Hola, Núria, bona tarda.
Doncs sí, soc aquí al carrer Smith, en un d'aquests pisos,
concretament els sis pisos que va llorar ahir l'Ajuntament.
I hem vingut a casa, concretament, de la Dolores Mojío
i el seu marit, Juan Pedro.
Som ara a l'interior mateix del pis, a més a més molt ben acompanyats,
perquè hi ha dues de les seves filles, tres netes
i una fins i tot més neta, imagina't.
Si està tota la família aquí reunida...
Tota la família baixa, no sé si són tots, però uns quants.
Dolores, què tal? Bona tarda.
Bona tarda, molt bé.
Ara ho deia, gairebé tota la família aquí reunida.
Sí, falta uno, el niño.
Tengo cuatro niñas y un niño.
Però el més petit és petitó, no?, que té mesos.
Sí, es niña, pero tengo un nieto.
Tres nietas y un nieto.
I esta era la petite, la viñeta.
Ahir li van donar les claus, no?,
i avui ja han pogut venir aquí i veig que ja han portat algunes coses, no?
Sí, tot el matí de la tarda, lo porto hoy.
I portava molt de temps esperant. Com ha anat tot això? Com ha sigut?
Más de un año.
Casi dos.
Por bueno, las cosas del ayuntamiento va así, que va despacio, pero bueno, al final lo hemos conseguido.
Muy bien, estamos muy contentos.
Su marido está contento o no?
Sí, más que yo.
Juan Pedro está contento.
Estamos contento, y estamos...
Estamos bien, vaya, vaya.
Vivían aquí al lado, ¿no? Hace nada.
Sí, en la calle Cartagena.
Vivimos.
Nos queda cerquita para la mudanza.
Esto le iba a decir, la mudanza casi casi que la pueden hacer a hombros, ¿eh? Casi casi.
Hombre, no, esperaremos al fin de semana, que está en mis llernos, y ya entre todos ya lo portaré.
¿Le importa que ya nos haya de ver el piso?
Yo, sí.
A ver, porque este piso... Bueno, hemos entrado, ya hemos subido, hay un ascensor, ¿no?
Ya un ascensor, m'arriba fins aquí.
Estem al segon primera, ¿no?
Sí, segon primera.
Bueno, llavors entrem, aquí en habitación no estem ara, ¿no?
Sí, la patita, está la patita.
La patita, ¿eh?
Home, patita, perdón, yo, aquí cap un bon llit, un bon armari.
Aquel menjador, la cuina.
Ja perqueta a tot arreu, ¿no?
Sí, a tot arreu, molt bé, el debat està molt bé, molt bé.
Llavors sortim de l'habitació i arribem aquí, que hi ha el menjador, que hi ha la cuina incorporada.
Sí, la cuina.
A més, és tot nou, això, no?
És tot nou, tot nou, molt bé.
Ven cap allà, seguim al recorregut.
Aquí, per cert, ara les filles, un segon, ara torno, però vaig a veure les filles, llavors.
A veure, quines són les filles?
La filla aquesta i la...
A veure, una de les filles, va, aquí, tu ets la filla?
Com et dius?
Carmen.
Carmen, estaves aquí al bocó, no?
Sí.
A mirar amb les vistes.
Sí.
T'ho hem vist molt diferents a les que hi ha al carrer Cartagena o què?
Sí, això és més tranquil.
Ara, em comentava ta mare, home, que abans de mi, fora a mi, que em deia que, clar, l'altre lloc on vivíeu no hi havia ascensor,
a ella, doncs clar, això li costava una mica, no?
Ni aigua calenta, ni res.
Aquí està millor.
Per les seves necessitats està millor aquí.
El que passa és que tenir dos anys esperant, home, és el que hi ha, no?
Una mica, però bueno, ja estan aquí.
Ja ha passat tot.
Molt bé.
I a veure les vistes que es veu des d'aquí, al carrer Smith.
Home, aquí estem a tocar d'aquella plaça, tu, l'altra filla?
Sí, l'altra filla, molt bé.
Home, estem, a veure, situa'm, estem a prop d'aquella...
Home, aquí hi ha la bequeria, no?, tirant amunt.
Sí, la bequeria i a l'altre costat la plaça dels Carros.
O sigui que esteu relativament a prop del carrer Reial, que és el que hi ha al darrere, no?
Això mateix, el carrer Reial, el carrer Apodaca i la plaça dels Carros.
Ara que no ens escolten, estan contents els teus pares?
Sí, molt contents, molt contents, i jo més per ells.
Perquè, a veure, vivien en un pis que no tenia ascensor, la meva mare està molt malament de les cames,
i no tenien aigua calenta, era un pis molt vell, ja les portes no tancaven bé, passaven molt de fred,
i bueno, i ara suposo que els que hi quedan milloraran de qualitat de vida.
Home, el pis està molt maco, eh? Més de tot nou.
Sí, molt bé, molt bé, està molt bé.
Com et dius, tu?
Jo Àngels.
Molt bé, Àngels, me'n vaig cap a dins amb ta mare, eh?
Molt bé.
Bueno, ja he conecido a les hijas, Dolores, eh?
Ja he conecido, bueno, dues de les hijas, eh?
Les dues que tengo.
Les pequelles o les grandes?
La gran aquella i aquesta la petita.
Ahí más, no?
No, bueno, las nietas.
Vamos a seguir la ruta, eh?
Ara aquí hi ha com un passadís, que estem fent el recorregut.
I el cuarto de bany.
Ah, molt bé, molt bé.
Sí, molt bé, estic molt contenta, molt bé.
A més veig que li han posat plata de dutxa, que això va molt bé,
perquè llavors no ha d'aixecar la càmera.
Sí, el cranc i ja, sí, molt contenta.
Molt bé, doncs allà el cuarto de bany,
i llavors hi ha l'habitació, que serà suposo que la gran, la de dormitori.
Sí, el dormitori un altre.
Vostè ja té pensat com ho col·locarà tot aquí,
o aquest dia s'haurien d'anar fent allò, portant un moble, anar col·locant?
Sí, perquè iremos col·locant, portar el moble i iremos col·locant,
com estem molt cerca.
Però ja s'ho imagina, no?
Sí, ja me lo imagino, ja.
Pasa que allà tinc molt espai, aquí tot és més reduït,
però bueno, tinc més comoditat aquí que allí.
No, les mudanças sempre són, bueno, són durillas.
Salen moltes coses, eh, quan facem mudanças.
Hasta que te organitzes i te...
De eso sí, cuesta un poc, però bueno, ja ens acostumbrarem.
Todo el món que fa mudanças lo dice,
que salen coses de totes parts, i vien a caja, i caja...
Lo que hem tirat, perquè, clar, ja també ens facem grande
i tantos coses també per què queremos.
A mí me passa també, eh?
Jo guardo moltes coses que després, al cap d'un any, dos o tres,
digo, això perquè ho guardo, i està allà guardat, no?
Bueno, és que jo, clar, tinc moltes coses,
perquè a la sèio, la presidenta del centre extremeño,
guardo moltes coses relacionades amb Extremadura,
molts libros, perquè a mi m'agrada molt llegir,
i, clar, tinc moltes coses d'allí, doncs, clar, tinc moltes coses.
He tirat moltes, però, clar, el altre me costa,
perquè són moltes recordes que tinc d'allí,
que encara que llevo aquí molts anys.
¿Cuántos?
40, des del año 62, 47, me parece.
Ha canviat molt això, eh?
Sí, jo, estic molt contenta, Tarragona, jo, eh?
De verda, al viví al poble no iría, eh?
¿Un poble de Extremadura, un poble pequeño?
Sí, un poble pequeño, de la provincia de Badajoz.
Però jo estic aquí molt bé, perquè a mi m'han cogido aquí molt bé,
mis filles són d'aquí, han nascido aquí, jo me va a casar aquí,
jo estic molt contenta aquí, Tarragona.
¿Su marido le gusta Tarragona, Juan Pablo?
Juan Pedro, perdó.
¿A usted le gusta Tarragona?
Mucho, eh, eh.
Muy tranquila, una capita muy tranquila.
Ja, eso, eh.
Está muy bien.
Los centros estremeños hacen actividades, ¿no?
Van haciendo cosas, ¿no?
Sí, somos el centro campeón, eh?
De actividades de nosotros, de aquí de Tarragona.
Yo llevo 23 años, eh?
De presidenta aquí, a frente del centro, eh?
Mira si llevo años.
Las raíces te tiran, pero bueno,
a vivir al poble no.
Yo tengo aquí toda mi familia, ¿y qué hago?
Nada.
Han ido viniendo todos, ¿no?, hacia aquí.
Vino él, vino un hermano mío con él,
y ahí mi hermano, el que va detrás mío,
y a venir mi hermano ya nos trajo a todos.
Yo ya me voy a casa aquí,
mis hijas son de aquí,
mis yernos todos ya son de aquí.
Yo imagino, Dolores, que siendo la presidenta del centro extremeño,
ya la habré entrevistado alguna vez en la radio, ¿no?
Uy, bueno, ahora hace tiempo, eh, que no,
antes nos amaban más, eh, ahora no tanto, eh,
antes no tanto, más al diario Tarragona, sí, más veces.
Yo le llamo a punto de teléfono y ya la llamaré, eh,
porque cuando hagan actividades ya la llamaré.
Sí, pues tenemos mucha, porque ahora hemos hecho la matanza del cerdo,
que ha sido un éxito, que lo hacemos cada año,
que había más de 100 personas, eh.
Tenemos actividades que son muy...
Es que lo celebramos todos.
Ahora San Jordi, todo, todo, todo.
Y qué decir de los jamones, ¿no?, de Extremadura.
Sí, buenísimo, buenísimo, buenísimo.
Las patas negras son buenos, ¿no?
Aquí tenemos gente, ¿eh?
Sí, aquí en Tarragona.
Sí, acá en Torres Jordi hay un chico,
además que somos primos, en Gervasio,
que los vende de todo de allí, del pueblo nuestro.
Pues mira, está bien saberlo, porque a veces uno busca y no encuentra y...
Pues ahí la lleva es que tiene de todo, de todo.
Y en el centro de los tremeños consumimos todo de allí, casi todo, ¿eh?
Y me he fijado que tiene mucha luz el piso, ¿no?, mucha luz natural.
Sí, mucho, estoy muy contenta, ¿eh?
Sí, mucha luz.
Mucha ventilación, sí, está muy bien, muy bien.
El ayuntamiento se lo quiero agradecer,
porque la verdad que se aporta muy bien,
y muy contento, todos, todos, todos.
Me han apoyado mucho y estoy muy contenta.
Ahora, bueno, creo que pondrán la luz ya el viernes, ¿no?
Sí, viernes, ha dicho que a la mañana,
a las ocho y media, vendrán a poner ya la luz.
Entonces ya podremos venir a vivir la semana que viene, queremos.
Y la Semana Santa aquí, ¿no?
Aquí, queremos aprovechar que tengan ellos fiesta
para ayudarnos a traer las cosas.
Muy bien, pues mire, hemos venido aquí,
le agradecemos mucho que nos haya abierto las puertas de su casa.
Sí, tanto, siempre tendrá las puertas abiertas, ¿eh?
Y ahora ya le digo, me apuntaré el teléfono,
porque cuando hagan actos del centro extremeño,
bueno, ya lo iremos contando en Tarragona Radio.
En el móvil que yo le doy a Duná, aquí me va a encontrar siempre.
Dolores, que lo disfruten con salud y que vaya muy bien,
que sean felices aquí en el piso.
Sí, sí, estamos muy contentos y le doy las gracias a los ayuntamientos de Tarragona
porque la verdad es que aquí, pues, no han hecho un favor muy grande.
Juan, muchas gracias.
Vale, muchas gracias.
Pues, Núria, deixem-me el pis aquest, el segon primer, el número 6 del carrer Smith.
És un dels pisos que comentàvem abans, doncs, que ahir es van lliurar les claus.
Són 6 pisos concretament de posició oficial aquí en aquest carrer,
a la part baixa de la ciutat.
Les famílies estaran, doncs, això, en el règim de lloguer i els futurs inquilins,
de fet, ja ho són ells, són concretament més enllà de la persona que hem parlat avui,
Dolores Mojillo, doncs, hi ha altres famílies que també estaran en aquests pisos
i que, en fi, doncs, que podran gaudir-ne a partir d'aquest divendres
quan ja es connecti la llum.
Això és tot, Núria, fins ara, adeu.