El primer tema, el que ens seta el Ja Tardes Avui,
ve amb la sintonia de la unitat mòbil,
i és que no tenim els convidats a l'estudi,
sinó que ens hem desplaçat cap a un acte que hem trobat molt interessant.
Es tracta d'uns cursos per ensenyar a cuidar-se
i a cuidar també aquells cuidadors, no professionals,
a tota aquella gent que té a càrrec seu alguna persona a casa a qui cuidar.
És un curs pioner, és la primera vegada que es fa estar organitzat,
entre d'altres, per l'Obre Social de Caixa de Catalunya.
Ens en dóna més detalls perquè s'ha presentat aquesta tarda al curs
la Pep Sonyer des del carrer Ramon i Cajal,
on s'està realitzant aquest curs.
Pep, connectem amb ell. Bona tarda.
Hola, Mòria, bona tarda.
Doncs sí, som aquí al Club Sant Jordi de l'Obre Social de Caixa de Catalunya.
Hem vingut a conèixer aquest programa de cuidadors d'aquesta entitat,
també en col·laboració amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania.
En volem parlar perquè és un programa molt important
i que, a més a més, pot ajudar moltíssimes persones
que veritablement ho necessiten.
D'entrada, també podem parlar amb dos dels que han intervingut
en aquesta inauguració que s'ha fet avui aquí,
tots els cursos ja fa alguns dies que vam començar.
D'una banda tenim el director territorial
de l'Apartament d'Acció Social i Ciutadania
aquí al Camp de Tarragona, senyor Jordi Tols, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
I també s'acompanya Eugenio Rojas,
ell és cap del programa Dependència de l'Àrea d'Atenció Social
de l'Obre Social de Caixa de Catalunya.
Eugenio Rojas, bona tarda.
Bona tarda.
D'entrada parlem amb Jordi Tols.
Home, aquí al Camp de Tarragona, concretament,
són 35, crec, les persones que formen part d'aquest programa, no?
Bé, en aquest moment, concretament en aquest curs
que avui estem inaugurant i també clausurant,
perquè se'ns han tirat a sobre les dates,
són 35 les persones inscrites
i d'aquestes vull ressaltar que n'hi ha avui
que per poder assistir a aquest curs
ens han demanat el servei d'atenció domiciliària
pel temps que ells no fossin aquí.
Això és una cosa que preveu el conveni
que tenim signat precisament amb l'Obre Social de Caixa de Catalunya,
la possibilitat que aquelles persones
que vulguin assistir al curs
però que no puguin, diguem-ne, deixar sol
la persona que cuida,
puguin tenir una persona que el substitueixi.
En aquest cas, això ha afectat a vuit persones d'aquí
i els hi han proporcionat un servei d'atenció domiciliària
pel temps que dura el curs, que són 25 hores,
i també comptant un temps de desplaçaments.
Per tant, penso que és un servei bastant complet
i bastant fet a mida de l'usuari.
Són persones generalment que estan pràcticament,
diríem que a les 24 hores del dia, no?,
cuidant aquestes persones que ho necessiten.
Sí, efectivament, estem parlant de persones dependents
de graus 3 i 2-2, 3-1, 3-2,
per tant, que necessiten una atenció continuada
i que, a més a més, les persones que en tenen cura
ja porten temps fent aquesta tasca, no?
Una tasca que sovint no ha estat reconeguda,
que no ha estat remunerada
i que, precisament, allò que volem,
a l'empara de la Llei de Serveis Socials de Catalunya
i, en aquest cas, amb el suport de l'Obre Social de Caixa Catalunya,
és començar a canviar aquesta circumstància, aquest fet, no?
Són persones que se'ls ha de poder reconèixer la feina que fan,
se'ls ha de poder donar la formació
i se'ls ha de poder, també, remunerar
per les moltes hores que dediquen a cuidar, en aquest cas,
la nostra gent gran o la gent dependent en general, no?
Quin és, una mica, el perfil d'aquestes persones?
El perfil no ha canviat, és a dir,
a data avui no ha canviat,
és a dir, 85-90% dels casos són dones
que conviuen amb l'usuari del servei
o amb la persona dependent en un mateix espai
i que, generalment, en la majoria de casos,
hi tenen una vinculació familiar directa,
és a dir, una filla que cuida una mare,
una filla, doncs, que té cura de l'àvia
o una germana que té cura de l'altra germana,
però sempre en un àmbit, doncs,
de relació familiar directa,
en la majoria de casos,
potser excepcions, eh?
No són professionals, eh?
No, no, mai estem parlant de persones professionals,
estem parlant d'un predomini molt gran de dones,
ja dic, sobre la ratlla del 85-90%
i, per tant, doncs, en aquest sentit
hem de fer un doble esforç, no?
És a dir, com a cuidadors o cuidadores que són,
però també pel fet que són dones, no?
I no oblidem que avui som el dia 25 de novembre,
i, doncs, tot allò que sigui
actuar en favor de la igualtat entre homes i dones
i equiparar drets, doncs, ens hi trobareu.
Aquests cuidadors, aquestes persones,
han estat convocades directament per la Generalitat,
és a dir, que no s'han ofert ells a fer aquest programa, no?
Són convocats?
No, a veure, aquí hi ha hagut una...
En aquesta primera fase pilot,
el que hi ha hagut és una tria
d'aquelles persones que són cuidadores
i que fa més temps que estan prestant aquest servei,
perquè no oblidem que això és un servei, eh?
Això és un servei que s'està fent a la societat
i s'està tenint directament al domicili
des de la proximitat a unes persones que són dependents.
Doncs bé, aquestes persones que fa més anys
que estan prestant aquest servei
i que no havien rebut cap mena de formació,
s'ha fet una primera selecció,
una primera invitació a que participin en aquesta formació
i a mesura que ens han anat responent
i que han anat omplint els cursos,
doncs, han anat organitzant-los.
Insisteixo que això és una prova pilot,
per tant, no s'adreçava al conjunt
dels 50.000 cuidadors que hi ha a Catalunya
o els 3.600 i escaig que hi ha al Camp de Tarragona,
sinó aquells que, doncs, en un moment determinat
podien optar en aquest curs
i que la voluntat del Departament
i també penso que de l'Obra Social de Caixa de Catalunya
és de caminar cap a generalitzar aquest servei
perquè a la llarga tots els cuidadors
que tinguem al país
tinguin aquests coneixements
i aquestes nocions bàsiques.
Perquè hi ha una cosa que és molt clara,
si no cuidem els que cuiden
qui cuidarà els usuaris
que estan en aquests moments a casa
tenint en compte que els cuidadors
pateixen un desgast emocional
però també físic, a vegades també psicològic
a vegades també laboral
i aquest preu no ens podem permetre pagar-lo
així com així.
Hem de donar-los eines,
els hem de donar instruments
per tal que puguin reconduir la situació,
la puguin gestionar
i en puguin sortir exitosos
d'aquesta tasca que fan de tenir cura
de les persones dependents.
Per tant, la voluntat és ampliar-ho en un futur, no?
Si la prova pilot va bé, és ampliar-lo.
Sí, sí, sí, efectivament.
Això és un servei que ara comença
però que la voluntat de les dues parts
és d'ofertar-lo a la totalitat de cuidadors
que hi hagi en aquest moment a Catalunya.
Perquè us feu una idea,
la prova pilot aquesta
de la qual parlava el senyor director provincial,
el que s'ha fet és acotar en aquest cas
les persones que el seu dependent és persona gran.
És a dir, la tipificació seria persones grans.
Perquè d'alguna manera
per algun grup de concret havíem de començar.
A poc a poc anirem ampliant
i en anys veniders,
ja a partir de l'any que ve
començarem també amb malalties sensorials,
malaltia psíquica, malaltia física,
però en aquest cas hem acotat
un col·lectiu concret
que era persona amb dependència
de major d'edat,
perdó, persona gran.
I com és el dia a dia d'aquests cuidadors?
O dit una altra manera,
què estan explicant ara aquí dintre
en aquest curset
perquè tinguin en compte
el seu dia a dia?
El que estem fent
té una doble vessant.
Els cursos van adreçats
a dos aspectes concrets.
Un, donar-los a eines.
És a dir,
com bé ha dit abans el senyor Tous,
aquesta gent té una dependència
respecte al seu dependent.
He estat 24 hores al dia amb ell
i això provoca que al final
hi hagi un desgast
tant físic com psíquic.
El que es dona és dos vies.
Per una banda,
que tinguin eines suficients
com per millorar el seu dia a dia
a nivell de situacions posturals,
com atendre,
com cuidar,
com et pots enfocar
a situacions d'emergència
que en un moment
et puguin sortir, etcètera.
Però per altra banda,
un aspecte molt important
d'aquests cursos és
senyors cuidadors
s'han de cuidar
i per tant han d'aprendre
a prendre les seves hores,
tenir els seus descansos,
aprofitar per sortir,
no perdre les seves relacions.
És a dir,
millorar la seva qualitat de vida
perquè en definitiva
serà això el que
a la llarga
evitarà situacions
de problemàtica personal
en les persones
que avui ens fan
aquesta gran tasca
de cuidar els nostres malalts.
Tenen la impressió
que sovint a aquestes persones
els costa
precisament aquest pas,
és a dir,
cuidar-se a si mateixos
i, bé,
per cuidar els altres,
precisament, no?
Òbviament,
al final es produeix
aquesta situació de dependència
i acaben oblidant-se de si mateix.
Però això va en contraprocessió
del que t'estàs trobant
en aquests cursos
és que quan els dones
la petita guspira
s'obren.
És a dir,
l'èxit d'aquests cursos
és que venen predisposats
a explicar-te la seva situació,
a d'alguna manera
transmetre'ls
quines són les seves evidències,
a compartir-les
i per això és molt important
el que serà
el pas següent
en aquests cursos
que seran aquests grups
d'ajuda mútua
perquè,
d'una forma més espaiada,
el que es pretén
és que es tornin a reunir,
que de la mà
d'un psicòleg,
d'un especialista,
els vagi,
d'alguna manera,
fent sortir
tota aquesta possible
càrrega emocional
que el seu dia a dia
va acumulant
i la facin sortir,
senzillament,
l'exterioritzin
perquè aquesta ja serà
una forma
de livianitzar
aquest problema.
Pel que fa a les eines
que deia abans,
tenen dret a, per exemple,
un teléfono d'emergències,
no?
La plataforma de serveis
que en el seu dia
Obra Social,
Caixa Catalunya
i Generalitat
van signar
no és només
els cursos de formació,
que potser
és l'element més vistós
o que potser
està donant més ressò.
Darrere d'aquesta plataforma,
perdó,
darrere d'aquests cursos
hi ha tot el servei
d'ajuda mútua,
hi ha tots els grups
d'ajuda mútua,
perdó,
tot el servei
d'ajuda domiciliària
i també un teléfono d'emergències,
un 900-365-100,
el qual els cuidadors
en qualsevol moment
poden trucar-hi,
poden demanar
un ajut,
una consulta,
és important tenir en present
que aquestes persones
que viuen constantment
amb un malalt a casa,
a les 3 del dematí
poden tenir una urgència,
no tenen ningú
a què recórrer,
doncs aquest telèfon,
el 900-365-100,
està full time,
les 24 hores,
dedicació complet de parells.
Ara el curs es fa a Tarragona,
però també es farà
a altres ciutats
i pobles
d'aquí del camp de Tarragona.
Efectivament,
aquest curs
s'està fent també a Reus,
està previst de fer a Valls,
a Montblanc
i també al Vendrell.
És a dir,
que en aquesta primera onada,
aquesta primera onada
s'ha anat a triar,
doncs,
les ciutats,
diguem-ne,
algunes de les ciutats
més representatives
del camp de Tarragona.
Lògicament,
en posterioritat,
la voluntat
és d'arribar
a tots
i cadascun dels cuidadors,
almenys
a fer-los la proposta.
Una altra cosa
és que ells,
doncs,
els pugui interessar,
ho puguin fer o no,
però la voluntat
és d'arribar
a tots els racons
del país
per ofertar
aquest servei
que entenem
que és bàsic
per poder garantir
l'equip de cuidadors,
si m'ho permet dir,
així,
que tenim repartits
a tot el país,
a les cases,
tenint a 50.000 usuaris.
Jordi,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Eugeni Rojas,
gràcies també.
Moltes gràcies a vosaltres.
I també volem parlar
amb una de les cuidadores
que estan aquí,
doncs,
en aquest programa,
en aquest curs,
ella és la Guadalupe,
Tarragonina,
Guadalupe,
què tal,
bona tarda.
Hola, bona tarda.
Interessant de moment
com ha anat per allà dins?
Sí,
molt interessant.
Jo he après coses
que no en sabia,
no?,
perquè,
per exemple,
la cuidadora de Sona
mai no s'havia dit
que nosaltres tenim
un mes de descàrrega
de 30 dies
per,
diguéssim,
quan tenim cuidant la mare
tot un any
per poder portar-la a un lloc
i nosaltres tenir un esbarjo,
no?,
30 dies.
Vull dir que això
m'ha donat
una cosa
que no en sabia.
I,
a més,
la convivència
de veure que jo,
la cosa meva
no és tan greu
com altres companys,
perquè a la meva mare
només li falta
una cama.
Bé,
és bastant,
té 90 anys,
però veig
que la meva mare
és molt animada
i xerra
i me dona companya,
inclús a la meva germana,
mentre que a aquestes senyores
la mare
ningú li parla,
la tenen tot el dia llitada,
li han de fer tot
i vull dir que
jo encara
doncs
dono gràcies
que ma mare
està conscientment
bé.
Us expliquen també,
doncs,
per exemple,
com moure la mà
per tenir cura.
No,
això,
doncs clar,
hem de tenir cura d'ella
des de rentar-la
cada dia,
dutxar-la,
perquè,
clar,
ella és totalment
dependent,
no?,
perquè imagina't
amb 90 anys
que li falti una cama.
insulina dependent,
perquè també n'és diabètica.
Gran,
no té força,
doncs la tens
que agafar del llit,
sentar-la a la cadira,
després de la cadira
al sofà,
home,
tinc el meu home
que m'ajuda una mica,
però,
de totes maneres,
doncs clar,
te trenca una mica
el que és la teva vida,
la rutina,
però jo estic molt contenta
de poder-li fer a ma mare,
mai no la portaria
a un lloc.
Mentre nosaltres puguem,
ma mare,
doncs estarà a casa meva,
a casa,
són quatre cuidadors,
cuido jo,
tres germans
que són més grans,
igual m'un germà
que m'han dos germanes,
i passen quatre mesos
cada un,
i estem contents,
l'únic que clar.
Et consideres
una persona forta?
Jo sí,
jo sí,
jo penso que jo ara
estic prejubilada,
soc prejubilada
del Tadis,
i lluit,
i treballar de nit,
i cuidar la meva mare
tot el dia,
i portar la meva a casa.
Vull dir que,
jo soc una dona
que tinc molta empenta,
no?,
i m'agrada,
no sé,
m'agrada les coses,
jo cada dia
vaig a caminar,
jo la meva vida,
encara que estigui la mare,
jo la deixo llitada
i me'n vaig a caminar una hora,
vull dir que,
jo vaig compaginant
tot com puc.
Tu et cuides,
diguéssim,
a tu mateixa et cuides,
no estàs d'un reglet,
de tant en tant.
Sí, sí,
també m'agradaria dir
que m'agradaria
que l'administració
pensés també una mica més
en, per exemple,
en nosaltres,
no?,
perquè, per exemple,
en aquest curs que fem ara,
nosaltres es deixen
una cuidadora
a les tres hores que venim,
no?,
bé,
una cuidadora,
una treballadora,
a les tres hores
que nosaltres estem fent
el curs aquest,
però jo també voldria,
dir que m'agradaria molt
que jo ara,
quan s'acabi aquest curset,
que el dia de demà,
que jo tinc d'anar
a fer una visita al metge,
una radiografia,
pogués tindre aquestes tres hores
també perquè algú me vingués,
que després l'administració,
no,
no t'adona,
per exemple,
jo trobo que això
podria ser
que t'ajudés una mica
en aquests casos,
dos o tres vegades al mes,
que diguéssí que vingués una persona
mentre tu
o tens que anar
en un enterrament,
o tens que anar...
imprevist qualsevol
i trobes que no pots anar-hi.
No, no puc anar
en un acte
perquè no tinc la persona
o tens que anar
cada moment
cridant a algú
que te vingui a fer el favor.
Amb aquestes coses
ja li vaig parlar
a la psicòloga
que no estaria malament
que se poguessin
ajudar així,
tant perquè en altres
van dir que
li estalvien molt
perquè si la porten
a una residència
val 1.700 euros
mentre que en altres
amb 400
i alguna cosa
que li donen a la mare
a la part nostra
de cuidador,
imagina tu
tot el que s'estalvien
unes hores
al mes
que poguessin
dir per anar a la pèl
o per qualsevol cosa.
Trobo que
també tindrien
que mirar una mica això.
Creus que pot ser
un telèfon d'emergència
també que hi ha?
Un telèfon d'emergència
és que si mai passa
alguna cosa a la nit
el pots trucar
i tens un contacte directe.
Sí, sí.
Amb això sí
perquè no sé
ja te posen
allò d'emergetges
de la Creu Rotja
que s'hi van donar
i trobo que sí
que això sí
però trobo que
s'hi tindria
que implicar
una mica més
en l'administració
en aquests casos
de no pensar
que bueno
com que ja li donem
això
ja està.
Explica'ns una cosa
perquè ho entenguin
qui no s'hi ha trobat
mai en aquesta situació
perquè a vegades
donen la impressió
que vosaltres
les persones que sou cuidadors
cuidadors de l'entorn familiar
que feu un gran esforç
per aquella altra persona
vull dir que s'hi bloqueu totalment
que a vegades
se va inclús
una mica en detriment
la vostra satisfacció
la vostra vida
que és com una renúncia
en certa manera
hi haurà persones que més
i persones que menys
home tu ho fas
perquè és la teva mare
i perquè òbviament
només faltaria
però suposo que és complicat
buscar, trobar l'equilibri
entre una cosa i l'altra
tu dis que aconsegueixes
que a mi has de fer coses
però hi haurà persones
que no poden
vull dir que no tenen més temps
clar
jo ja t'ho dic
ara no treballo
però jo quan treballava
tenia que portar
treball, casa
i la mare
i bueno
trobo que hi ha gent
depèn de com sigui
la persona
també
se trobarà un munt
de dir, aquest món
és
ja per mi
està
de pensar que tens
que 24 hores
dedicar a aquella persona
a cuidar
consumeixes
però també penses
no sé
que li dones molta alegria
i jo ma mare
també m'adona a mi
perquè com que
jo parlo per la meva part
que ma mare té el cap
doncs molt bé
i nosaltres
podem xerrar
i pot estar una conversa
la mar de bé
i mirem la tele
i riu
i cantem
i a la nit
abans d'anar a dormir
sempre fem
allò de riure
la risoterapia
perquè se'm va aigir
d'una manera
tranquil·la
i vull dir
que a mi no
i a part d'això
jo sé que
4 mesos
tinc que fer un paron
a la meva vida
no?
aturo la meva vida
però jo
les meves amistats
venen a casa
per exemple
jo
dos dissabtes
venen a casa
al cap de 3 o 4 setmanes
tornen a venir
fem la xerrada
sopen
prenem una copa
vull dir
jo no vaig però venen
que això també
és molt important
vull dir
que no
no me talla
totalment la vida
però
hi ha persones
perquè
per elles
és un
un esforç
molt gran
i ho fan
perquè
diguéssim
com una obligació
no perquè volen
que si recomanaries
de tota la teva experiència
que pensen que
que ta mare
arriba un moment
que ja no
ja no viurà
i tot el que puguis fer
per ella
doncs és un bé
que li fas amb ella
i te fas tu
perquè jo penso
que jo el que li estic fent
a ma mare
és el que ella
m'ha pogut fer
des que era petita
i és una cosa
que jo li estic fent
amb ella ara
jo estic molt contenta
jo
només li demano
adeu
que me la tingui
estar sent
si pot
per amb el mateix
coneixement
i per mi
no és cap problema
jo estic molt animada
esperem que sigui així
i que continuis
igual animada
moltes gràcies
per explicar la teva experiència
i una
en fi
una forta abraçada
per part dels oients
de Tarragona Radio
gràcies
molt bé
moltes gràcies
doncs Núria
és un dels testimonis
una de les cuidadores
que són aquí
en aquest programa
de l'Oper Social
de Caixa Catalunya
però també
com hem explicat abans
també en correspondència
amb aquest conveni signat
amb el Departament d'Acció Social
i Ciutadania
el curset continua
a dins
ara en aquests moments
hi ha 35 cuidadors
cuidadores
que estan
bàsicament cuidadores
també ho ha dit abans
el responsable
del director territorial
del departament
bàsicament cuidadores
35 persones
en definitiva
que participen
aquí en el conjunt
del Camp de Tarragona
en aquesta experiència pilot
i que com deia
en Jordi Tos
doncs home
si funciona
si va bé
doncs l'objectiu
és arribar
al gruix de 3.000 persones
que hi podria haver
en aquesta situació
aquí al Camp de Tarragona
una situació
doncs que
com ha explicat
aquest testimoni
com ha explicat ella
doncs bé
no sempre
no sempre és fàcil
doncs trobar-te en el dia a dia
malgrat doncs que
intenten
com deia la Guadalupe
trobar els seus racons de vida
no?
és a dir trobar
les seves voles d'oxigen
per també tirar endavant
i no consumir-se
en aquest procés
de cuidar
alguna cosa
que com deia
també d'altra banda
no fan de grat
però clar
tot té un desgast
i tot té una erosió
i convé també
trobar doncs
aquests espais
per un mateix
aquí
el Club Sant Jordi
de l'Obra Social
de Caixa Catalunya
continua el curs
i continuarà
al llarg d'aquests propers dies
avui us hem volgut explicar
perquè em creu
que era una iniciativa
doncs molt interessant
fins ara Núria
adeu