Sembla que ara sí, finalment, podem establir connexió
amb 9 minuts per arribar a les 7 del vespre,
establir connexió amb el cicle de conferències
Grans figures de l'antiguitat greco-llatina.
Se celebra a partir de les 7,
comença aquesta conferència sobre Pitàgores al Caixa Fòrum.
Allà anem amb els nostres companys amb la noitat mòbil,
el Pablo González i el Pep Sunyer.
Pep, bona tarda.
Hola, Núria, molt bona tarda.
Som aquí al carrer Colom, al Caixa Fòrum.
Hem vingut abans que es produeixi la conferència
per explicar-vos una mica de què anirà.
Avui és la primera d'aquest cicle de grans figures
de l'antiguitat greco-llatina.
A la conferència d'aquesta tarda es diu
Pitàgores, fundador llegendari d'una secta filosòfica.
Ara us ho explicarem perquè ens acompanya
el professor titular de filosofia grega
de la Universitat de les Illes Balears,
el senyor Francesc Casadasús.
Ell també és president de la Societat Espanyola
d'Estudis Clàssics de les Illes Balears.
Francesc Casadasús, molt bona tarda.
Molt bona tarda, molt bona tarda.
Què hem de saber en aquest cas de Pitàgores?
Avui ho explicarà vostè molt bé d'aquí a poca estona,
però què hem de saber d'aquest home que va viure
fa més de 2.500 anys?
Efectivament, moltes coses.
De fet, en sabem moltes,
perquè difícilment trobarem algú
que no hagi sentit parar, per exemple,
el teorema de Pitàgores.
És un personatge que depassa,
òbviament, l'àmbit estricte
de la particularitat grega
i s'ha convertit en un personatge universal,
per això en parlàvem avui aquí.
I a mi m'agradarà fer avui
cinc cèntims, sobretot,
més que sobre aquest aspecte matemàtic,
sobre el líder,
sobre el personatge carismàtic
que aconsegueix organitzar una escola,
es diu,
però que jo també vull intentar demostrar
que possiblement fó una secta,
al voltant precisament
de l'enorme prestigi
que tenien els seus coneixements.
I què es movia en aquest secta?
Quins eren els seus paràmetres?
Bàsicament, a partir dels coneixements
que hi impartia.
Hem de pensar que ell és el primer
que parla a Occident
del concepte d'immortalitat de l'ànima
i de la transmigració.
És a dir, això és una idea
que xoca moltíssim
amb la mentalitat del moment.
Fa 2.500 anys es pensava
que l'ànima era mortal
i que no tenia cap tipus de vida
després de la mort.
I, en canvi, Pitàgores mantenia el contrari.
I això sorprenia molt
a les persones quan els deia que no.
I, de fet, hi ha moltes anècdotes
que es simplifiquen perfectament
el que volia dir quan xocava.
Per exemple,
passejant un dia
veu com un amo
està plegant a un gos
i de sobte descobreix
i comença a cridar a l'amo
que no l'hi pegui.
L'amo immediatament diu
per què?
Diu perquè acabo de reconèixer
la veu d'un amic meu
amb els seus lladrucs.
Això sobtava molt.
És a dir, que l'ànima pogués passar
a totes les categories
animals, vegetals, etcètera
i que això ho fes sempre.
Això era veritablement
una idea molt revolucionària
que, curiosament,
després ha estat
molt difós a l'Occident
i ell n'és el principal responsable.
Com a tal, com a secte,
eren molt hermètics, no?
És a dir, el coneixement
quedava dintre la secta, no?
Sí.
Tenia absolutament,
això és una de les normes
més conegudes
de Pitàgores,
la norma del secret.
De fet, no se va trencar
fins més de cent anys
després de la seva mort.
Els coneixements que en tenia,
que en tenia molts perquè havia estat
un personatge viatger,
havia arribat,
es diu, a les fonts,
perquè també hem de dir
que és un personatge
molt paradoxal.
Tenim,
conservant tres biografies
de l'antiguitat
de Pitàgores,
no conservant
tres biografies
de cap personatge
de l'antiguitat,
de cap,
sigui filòsof
o sigui historiador,
no la conserva,
en canvi,
deia sí.
El que passa és que
ja ens expliquen
unes coses
veritablement increïbles
per la nostra manera
d'entendre les coses
del món, no?
En qualsevol cas,
estan davant d'un personatge
que ha aconseguit
que els seus coneixements
es transmetessin
en privat.
Ell no volia en absolut
que sortissin
de l'àmbit estricte
dels que ell acceptava
com a membres
de la seva secta.
De fet,
a l'entorn,
i especialment
els contraris
d'aquesta
corrent pitagòrica,
l'estitllaven
que feien coses
en fi cruels,
sectàries,
sacrificis...
Sí, sí, sí, sí, sí.
Ell tenia una...
El que ja a l'antigueta
s'anomenava
la manera pitagòrica
de viure.
Per exemple,
en conseqüència
i en relació
a aquesta prohibició,
a aquesta idea
de la transmigració,
tenia absolutament
prohibit menjar carn.
Era vegetaria radical
i inclús
entre els vegetals
tenia prohibits
alguns,
com per exemple
les faves.
Tenia radicalment
prohibit
el consum de faves, no?
Hi ha hagut moltes teories
al voltant del per què, no?
Per què?
Per què les faves?
Hi ha moltes explicacions.
Les fonts antigues
almenys ens donen
jo diria que
una desena
d'explicacions
distintes,
des que
li resultaven indigestes,
hi ha una malaltia
que actualment
es coneix com el fabisme
i que afecta
la circulació de la sang,
com també
el fet
que
li recordaven
els fetus
dels deservius
i una que a mi
em sembla molt
semblant
és que a l'antiguitat
s'utilitzava
les faves seques
per votar,
per participar
en les votacions, no?
I a la majoria
i ella deia exactament
estindre't de les faves,
potser volia dir
no votis, no?
no participis
en el moviment
diguéssim
polític
de les ciutats respectives
perquè ell
vivia alternativament
al marge
de la
política institucional
que hi havia
a les ciutats
i he de dir
que això
al final
li va costar car,
li va costar car
perquè va ser molt mal vist,
és a dir,
Pitágoras acaba
al sud d'Itàlia
que és on es movia,
acaba tenint
una força
molt gran,
una influència
molt gran
perquè eren milers
i milers
dels seguidors
estructurats
en petites setes
de ciutats
distintes
i van començar
a ser vistes
des del poder
polític
com molt
perilloses
i ens conten
que va acabar malament
Pitágoras
precisament per això,
va acabar assassinat,
això és una
de les versions
últimes
que tenim,
m'imagino
que a ell
no li preocuparia
massa
perquè suposo
que continua
a reencarnar-se
en alguna
de les múltiples
possibilitats
que tenien.
Aquí fent un parèntesi,
és que abans ho comentàvem
fora de micròfon,
que hi ha històries
molt curioses
d'aquests
pressocràtics,
d'aquests
filòsofs antics,
n'hi va haver un
que va morir
perquè un au
li va tirar una tortuga
que era la manera
que ho tenia
de menjar-se'ls,
no?
Sí, sí,
això es diu
de senó,
però aquestes,
això es diu
de senó,
de senó de City,
perdona,
de senó de Lea,
que hi ha dos senons.
Va sortir al carrer,
no?
Sí,
però aquesta,
això ho conta,
aquesta,
la manera de morir
un filòsof,
una cosa que a la gent
li interessava molt
perquè a l'antiguitat,
i de fet hi ha un llibre
que es diu
La vida de les filòsofs il·lustres
de Diogenes Laerci,
que cada cop que ens conta
una biografia d'un filòsof,
fa una compilació,
tots els filòsofs
de l'antiguitat,
li dedica sempre
una part important
de la seva biografia
a explicar-nos
com va morir,
no?
I aleshores
és perquè li interessa molt
veure si la mort
té a veure amb la manera
com va veure
i amb el que va dir
aquest filòsof,
no?
I en aquest cas concret
que tu m'esmentes
de Senó,
el que és el famós autor
de la poria de la tortuga
per demostrar
que Aquiles,
en fi,
tota aquesta història
per demostrar
la impossibilitat
del moviment,
en fi,
defensant les teories
de Parmènides,
i és molt possible
que el fet
que ell fos
l'autor
d'aquesta
anomenada
poria de la tortuga
fes que després
es recreix
una mort
inversemblant
d'aquest tipus.
També he de dir
que no només és a ell
que s'explica
que moria així,
ni a altres autors
d'antiguitat
que també es diu
que li va caure
alguna cosa
llançada per un ocell.
Un que arriba
a tots nostres dies,
però arriba
per una qüestió
òbvia,
és diògenes,
no?
Avui hi ha
síndrome de diògenes
que a vegades
no saben
que es remonta
a l'antiguitat,
hi ha un filòsof
concretament,
no?
Sí, sí, sí,
diògenes del cínic
per cert del qual
en el cicle passat
aquí a Tarragona
es va parlar, no?
Aleshores ja
estan davant
del personatge alternatiu,
estan davant
del personatge
revolucionari,
estan davant
del hippie
de l'Ocupa, no?
És a dir,
un personatge
que vol viure
de la manera
més natural possible
contra els principis
imposats
a la seva
pròpia ciutat,
contra les lleis
de la ciutat,
la vida com un gos, no?
Què és el que significa cínic?
Aleshores és un personatge
molt curiós
i d'una gran naturalitat
jo diria, eh?
Per cert,
he de dir
que això
que normalment
diu la síndrome
de diògenes
està molt mal utilitzada
al meu pare
perquè no tenia res
de brut
ni res de...
ni era gens possessiu,
és a dir,
aquest valor
és que quan s'hi qualifica
alguna persona
que pateix
aquesta síndrome
de diògenes
doncs representa
justament el contrari
que representava diògenes
que no volia
cap tipus de propietat
i era molt curós
com tots els gossos
en la seva pròpia higiene.
Pep,
sembla que veurem
de deixar aquí
i de fet deixar ja
que el nostre convidat
al Francesc Casa de Surs
vagi cap a aquest auditori
del Caixa Fòrum
per impartir
per fer aquesta conferència
sobre Pitàgores.
Moltíssimes gràcies
i fins ara.