Òscar Cadíac, bona tarda.
Bona tarda.
Bé, estem amb l'alpinista Terraní que comença una nova aventura,
en aquest cas una muntanya que es diu Canxenxunga, més o menys.
A partir de diumenge, en què consisteix aquesta nova aventura
que inicies justament d'aquí uns dies?
Doncs mira, el diumenge a les 5 del matí ens tragem cap a l'aeroport
perquè estarem del 5 d'abril al 5 de juny
immersos en aquest repte de pujar a la tercera muntanya més alta de la Terra,
que té 8.586 metres.
És una expedició en memòria al company que vam perdre
en la mateixa muntanya, molt a prop del 5, l'any 2007,
en memòria a Íñigo de Pineda.
I aleshores rendrem un homenatge en aquesta nova expedició
en la qual participem els membres que ja hi vàrem anar l'anterior expedició.
Hem tingut l'escalf i el suport de la ciutat
i com no de la Diputació de Tarraona,
també la Generalitat en un punt també ha col·laborat
i jo crec que vull fer palès que gràcies a tot aquest suport
i recolzament que he tingut he pogut tirar endavant aquesta empresa
que si més no en una situació d'un any complicat
hauria sigut difícil de reaixir.
El 2017 no vau poder aconseguir-ho.
Per què dos anys després ho intenteu de nou?
Perquè pensem que dins del nostre, sí,
després de reflexionar d'una tornada d'un lloc així,
un dels llocs que ens cridava l'atenció
i en el qual no havíem pogut calmar una mica
la sensació de culminar aquest cim
era aquesta muntanya.
Llavors, si més no, també hem creat una samarreta
que és la que des d'aquí,
que l'ha fet un dissenyador que es diu Cucutxo Mutxo,
que l'Iñigo, el nostre company, està a dalt de la muntanya
i ens crida, no?
I diu, nosaltres fem Inyi i ell diu Go,
o sigui, en anglès, no?
Inyi-go, no?
I aleshores, doncs, jo crec que ens està reclamant
que culminem aquesta muntanya
que vam estar molt a prop de fer-ho, no?
És la muntanya dels cinc tresors.
És la muntanya dels cinc tresors,
que equivalen a la pau, a la vida,
a la família, l'amistat,
i el que passa és que ells ho traslladen
amb uns valors més de l'aliment,
la sal, l'incens, l'or,
i cada un té un significat, un representatiu, no?
Aquesta expedició,
ets l'únic alpinista local,
de fet, un alpinista que ens ha donat molts d'edits
al llarg dels últims anys,
però també, evidentment, no hi vas sol,
vas amb diferents alpinistes arreu de l'Estat.
Sí, perquè l'expedició ha de tenir un caire
i una força, si pot ser,
acompanyats de gent preparada i experta, no?
I, doncs, ja et dic,
ho fem acompanyats del Patxi, del Julen,
que ja van vindre a l'anterior expedició,
llavors ve un noi de la Can,
que es diu Fran Miguel,
després ve un altre xicot
que també va pujar a l'Everest,
que és de Lleida, que és en Juanjo Garra,
ve un company d'Andorra,
que es diu Oriol Ribas,
i venen dos xicots bascos,
un d'ells va pujar al K2 l'any passat,
i el seu cosí, que és l'Alberto Cerany
i el Coquelasa.
Jo crec que tenim un equip competent,
si més no, tothom s'ha solventat una miqueta
el seu paper en aquesta expedició,
però un cop en allà nosaltres lluitem conjuntament
pel mateix objectiu.
Coincidim també amb altres expedicions
de l'Estat espanyol,
cosa que el 2007 no va ser així,
perquè estàvem sols,
i en qual ens ho vam haver de fer tots nosaltres,
i vam quedar molt a poc a poquet
de culminar el cim,
i que és una expedició de la televisió espanyola,
en la qual hi va la Durne,
que persegueix els 14-8.000,
que està en l'11,
ella jo crec que tindrà més pressió
per fer aquesta muntanya,
perquè a més a més se li ha presentat també
l'expedició italiana,
en la qual hi va la Nives Meroy,
que també està amb la mateixa tessitura que allà,
que està en l'11-8.000,
i seran, que jo sàpig,
les tres expedicions que coincidim allà.
També he de dir que nosaltres tenim un suport
de la televisió catalana,
amb el sentit una mica tècnic,
que podrem filmar,
i que després tindrem un document,
si tot va correcte i normal,
que podrem difondre arreu de la nostra aventura.
Quin és el tempo?
Sortiu diumenge?
Quan és previst que s'arribi?
Que s'ataqui?
Ens aclimatem durant la primera part,
que és el primer mes d'abril,
i després cap a primers de maig
ja estarem en disposició d'afrontar els camps d'alçada,
i cap a mitjans i finals de març,
la segona quinzena de maig,
ja tindrem l'opció de provar l'atac al cim,
si el temps acompanya.
I no per la cara sud-és,
resulta la més favorable segurament
per intentar atacar el cim?
Sí, és una muntanya molt alta,
més que molt difícil,
però difícil també ho és,
perquè totes les muntanyes altes són difícils.
La presentació d'aquesta expedició,
que justament surt el cap de setmana
per intentar assolir un nou èxit
per part de l'alpinista local Òscar Cadèx,
s'ha fet al marc de la Sala Noble
del Conservatori de Música de Tarragona.
Heu volgut que es faci en aquest espai,
i a més acompanyat d'una música, d'una peça,
ha estat un acte molt emotiu.
Sí, perquè realment ha sigut gratificant
i emotiu que el simbolisme
de l'entrega d'aquesta bandera
que portarem,
que simbolitza també tot l'esforç
de la Costa Dourada,
de la ciutat de Tarragona,
de la família, dels amics que ens recolzen,
i per tant, un lloc molt simbòlic,
el president de la Diputació va suggerir
al Conservatori de Música,
en la qual han tingut a ple la directora de Sedins
i de portar un mestre,
que és el Kev Portela,
i oferir-nos una peça,
en la qual jo havia demanat,
perquè sé que era una peça
que també necessitava tenir un repte important,
una peça difícil,
que era Fantasí en Promptu de Chopin.
Deia el de la família,
deia el del recolzament,
un cop se complés l'enésima aventura
de l'Òscar Cadíac a la muntanya,
perquè realment ens remuntem cap al 80,
quan l'alpinista local va aconseguir
el primer 8.000 un alpinista català,
i ja han passat molts anys d'això.
Sí, han passat bastants anys,
estem parlant del 1984,
i vam fer el primer 8.000 per la ciutat
i per Tarragona, per Valls,
en aquell moment anava amb Jordi Magrinyà,
i encara tenim un record molt viu,
i el qual anem disfrutant any rere any,
perquè és la vida, no?
Al llarg d'aquests 25 anys,
que crec recordar ja es compleixen,
del 84 fins al 2009,
què et queda d'aquell moment?
Entenc que imatges et venen,
i fins i tot et serveix d'experiència,
totes aquestes expedicions que al llarg dels anys has fet,
allò, aquell any en què vas aconseguir un primer 8.000,
que vas aconseguir un primer 1.000 sent el primer català.
Sí, no hi ha dubte que em queda aquest record fantàstic,
que l'assaboreixo quan torno a estar aquí,
o sigui, com diuen els angleses d'una manera molt,
no, grullera tampoc, però d'una manera molt plana,
diuen que quan baixem la cervesa és més bona,
doncs, bueno, és una bona expressió,
a qui li agrada la cervesa ho sabrà,
perquè et ve de gust les coses del peu plan,
i pot ser tornar a casa, la família, les amistats,
pugueu disfrutar, pugueu explicar com estem fent ara,
pugueu explicar, no.
A vegades tens moments difícils allà dalt,
però aquests moments són els que també et fan gaudir més
quan tornes i pots després, com ara,
crear una exposició, divulgar-ho,
fer un proselitisme de tota aquesta activitat
que fa tota la vida que faig, no.
Entenc, Oscar, que no has començat aquesta experiència,
per tant, és complicat respondre'm a la pregunta que et faré,
però te la faig igual.
Aquesta serà la darrera que hi faràs o realment et queda corda
i mai millor dir l'expressió de corda per intentar més coses.
Bé, físicament em trobo bé,
no se sap mai si és la darrera o la primera o l'última o el que no,
però bé, diguem que de moment estem amb aquesta
i prefereixo no parlar de més perquè tampoc em plantejo res més.
Primer em plantejo el que tinc
i després si sorgeix algun altre tema,
es veurà, dependrà de la situació en cada moment.
Una de les coses segurament que se li ha de reconèixer a l'Òscar Cadillac
és que justament quan ve d'aquestes experiències,
després les difon a través d'exposicions o a través de xerrades,
és important que la gent del carrer,
aquells que segurament no aniran mai a la muntanya,
a l'alta muntanya, puguin conèixer, no?
Tot allò que es viu en un 8.000.
Jo crec que és un deure ja adquirit per nosaltres,
perquè si nosaltres, si no fem per nosaltres mateixos,
fem també perquè la gent pugui disfrutar i pugui gaudir
i pugui apropar una mica les sensacions que es viuen allà dalt,
cosa que és molt difícil, no?
Però si més no, amb imatges, amb fotografies,
amb explicacions i amb xerrades, no?
Acabo. Et pregunto sobre muntanya.
Per tu, Òscar Cadillac, què és la muntanya?
Per un jugador de futbol, la pilota segurament és la seva eina de treball,
si no la utilitza, està malament.
Per l'Òscar Cadillac, la muntanya, què és?
Amb els jugadors de futbol, alguns ho tenen una mica cru,
però avui en dia n'hi ha uns quants,
els que s'ho planteixen una mica més com a estratègia de vida.
Després de jugar a futbol, potser són entrenadors,
estan vinculats tècnicament amb els equips o amb els cossos tècnics i tal.
La muntanya et dona molt més d'això.
I a mi m'ha donat formació, primer com a persona,
després participo ara en docència,
o sigui, formo grups, gent, persones,
dins inclús de programes dins de la mateixa Generalitat,
en l'àmbit de formació professional.
Dono conferències, té aspectes molt positius en temes ambientals,
com poden ser temes geogràfics o de mapes i tal.
No és que m'hi dediqui, però té un camp molt obert
i, a més a més, pots tenir conferències de motivació, de personal.
Hi ha molts camps a treballar.
I, a més a més, pots ser un esportista,
com jo soc un tècnic superior en l'esport,
que t'agradi l'esport i que un dels teus objectius és la muntanya.
I, a més a més, pots ser assessor,
pots ser auditor, pot ser un munt de coses relacionades amb la muntanya.
I, llavors, tots aquests camps és la meva vida.
La muntanya, hem adonat això.
És sacrificada, perquè no hi ha hores, dues, quatre de la nit,
matinades, ascensions, horaris, tal, família...
Però jo crec que la recompensa,
el disfrut d'això, el tenim aquí al llarg dels anys,
i la cautela i l'experiència.
Va ser un Òscar que té un negoci a la ciutat
i que, clar, no l'ha anomenat d'una altra manera
que el de nom d'una muntanya.
Per què li va posar en el seu dia a la botiga K2?
Perquè és una muntanya que sempre m'ha tret,
que és la muntanya de les muntanyes,
és la segona més alta de la Terra
i també és un nom curt, és ràpid.
K2, molt fàcil, igual que el club.
Òscar, que moltes gràcies, que molta sort
de cara a aquesta nova experiència
i esperem, quan hi tornis,
que en relatis tot allò que has viscut
en aquesta nova expedició,
que comenceu diumenge
i que al llarg de dos mesos us intentareu
solir un altre 8.000.
Moltes gràcies a vosaltres, a la ràdio,
perquè sempre m'heu seguit
i sempre he estat disposat
que tinguem sempre una miqueta més
de tot això que passa al voltant de casa nostra.
Moltes gràcies.
Adéu-s'hi, bona tarda.
Bona tarda.