Hola, Maria, què tal? Bona tarda.
Bé, esteu aquí a l'exterior de la Capuna.
Que el Pep Blai es caracteritza, jo diria, ara ens ho confirmarà ell,
per una banda per la seva faceta musical, però per l'altra, a veure, obertament,
també pel seu gust, pel sexe, diguem-ho així.
Doncs li pregunten això, això és una pregunta o una afirmació, què és?
Una pregunta o afirmació?
Home, pregunta, pregunta, sí.
Vos partitrejant un vell, eh, Pep Blai? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, bé, bé, he fet un llibre per pujar una mica la temperatura, jo dic, de l'ànima.
Eh? Vull dir, tu interpreta-ho com vulguis.
A veure, no és un llibre de literatura eròtica, aviso.
He fet un llibre que es diu Eròtica, amics, que té sexe i té música,
però és més aviat de sentiments, d'emocions, de relacions de parelles,
i hi ha el sexe com una mica la unió i el leifmotiv de totes les relacions,
però més que escenes eròtiques es parla sobre sexe i el paper que té el sexe en la parella, eh?
Aquest és un dels llibres que presentes, Pep, però...
I, de fet, no ens xoca i hi ha...
En fi, això que ens expliques no se'ns fa estrany coneixent-te.
Què vols dir, m'això? Explica, explica.
Que l'altre sí, que l'altre sí, que l'altre és Gotolàndia
i és la primera incursió que fas en literatura juvenil.
Sí, o sigui, si d'una banda, Eròtic Amics és un recull de relats,
és una mica la meva manera d'escriure més així tipus narrativa nord-americana,
allò el llenguatge directe, més així.
En canvi, Gotolàndia és, per primera vegada em vaig dedicar a escriure el meu nebot.
És a dir, jo tenia un nebot de 13 anys, dic que tenia perquè n'hi ha en T16,
i no hi havia manera que llegís cap llibre.
No hi havia manera.
És d'aquests que estan enganxats a tots els videojocs,
a les màquines, a les cònsules, a les càmeres fotogràfics,
als telèfons mòbils,
i aleshores jo li vaig escriure un llibre que a ell li pogués agradar.
I finalment me n'he sortit i m'ha costat molt.
Però, bueno, és una novel·la fantàstica,
pensada perquè li pugui agradar a gent a partir de 10 anys, diguéssim.
A Gotolàndia hi ha una mena d'oncle, no?
Una mena d'oncle que és el que una mica es perdó amb aquest infant, no? A la lectura?
Sempre tinc un punt autobiogràfic.
Llavors, és un noi amb el seu oncle, que podríem ser el meu nebot i jo.
El nen està, bueno, el noi adolescent està enganxat als videojocs,
i l'oncle està enganxat als llibres.
I és antitecnologies.
Aleshores, quan es troben junts,
primer no es poden suportar,
però de mica en mica van trobant el seu punt perquè els dos extrems s'ha toquen, no?
I aleshores s'acaben fent amics.
Què passa? Que un dia, per una discussió i per art de màgia,
entra dins del videojoc el noi.
Però aquest videojoc està ple de mites i de llegendes.
I aleshores no sap res de mites i de llegendes.
I a dins del videojoc no té cap cònsula per fer anar.
En canvi, a l'oncle el pot ajudar des de fora,
però per ajudar-lo des de fora, perquè sap molt bé coses de mites i llegendes,
necessita saber fer anar a la cònsula.
És a dir, que l'un es necessita a l'altre.
A l'oncle s'ha d'apropar a la tecnologia i al nebot s'ha d'apropar al món de la literatura.
Molt bé.
Per quina edat estaria recomanat aquest llibre?
O a partir de quina edat?
A partir... Jo crec que... A veure, l'editorial posa a partir de 10 anys.
Jo crec que és idoni, per exemple, als 13, 14, 15, 16,
i a tots els fanàtics de la literatura fantàstica.
Perquè he creat tot un univers de mites i llegendes
basat en mites i llegendes catalans que estaven a punt de perdre's,
que vaig fer amb un treball de la facultat a Tarragona.
I aleshores també n'hi ha de Tarragona, per exemple, no?
O per exemple el xaval una vegada per passar una pantalla de fer una mena de castell, no?
O passar un correfoc i coses d'aquestes, no?
Aleshores tot ho he pervertit, ho he fet així molt modern, molt timbart,
tot molt sàdic, i el noi ha de passar totes les pantalles.
I a l'univers es diu Gotolàndia.
Gotolàndia vol dir Catalunya.
És a dir, un monjo al segle XVI crea que Catalunya venia de Gotolàndia,
terra de gots i de lans.
I resulta que de Gotolàndia, Catalunya, Catalunya, Catalunya.
Clar, aquell monjo no se'l va creure ningú,
però jo estic content de creure que no visca Catalunya sinó a Gotolàndia.
El protagonista l'esbateixat amb el nom del Piles, no?
El Piles perquè li agrada tot el que faig en piles o en bateria.
Bueno, i l'oncle, perdoneu, l'oncle es diu Frick.
Bueno, perquè s'assembla una mica al Peblai, potser.
Amb un punt hippie, eh?
És el Peblai en versió hippie, eh?
Diguéssim, perquè li agraden...
És un oncle que li agrada molt la poesia,
que viu en un poble deshabitat, que és el Barca, el Priorat.
No fa res més que llegir, cuidar les seves plantes
i les roques, que creu que tenen un valor energètic,
perquè creu que el Monsant és un punt telúric del món.
I ho és, eh?
O no?
I ho és, i ho és, i ho és.
I ho puc constatar, jo que tinc casa al Barca amb la família,
i és un lloc meravellós, però amb unes energies superfortes que passen allí.
A la Mossara, per exemple, a l'Ondonat,
s'hi feien coses estranyes, no?, també, llis i ritualss i...
Exacte, vull dir, diuen que hi ha forats del temps, no?
Doncs per això no és estrany que en aquella zona
el noi, el protagonista, l'Albert Piles,
entri a dins d'un videojoc
i encabat la feinada que té per poder tornar, no?
Hi ha alguna acció del Grotolàndia que passi a Tarragona,
a ciutat, aquí, aquí en Saumar, a nosaltres,
o hi ha romans, per exemple?
Bé, sí, hi ha algun romà.
Dins dels personatges de llegenda he barrejat moltes coses, no?
I sobretot el tema, això dels enxanetes,
dels castellers i dels correfocs,
sobretot és el més tarragoni que hi ha.
Núria, les quatre cares del sexe, quina diries que són?
Les quatre cares del sexe?
Pensa-ho, eh?
Ostres!
Quatre?
No ho sé, donem alguna pista.
No, jo hi he pensat abans i tampoc no...
Quatre cares del sexe?
No ho sé, no ho sé, no ho sé.
No, no, no, no.
Pep, quatre cares del sexe, no?
Home, el sexe es pot veure, per mi,
des de molts punts de vista,
però per mi, després de tres anys
d'aventures i de relacions
i de plantejar-me com a separat
a veure què nassos importa el sexe dins de la parella,
he trobat que hi ha un sexe que és fisiològic,
que l'arrebato,
a qui te pillo, a qui te mato
i que no el pots evitar.
Que encara pots estar casat, enamorat, el que vulguis,
però de cop i volta hi ha un cos que et supera
i que dius
és que això no puc més.
Igual t'hi quedes a pensar-ho
o igual ho fas,
però hi és.
Llavors hi ha un altre sexe
que és el romàntic,
la mitja taronja,
bades,
beveges,
quedes mirant,
això és fantàstic,
estic enamorat
i el sexe és la culminació màgica.
Després hi ha una altra història
que parlo del sexe
com un antídot contra la soledat,
que és el de la majoria de gent que conec.
És a dir,
hi ha molts que es pensen que volen sexe
o que s'enamoren,
però en realitat
el que no volen és estar sols.
O sigui,
la gran malaltia del segle XXI
és la soledat
i la gent el que li fa cosa
és tornar al llit
i trobar-se sol,
que no hi ha ningú acompanyant-te,
sobretot els que estan separats,
que avui en dia són moltíssims.
I després han acabat
hi ha un altre
que és el sexe pura diversió,
fantasia i festa.
I llavors,
cadascuna de les històries
he procurat que tracti el sexe
des d'aquest punt de vista
posant-hi banda sonora
i posant-hi música.
És a dir,
sexe i música, eh?
Aquestes són les quatre cares,
ja n'hauria del sexe?
Pep,
que ens explicaries massa coses
si ens diguessis
a quina cançó vincules,
quin tema musical
vincules amb cada una de les cares?
O seria d'imó?
A quina cançó vinculo?
Sí.
O cançó o tipus de música?
No, mira,
per exemple,
per entendre's,
la primera història
que són dos personatges
que cada vegada que es veuen
hi ha una química sexual
que diuen
és que ara mateix ho faríem
encara que no tinguem res a veure
i encara que no ens interessem
però que sexualment
llavors són dos aficionats
a festivals del rock.
Aleshores,
van seguint
des del festival
el Sónar
o el Vinyar Rock
o el Sanglar Rock
van seguint
tots els festivals de rock del país
i cada vegada que es troben
doncs cauen.
Aquí posaria,
per exemple,
Radiohead,
una cançó que es diu
Paranoït Android
que és una cançó
que posa,
posa,
posa molt calent
si la sents
diverses vegades.
Després...
Ho aprovaré.
No, no, no,
vull dir...
No me l'havia escoltat mai així.
És una cançó preciosa
de l'Hockey Computer
i en un moment donat
i en un moment donat
enmig d'un festival
faries un festival.
Però bé,
l'altre és
en plan romàntic
la parella romàntica
resulta que s'estima molt
amb l'ànima,
amb l'esperit
però no es troben mai
perquè l'un sempre viatja
i l'altre sempre està a casa.
Aleshores,
la manera de mantenir
la flama encesa
és un iPod
on es graven les cançons
que utilitzen
mentre es fan l'amor.
Aleshores,
doncs,
l'un,
diguéssim,
se va escoltant a l'altre
i això manté viva
la flama.
Aquí posaríem un Bach,
una suite de Bach
segle XVII,
música clàssica,
paciència,
perquè amb la distància
t'has d'aprendre
amb calma,
diguéssim,
no?
Després han acabat
l'antídot contra la soledat.
Ui,
aquí jo posaria directament...
El personatge
és un home
que es fa
una identitat
al Facebook
o al MySpace,
diguéssim,
amb una comunitat
de navegants
i aleshores,
com que no es menja
ni un torrat de normal,
s'inventa un músic
i llavors
ens comença a tenir fans
i llavors ens comença
a quedar amb les fans.
El que passa
és que les fans,
clar,
no tenen res a veure
amb el que semblen
d'internet,
perquè l'una
és d'una manera
i l'altra
és d'una altra,
però la gent a internet
ens projectem
una imatge
que no tenim
moltes vegades
res a veure
amb la realitat.
Aleshores,
aquí el que he posat
és, per exemple,
Wicked Game
del Chris Isaac,
que és un videoclip
que és el noi
i la noia
més guapos
probablement del món
amb unes situacions
i amb poca roba
que posen tremendo.
o, si vols,
l'eròtica de Madonna,
que és una cançó
que ja ho diu tot.
I després,
el 7,
és una història
que és d'intriga,
un misteri
amb un assassinat
en què tots els personatges
han fet l'amor
entre ells
mentre escoltaven
una cançó
que es deia
Seven,
de David Bowie.
Bona, bona tria, eh?
Per cert,
eròtic amics
amb bilingüe, no?
En català
i en castellà.
Surten les dues,
però curiosament
és la primera vegada
que he fet un llibre
meitat en castellà
i meitat en català.
És a dir,
hi ha dues històries
en castellà
i dues en català.
L'edició original
no la tindrà ningú.
Per què això?
Perquè vaig fer el llibre
de la biografia
de Bumburi
i el dels héroes
del silenci
que va funcionar
molt bé
per tot Espanya
i l'editorial
em va dir
per què no
fem el següent llibre
ja directament
en català
i en castellà.
Aleshores,
jo l'anava a fer
tot en català
per traduir-lo
però hi havia
dues històries
en què em va inspirar
tant, tant, tant, tant
una amiga meva
maderlenya
i una amiga meva
Aleshores,
he fet aquesta prova
i la veritat
és que estic encantat
de debutar en castellà
en ficció.
Però què és que...
A veure,
el mateix llibre surt
en català i castellà
a l'hora o no?
El llibre surt
tot en català
o tot en castellà
però jo en realitat
el vaig escriure
la meitat en castellà
i la meitat en català
i s'ha hagut de traduir
la meitat
de cadascuna de les dues.
O sigui,
en castellà
a Plaza de Janés
i en català
a la Rosa dels Vents.
Sí, però la traducció
avui a mi m'encanta
igualment de...
l'he mirat jo de la baix
i és una traducció
perfecta
que la podia haver escrit jo.
Vull dir que estic molt...
O sigui,
jo estic content
de les dues versions
i estic molt content
que l'editorial
hagi apostat per mi
per vendre'm a Espanya.
O sigui,
estic flipant
de rebre missatges
des de Madrid,
des de València
i el mes de maig
vaig a fer presentacions
a Madrid,
a Sevilla,
a Saragossa,
a València,
a Logroño
i estic una mica allò
com alterat
i aquesta vegada
em sembla que l'hem encertat.
Sant Jordi,
on seràs?
S'acabarà el temps,
Núria,
o què?
Tenim temps?
Un minut i mig.
Un minut i mig.
A Sant Jordi,
on seràs?
Seré a Barcelona.
Seré a Barcelona
assignant llibres
amunt i avall,
això sí.
De totes maneres,
vull dir,
sempre per telèfon
o com pugui,
vull dir,
via Tarragona
sempre la tinc controlada
perquè,
bueno,
tinc la família,
els amics
i el carinyo històric
de Tarragona,
diguéssim,
no?
Un amic com el Juan Carlos
Elijas,
que serà qui?
El descriptor
que avui presentarà
el llibre
a les 8 del vespre
a la llibreria La Capona?
Això mateix,
Juan Carlos Elijas,
vam estudiar junts
a la facultat,
és poet,
escriptor
i ha tingut un grup de rock.
Per tant,
literatura i música
l'encaixa perfecte
i és divertit
i estic segur
que ens ho passarem molt bé
i a més,
hi haurà alumnes seus
que els agrada
Gotolàndia,
vull dir que,
que vaja,
no ho sé,
em sembla que ens ho passarem bé.
Doncs avui a les 8
d'aquí,
mira Nureta,
La Capona,
Núria,
eròtic amics
i Gotolàndia,
amb Pep Blai,
la presentació
que serà aquí
al càrrec gasòmetre
a la llibreria La Capona.
Pep, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Una abraçada, Pep.
Gràcies.