Pobles del Camp de Tarragona i les Terres de Libre.
Avui visitem Porrera, un poble d'uns 500 habitants
a la comarca del Priorat.
El municipi es situa enmig d'una vall
als peus dels contraforts del Tossal,
que forma part de les serres de Molló-Putxarbé,
des d'on domina el pas del riu Cortiella.
Un cop siguem a Porrera,
podrem passejar pels seus carrers costaruts
i fer una interessant ruta
on descobrirem 13 rellotges de sol del 1800.
Un d'aquests rellotges està considerat el més gran de Catalunya.
També podrem pernoctar en alguns dels sis allotjaments rurals
i menjar en alguns dels tres restaurants del poble.
Però una altra bona ruta
és la que ens portarà a resseguir
els 13 cellers de vi, a més de la cooperativa.
Tots ells marcats per l'empremta de la Licurella,
que dona a aquests vits de la Deo Priorat
unes característiques que els fan únics al món.
Coincidint amb la festa major de l'1 de maig,
els cellers i l'Ajuntament
organitzen un tas de carinyenes,
la varietat més autòctona d'aquestes terres.
Però el millor de Porrera
és la tranquil·litat i la serenor d'un poble
que ens acollirà amb els braços oberts.
Un poble com de Passebre, que convida a deixar els rellotges de banda
i deixar-se portar per la Ramó del Cortiella
o per l'aire del Molló, tot contemplant una posta de sol.
Doncs només ens falta fer ruta.
Com arribem a Porrera?
Mireu, hem d'anar fins a Reus
i des d'aquí seguir la Nacional 420 en direcció a Falcet.
Un cop siguem al cim del coll de la Teixeta,
trobareu una desviació fins a Porrera.
L'altre camí que us proposem a per anar-hi
és desviant-nos per les borges del camp,
seguint pel coll del Forge
i abans d'arribar a la venda d'en Puvill,
trencar a la dreta per anar fins a Porrera.
Mercè Juncosa és l'alcaldessa de Porrera.
Llocs d'interès.
Arribarà a una plaça on farà cap a un preciós riu,
menys per nosaltres, amb ponts,
amb unes cases centenàries,
amb uns carrers molt costaruts.
Jo crec que el principal que s'hauria de fer primer
és tranquil·lament visitar tot el poble,
agafar-li l'esperit que hi ha de tranquil·litat i de convivència,
que això no es troba.
Després, si tingués molta sort,
me n'aniria a buscar una que com vol,
l'esmorzaria,
i després, si encara hi ha temps,
me'n vaig riu amunt,
sigint el pas del Cortiella,
que hi tenim un camí,
i ara mateix, que els melles estan florits,
està preciós.
Això seria, bàsicament, per començar.
Després, me n'aniria a un dels tres restaurants que tenim,
és distintiu, tots són bons.
Tenim 13 cellers,
els cellers, quasi tots fan visites guiades,
t'expliquen els vins,
t'ensenyen els cellers,
això també és una cosa molt bona,
perquè una cosa és testar en vida al priorat,
l'altra que te l'expliquin,
una mica com el fan, com és,
les varietats que hi ha,
i després, bàsicament,
deixaria passar la tarda contemplant
una posta de sol del priorat, que és única.
El més destacat.
Una cosa que ens fa singulat
és la ruta que tenim
per dins del poble de rellotges de sol,
que tots són del 1800.
En tenim 13,
estan catalogats,
i a l'arriba a la plaça
trobareu una processa botiga de vins,
amb què us donaran
un tríptic
per fer el seguiment.
Aquests rellotges de sol,
bàsicament,
estan disseminats pel poble,
estan marcats,
però, dins de tot,
n'hi ha un
que el fa més únic,
que és un rellotge de sol
vertical,
que és el més gran de Catalunya.
Hi ha
una endivinada
als peus,
difícil,
si no us l'expliquen,
de trobar-la.
Els nostres serveis.
Si voleu vindre a Porrera,
disposeu de sis al·lotjaments rurals,
n'hi ha que són masos
que estan al bosc,
n'hi ha que estan dins del poble,
també tenim tres restaurants,
i una carniceria
on fan uns embotits preciosos,
i el que ja us he dit al començament,
unes coques amourades amb bou,
que són fetes amb forn de llenya,
igual que el pa,
les coses per disfrutar,
després hi ha els 13 cellers visitables,
una botiga de vi,
on qualsevol cosa que us ocorreixi,
com passar un vespre amb un pa,
també el tenim,
tenim una miqueta de tot.
El més típic de casa nostra.
Per fer una cosa,
jo diria,
diferent,
que podeu,
dins de poc,
digustar,
és el dia 1,
primer dia de festa major,
farem un tast de carinyenes,
la carinyena,
bàsicament,
és el que hi ha més antic i nostre,
el priorat,
juntament amb la granatxa,
però que bàsicament mai es fa
amb un vi sol,
o sigui,
no és una varietat
que es faci sola,
però els cellers en guany
amb una clara
competència i amable
de tots aquí,
tots són joves,
o quasi tots són joves,
han dit,
pel dia 1
farem un tast de carinyenes.
Carinyena és una varietat
que és dura,
forta,
però que a la vegada,
si està ben elaborada,
és sorprenent.
Però qual cosa,
totes les persones
que no estiguin interessades,
crec que això ho faran
el dia 1,
les d'entre 7
i 10 del vespre,
al restaurant,
al Teatret.
Jo diria que seria bo
que el que vol descobrir
un vi diferent,
diferent,
diferent del priorat,
no s'ho perdeu.
La festa,
les fires.
Nosaltres comencem
les festes així,
aviat, aviat.
Bàsicament,
pels vols dels reis,
fem un passebre vivent
on hi va tot el poble
i cada any
es destina
a la reclutació
que fan,
ja que totes les dues
ja es pot comprar
productes típics
elaborats per les senyores.
Es destina
a Càritas
o a Zimbabue
o amb alguna missió
o alguna necessitat
com a altres anys
que s'ha presentat
al marató
o qual cosa.
Tot el poble
col·labora
i podeu imaginar-vos
com un poble
com Porrera
quan és tot un passebre
és realment xulo.
Després,
ens arribem
a Sant Antoni.
Nosaltres,
Sant Antoni,
encara és una festa local,
festa local
en què tothom
disfruta moltíssim
pujant a l'ermita
i on fem
un esmorzar popular
que,
la veritat,
ens gelem
però ens ho passem bé.
tenim Sant Blai
i per Sant Blai
fem una cosa
que aniríem
un rotllo
que és bàsicament
ens ho llenem
una radona,
una coca radona
foregada
i l'encomplim
de menjar blanc.
Us he de dir
que el menjar blanc
per molt que diuen
que és de Reus
realment
és dels monjos
d'escaladell
i per tant
ens toca.
Llavors,
això és el típic.
Després,
ja passem
a la festa major,
la festa major
d'estiu
de comètes
la tenim
el primer de maig
són tres o quatre dies
de festa
en què hi ha de tot
trobades de grellers
festes amb els cellers
i per passar-s'ho bé.
Després tenim
bàsicament
tot el mes d'agost
en què es fan
festes
cada dia
però en les associacions
les munten
i la festa major
d'hivern
us ho passo
ja molt corrent
aquesta major d'hivern
que és la festa grossa
i aquesta
la tenim
el segon diumenge
de novembre
o sigui
ben entrat a l'hivern.
Bàsicament
tots els dies
i totes les festes
tot això
tenim una pàgina web
i pot de l'Ajuntament
i la podeu anar seguint.
Sobretot
les festes d'estiu
no se les perdeu
són bones.
La crida
Ja us he explicat
tot el que és porrere
bàsicament
mai queda curta
jo sempre porrere
s'ha de viure
s'ha de sentir
i s'ha de respirar.
Llavors
si voleu deixar
tot aquestes presses
cotxes
aparcaments
i tota la història
i si voleu entrar
en un món
en el que
l'aigua
els pedres
el cel
tot encara és net
i s'hi pot viure
i és molt a prop
pujeu a porrere.
Pobles del Camp de Tarragona
i les Terres de Libre
i els
hROi
els
qu planetes