Fins demà!
Fins demà!
Bé, doncs la Renée Silweger de tant en tant li fan algun favor a Hollywood i li fan una pel·lícula mida, no?
I en aquest cas, doncs, és aquesta, Ejecutiva en apuros de Jonas Elmer.
És una comèdia en la que Lucy Hill, que és ella, és una superexecutiva d'una gran empresa
que té tres objectius en la vida.
Tenir moltes sabates ben boniques, ben xules i ben fashion, cotxes en la mateixa línia
i pujar ben amunt a la seva empresa.
Bé, doncs un dia li ofereixen l'oportunitat de la gran escalada, o això és el que ella pensa,
i d'alguna manera la desterren de Miami en un lloc absolutament perdut en l'Amèrica més freda i gelada
i allà el que passa és que, clar, quan ella ja està disposada a tornar-se'n,
troba la mort de la seva vida, que precisament és el Harry Connick.
Però no sense aquelles típiques històries de baralles, de parelles,
a lo Hepburn i Tracy, que jo penso que no es poden tornar a imitar ni a reproduir,
però bé, es veu que sí que hi ha una escena com a molt forta o molt divertida
en la qual sis personatges es tiren tapioca fins que rebenten d'alguna manera.
I es veu que com que la tapioca és molt difícil de treure,
no es podia fer allò de gravar des d'una panoràmica d'una altra i tal.
Llavors van gravar amb totes les càmeres alhora
i es van, doncs això, es van divertir tirant-se la tapioca pel damunt.
Molt bé, és el que té fer comèdies, no?
Que ho sapia, exacte.
Per tant, això, pel·lícula per passar-s'ho bé i per veure, doncs, una parella macota,
sobretot pel que fa al Harry Connick que estem escoltant.
Ejecutiva e napurosa.
E napurosa, exactament.
I després, un altre títol d'aquells explícits,
que en aquest cas en anglès també ho és, i encara més.
Hacemos una porno?
Kevin Smith.
El senyor que ens va deixar una mica bocabadats en clerks
i que després ja no havia sigut capaç de seguir aquesta línia
i que ara es posa també en la comèdia més destroyer
i més en la línia del Jad Apatou,
que és un dels nens terribles de Hollywood fent comèdies una mica bèsties.
En aquest cas va d'això, va d'uns amics que es coneixen de tota la vida,
i que per aquelles coses, doncs, un dia fan una pel·li porno junts, no?
I que la pel·li, que es veu que deixa moltes ganes de veure la segona part,
que no existeix, però la pel·li va sobre una versió porno de La Guerra de les Galàxies.
Sí, home.
Es veu que al públic li agafen ganes, no?, de veure la segona pel·lícula, diria a mi,
no la primera, perquè en el fons, doncs, és això, bastant explícita i bastant borda,
però una història d'amor, en el fons, d'això, de dues persones que després de conèixer molt de temps,
doncs, arriba un dia que descobreixen que poden anar més enllà, no?
I, va, sempre està bé descobrir aquestes coses i que funcionin, no?,
perquè sempre més val algú conegut, no?, allò que diuen boig conegut.
Sí, boig conegut que sabe per conèixer, és veritat, la versió catalana, és veritat.
Sí, més no, si el component de l'amistat ja està entremig de la parella,
doncs, tot això que tenim, no?
I ara, a les antípodes, eh?, totalment.
Drama.
Sí, sí, aquí els senyors seran els que disfrutaran.
La Beyoncé Nouls és la senyora protagonista d'Obsessionada,
que ve a ser, gairebé, un remake d'Atracció Fatal,
però potser amb no tanta gràcia,
perquè tampoc ella no és la protagonista de l'altra pel·lícula d'Atracció Fatal.
De què va, doncs, d'això?
Ella és una dona que s'obsessiona per un home totalment desquiciada.
No, però ella és la bona, no?
Que el persegueix?
Ella és l'esposa, crec, eh?
No, jo crec que no, eh?
Sí, vaja.
Ara dubtarem.
Bé, doncs, si tu dius, segur que sí,
perquè jo ho he vist al revés, però, bueno,
jo no m'he mirat el tràiler d'aquesta, ho he de dir, eh?
Ho he de dir, que no me l'he mirat aquesta setmana,
i, per tant, ara no ho sé.
El que sí que sé és que està guapíssima, eh?
Surten aquí grans fotos, però bé...
L'exploten, físicament, al màxim.
Sí, l'exploten, l'exploten.
I llavors, això, doncs, diríem que no passa de ser un remake d'aquesta altra,
d'Adrien Lane, que aquesta sí que va ser...
De dona que s'enamora d'home casat...
I que fa el que convingui, doncs, això, per perseguir.
Els altres actors, ni director, que és Steve Shields,
ni els altres actors del repartiment,
diríem que són gent, allò que destaquia Hollywood,
perquè, de fet, aquí l'estrella és ella i ningú més, eh?
O sigui que aquí queda un thriller d'aquests una mica tremabundos, no?,
d'històries amoroses, però trastornades, en aquest cas.
hem tingut una comèdia, hem tingut un porno,
i ara hi ha un trastorn mental relacionat amb l'amor, eh?
Com es diu, com es diu?
Obsessionada, eh?
O sigui, deu ser del perfil del trastorn obsessiu-compulsiu,
però fixat en un home, val?
Bé, i després tenim, jo penso, la millor pel·lículeta...
Ja deia jo, ara et veig als cospires als ulls.
Sí, ara.
De la setmana, eh? Penso, perquè és una pel·lícula que pot arribar a molta gent,
el director tampoc és massa conegut, és Ian Sofley,
però el gran protagonista de la pel·lícula és Brendan Fraser,
que s'està revelant com un home d'acció,
que sap fer pel·lícules en les que s'ho pot passar molt bé tot un gran públic.
I el títol és Corazón de tinta,
que no res més que el títol original de la primera novel·la de la trilogia de Cornelia Funke,
que és una gran, gran, grandíssima il·lustradora de llibres infantils,
que va haver un dia que va decidir, doncs, no res, posar-se a escriure ella.
La història ens sonarà, i a mi em sap greu perquè algú pot pensar que se l'han copiat,
i no, és al revés, d'alguna manera.
Si recordeu, fa no massa vam estrenar Más enllà de los sueños,
amb Adam Sandman, que era un oncle molt bona persona
i que estimava molt els seus nebots,
que els explicava uns contes que aquests contes acabaven sent realitat,
però també li anaven molt bé perquè, a més a més,
li anticipaven coses que passarien al seu futur.
Aquí no, aquí la història és diferent.
Aquí, tant el Brendan Fraser com la seva filla,
són dues persones conscients que aquest poder que tenen
de portar la realitat, allò que ells llegeixen en llibres,
té un perill, que és que hi ha un llibre secret
on hi ha uns dolents d'aquests dolents autèntics,
que si ells llegeixen aquest llibre i arriben a la vida real, diríem,
doncs, clar, poden generar tot un gran trastorn a la humanitat, no?
Aleshores, a veure, jo t'he dit, Brendan Fraser,
però tenim l'Ellen Mirren, Paul Bettany,
Jennifer Connelly, Déu-n'hi-do, un repartiment molt maco, eh?
A part d'ells dos, que són dues persones que estimen els llibres,
també hi ha l'autor del llibre, diríem, Malèfic,
que lluitarà al seu costat,
i jo penso que, bé, que és una proposta
que visualment també ofereix, doncs, moltes garanties,
és una pel·lícula molt ben feta,
d'una factura molt correcta,
que entretindrà tota la família
sense ser aquells productes
que, en el mal sentit de la paraula,
infantilitzen els nens, no?
Sinó que és una novel·la, doncs, important,
passar del cinema,
que potser no arriba als límits
del que un pot imaginar quan llegeix aquest llibre,
però que està molt bé,
i és recomanable, això, per tota la família
i, diríem, per pujar el nivell, eh?
No, allò, una pel·lículeta per passar l'estona,
sinó una bona pel·lícula.
Que la posaríem dins del gènere fantàstic.
Sí, evidentment, fantàstic.
Per tant, totes aquelles persones superadultes
que potser us agraden les cròniques d'Anàrnia,
o potser pel·lícules d'aquestes que no en primer sentit.
Sí, però jo penso que millor,
perquè les cròniques d'Anàrnia
és un llibre ja molt antic,
que d'alguna manera, fins i tot,
jo no me l'he llegit,
però el meu fill, que se'l llegia
i és una personeta jove,
deia, és que és molt antic aquest llibre, no?
Que, o sigui, el llenguatge i tot plegat,
no li acabava de xocar,
perquè, clar, es notava una literatura passada,
d'alguna manera.
En canvi, aquesta Cornelia Funke
és una dona d'avui,
vull dir que fa una literatura per nens d'avui
i que és molt més adaptat.
Corazón de tinta, m'has dit?
Corazón de tinta, exactament.
I després tenim una coseta així,
aquesta sí, ja, més infantil,
que es diu Xeramí,
que va de Colomets,
que és d'un director espanyol,
que es diu Miquel Pujol
i que també ha fet el guió
i que ens recordarà una miqueta a Valian,
perquè, i també una mica a 10 més 2
pel tipus de dibuix, eh?
Aleshores, bé, va d'una història d'uns Colomets
que viuen feliços a la seva granja
i que arribada a la Segona Guerra Mundial
es fan conscients que s'han de posar
en un batalló de Coloms missatgers.
M'estàs dient que estem,
per fi fent una pel·lícula infantil,
en què intervé la Segona Guerra Mundial?
Sí, sí, però és que ja passava a Valian això també, eh?
Ah, Val, Val, Val, Val.
Per això et dic que és una mica...
Val.
Que sí, que sembla una temàtica difícil de pair per aquestes edats,
perquè realment és per un públic infantil-infantil, eh?
Però realment, doncs, no.
Com que, doncs, bueno,
sempre es lliga amb tot allò de la fidelitat entre els amics,
de salvar la pàtria i aquestes coses,
i de les grans empreses,
doncs, també té al·licients, diríem,
per un públic més infantil, eh?
Aster, versió original de la setmana.
Versió original de la setmana
deu estar sent una pel·lícula d'èxit,
perquè aquesta ens ha aguantat molt i molt.
És el cavall de dos piernes.
Fa tres setmanes que la tenim, eh?
I recordem que és una pel·lícula iraniana feta a Afganistan,
però bé, i que a més a més és una pel·lícula dura,
i deu estar tenint força resposta per part del públic,
perquè normalment ens aguanten una o dues setmanetes.
Recordem de què anava, per si.
Sí, va d'un nen que el pobre, doncs,
valgui la raudència, és pobre de solemnitat,
i que un altre, que no és que sigui pas gaire més ric,
però sí una mica més,
li paga per portar-lo al coll,
perquè l'altre està paralític.
Li paga una misèria, l'explota, li pega.
És allò el típic d'una persona, doncs,
amb una dificultat greu,
que al damunt, doncs, potser, doncs,
per espiar el seu mal o pel que sigui,
doncs, abusa d'un altre que està en perfectes facultats.
La pel·lícula arriba a tenir moments molt durs,
molt durs d'un abús increïble per part de tothom,
que sembla que sigui l'única persona
amb qui portar-se malament, no?,
pràcticament el protagonista,
però és una pel·lícula recomanable
perquè fa reflexions sobre moltes coses
que a vegades la gent que vivim en el primer món
no veiem mai.
I ara una festa.
Vinga, va.
No?
Una festa, i una bona excusa,
per anar al cinema, a més a un preu molt econòmic,
que és una de les queixes més populars.
per què està encara el cinema?
Ja de tant en tant hi ha ajudes, hi ha promocions.
Això es veu que és una cosa que a França
es porta fent fa molts i molts anys.
Potser més de 25 anys, com a mínim,
que cada any, doncs, un o dos caps de setmana
el cinema francès munta aquesta festa.
I en què consisteix?
Doncs consisteix en el fet que,
si tu vas al cinema el diumenge
i compres una entrada normal,
és a dir, que no tingui cap descompte de cap tipus,
ni amb carnets, ni amb res,
aquest diumenge, aquest diumenge.
Aquest diumenge 21,
doncs, després, el mateix diumenge
pots fer un doblet o un triplet, si vols,
però al preu de dos euros.
I també ho pots fer dilluns i dimarts.
Sí, comprant una entrada normal el diumenge,
anar al cine diumenge,
et donen una mena de, no ho sé,
un tiquet que cada vegada que vas al cinema
aquell mateix diumenge, el dilluns o el dimarts,
la pel·lícula només et costa dos euros.
Està bé, no?
Home, està molt bé.
Està molt bé.
Doncs ara m'ho vull repassar tot a la cartellera.
Fai un marató.
Doncs a dos euros, clar,
és molt menys d'una tercera part,
perquè crec que l'entrada està a set i mig, no?
Si fos set i mig,
i el 3D està a nou i mig.
Per tant, dos euros, molt bé.
A qualsevol sala, eh?
A qualsevol sala.
També en 3D?
Sí, sí.
No, el 3D jo crec que no, eh?
Això no ho diu la promoció,
però jo crec que el 3D no,
perquè el 3D, com que és una novetat,
no entra mai en cap de les coses.
Jo crec que no entra ni en els carnets joves,
ni en coses d'aquestes.
És el marge, el 3D, eh?
Però això sí, recordeu que la primera entrada
ha de ser a preu normal.
I l'heu de comprar diumenge.
I l'heu de comprar diumenge.
Dissabte no val, tampoc.
Diumenge.
I llavors podeu, això,
quedar-vos al cine fins a la matinada del diumenge,
dilluns i dimarts.
Està bé.
Molt bé.
A més a més, jo crec que és un bon cap de setmana,
perquè hi ha moltes estrenes infantils,
encara hi ha molta cosa infantil en cartellera,
i aleshores és una manera de portar els nens al cinema
sense que ens costi tant cap.
Doncs, Esther Ferrer, moltíssimes gràcies.
Jo ara obro línies i ja t'esperem la setmana que ve,
que vindràs acompanyada més.
Sí, perquè ara me'n vaig al teatre
i no puc perdre ni un segon.
Avui toca teatre, ara toca cinema.
La setmana que ve vindrà l'Esther Ferrer,
vindrà la Josep Eduard Príncep també,
el gerent de cinemes d'Òscar Les Gavarras
i farem una mica de previsió de tot el que ha d'arribar a l'estiu.
De coses de l'estiu que estaran molt bé.
I de coses...
Ah, ens hem oblidat que el dimecres s'estrena Transformers,
però ja en parlarem també la setmana que ve.
Gràcies, Esther.
Molt bé.
I mean, how long can't this go home?
Up in the air.
I'm about ready to go home, y'all.
Unimatura
Unimatura
Unimatura
Unimatura
Unimatura
Unimatura
Unimatura
Unimatura
Unimatura
Unimatura
Unimatura
Unimatura
Unimatura
Unimatura
Unimatura
Unimatura
Unimatura
Unimatura
Unir Arc THERE
Unimatura
Unimatura