que les persones amb malaltia mental
poden treballar
i que ho poden fer bé, no?
Com qualsevol altra persona.
Des de la vostra experiència,
quantes persones creieu que hi pot haver,
i a la ciutat, per exemple, a Tarragona mateix,
hi ha persones amb esquizofrènia?
A veure, el que et puc dir,
segons dades de l'OMS,
l'Organització Mundial de la Salut,
que un 1% de la població,
que seria una de cada 100 persones,
pateix esquizofrènia
o pot patir algun episodi d'aquest tipus
al llarg de la seva vida.
Això ens fa plantejar
que determinats aspectes socials
contribueixen també
en l'aparició d'aquesta malaltia
de cada cop més vigent, també, no?
A veure, també hi ha altres trastorns,
com la depressió, l'ansietat,
que també entrarien dintre de les malalties mentals,
però en concret l'esquizofrènia
en pateixen d'això,
l'1% de la població.
I com funciona el centre o l'associació?
És a dir, tothom que té algun conegut aparent,
fill que pateix esquizofrènia,
pot venir al centre?
És a dir, pot anar a trucar a la vostra porta
i li obriu les portes?
En fi, com va?
Sí, de fet, es posen en contacte amb nosaltres
de diferents llocs d'Espanya, fins i tot, no?
Perquè la gent, en ocasions, va molt perduda
quan té un cas a casa, no?
Amb malaltia mental no sap on adreçar-se
i tampoc hi ha els recursos socials suficients
com per atendre les diferents demandes.
Nosaltres, a través de l'associació,
intentem canalitzar,
en la mesura que ens és possible,
en alguns dels casos, ja sigui intentant
que es facin socis de l'associació
per rebre el servei més assistencial i de suport
a través d'un treballador social
i a través meu, que soc la psicòloga,
i quan no és així,
derivar-ho a un recurs
que pugui ser de profit pel malalt,
que seria un centre de dia,
un club social
i el que estigui més a l'abast de la zona.
Sou a Sant Salvador,
és a dir, sou al barri de Sant Salvador,
concretament a l'avinguda dels Pins.
Això em comentaves abans, Jaume,
que és a prop del centre cívic del barri, no?
És a dir, l'avinguda principal
cap a la zona de la muntanya, per entendre's, no?
Al contrari de la carretera, eh?
Exacte.
Dins del barri de Sant Salvador,
on hi ha el carrer principal
i tota una zona de serveis
on està el col·legi,
el centre cívic, el poliesportiu,
nosaltres estem exactament a l'avinguda dels Pins,
davant del centre cívic,
allí des de l'any 97.
Avui en dia encara estem
amb uns mòduls prefabricats
i també estem intentant treballar
per aconseguir unes instal·lacions més dignes,
perquè realment estem en una situació
una etiqueta precària
i allí estem.
Però això no ens ha suposat cap obstacle
per fer la tasca, no?,
que la tirem endavant
amb tot l'equip de professionals,
les famílies que recolzen el projecte
i per suposat
totes les persones amb malaltia mental
que s'esforcen cada dia
per treballar i tirar endavant, no?,
que lògicament té
molt de mèrit i molt de valor, no?
Realment són un exemple
de superació, no?,
les persones que treballen amb nosaltres.
De seguida parlem amb l'Hector Hernández,
volíem aprofundir una mica
en aquest projecte,
en aquest projecte futurible,
però a curt termini,
perquè si no va xerrat és previsible
que abans de final d'any
pugui començar l'actuació
en aquest tram de riu Francolí
situat aquí al pas per la ciutat.
Estem parlant d'un tram
situat entre els dos ponts,
és a dir que és un tram considerable,
no?,
el que es farà l'actuació
és similar al que es va fer
al riu Gallà.
De seguida parlem amb l'Hector Hernández,
el tècnic mediambiental
contractat per Aurora,
però abans,
Marian,
què els diries a aquelles persones
que els hi fa respecte
o por a aquesta malaltia
quan la percepem de prop?
Sí,
que com tot s'ha de conèixer,
no?,
vull dir,
així com costa també
conèixer una persona
suposadament normal,
no?,
i que requereix el seu temps
per fer-ne una valoració,
doncs també cal que coneixem
aquesta persona
que té un diagnòstic determinat,
no?,
com tampoc som riacis
de conèixer persones
que tenen un altre diagnòstic
d'una altra malaltia,
que pot ser física,
per exemple,
no?,
però en canvi no,
per això s'arratxassa d'entrada,
és això,
voler conèixer
la persona que tenim davant
i quines possibilitats té,
quines capacitats,
perquè com dèiem abans,
doncs capacitats i possibilitats
en tenen
i també hi ha un potencial
que és una llàstima
que no es pugui desenvolupar.
Per sort,
s'ha avançat moltíssim
des de l'edat mitjana,
quan aquestes personas
eren literalment apartades,
no?,
de la societat,
era així,
literalment,
bé,
l'edat mitjana
i més cap aquí.
I més recentment.
I més recentment, exacte,
però,
malgrat tot,
encara continues dient
que això ja és cert estigma social,
no?,
és a dir,
que hi ha cert estigma
preocupant,
per falta de coneixements,
per falta de cultura,
pel que sigui.
Sí,
correcte.
És a dir,
la gent,
tendeix més,
doncs,
a no...
A tapar,
no?
Sí,
a tapar
o a fer creure
que la discriminació
no forma part,
ja tant,
de les nostres vides,
no?,
però seria més aviat
a un nivell superficial,
no?,
quan t'endinses més
en el camp social,
en el camp personal,
en el camp laboral,
te'n dones compte
que continua sent-hi,
sent aquest,
aquesta por,
diguéssim,
que és el que fa
que les coses
no avancin,
no?,
la por,
sobretot,
no?,
la por a l'ho desconegut,
la por a pensar
que aquella persona,
doncs,
te pot portar
a una sèrie
de problemàtica,
fruit de la mateixa
desconeixència,
doncs,
del que és,
en realitat,
l'esquizofrènia,
de com es pot tractar,
de com la persona
pot arribar
a fer veritables progressos
i adaptar-se
a la societat,
i és el que
nosaltres intentem
tractar
i treballar en això.
Si em deixes fer un incís,
jo afegiria
les paroles
de la Marian,
que és molt important
que aquesta tasca
de conscienciació
i aquesta tasca
d'integració
depèn de tothom.
Tots som responsables
de facilitar
la integració
dels col·lectius
de persones
de discapacitat
o,
en aquest cas,
de persones
amb malaltia mental
és una tasca
de tots,
dels professionals,
de la gent
que està en el camp
de salut,
lògicament dels polítics,
però també
els funcionaris
i els tècnics
dels diferents
administracions
tenen
la seva responsabilitat,
no?
Insertar aquestes persones
és una tasca
de tots
i tots hi hauríem
de col·laborar,
no?
Que a vegades
ens trobem
que els polítics
ho accepten
i comencen
a treballar
en aquest sentit,
però després
s'han de vèncer
molts obstacles,
a vegades
dins de la pròpia
administració pública,
no?
Per tant,
jo insisteixo
que la tasca
d'integració laboral
dels col·lectius
discapacitats
o de les persones
amb malaltia mental
és una tasca
de tots.
Exemples com aquest
que ens ocupa
de la gent
que t'ha d'anar a l'aigua
amb aquestes actuacions,
l'experiència
del riu que hi ha
en aquest projecte
que va començar
a l'estiu
i aquest proper
que començarà
el francolí,
doncs,
bé,
són bons exemples
del que estàs dient
en sentit positiu,
no?
És a dir que
en aquest sentit
sí que teniu recolzament,
no?
En aquest cas.
Però en aquest cas
hem entrat
com una empresa ordinària.
O sigui,
en el cas del projecte
del Rugellà
era una convocatòria
de l'Agència Catalana
de l'Aigua
per l'any 2008
executable
durant el 2008-2009
i en aquest cas
es van presentar
105 projectes
a tot Catalunya
i van escollir
els 28
que tècnicament
eren més adequats
i eren més interessants
també
pels espais d'actuació,
no?
Per tant,
això demostra
que, a veure,
Aurora va haver de competir
en unes circumstàncies
de mercat
ordinàries,
però, bueno,
té un equip
de professionals
molt qualificat
i
la gent que tenim
traient nosaltres
està molt formada
i gràcies
a que es va presentar
un bon projecte
vam assolir
aquesta tasca
al Rugellà,
no?
Ara
ens han comunicat
fa uns dies
que aquest any 2009
podrem començar
un projecte
aquí al Riu Francolí
i també s'ha presentat
a una convocatòria
on poden participar
tot tipus
d'empreses
dins d'aquest sector,
no?
en aquest cas
Aurora
ha participat
com podria participar
qualsevol altra entitat.
Doncs fas bé de dir-ho
perquè, mira,
no ho sabia,
la veritat és que no ho sabia,
fas bé de dir-ho,
és a dir,
compatiu amb igualtat
de condicions
amb altres empreses,
no?
A vegades amb desigualtat
de condicions, no?
perquè nosaltres
no tenim
les inversions
que pugui tenir
una empresa ordinària, no?
o a vegades
les mateixes instal·lacions
o altres hàndicaps
que tenim, no?
Però sempre treballem
amb voluntat
de fer bé
les feines que fem
i d'insertar
el col·lectiu
de persones
amb malaltia mental, no?
Aurora
en aquests moments
té dos vessants
molt clares, no?
La vessant
d'inserció laboral
i la vessant
mediambiental, no?
I intentem
compatibilitzar-les
les dues.
Crec que ho estem
fent força bé
i una d'aquest
és el nostre futur
avui per avui, no?
Insertar
persones
amb malaltia mental
i fer projectes
de qualitat
en el camp
mediambiental.
I aquesta
serietat
i aquest record
és a Tarragona
des del barri
de Sant Salvador
en aquest centre
especial de treball
que si voleu contractar-lo
doncs hi ha un telèfon
de contacte
és el 977
52
0205
977
52
0205
o si no també
us podeu posar en contacte
amb Tarragona Ràdio
us facilitarem
el contacte
que sigui necessari
per poder contactar
amb ells.
Voleu afegir alguna cosa
més Jaume
Míriam
abans que parlem
amb el Mariam
perdona
abans que parlem
amb l'hector?
Bé
jo
volia
felicitar
el Ramon
el Jordi
el Carles
el Miguel
el Juanra
l'Edo
el Samuel
el Joan Albert
i el Marc
per la feina
que han fet
que l'han fet
molt bé
i per l'exemple
que han donat
per tots
el superar els obstacles
i treballar bé
i ensertar-se bé
Bé
jo voldria afegir
des d'aquí
que tant
empreses
que puguin
tenir
treballs
de jardineria
per oferir-nos
com també
un cop més
a l'administració
pública
que no ho dubtin
perquè fan
un bé social
i això té
una gran repercussió
en la pròpia malaltia
doncs
gràcies per acompanyar-nos
aquí al programa
Ja Tardes
Jaume Santos
director d'Aurora
gràcies per vindre
moltes gràcies
a vosaltres
i Maria Monel
és la psicòloga
del centre
també gràcies
per acompanyar-nos
moltes gràcies
a vosaltres
ara parlem
amb l'hector Hernández
que en fi
volen conèixer
doncs
aquest part
del projecte
que durà a terme
a Aurora
el l'hector
és tècnic
mediambiental
contratat
per Aurora
per dur a terme
la tasca
concretament
amb el riu
Francolí
parlàvem
d'aquest tram
entre el pont
de Santa Tecla
i el de la Set
el que s'hi farà
és en aquesta actuació
eliminar espècies
alòctones
com ara
per exemple
la canya
i replantar-hi
altres espècies
més autòctones
de fet autòctones
del bosc de Ribera
com són els salses
els tamarius
els albers
en fi
Hector Hernández
bona tarda
Hola, bona tarda
Com estem?
Mira, la veritat
és que molt bé
i contents
de rebre notícies bones
com la que ens van donar
l'altre dia
i engrescats
a iniciar aquest projecte
que com tu bé has dit
bàsicament
per definir-ho així
molt
és
una miqueta
recuperar
allò que és del riu
els nostres rius mediterranis
quan parles amb algú
i els expliques
que al costat d'un riu
hi ha un bosc
que és el bosc de Ribera
doncs molta gent
queda mirant
ostres, un riu
jo tota la vida
havia pensat que un riu
només era allò
que baixava d'aigua
i no
una miqueta
el que hem de transmetre
a la societat civil
és que els rius
perquè siguin rius
necessiten
d'aquesta aigua
que flueix
a Palallera
però a part
necessitem
d'aquesta vegetació
autòctona
com tu bé has dit
a marge i marge
que li dóna realment
la vida
i la qualitat
de ser un riu
en concret
el francolí Héctor
què hi fareu
en aquest tram
de riu
bé del pont de Santa Tecla
al pont de l'A7
no?
doncs mira
en aquest tram
de riu
una miqueta
es vol seguir
les mateixes pautes
que ja vam engegar
aquí al Gaià
durant l'any 2008
i ara
durant la presentació
que s'ha fet
que és bàsicament
eliminar
la canya
que és d'origen
asiàtic
encara que a vegades
ni diem
la canya americana
doncs és d'origen
asiàtic
aquesta canya
eliminar-la
amb la mesura
que sigui possible
perquè un cop la talla
es torna a brostar
el que es fa
és aplicar uns productes
fitosanitaris
estrictament només
molt selectius
per la canya
per tant no afecten
a la resta del medi
i recuperar
aquest bosc de ribera
s'ha plantejat
replantar
amb més de 20 espècies
diferents
i aprofitant
aquestes tasques
de revegetació
també el que es farà
és a peu
d'aquesta escollera
que defensa
el parc
del francolí
doncs també fer
una revegetació
bastant interessant
perquè el dia de demà
doncs aquesta vegetació
faci una miqueta
de pantalla vegetal
i per tant
minimitzar una mica
una mica
a mesura que sigui possible
l'impacte visual
que provoca
tota aquella pedra
d'escollera
damunt del riu
per tant una miqueta
el que estaríem dient
són aquests dos conceptes
eliminació
d'espècies elòctones
bàsicament canya
i algun eucaliptus
que trobem en aquell tram
i revegetació
amb vegetació
tractural
podríem dir per tant
Héctor
que la fosomia
d'aquest tram
concretament del riu
francolí
un tram per cert
que és molt visible
perquè està
com deies
al costat del parc
mateix del francolí
podríem dir
que canviarà
moltíssim
en els propers anys
exacte
a més
mira
lligant una miqueta
amb això
del concepte
de tots
que tenim
tots de riu
una miqueta
alhora
com vam plantejar
conjuntament
amb l'Ajuntament
de Tarragona
perquè de fet
encara que sigui Aurora
qui sol·licita
el projecte
a l'Agència Catalana
de l'Aigua
igual que ja vam fer
aquí el Gaià
l'Ajuntament de Tarragona
doncs hi col·labora
econòmicament
i en tot moment
ens ha donat suport
per tirar endavant
la proposta
una mica
la idea és això
amb un espai
tan pròxim
per la ciutadania
com és el parc
del francolí
doncs
ja que tenim
el riu
que passa
allà mateix
doncs que també
sigui
una opció més
de la gent
per poder passejar
i per redescobrir
aquest espai
que en molts punts
doncs
hi està una miqueta
diguem-ho així
degradat
deixa'm dir-te també
que dintre del pla d'actuació
per l'any
per finals d'aquest any
o principis de l'any que ve
es planteja fer
una plantada popular
o sigui
que la gent
que vulgui
al seu moment
ja ho informarem
podran participar
posant el seu gradet d'arena
plantant
alguna de les moltes espècies
que tindrem per plantar
i també s'adaptarà
un petit camí secundari
o sigui
el que farem
és eliminar
aquells dos o tres camins
que hi ha
només deixar-ne un de principal
i fer-ne un de secundari
que només es podrà fer a peu
on s'instal·laran
dos o tres plafons informatius
allà on
i la gent trobarà informació
doncs
des dels animals
que viuen al francolí
les plantes
etc.
o sigui
una miqueta
aquesta aproximació social
que parlàvem del riu
expliquen
expliquen-se Hector
una mica
com són els albers
per exemple
els alces
com són aquests arbres
doncs mira
al riu estem molt acostumats
a veure
i al cas del francolí
xops
i eucaliptus
però realment
hi hauríem de veure
albers
que l'alber
potser a algú
li sonarà més
el nom en castellà
que és l'àlamo
que són
com uns xops
així alts
de color blanc
els alzes
els gatells
són espècies més baixes
les bimateres
són espècies molt flexibles
de fet aquesta només
és la punta de l'iceberg
de fet l'alber
és el que dominarà
en el futur
esperem
el paisatge
del francolí
i després hi haurà
tota una sèrie
d'arbustos
molt interessants
tant pels mamífers
que hi troben a Magatall
com per un grapat
d'ocells
que hi poden trobar
també un lloc
per fer el niu
i llocs
per també alimentar-se
algunes d'aquestes plantes
doncs fan uns fluïts
però bàsicament
tu com molt bé deies
l'alber
serà una miqueta
la figura protagonista
d'aquests propers anys
esperem
i la gent
doncs veurà
aquests troncs blancs
de fet
un cop
vam estar buscant
per fer la proposta
vam consultar
catàlegs antics
de flora
del riu francolí
i realment
era un arbre
que abundava
en tot aquest tram d'aquí
i és un arbre
que ha desaparegut
i per tant
doncs
que recuperarem
una mica
en aquest projecte
recuperarem una mica
de biodiversitat
dintre del terme
municipal de Tarragona
amb aquestes espècies
i segurament
alguns allòs recordaran
doncs
aquests arbres
que hi havia abans
a la llera del francolí
i que entre altres coses
ens oferien una bona ombra
per poder estar-hi
una bona ombra
exacte
aquí al francolí
no ho sé
però aquí al Gaià
al seu moment
vam estar buscant informació
i ens vam adonar
que molts sants
i moltes verges
que trobem
per les esglésies
de la comarca
estan fets
de fusta d'àlvar
perquè és una fusta
molt tova
i que més o menys
permetia treballar bé
i algunes de les imatges
que trobàvem
amb ermites
i esglésies
estaven fetes
de fusta d'àlvar
o sigui
segurament era un arbre
que al seu moment
era molt pròxim
a la gent dels pobles
i ciutats
que per la qualitat
dels boscos
i els seus boscos
de ribera
segurament s'ha anat degradant
i ha anat desapareixent
i amb propostes
com aquestes
doncs esperem
que l'àlvar
que segurament
francolí riu amunt
sí que el trobem
però aquí
en aquests trams finals
no
doncs pugui tornar
a créixer
i a desenvolupar-se
com un bosc de ribera
tal com ha de ser
Molt bé
Héctor Hernández
gràcies per atendre
els micròfons
a la ràdio
i en fi
que baixi molt bé
aquesta actuació
esperem que la gent
que passi per allà
ho vagi veient
i si algú
vol preguntar alguna cosa més
doncs no res
que s'aproximi
a algú de nosaltres
i li explicarem
encantat el que estem fent
i mira
deixem recordar el telèfon
d'Aurora
el 977 52 0205
per qui també vulgui
tenir interès
en aquest centre especial
de treball
en aquesta associació
doncs s'hi pot posar
en contacte
de fet aquí
a Sant Salvador
aquí al costat mateix
Héctor una abraçada
fins aviat
vinga moltes gràcies
adeu
i recordeu una actuació
doncs que durant terme
com ens explicaven
en Jaume i la Mariana
al començament d'aquesta entrevista
al centre especial de treball
Aurora
si ho deu contactar amb ells
us recordem al telèfon
el 977 52 0205
977 52 0205