Fins demà!
Una secció Aia Europa, una secció en què, gràcies a l'Alfons González, professor de dret de la Universitat Rubínez Virgili, cada setmana anem descobrint, no sé si confiant més o no, això caldria veure-ho, amb la Unió Europea.
Alfons, bona tarda.
Molt bona tarda.
Avui és un Aia Europa, mira, com qui estrena sabates noves, no? Fa certa il·lusió.
Com qui estrena sabates noves, però també amb una certa sensació de suspens.
Sí? Com ho diríem? Ai! No em sembla que és així, no?
Sí.
Avui, a veure, per on vols començar? El tema, la xifra, la notícia d'actualitat?
Comencem per la xifra.
Per la xifra. Bé, jo tinc tan poca informació com tots vosaltres, eh?
La dada d'avui, que sempre donem una dada respecte a la Unió Europea, és d'un milió i mig d'euros.
Això què és? Molt o poc?
Un milió i mig d'euros. És bastant.
És bastant.
Bé, depèn de per què el necessites, clar.
I si diem que això és el sou d'una persona i les seves despeses de representació d'un any?
Està bé, és considerable, no?
Està bé, no? És un bon sou influent i...
Sí, fa petxaca.
Sí, no? Perquè amb això pagarem el sou i els sopars amb els amics i els viatges i totes aquestes coses.
Ah, només amb això?
Amb un milió i mig d'euros a l'any. No està malament.
Sí, perquè ja estan incloses les dietes, eh?
Tot inclòs. Tot inclòs.
Val.
Qui ho guanyarà, això?
No ho sé.
L'altre segur que no.
El nostre protagonista, no?
El nostre protagonista, efectivament, sí.
O sigui que és un pressupost ja tancat.
És un pressupost de moment tancat per aquest any, perquè comença a treballar a partir de l'1 de desembre d'aquest any.
I és el pressupost que té...
Serà pulitot en només...
No, serà d'un any, serà un any, un any sencer.
No abans que s'acabi el 2009, eh?
No, no, si s'hagués de pulir tot amb aquest poc temps, llavors sí que seria un xollo.
Bueno, ja ho és un xollo.
De fet, és el sou i les despeses de representació del que serà president de la Unió Europea.
President de la Unió Europea?
La primera pregunta, no teníem president?
Bueno, teníem president en exercici, efectivament.
Fins ara, la Unió Europea el que tenia era una presidència rotatòria.
I aquesta presidència rotatòria l'exercia cada sis mesos un país diferent.
Ara, per exemple, en aquests moments la presidència rotatòria, la semestral, la del segon semestre del 2009, l'està exercint Suècia.
Llavors, el president de la Unió Europea és el cap de govern de Suècia.
O sigui, que de fet ja en teníem.
Ara el que es produeix és un canvi, un canvi d'aproximació.
Perquè, clar, es pensava que això de tenir un president cada sis mesos diferent...
Sis mesos no donen per gaire, no?
No donen per res, no donen per res.
I la imatge que té un de la Unió Europea a l'exterior és que cada sis mesos va canviant de president,
és que li falta algun personatge que lideri tot el projecte.
Això no s'havia fet abans. Suposo que hi havia certa recança dels països, tots volien estar representats.
A veure, qui tria? És clar, no és fàcil triar una figura que vetlli per tots els membres.
Però això és una de les grans novetats que introduïa el Tractat de Lisboa, no?
Sí, efectivament. El Tractat de Lisboa preveu la possibilitat que una persona exerceixi la presidència
durant un període de dos anys i mig.
Tu diràs, ostres, dos anys i mig, quina manera de comptar més estranya.
Doncs sí, perquè en principi el que es preveu és que aquest càrrec el tingui per dos anys i mig
i que es pugui renovar un altre mandat més, és a dir, dos anys i mig més.
Això en total són cinc anys, que és el temps del mandat del Parlament Europeu i de la Comissió Europea.
I, per tant, d'aquesta manera se li diu a aquesta persona, tu tindràs un mandat de cinc anys,
però, bueno, els dos i mig es fem com una mena d'examen a veure si estem d'acord o no amb el que has fet.
Bueno, i què ha de fer? Farà? Tindrà les mateixes atribucions que el president canviant d'ara?
No ben bé, no ben bé. De fet, les funcions que té atribuïdes són, d'una banda, presidir
i portar endavant tota la feina del Consell Europeu, que el Consell Europeu és l'òrgan rector de la Unió Europea,
el que marca les grans polítiques i que està format pels caps d'estat i de govern dels estats membres.
També el que fa és assegurar la preparació i el seguiment dels treballs que fa el Consell Europeu,
en cooperació, això sí, amb el president de la Comissió,
i seguint, fent un seguiment de la tasca del Consell de la Unió Europea.
Després també ell intentarà facilitar que el Consell prengui acords, no?
És a dir, farà una mica de mediador entre els diversos estats
per aconseguir que hi hagi el màxim de cohesió possible.
Després també s'encarregarà de fer, després de cada reunió del Consell Europeu,
un informe al Parlament Europeu dient-li, mira, em tracta d'aquests temes
i aquestes són les nostres decisions,
i potser una de les tasques que tindrà més visibilitat.
Serà el representant de la Unió Europea de cara al món.
És a dir, serà el gran líder de la Unió Europea
i el que es reunirà amb els caps d'estat i de govern
de les grans potències mundials.
Ai, Déu meu, per tant, treballarà, pel que intueixo,
molt del bracet del Consell Europeu, serà una mena de supervisor, no?
Efectivament, el Consell Europeu serà qui prendrà les decisions,
però ell tindrà un paper actiu per intentar que prengui
el màxim de decisions possibles,
que hi hagi molt d'acord entre les diverses parts,
els diversos components del Consell Europeu,
després farà d'enllaç, com tu deies,
amb el Parlament Europeu
i després serà el representant de la...
Escolta, el poder real, decisori, però real,
de dir jo tinc un vot...
No.
No.
És més, el president de la Unió Europea no vota.
No vota en les reunions del Consell Europeu.
És a dir, no s'ha previst.
Qui vota són els representants dels diversos estats.
Aquests són els que voten.
Ell, l'únic que fa és estar allà cuinant les coses,
buscant a veure on està el punt intermig
de les diverses posicions
i després dir-li al món
això és el que hem decidit
i això és el que defensem.
Alfons, això vol dir que si ara tenim president
durant dos anys i mig o cinc anys,
aquesta presidència semestral deix d'existir?
Doncs no.
Aquest és un dels més dents.
Va, què em dius?
Tindrem de la presidència.
Tindrem de la presidència.
L'alternativa i la fixa.
Sí, tindrem dos...
Bueno, aquesta és una de les coses
que no s'ha volgut arreglar del tot.
Els estats no han volgut renunciar
a això que cada sis mesos.
Llavors, què hi haurà?
El president de la Unió Europea
que presidirà les reunions del Consell Europeu
i que farà totes aquestes coses
i després tindrem la presidència rotatòria
que recaurà cada sis mesos, com ara,
en un estat diferent.
I què farà aquesta presidència de la Unió Europea?
Què farà?
Doncs de moment,
aquesta presidència rotatòria
el que té assignat és presidir
les reunions del Consell de Ministres
de la Unió Europea.
Que no és el mateix que el Consell...
No, perquè el Consell Europeu
està format pels caps d'estat i de govern.
i els Consells de Ministres pels ministres.
Llavors, aquí tindrem una dualitat.
El problema és que ara per ara,
si tu agafes els tractats,
que és on es regula com funciona
la presidència rotatòria
i com funciona la presidència de la Unió Europea,
no ens diu exactament
com han de coordinar els seus treballs,
com han de treballar conjuntament.
I per tant, aquesta primera presidència
que comença ara,
l'1 de desembre,
i conjuntament amb la presidència en exercici
que tindrà Espanya
durant els primers sis mesos,
seran claus per veure com es reparteixen el treball.
Per tant, aquí,
el que faci Rodríguez Zapatero
serà molt important
per veure si s'articula
una bona coordinació,
un bon treball conjunt
entre aquestes dues presidències.
Si la cosa ja no surt bé,
jo crec que ja no tindrà solució.
És a dir,
que es clau aquests primers sis mesos
per veure com van les coses.
Ja ho sap, això, Zapatero?
Ja ho sap, ja ho sap.
Ja ho sap, ja n'és conscient.
N'és conscient,
jo crec que és una de les responsabilitats
que té en aquest semestre,
que és molt important per això.
Una, perquè és el primer semestre
en què s'aplicarà el Tractat de Lisboa
i s'hauran de prendre moltes decisions.
I dos,
perquè a més a més
s'haurà de trobar l'encaix just
entre aquestes dues figures
que sembla que facin més o menys el mateix
però que no podran fer el mateix
perquè si no, no val la pena.
Perquè aquests dos consells que em dius,
el Consell Europeu i el Consell de Ministres,
quina relació tenen entre elles?
Doncs mira...
No preveia jo
quan vam parlar dels organismes
dos consells.
Sí, perquè tenim el Consell Europeu
que com que està format
pels caps d'estat i de govern,
entre d'altres coses,
el que fa és marcar
les grans directrius polítiques,
les línies polítiques
de l'acció de la Unió Europea.
Després això es concret en decisions
que es prenen al si del Consell de Ministres.
El Consell de Ministres
seguint les directrius
que li marca el Consell Europeu
doncs haurà d'actuar.
Se li diu Consell de Ministres?
Sí, de fet,
el nom exacte no és Consell de Ministres,
és Consell de la Unió Europea
i l'altre és Consell Europeu.
Però vaja,
jo per fer-ho més entenedor
dic Consell de Ministres
perquè està format pels representants
dels governs amb rang ministerial.
Val.
Representants de governs amb rang ministerial
amb el mateix pes entre tots els...
Perquè el Consell està format per una...
Una persona representant a cada estat.
I el Consell de la Unió Europea,
aquest Consell de Ministres,
també té un representant de cada estat.
El que passa és que quan voten,
els vots no tenen el mateix pes.
hi ha països que els seus vots
tenen més pes que d'altres.
Hi ha països que tenen dos vots
i hi ha altres que tenen 15
o 18 o 20 vots.
Va en funció del nombre demogràfic.
Sí, té a veure amb el nombre d'habitants,
però també té a veure amb el pes polític de l'Estat,
amb el pes econòmic de l'Estat.
És a dir, no hi ha una regla exacta de tres.
Això es negocia quan entra a cada estat,
negocia quants vots tindrà el Consell.
Mare de Déu.
Això ho comencem a enredar una mica, no?
Sí, no m'ho plantejaves tan fàcil,
no m'ho plantejaves tan fàcil al començament.
A veure, que penso en possibles problemes
que es poden trobar, clar,
a nivell de coordinació,
perquè el ministre, per entendre'ns,
que representi Espanya,
pot no estar d'acord amb la política,
amb la línia política
que entengui el representant
de la govern espanyol.
Sí, en principi tindran la mateixa
la mateixa sintonia política,
perquè formen part del mateix govern.
El que pot passar és que hi hagi gent
que en el Consell de la Unió Europea,
representant d'alguns estats,
no els agredi algunes de les mesures
que s'han de prendre,
perquè al teu estat no li acaba de beneficiar.
Però això és bastant habitual
dins del procés,
perquè cada representant del govern
també defensa els interessos dels estats.
I per tant, a vegades,
el Consell Europeu diu
això ha d'anar cap aquí,
es prenen decisions en aquest sentit,
però a vegades es modulen,
es rebaixen alguns objectius
per acontentar tots els estats.
Bé, més cosetes.
Ara parlarem dels noms.
No sé si ens pots dir noms
que ja estiguin sonant
respecte a qui ha de ser el president.
Sonen moltíssims noms.
Sí, o alguns que siguin així més capdals.
Ara ho parlarem,
perquè, clar, no ha de ser fàcil.
La figura que tria
s'ha de portar bé,
ha de tenir bona sintonia
amb tots els membres.
I amb els governs.
Clar, hi ha molts factors
que determinen la figura
del que serà president de la Unió Europea.
Entrem-hi, si vols.
Podem parlar dels factors,
que poden tenir importància
a l'hora de decidir
quina és la persona.
Després parlarem de noms.
Primer, que tot a qui ho decideix.
Bé, això, segons el tractat,
ho decideix el Consell Europeu
per majoria qualificada.
És a dir,
no cal que hi hagi unanimitat
de tots els estats.
Però el sistema
que s'ha decidit utilitzar
no és només el que diu el tractat,
sinó que el president actual,
que és el primer ministre suec,
ha convocat per aquesta tarda,
de fet, d'aquí un quart d'hora,
un sopar a les 6 de la tarda.
Suècia és el que té.
Clar, l'ha convocat a Brussel·les
a les 6 de la tarda,
un sopar on hauran de parlar
sobre qui ha de ser
el president de la Unió Europea
i qui serà l'alt representant
per la política exterior
i la política de defensa
de la Unió Europea.
De fet, aquesta és la notícia
super d'actualitat.
És que avui hi ha les 6 de la tarda,
però com és que ho convocam sopar?
Això és una cosa una mica informal.
Perquè ell no volia
que s'arribessin a una votació,
sinó que volia que de manera informal
els estats arribessin a un consens
sobre quin és el nom
de les dues figures,
la persona que serà la finalment designada.
I evitar que hi hagi una votació
per evitar demostrar de cara al món
que no hi ha un acord,
que aquesta persona no surt
amb el recolzament de tothom.
Perquè si no tens el vot de tothom
es pot dir que la seva figura
és una mica dèbil
perquè no està recolzat
per tots els estats.
El que passa és que...
I a més sabran,
aquest estat no en va recolzar,
l'altre sí.
Aquí està.
Llavors han decidit
fer-ho d'aquesta manera informal.
Perquè aquesta manera informal
ha estat molt, molt criticada.
Perquè clar,
això que ara així de manera fosca,
sense que hi hagi candidats,
perquè no hi ha candidats oficials,
surtin noms,
i llavors aquest estat digui
jo recolzo què...
Hi hauria d'haver candidats oficials o no?
Home, jo crec que seria més transparent
si en una reunió
hi haguessin candidats oficials
i es sometessin a votació, no?
I llavors que sortís el més votat.
Però aquí no.
Hi ha estats que proposen noms, no?
Hi ha llistes, diguem-ne,
més o menys secretes,
gent que diuen que recolzen en un
i en canvi altres diuen que recolzen en altres,
o per exemple països
que semblaven que recolzaven a un
i ara recolzen en un altre.
Per tant, això és realment
bastant maquiavèlic, no?
Déu-n'hi-do.
Escolta, hi ha noms
que sonen amb més força que altres?
dius que n'hi ha molts, però...
Sí, el nom que sona més
en aquests moments
és el del primer ministre de Bèlgica,
que es diu, si no recordo malament,
Van Rampui, o alguna cosa,
perquè són noms que...
Rampui.
Són noms que haurem d'anar recordant.
El primer ministre de Bèlgica,
que és de la comunitat flamenca
i que és demòcrata cristià,
té un punt a favor,
bé, té dos grans punts a favor.
El primer punt a favor
és que ha posat d'acord
a la comunitat balona
i flamenca de Bèlgica,
després d'un temps
en què era impossible
fer un govern.
Ah, estem parlant
del vuit aquell de govern
que hi va haver, què fa...?
Un any i pico.
Sí.
Un any i pico.
Llavors, no hi havia manera
de posar-se d'acord
entre els flamencs i els balons,
ni entre els partits d'esquerra
ni els de dreta.
Al final van aconseguir,
van proposar a aquesta persona
i aquesta persona,
doncs, fa un any i pico
que ja, diguem,
n'està governant
sense gaire sobressals.
I, per tant,
això demostra
que és una persona
de consens i tal.
Té un altre punt a favor
que en el món europeu
és que és un desconegut.
I, per tant,
si ets un desconegut
no tens enemics.
Clar.
Llavors,
això també és un punt a favor.
Però, bueno,
aquest és el nom
que més sona.
N'hi ha altres noms
també que sonen.
Per exemple,
el nom que més ha sonat,
que més rebombori ha fet
és el de Tony Blair.
Tony Blair és...
Perquè aquí estem parlant
de gent
que encara està en política...
Hi ha de tot.
Hi ha de tot.
i amb polítics.
Però el perfil polític segur, no?
Sí, són tots polítics.
No anirem a buscar aquí
un economista o...
No, no, ni un literat,
ni un pensador...
Ni un jurista.
Ni un jurista, no.
Anem a buscar polítics.
Polítics.
Tony Blair.
Tony Blair és l'altre nom.
És el candidat del Regne Unit.
Però, clar,
Tony Blair té molts enemics.
Té enemics
dins dels Estats Europeus
per el que va fer
en el seu moment
que va ser recolzar
als Estats Units
a la guerra d'Irak.
I, per tant,
això hi ha gent
que li recorda.
Sobretot no perquè
recolzés als Estats Units
sinó perquè el seu recolzament
es va fer
sense primer buscar
un consens
dins de la Unió Europea.
Va anar per lliure.
I, per tant,
això
hi ha en alguns estats
que li recorden.
Un altre punt
en contra
que té
Tony Blair
és que el seu propi país,
l'opinió pública britànica,
no el recolza.
És a dir,
Tony Blair en aquests moments
al Regne Unit
és un polític
bastant desprestigiat,
no?
I, llavors,
clar,
si ja n'hi ha
cincinials de casa,
ja et donen suport,
clar.
Doncs, llavors,
difícilment.
Però, clar,
també té una cosa,
és el polític més conegut
a Europa en aquests moments.
I, per tant,
aquest és un punt
a favor seu.
Home,
i té tables?
I té tables,
té tables.
També té un altre punt
en contra,
i és, clar,
ell és britànic,
i els britànics
dins del procés
de construcció europea
no són gaire europeïs.
No hi creuen molt,
no hi creuen.
Per exemple,
que el Regne Unit
no forma part
de la zona euro.
Llavors,
clar,
una política tan important
com la política monetària,
doncs,
que estigui representada
per una persona,
no?,
que el seu país
no forma part de l'euro,
i a més no forma part de l'euro
perquè en el moment
en què es va prendre la decisió
ell era el primer ministre
i no va voler,
doncs, clar,
no sembla la persona
més adequada.
Per tant,
Toni Blair quedaria descartat.
El que passa
és que el Regne Unit
està apretant molt
perquè sigui aquesta persona.
I està apretant molt,
jo crec,
per un altre motiu,
perquè ja la història
ens ha demostrat
que això ho ha fet
alguna vegada al Regne Unit.
Ho fa perquè després
trobarà alguna contrapartida,
no?,
per retirar el seu candidat.
Per exemple,
en algun moment determinat
troben compensacions econòmiques
de retorn,
de determinats impostos
que retornen una altra vegada
via pressupost comunitari
al Regne Unit,
no?,
és el que se n'envena
el xec britànic.
Vols dir que en realitat
no hi creuen,
el proposen perquè...
El proposen.
Com a moneda de canvi.
Sí,
perquè al final...
Després el retirem...
M'ha faig l'ofès
que no l'has volgut ja.
Clar,
però a canvi,
mira,
et compensarem,
no?,
i et donarem més ajuts
de política agrícola
o et donarem més ajuts
del que sigui,
no?
Doncs aquesta podria ser
una de les tàctiques
dels britànics
que ja l'han utilitzat
alguna altra vegada,
perquè ells ja saben
que el seu candidat
és un candidat
que té molts contres,
no?,
i pocs pros,
tot i que també en té
de pros,
com hem vist,
no?
Després hi ha
una altra candidata,
una senyora,
una senyora
que això fa que també
sigui una autèntica
novetat.
Es tracta
de la
exprimera
ministra
latona,
d'un nom també
impossible,
a veure si
el puc
dir sense,
es diu
Baira
Vique Freiberga,
però clar,
el Vique no sé
si és Vique Baig.
Mare de Déu,
de la tua
lituà
t'ho sabies?
Al fons,
de lituà especialment.
De lituà
amb una paraula
o mitja.
A veure,
torna'm a dir el nom,
sisplau.
Ui, mare meva.
Li buscarem un renom.
No, perquè segurament ens trucarà algú
i ens dirà,
no, es diu així,
Baira Vique Freiberga.
Baira.
Baira.
La Baira.
La Baira.
Això sí es pronuncia així,
que no ho sabem.
Bueno,
aquesta és l'expresidenta latona,
té 71 anys,
no?
I de fet...
Has dit té 71 anys?
71 anys, sí.
Has dit té 71 anys?
71 anys.
Déu-n'hi-do.
És gran.
És gran,
però és una persona
de molt de prestigi a latònia.
De fet,
és coneguda allà
com la dama de ferro
de l'est, no?
Que és rememorant
aquella imatge
del que va ser
la Margaret Thatcher,
que li deien
la dama de ferro,
doncs el mateix, no?
La dama de ferro,
però dels països de l'est.
Aquesta és una política atípica,
perquè aquesta senyora,
de fet,
no era política.
Ella,
els seus pares van immigrar,
no?
I vivia al Canadà,
ella va estudiar al Canadà,
va ser professora
de psicologia
al Canadà
i va tornar a latònia
amb la independència
de latònia
i es va encarregar
de dirigir
un institut
que havia de promocionar
el latò al món.
Quan hi va haver
les primeres eleccions,
no sé si hi vam haver
les primeres eleccions,
però quan hi va haver
unes eleccions,
no va haver acord
per escollir
el que havia de ser
el primer ministre,
perdó,
la presidència,
el president de latònia
i llavors
va sortir el seu nom,
que no era el d'un polític,
perquè ella no era política,
no formava part d'aquest,
i llavors va ser
votada
i va ser designada
presidenta de latònia.
A més,
ha estat una persona
que ha augmentat
la seva popularitat
dins de latònia,
va ser la gran precursora
i la gran defensora
de l'entrada de latònia
dins de la Unió Europea
i per tant
té molt de recolzament
dins de latònia.
És una dona,
que això també és un punt a favor,
perquè tots els noms,
totes les travesses
que surten
és d'homes,
tot i que també és cert
que això ho decidiran homes
i per tant
no sé si seran
tan sensibles,
però també té
algun punt en contra
per a alguns països.
ella va defensar
també
la invasió
d'Irak
i ha tingut
sempre lligams
molt importants
amb el president Bush
d'amistat
i això
per a alguns països europeus
pot ser un punt en contra,
tot i que
tenim de tenir present
que a Europa
hi ha molts països
que són
proatlantistes
i per tant
també
pro-nordamericans.
Però escolta,
em sembla,
no ho sé,
ho trobo una mica estrany,
vull dir que aquesta
dona es desenvolupi
molt bé
a l'Etònia,
sí,
fantàstic,
però després
s'ha de desenvolupar bé
amb tota la resta
de la Unió Europea?
Sí,
a veure,
és una persona
que internacionalment
també ha tingut
un cert reconeixement.
Va ser designada
en el seu moment
pel secretari general
de Nacions Unides
per formar part
del comitè
que havia d'estudiar
tot el que era
la reforma de Nacions Unides
i abans de l'elecció
del Ban Ki-moon,
que és l'actual secretari general,
el seu nom va sonar
amb moltíssima força
per ser la secretari general
de Nacions Unides,
és a dir,
que també té un cert
predicament
a nivell internacional,
no és una autèntica
desconeguda,
tot i que a nivell europeu
nosaltres,
clar,
aquí a Espanya
és el president de l'Etònia,
no sabem ni el de Lituani,
ni el de l'Etònia,
ni el d'Estònia,
ni de molts països.
És una persona
d'un país de l'est
i això pot ser
que aconsegueixi
molt recolzament
dels països
que acaben d'entrar
ara a la Unió Europea,
que no són pocs.
per tant,
podria ser
la tapada.
Baire,
que si no surt
elegida presidenta
i jo crec que no sabrem
mai realment
com es pronuncia.
No ho sabrem,
estarem atents a veure,
podrem posar
algun canal
d'aquests
via satèl·lit
lituà o l'Etònia
a veure com la pronuncien,
a veure si ho sabem.
Tenim més candidats?
Bé,
tenim molts més,
en algun moment determinat
va sonar,
per exemple,
José María Aznar
o va sonar
Felipe González.
Felipe González
també diuen
que podria ser
un dels tapats,
perquè té un cert prestigi.
El problema
és que segurament
el president
de la Unió Europea
serà un polític conservador
de centre-dreta
o de dretes.
Per què?
Perquè la majoria
de governs
que hi ha en aquests moments
a Europa
són de centre-dreta
i per tant
la persona
hauria de respondre
al perfil
de la majoria
de governs actuals.
Per tant,
els polítics d'esquerres
tampoc
no tindrien
molt de recolzament.
Hi ha un altre nom
que sona també
com a tapat
que és el del primer ministre
de Luxemburg,
el Junker,
Jean-Claude Juncker,
que aquest és un polític
que és d'un país petit,
que també té un cert prèdicament,
que ha estat molt europeïsta.
Luxemburg ha donat
molts polítics
dins del que és
la Unió Europea
importants,
alguns desastrossos
i uns altres importants,
però per exemple
el ministre
de la Festa Exteriors Francesc
que va llançar la idea
de la creació
de les comunitats europees
va néixer a Luxemburg
i després va ser
ministre
de la Festa Exteriors Francesc.
Amb Luxemburg
va ser una mica
el braçol,
també era tot plegat.
Luxemburg sempre ha estat
en aquest procés
i llavors
és un altre nom
a tenir present.
Però bueno,
no hi ha gaire acord.
Fixa't que no hi ha acord
que hi havia una casa
d'apostes...
Que hi havia apostes.
Hi havia apostes.
Apostes sobre qui seria?
Sobre qui seria.
Però sí que és una discussió
que està al carrer,
això?
Depèn d'aquests països,
aquí no.
Aquí no, aquí no.
I el país
on la casa d'apostes
feia aquestes apostes
tampoc no,
que era Irlanda.
Era una casa d'apostes irlandesa
i hi havia apostes
fins ahir a la nit.
Ahir a la nit
van decidir
tancar les apostes,
no?
No se sap per quin motiu.
Per tant,
jo volia aquest matí
consultar a veure
quina de l'estat, no?
El dia de reflexió.
I que no ho has pogut veure?
No he pogut veure.
Jo sé que en els últims dies
el candidat
que més sonava
era el del primer ministre
de Bèlgica,
el van rompull aquest.
Però no se sap ben bé.
No se sap ben bé
perquè això pot sortir
per qualsevol banda.
Com que no hi ha
un consens clar,
al final podria ser
una persona
que ningú hagi pensat en ell
i que sigui designat.
Escolta,
com a curiositat només,
on ha de viure
aquest president
de la Unió Europea
perquè ara
li hem de construir
una casa blanca?
Li hem de construir
un gran palau.
De fet,
a veure,
ell s'està fent
un edifici
en aquests moments
allà a Brussel·les
que seran
les oficines,
unes oficines
que seran
faraòniques.
Ah, perquè això
ve acompanyat
de tota una burocràcia,
tot un secretariat
al darrere,
tot un òrgan administratiu.
Clar, clar,
pensa que aquesta persona
serà la figura
que representarà
Europa a nivell mundial
i Europa a nivell mundial
és una gran potència.
Necessita una secretària,
com a mínim.
Una, moltes.
De fet,
el pressupost
de l'edifici
on es trobarà
la seu
del president
de la Unió Europea
són 315 milions d'euros.
Això és el que costarà
fer a l'edifici.
L'edifici tindrà
45.000 metres quadrats.
No estarà acabat
fins al 2013
perquè fer això
costa molt
i llavors
la planta noble
serà la novena planta
de l'edifici.
És un edifici
que ja veureu
quan surtin
com es fa
perquè jo he vist els projectes.
És un edifici faraònic
i a més a més
ultramodern.
A Brussel·les.
A Brussel·les,
efectivament.
Llavors,
la novena planta
que és on ell
tindrà el seu despatx,
tindrà un menjador
per fer dinars privats
per 50 persones
i una mica de casa
dormitori
però no viurà allí.
No,
segurament
no serà aquella
residència oficial
sinó que viurà
allà a Brussel·les
però aquest és
l'edifici
on treballarà.
Hi ha un altre lloc,
una sala de reunions
per 250 persones
també,
vull dir,
que serà un edifici
ultramodern,
car,
però que voldrà
demostrar la potència
d'Europa
de cara al món.
És allò,
l'edifici emblemàtic.
De la mateixa manera
que tu saps
que la Casa Blanca
és l'edifici emblemàtic
del poder dels Estats Units
doncs aquest serà
l'edifici emblemàtic
del poder d'Europa.
Té nom aquest edifici?
De moment no.
Perquè clar,
el de la Casa Blanca
és molt...
De moment no.
S'hauria dut
fer un nom
amb ganxo, eh?
Però és un nom
amb molt de vidre,
perdó,
és un edifici
amb molt de vidre
i molt estrany,
ja veureu.
Jo crec que encaixarà
dins de les edificacions
europees de Brussel·les.
Bueno, allà sí,
hi ha uns quants edificis
bastant moderns,
el propi Parlament Europeu
que per exemple
és un edifici
que tenia una cosa curiosa
inicial
però que després
es va canviar.
El Parlament Europeu
es va fer,
tot era de vidre
i llavors
tu podies veure
tot el que
tot el que es feien
als despatxos
perquè els despatxos
eren totes,
les parets eren de vidre
i per tant
això volia reflexar
la transparència
de l'acció pública.
La proximitat també, no?
Sí,
i llavors tu podies veure
que passava
tots els despatxos
però això s'ha acabat
perquè hem posat cortines
a tots els despatxos
i ara ja no es veu
què passa a dins.
No, crec que hi hagués
molta gent tampoc allà
guaitant.
Bueno, però tu podies
passar pel carrer
i veure què estàvem fent
allà dalt.
Que fort.
En tot cas
no se li està planejant
una residència
o una casa allò.
No, de moment no.
La caseta al camp, no.
No, tindrà un pis
allà a Brussel·les
o algun dels palauets
a Brussel·les
que hi ha molts i molts macos.
Bueno, li quedaria
a prop de casa
a aquest senyor
si sortís.
Bueno, potser és casa seva.
Recordem-nos, per exemple,
quan el president Pujol
no vivia
a la seva residència oficial
sinó que vivia
al seu pis
de tota la vida
tot i que hi ha
la casa dels Canonges
que està habilitada
per poder viure
el president de la Generalitat.
Alforç, no sé
si ens han deixat
algun punt.
No, no ens han deixat res.
Millor perquè ja
ho hem de deixar aquí.
Escolta, molt interessant.
Quan aquesta nit
hi ha el sopar
tu no hi estàs convidant, no?
No, a dos quarts de deu
de la nit
han convocat la roda de premsa
per dir
si hi ha hagut resultat
o no,
si hi ha fumata blanca o no.
I aquí arribaran notícies,
evidentment.
Aquí arribaran notícies, segur.
A dos quarts de deu
sabrem si
sabrem un nom
o sabrem almenys
si hi ha decisió
o no hi ha decisió.
Doncs estarem pendent
i si vols comentem la jugada
el proper dia.
Doncs fins la setmana vinent.