És temps ara d'establir connexió amb la nostra unitat mòbil
quan falten 11 minuts, perquè siguin les 7 del vespre.
Avui anem a propet de l'emissora,
ens situem a l'Avinguda Prat de la Riba, número 13,
i allí trobarem una botiga de mobles,
Mobles Plana, en la seva versió,
o una de les botigues que tenen, que anomenen Clàssic.
Per què anem avui a una botiga de mobles?
Doncs perquè a partir d'avui es converteix també en sala d'exposicions.
Pep Sonyer, bona tarda.
Hola, Mòria, bona tarda.
Ens ha xocat la proposta, no? L'hem trobat original.
Home, és original i és totalment pionera,
perquè aquí a Tarragona, o la demarcació fins i tot podríem dir,
això no s'ha fet mai fins ara,
és a dir, poder exposar quadres de pintors del territori
en una botiga de mobles,
que val a dir que ara estan aquí exposats,
val a dir que queda molt bé,
perquè a més a més jo crec que fins i tot es complementa una cosa amb l'altra.
L'art amb els mobles, tu pots veure un quadre
i imaginar-te com quedaria el menjador de casa teva, per exemple,
per veure els seus mòbils al costat,
o viceversa, mirar-nos-ho fa i veure com quedaria
amb aquell quadre que tens al costat,
que li dona lluminicitat, que li dona alegria,
perquè aquests quadres d'aquí,
l'exposició aquesta d'aquí és d'en Tomàs Olivar,
ell és el de Gat, podríem dir, dels pintors tarragonins,
perquè és un home que ha estat durant molts anys
com a professor de l'Escola d'Art de la Diputació,
crec que més de 20 anys,
ara ens ho explicarà ell,
i també s'acompanya en Josep Maria Quinovar,
que és el responsable de Mobles Plana.
Josep Maria, molt bona tarda.
Molt bona tarda a tothom.
Ara ho dèiem, això, home, pioner d'entrada, no?
És a dir, no s'ha fet mai fins ara.
Sí, la veritat és que creiem que és una iniciativa
que no s'havia portat a terme encara.
Nosaltres hem vist aquí una oportunitat
en la qual oferir un nou espai als pintors,
sobretot a casa nostra, als tarragonins,
ja que tenim unes botigues molt grans, a molts metres,
on els pintors tarragonins poden posar la seva obra
en una certa periodicitat,
veure exactament com ens quedarien a casa,
la gent s'ho pot imaginar.
És un nou espai, diferent a el que és una galeria d'art,
però una nova proposta i una nova via,
tant per l'artista com per nosaltres,
perquè a la gent hi hagi un altre punt d'atracció
entre l'art i per la nostra costat,
per la nostra economia, evidentment.
Senyor Tomàs Aguilar, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I vostè com ho veu això?
A més, vostè és el primer que has posat aquí.
Sí, hem tingut la gentilesa de dir-m'ho a mi,
i esclar, jo encantat de poder col·laborar
i de ser també el pioner d'obrir la sala, no?
I, en fi, jo crec que això, per mi i pel resta dels artistes,
doncs és hasta necessari, per ells necessari,
perquè a Tarragona hi ha manca de galeries
i que se'ns puguin ajudar els artistes val la pena, eh?
Jo deia abans que a la ciutat veïna de Reus
mimen els artistes.
I aquí no, aquí estan en un poc de deixes de la mà, de deu, no?
I, bueno, a veure si hi ha exemple en aquest sentit
i comença la gent a animar-se una mica, eh?
ajudar els artistes.
Escolta, parlem de la seva obra, que en definitiva
la que es podré veure aquí, amb Òbles a plana clàssic.
Jo abans ho comentava amb vostè, que és una obra que té molta luminositat,
que té molta alegria també, no?
Sí, bueno, jo soc impressionista, en principi, impressionista, expressionista.
I, bueno, sempre es va canviant, no?
Segons se'm va avançant el temps, doncs vas canviant una mica d'estil,
te'l vas posant al dia.
Però la meva pintura és impressionista, colorista, sobretot.
Per mi la pintura és color.
I després, poso tot el meu sentiment dins de l'art.
Jo soc molt sentimental, ja m'ho veus, no?
La meva expressió, i me volco damunt de la pintura.
Quan me poso pintant, m'oblido de tot, i estic per la feina, no?
I sí, m'he sentit tota la vida pintor i artista,
i això per mi ha sigut la meva vida, no?
El poder dedicar-me a la pintura.
Ara parlem també, perquè abans em comentava que té un client a Houston,
que quan veu el seu quadre, no?, que el té penjat allà a Houston,
i que, i que, i que, i que, i que, que li porta a la costa a Tarragona, eh?
Sí, té quadres meus allà, i quan ve em diu,
Tomàs, tinc uns quadres teus allà davant meu,
que em recordo de Tarragona,
perquè, com que la veritat és que els colors meus
estan bastant consonància amb Tarragona,
amb el Mediterrani, amb el sol i tal,
dius, me sento al Mediterrani, me sento a Tarragona,
i disfruto dels quadres.
I quasi cada vegada que ve, ve a l'estudi,
i marxa amb un o dos quadres.
Ara he fet un volum del serrallo, ara ho explicarem.
A Joramaria, tornem a Joramaria Ginovar,
és una iniciativa que comença aquí,
amb aquest artista que tenim, aquest tros d'artista que tenim aquí davant,
però que continua, no?, que d'aquí a tres mesos
anirem fent renovacions.
Sí, és un honor per a nosaltres que en Tomàs Olívar
hagi volgut acceptar el poder encetar aquest seguit d'exposicions
que avui comencem,
i que properament, amb una periodicitat de cada tres, quatre mesos,
aproximadament, anirem portant l'obra de diferents autors tarragonins,
el Pere Joan Sala, la Montse Pergadà,
diferents autors tarragonins perquè puguin exposar
i que el públic de Tarragona tingui un nou espai
on poder veure obres d'art
i poder-les gaudir gairebé com si estiguessin dintre de casa seva, no?
Nosaltres estem molt contents
i creiem que és una iniciativa que,
dins de l'àmbit cultural,
la Tarragona pot marcar una nova via, un nou camí.
Perquè clar, estem parlant, home, d'una sala d'exposicions gran, eh?
Perquè aquí hi ha una vintena de quadres, no?
Sí, tenim 20 quadres.
És una obra, bueno, que com podeu observar,
no deixin diferent a ningú,
una explosió de color, de sensibilitat, de llum mediterrània.
Tomàs Olivar és el reflex del sentiment tarragoní
i amb les seves obres, els seus colors, les seves pinzellades,
ens ho transmet perfectament.
Hem quedat, la veritat, molt impressionats amb tota aquesta obra,
amb aquests 20 quadres,
que és una petita representació
de les més de 100 exposicions que el senyor Tomàs Olivar ha fet
i que per molts anys els pugui fer
i que per nosaltres és un gran honor poder-ho encetar amb ell.
Abans m'explicava que perquè surti un quadre allò perfecte,
que han de confluir moltes coses, no?
I que no és fàcil, eh?
Sí, sí.
Perquè surti un quadre que ho assertis,
doncs,
es té de valorar, doncs,
el dia que t'has despertat bé,
que el sol t'acarici també,
el lloc, el temperament,
són molts motius que han de coincidir,
i llavors hi ha unes petites campanetes
que es diuen que són el duende,
que et fan vibrar,
i és quan, sense que tu et donis compte,
doncs, te surt el quadre.
Clar, si el pintor té una formació darrere,
que has estudiat belles arts,
tens anatomia,
teoria del color,
perspectiva,
si tot això ja ho saps,
doncs,
és més fàcil que et surti.
Ara, una vegada estàs pintant,
d'això t'oblides,
ja ho tens darrere,
i això
te surt,
normalment ja te surt.
Tu,
intuïtivament,
quan una ratlla no t'ha sortit,
o una pincellada,
tu,
intuïtivament,
veus que allò no està bé,
i
vas i l'ataques una altra vegada,
no?
O sigui,
que això ja surt.
I llavors,
el que fas,
és,
per sentiments,
desenvolupar el quadre.
I si ho fas així,
és llavors quan te surt
una obra extraordinària.
I quan surt,
què passa llavors?
Perquè clar,
imagino que despendre-se'n
és difícil, no?
És molt difícil.
Jo a vegades m'he sortit
d'alguna obra,
i l'he tingut a casa,
me l'he reservat,
i com dèiem abans,
l'he tingut
durant 15 o 20 anys.
Però al final veus que
te'ns despendre d'ella
perquè te la sol·liciten i tal,
i al final comprens
que aquesta obra,
allí,
o en un altre lloc,
que no sigui el teu,
continua sent
un olivar,
continua sent un quadre teu.
I dius,
bueno,
doncs mira,
borró ni cuenta nova.
te desprens ell
i llavors
tots són una mica
materialistes,
no?
I fa ser el canje,
no?
Per cert, Tomàs,
veig que vostè
té molts amics,
no sé si vostè
o en Josep Maria
Gnobar,
però aquí,
escolti'm,
està entrant
moltíssima gent.
Bé,
els amics del Tomàs
obert segur
que en té moltíssims
perquè és tot una experiència,
el degar dels pintors tarragonins
és una joia
i un plaer
poder compartir
i poder sentir
aquesta vitalitat
que transmet
i que transmet
la seva obra,
evidentment,
és el reflexe
de la personalitat
del senyor Tomàs Olívar
i la veritat
que el felicitem
per aquesta energia
i per aquestes ganes
de treballar,
treballar i treballar.
Ganes de viure,
i ara el que passa
és que ja en quedan
menys anys.
Tots els que vinguin,
benvinguts seran,
evidentment.
Estava pensant
que vostè podrà venir
a la seva exposició.
Aquesta exposició
que la té ben a prop de casa,
no?
Tocada a casa seva,
pràcticament, no?
A mi no en caben.
Ell va estar l'altre dia
al taller
i sap que jo
podria fer
quatre exposicions
simultàniament.
O sigui,
quadros
i més grans
que aquestos.
Però,
esclar,
no...
O sigui,
la meva obra
la tinc al taller.
Si jo tingués
de posar
tots els quadros
en un lloc
no podria.
O sigui,
al taller
no hi que puc.
i si tingués
de tindre
els quadros
a casa
tampoc
acabaria.
Continua creant,
no?
Continua...
Això cada dia,
cada dia.
Això és una obligació.
Ara,
que no te surta
el quadro
que deseja,
doncs,
bueno,
mira,
ja et surti
a demà,
però treballa
cada dia.
Si posa molt d'hora,
a les vuit
i mitja del dematí,
hasta a l'hora
de dinar
que ve la dona
buscant
i llavors
fem el mercat
i anem
amb els nets.
Bueno,
però,
eh?
la beca
està per aquí.
Tomàs,
Tomàs Olíbal,
deixem que baixi
amb els amics,
amb la dona,
amb aquestes persones
que han vingut fins aquí
per veure aquesta exposició.
Li agrair molt que
ha estat aquí
el micrófon de Tarragona Ràdio
i escolti'm
per molts anys, eh?
Molt agraït.
Josep Maria Gnobà,
gràcies també
per obrir les portes
de mobles
plan a clàssic
i aquesta exposició
i aquesta exposició
la podrem veure aquí
en horari de botiga,
imaginem, no?
Sí, sí,
en horari de botiga
i fins al 27 de juny
que tindrem
les portes obertes
a tothom
que vulgui visitar-la
i gaudir-ne
de l'art
a prop
i proper
i com a casa.
La tindrem,
transportant a la gent
d'aquesta botiga
a partir d'ara
aquí al carrer
per a la Iva
com una botiga
però també
com una nova galeria
d'art de la ciutat.
Moltes gràcies
i que vagi bé.
Moltes gràcies a vosaltres.
Fins una altra.