Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Abans et parlàvem de Torreforta, del MES Festival Sound i ara et parlem del Palfest que durant aquest cap de setmana ocuparà també el nostre temps.
Vam començar dijous, han continuat avui divendres, demà i diumenge.
Però parlem només, tenim l'oportunitat de parlar amb un dels grups que actuaran aquest dissabte.
Són la gent dels Lofos Lesbian i tenim via telefònica els seus cantants.
El Santi, bona tarda, Santi, benvingut.
Hola, bona tarda.
Com esteu?
Bé, una mica així de vacances, però...
Combinant, combinant amb la música.
Veient l'agenda que teniu properament, no m'estranya que estiguis descansant, eh?
Sí, perquè, bueno, això és només el que s'ha publicat, diguem, dels concerts, però també hi ha dies que tenen que fan estudiar de vessions per fer coses que tenen que sortir l'any cadera, etc.
Amb la qual cosa, doncs, últimament, darrerament és una ocupació a full time, i més a l'estiu, no?
Vull dir, que és la nostra temporada alta, diguem-ne.
Però jo pensava que només dedicava allò que dius, mira, a l'estiu ho dediquem exclusivament a el que són els concerts, que té un idó també la feina,
i allò de gravar, que és una miqueta més així com un òton i potser més tranquil de cara a l'hivern.
No, vosaltres ho feu a tot i plen, no?
Bé, és clar, tampoc pots elegir a vegades, no?
Perquè truquen, doncs, diguem, per fer un disc homenatge a algun grup, i el disc surt a setembre, o sigui, clar, vull dir, dintre del que podem controlar nosaltres sí,
després hi ha factors com, a dir, una televisió demana i fer una cosa...
Una ràdio es truqui, una ràdio es truqui, perquè tingui un festival i que podeu comentar la cosa...
Sí, hi ha un factor d'error dins de les vacances, doncs, per anar davant, no?
Deus ser una miqueta dur, eh? A veure, jo alguna vegada que m'he posat a la vostra pell, allò que dius,
Déu-n'hi-do, millor estar a casa tranquil·lament, i ara una trucada i una altra trucada,
perquè si és una, dius, rai, però quan comencen totes les emissores i televisions i se es posen més o menys d'acord,
gràcies a les discogràfiques i això que jo crec que també fan una miqueta d'orientació i de guia,
perquè si no, jo crec que molts grups estarien perduts, no?
Sí, a mi potser el que més em fot últimament és que comencen a trucar, doncs, i ho entenc perfectament,
però sempre et diuen, mira, volem que facis un acústic però especial, vull que facis les teves tampons només amb maracas.
Què dius?
Sí, jo, per exemple, cada cop, doncs, per fer un contingut, doncs, una miqueta més diferent, no?,
doncs, que la gent cada cop és més retorçada, no?, o fent la vertical, o el concert, amb la fang al cap, no?
Llavors, doncs, no tens que preparar un disc i un directe, solament, sinó que tens que preparar, doncs, 50 formats, no?,
perquè és increïble, últimament, doncs, la gent va boja, sobretot amb els directes,
que és a on, doncs, s'està movent més la història, doncs, de fer alguna cosa especial,
i és una paraula especial, jo, quan sé una paraula especial, jo m'espanto.
Ja t'ha tremola, és una tremola, és que ara, jo crec que busquen tant, que sigui tan singular tot el que es faci,
que jo crec que quan fas una entrevista, fins i tot, després de sentir l'entrevista, dius,
han parlat del grup, perquè volen fer tan xupiguai, tan especial...
Bueno, parlo amb els teus plats preferits, saps?
Sí, sí.
Gastronomia, avui parlem amb tu de gastronomia, hòstia, que no som...
Sí, sí.
Clar.
I, a més a més, jo dius, a part d'això, com deies tu abans,
fes-m'ho, m'espons, mentre fas el pi a l'aire, sense tocar de mans a terra, no?
Aquí, jo dius, el no va més.
Sí, sí, sí, últimament ja et dic que sempre funciona així,
quan ja estic bastant curat d'espans.
D'acord, d'acord. Home, jo soc bastant tradicional en aquest aspecte.
A mi m'agrada, si me parles del Love of Lesbian,
anem a parlar del concert d'aquest dissabte.
Com ho teniu previst ja?
Teniu ja tancat el que fareu?
També deixeu una miqueta la improvisació per la gent que hi vagi,
sobretot, potser, que us demanin o no?
Com funciona el vostre concert?
Bé, home, això del que demanin, doncs, a vegades, també...
Doncs, deixes la porta oberta que et diguin, també,
que facis una cançó fent-la vertical, eh?
No, no, no, arriba a matar.
Saps?
O sigui, bé, bueno, nosaltres tenim un repertori
que, quan tenim que fer un festival,
doncs, passem bastant canutes amb el tema
que sempre hi ha dos o tres o quatre cançons
que la gent troba a faltar, no?
I cada una té una cançó diferent, no?
Això és el que, potser, dels festivals,
doncs, és el que anem en festiu,
que no podem fer un repertori complet,
i llavors acaba el vol i diu,
el concert fa de puta mala, però ha faltat l'anime mental,
o ha faltat les últimes infinites i tal, no?
Però, clar, tenim tres discos en castellà al mercat
i ens agrada, doncs, tocar cançons de cada disc
i sempre hem de sacrificar en un format reduït
com un festival de temps,
doncs, hem de sacrificar temes, no?
Però, a part d'això, doncs, bueno,
segur que l'aliarem al final del bólus,
com sempre.
Home, també seu de presentació
que teniu al darrer treball isogràfic, el 1999,
clar, és allò que dius, mira,
fem una miqueta especial
perquè estem ensenyant el nou disc
sense deixar els altres, no?
Deixar els altres de banda, com molt bé deies.
Però segurament que són...
Clar, perquè són temes que la gent encara vol sentir
i a nosaltres encara ens agrada tocar-los, no?
Són les banderes, no?
Una mica del grup.
Sí, de fet, o sigui,
tu treus un disc, però amb les plataformes...
O sigui, si no ets un grup que sona
dels 40 principals, per exemple,
doncs, a vegades arriben les cançons del nou disc
amb vuit mesos de retard, no?
Sí, sí, sí.
Tens que, al final, la gent els escolta i tal,
perquè molt va parlar el boca a boca, no?
A vegades el boca a boca, doncs, és instantàni
o a vegades, doncs, comences a descobrir temes,
saps?
Sí.
És a dir, és una mica...
Tens que sempre respectar, doncs,
el que has fet en un passat,
perquè potser hi ha gent que no t'ha vist
i encara n'ha escoltat aquests temes.
Després et trobaràs segurament
que aquella persona que sap de pei a pat
tots els àlbums,
que normalment la teniu a la primera fila,
anava a dir,
i que està allà, que sembla que...
I després te trobes altra gent
que potser no estan indiferents,
tot al contrari,
el que passa és que la seva manera
d'absorbir la vostra música
és més ben relaxada, no?
Que està com a tercera, quarta o cinquena fila, no?
Sí, i a mesura que...
Hi ha una mica de tot.
És veritat que a mesura que vas anant més cap al fons,
doncs, pots trobar més indiferència, no?
Això està claríssim.
Jo a vegades, doncs...
No és que sigui de Tlemoriat,
però una vegada, doncs,
si hi ha hagut lapsos
i miro primeres files
i em recorden la gent, no?
Això està bé.
Això, el club de fans d'allà,
a primera fila...
Sí, sí, llegeixo molts llaves
i dic, ara vinc d'aquella frase,
és veritat, sap tu?
Sí, que crec moltes coses en el públic.
Sí, et sembla,
perquè no ens queda gaire temps, Santi,
podem repassar una miqueta tota l'agenda?
Bé, tot així per sobre,
almenys que ens toqui més o menys a prop,
perquè us n'aneu cap a Àvila,
us n'aneu cap a Montevédra,
després torneu cap a Barcelona,
Girona,
Sant Boll del Llobregat,
torneu a marxar cap a Burgos...
De n'hi torneu, no?
Anem sortint i anem tornant cap a Catalunya.
Que ja està bé, això, no?
Sí, bueno,
de fet, és l'únic problema que em té que fer,
o sigui, que té un grup en castellà,
doncs és que no dorms de casa,
la majoria de cops.
Jo em vejo per aquestes d'Ishima,
o els Pets,
o gent que tenen que tocar molt lluny,
a casa seva collons,
per anar a quedar-se a dormir,
i nosaltres, doncs, bueno,
doncs, mira,
ja ens hem acostumat a fer molts quilòmetres
i realment tenim un coixí especial cadascú de nosaltres,
que és el nostre petit,
no, diguem.
Sí.
Però, Santi,
quantes cançons s'hauran sortit a la furgona?
En canvi, una.
Què dius?
Fitxatges del Barça i coses...
Què dius?
Sí, sí,
són dos tipotènes del Barça.
No he tingut ninguna inspiració,
allò que dius,
ostres,
doncs, mira,
per explicar amb una de les cançons
aquest recorregut
que va ser gairebé una epopeya,
no ho vol fer.
Mira, el que surt ara dins de la furgoneta
són performance,
o sigui,
potser la frase maleïda,
nosaltres,
és quan algú diu
podríem fer això,
a la Sarasi,
i després hi ha un altre,
que si tu vols que la gent ho faci,
jo ho tinc molt fàcil,
dic,
no hi ha collons a fer això.
Què dius?
Llavors,
llavors,
automàticament tothom es revela
i diu,
com que no hi ha collons,
no ho tindes tu,
jo ho faig.
i llavors els porto a un bui.
I és,
doncs,
acabar fent el pallasso,
una manera.
I sempre,
allà la liem,
no?
Sí.
Vé el concert,
estem a la furgoneta,
i dient,
doncs,
mira,
avui ens podrem,
saps,
ens tiem al públic,
amb pilotes,
doncs,
doncs,
doncs,
endavant,
endavant,
si dius,
no hi ha collons,
tot està fet.
Tu fas una miqueta com l'educació pels nens,
no?
Sempre els nens fan el contrari del que volen els pares,
o sigui,
tu ja ho tens agafat per aquí,
no?
A la gent del grup.
Sí,
exacte,
vull dir,
si tu agafes i vius amb un nen,
no hi hagi d'aquest llibre,
no entris a internet i no miris aquestes pàgines,
pum,
de cap.
Exacte,
però, bueno,
ho pots dir,
que positivament,
no hi hagi d'aquest llibre,
que tant molts que no hi hagi.
Exacte,
exacte.
O no escoltis aquesta música,
que veuràs que no t'agradarà gent,
pum,
te la matxacaràs fins que te la sàpiguis de memòria.
Exacte,
tot es coneix la psicologia,
i com que els músics són com crius,
són una mena.
Que bo,
que bo.
Doncs Santi,
gràcies per atendre'ns,
encara que hagi estat així,
i és una visita de metge gairebé.
Gràcies,
que vagi tot molt bé,
que tingueu un bon estiu,
que us acompanyi al bon temps,
perquè ja sabem que últimament,
amb alguns festivals,
sembla que els núvols estiguin esperant-se,
especialment per quan vinguin.
Esperem que tot estigui plàcid i tranquil,
i que a veure si ens trobem un altre dia,
i sigui no a l'Hospitalet d'Infants,
sinó que sigui a Tarragona Ciutat,
que estireu més a propet nostre.
Molt bé, perfecte.
Gràcies.
Adéu-s'hi, bona tarda.
Gràcies.
Gràcies.