Podem parlar amb el director del Servei Meteorològic de Catalunya, David Rodríguez.
Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Com funciona el Servei Meteorològic de Catalunya?
Per a qui és que sou dins ho teniu clar, però per als que ho vinen de fora, com funciona?
Com és el dia a dia?
Bé, el dia a dia nosaltres la funció primordial que fem és la predicció i vigilància del temps,
de manera que quan hi ha una situació de risc donem els avisos pertinents
amb l'objectiu que actuï protecció civil per salvar vides
i per salvar també circumstàncies materials.
A més d'això, també fem estudis de clima de Catalunya i de canvi climàtic.
Aquestes són les finalitats, grosso modo, principals del Servei Meteorològic de Catalunya.
És a dir, que no només hi ha meteoròlegs treballant-hi, també hi ha geòlegs i altres...
I matemàtics, perquè també tenim els models meteorològics que serveixen per fer millor la predicció,
els geògrafs, pel tema de les estacions meteorològiques,
el coneixement del clima del territori moltes vegades és important,
també tenim la gent que està mantenint tota la nostra xarxa d'equipaments,
que no només són estacions, també són radars, també són bolles, també són detectors de llamps...
O sigui, hi ha tot un conjunt de persones qualificats,
evidentment la gent de TIC, que és molt important al servei,
i la gent administrativa.
La gent de TIC, què són o qui són?
Bé, és tecnologia d'informacions i comunicacions
i és la que s'encarrega, doncs, de mantenir tots els programaris i totes les màquines
que ens permeten, doncs, rebre, fixar-hi, totes les dades,
que per nosaltres són tan importants, a més del funcionament informàtic intern del servei meteorològic,
que és una empresa crítica en aquest sentit.
Aquesta estació d'aquí és la 165, crec, o 164, no?, a nivell de Catalunya?
És la 164, el que passa és que ara hi ha un altre en funcionament posterior,
perquè aquesta va entrar en funcionament a l'abril i al juliol va entrar en funcionament la de sort.
Per tant, en total tenim 165, però aquesta, el que més destaca és que és la primera
que col·loquem a Tarragona ciutat.
I imagino que anireu bé, doncs, en totes les latituds possibles, no?,
i a diferents zones, com a Pirineu, Costa, no?, muntanya, mar...
Sí, intentem, doncs, totes les zones que tenen una representativitat climàtica concreta, no?,
i també tenim, per exemple, estacions d'alta muntanya al Pirineu,
que són forças representatives i que mesuren variables, doncs,
que en aquest cas no són tan importants com el gruix de neu, per exemple,
que aquí és més complicat, no?, aquí no tenim permès de mesurar el gruix de neu.
Per tant, sí que també tenim moltes que tenen aplicacions per a agricultura
i que el Departament d'Agricultura les utilitza per a aquest tipus d'aplicacions.
Tota una gama.
És normal el temps que està fent aquests últims, no sé si mesos o anys,
però veieu que és normal el que està passant?
Bé, quan parlem del temps, quan parlem del que ha passat els terres anys,
parlem del concepte clima, quan parlem de temps és més el temps que està fent ara,
el temps que farà demà, demà passat, no?
Si el que parles és si detectem l'existència de canvi climàtic a Catalunya,
doncs sí que puc dir que amb les dades que tenim més llargues,
que són l'Observatori Fabra Barcelona i l'Observatori de l'Ebre a Roquetes,
aquí a la província de Tarragona, doncs sí que hem detectat en un segle
un increment de temperatures d'1,5 graus en un segle.
La qual cosa, doncs sí que ens fa pensar que a Catalunya,
igual que a la resta del món que està constatat, doncs hi ha un calentament.
Està constatat, eh? Per tant, no és que sigui allò...
Està constatat a aquests dos punts.
Hauríem de mirar el conjunt del territori,
però és que està constatat també a la resta del món, a molts punts.
Per tant, doncs sí, el canvi climàtic està constatat,
doncs que existeix i que té un origen en les activitats humanes.
És molt 1,5?
1,5 és molt de...
1,5 és més que la mitjana mundial.
En principi, la zona de la Mediterrània,
el que passa és que s'estan realitzant estudis,
perquè de moment encara no sabem amb tota certesa el que passarà en el futur,
de fet és bastant complicat.
La zona de la Mediterrània sembla que és una de les que poden resultar més afectades
pel canvi climàtic.
Això sí que ho percebem i sí que ja es comença a saber.
Es parlava, no fa gaire, es va parlar que hi havia la possibilitat
que arribes en 50 anys a pràcticament desapareixer el delta de l'Ebre.
Bé, n'hi ha estudis específics sobre el delta de l'Ebre
que està fent ara mateix la Generalitat
per veure si això passarà o no passarà,
per veure també si pot haver-hi mesures de mitigació,
mesures d'adaptació que puguin fer,
que això no succeeixi, que és el que s'està treballant.
Però sí que aquí, clar, ja hauríem de parlar de política, no?
L'esforç per part dels governs mundials,
a la cimera que ve ara a Copenhague,
doncs ha de ser un esforç decidit
i no es veu que alguns països vulguin fer aquest esforç decidit, per desgràcia.
Tenen la impressió que les estacions cada cop són més variables?
Potser no m'explico bé,
però cada cop són més desestacionalitzades.
Estem parlant, com estem a una estació meteorològica,
estem parlant de les estacions de l'any.
Sí que sembla que hi ha una tendència en aquest sentit.
El que passa és que els estudis de canvi climàtic
que de moment hem fet a Catalunya
encara no entren en l'aspecte estacional
d'una manera que puguem dir que sigui completament fiable.
Però sí que veiem, per exemple,
que l'increment de les temperatures màximes,
que és a l'estiu,
és bastant superior
al que és l'increment de les temperatures mínimes,
que és a l'hivern.
Per tant, sí que hi ha efectes diferents
segons l'estació de l'any.
Almenys els dos observatoris que t'he dit.
A l'estació tornant al que estem fent aquí,
a l'estació com aquesta, a nivell de predicció,
totes en conjunt les que hi ha a Catalunya,
poden servir, per exemple,
per predir una situació meteorològica complexa,
per activar plans d'emergència,
com ha practicat, que és disactivat, no?
Tot, diguéssim, la base és això, no?
L'estació meteorològica.
A veure, no, no, no.
L'estació meteorològica no és la base de la predicció.
L'estació meteorològica pot servir
per fer vigilància en el sentit
que rebem dades a temps real.
La predicció és una altra cosa.
La predicció és donar l'avís
almenys amb 24-48 hores d'antelació
o si es forma una tempesta sobtada
amb dues-tres hores d'antelació.
El que fem amb l'estació
és vigilar en el sentit de veure
si a temps real s'està complint aquesta predicció.
Si està caient una precipitació molt intensa
a aquesta estació, llavors nosaltres
també en contacte amb Protecció Civil, ho diríem.
Aquestes dades, a més, arriben a temps real
a Protecció Civil.
Per tant, més que predicció,
el que ajuda és a fer vigilància
i, sobretot, les estacions també serveixen
per emmagatzemar totes aquestes dades
al llarg del temps
que ens permeten estudiar el clima
i el canvi climàtic de Catalunya.
Però les eines de predicció
són altres, són els models,
la tasca humana que fan els predictors,
per això hi ha marge d'error,
perquè no és mecànic,
que fan els predictors
que ha de dir el Servei Meteorològic de Catalunya,
i altres eines també de predicció a curt termini
de vigilància, seria la xarxa de detecció de llams,
la xarxa de radars,
o sigui, és tot un complex d'equipaments,
no només això,
que té una funció molt parcial en quant a predicció.
Quan s'activa una alerta,
què passa a partir d'aquest moment?
Depèn del tipus d'alerta,
depèn de si és una alerta per neu.
Nosaltres tenim alertes per diferents meteors,
pot ser per neu,
pot ser per precipitació,
pot ser per vent,
pot ser per una edat de calor,
teòricament per una edat de fred,
però això cada vegada menys.
Llavors, en funció del tipus de meteor,
que nosaltres diem,
del tipus d'avís,
s'activen uns plans o uns altres.
El més conegut pot ser l'inuncat
en el cas de precipitacions,
el neucat en el cas de neu,
en el cas de temperatures màximes,
doncs s'intervelta també el Departament de Salut.
Aquests avisos passen a Protecció Civil.
És el Departament d'Interior
el que gestiona després els avisos
i el que s'encarrega de prendre
les mesures preventives.
Nosaltres simplement fem la predicció
i donem l'avís
i després fem la vigilància
en temps real del que està passant.
Però qui s'encarrega més
de prendre totes les mesures preventives
és, a través de la nostra informació,
evidentment,
Protecció Civil.
No sé si m'he explicat el que volies.
I cada plaç diferent
en funció del meteor.
No és el mateix en cas de neu,
que de pluja, que de vent,
que ara s'està fent un plan
pel tema de vent
que no estava fet a Catalunya
fins ara.
Per les dades que tenen,
aquest dimecres hi haurà estiuet de Sant Martí?
Per les dades que tenen
avui, dimarts, dia 10?
És previsible?
Perquè diuen que sí, no, en principi?
Sembla que sí.
Sembla que hi haurà,
abans parlàvem el cap de predicció,
sembla que hi haurà
un petit increment
de les temperatures a curt termini
durant els propers dies,
això que tu has dit,
l'estiuet de Sant Martí.
Sí, sembla que aquest any
també el tindrem.
I una curiositat,
vostè és economista.
Sí, soc economista.
Hi ha relació entre l'economia
i la climatologia,
o el temps, o la predicció?
Hi ha una relació entre tot,
perquè, clar,
si parlem de canvi climàtic,
un dels informes més importants
és un informe econòmic
de com afectarà el canvi climàtic,
doncs,
a la economia de les nacions,
no?
O sigui que hi ha relació entre tot.
El que passa és que al servei meteorològic
n'hi ha la direcció política
que porto jo,
que és més institucional,
més de gerència,
i hi ha un director tècnic,
que és el Sergi Parísio,
que una mica coordina les àrees
de caràcter més tècnic.
Pensa que el director polític
canvia cada quatre anys.
En canvi,
no convé que el director tècnic
canviï amb massa freqüència,
perquè necessita,
no és imprescindible,
però és bo
tenir, doncs,
tot un feedback d'informació,
d'experiència,
amb un caràcter estable.
Per això diferenciem.
Ha pensat en els pagèssos
que estarien d'acord,
no?,
que l'economia i el temps
quedaran molt lligats,
vaja.
No,
i tant,
moltíssima gent estaria d'acord,
evidentment.
David Rodríguez,
director de la Cine de Catalunya,
gràcies per atendre's mi
cap a Font de Tarragona Ràdio,
moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.