Dijous passat es presentava públicament un projecte
del qual ja n'havíem parlat, jo crec que fa cosa de sis mesos,
mitjanyet, amb l'Adam Menyer, el director dels serveis territorials
de cultura i mitjans de comunicació a Tarragona.
Estem parlant de territoris creatius,
Puntcat, un espai per als creadors del Camp de Tarragona.
Avui volem continuar la conversa.
I volem parlar d'això i de moltes més coses.
D'en Menyer, bona tarda.
Bona tarda.
Benvingut, perquè ara estàvem així, abans fora de micròfon,
parlant una miqueta de temes que hi ha així oberts en l'àmbit cultural
i són moltíssims, els que depèn de la Generalitat,
hi ha moltíssims.
Aquest en seria un, però n'hi ha molts altres.
Però comencem per aquest, territoris creatius de Puntcat,
és aquest portal que és el de la web, això,
dels creadors del Camp de Tarragona, no?
Sí, aquest és un portal, és un projecte que,
de fet, l'altre dia, ho dèiem a la presentació,
ens fa molta il·lusió perquè està en la nostra imaginació
des d'abans d'assumir el càrrec,
és a dir, que com a creadors ja havíem pensat
i havíem parlat amb gent sobre un projecte d'aquest tipus,
que és una finestra oberta al món
per mostrar el treball de la gent
i, en fi, s'ha anat configurant.
Hem trobat un soci, que és la URB,
que ens va perfecte perquè, en realitat,
també és transmissió de coneixement, etcètera,
té un fons d'art molt important
i aquest és un projecte que, en fi,
que farà el seu camí
i caminarà i s'anirà configurant una mica
com els protagonistes també aniran fent,
però que té moltes possibilitats.
Té possibilitats no només per ser una eina de difusió
i una finestra oberta als creadors del Camp de Tarragona,
tant en música com en lletres, en bars visuals, arts plàstics, etcètera,
sinó també per a la gestió cultural,
és a dir, per als gestors dels municipis,
que ens trobàvem sovint que fèiem i fem assessoraments
a tècniques de cultura, gestors culturals, etcètera,
i fins i tot internament pels mateixos creadors.
És a dir, que és una eina que pensem
que pot tenir un ús de cohesió dels mateixos creadors
en el sentit de dir que ells explicaran el que vulguin
en aquesta finestra que els donem,
faran links si volen, etcètera,
però en un moment donat alguns col·lectius
han fet un camí diferent,
els escriptors dels artistes plàstics, etcètera,
però que pot servir per veure què fa el company.
i també és una eina per a l'autoestima,
perquè resulta que abans d'obrir-lo
ja tenim 60 persones que ens han demanat de ser-hi,
i per tant anirà fent el seu camí,
a més a més molt variat.
Ara ja actualment hi ha cineastes,
hi ha escriptors, hi ha artistes plàstics, etcètera, etcètera.
Quins requisits demaneu?
Perquè això és com una gran base de dades,
com un portal en què deixeu espai perquè cadascú s'apunti,
i de manera que tothom que es dedica a la creació en un àmbit o altre,
doncs estarà allí, constarà en aquella cartellera.
Quins requisits ja, com ho ha de fer alguna persona que digui
sí, jo tinc un producte, jo creo, com s'hi ha d'apuntar?
Sí, sí, sí, a veure, la veritat és que és una...
donem molta llibertat a la persona que hi entra,
és a dir, hi pot entrar qui vulgui,
que tingui una certa relació amb el camp de Tarragona,
que hi visqui o hi treballi o hi circuli,
i també que tingui alguna obra publicada.
Això, obra publicada vol dir, de vegades, catàleg,
de vegades hagi fet una exposició,
és a dir, que hagi fet una mica el pas de mater...
La professionalització, clar.
Exacte.
La qual cosa, si ha fet aquest primer pas,
també el pot ajudar a la professionalització, no?
Però era una manera de fer un cert filtre, no?
Perquè, en fi, perquè siguin persones en actiu,
i això és una cosa que ens havia,
amb una sèrie de xerrades que havíem fet amb creadors,
és una de les coses que havia sortit, no?
Que era una preocupació de dir, escolteu,
anava a dir prestigi,
que és una paraula que potser no s'hi diu, no?
Però el fet que puguis enfiar-te d'aquesta web
fa que hi hagi un cert control a l'hora de...
que sigui realment de gent
que està fent el pas de la professionalitat,
entre totes les cometes, eh?
Perquè entre els artistes el fet de professionalitat
és estrany perquè molts acaben no podent viure
i no del seu guard, però, en fi...
Que admeteu col·lectius, també,
o només persones particulars?
En principi, persones, sí, sí, individuals.
Tenen...
Poden penjar-hi...
De fet, ja n'hi ha.
Poden penjar-hi vídeos,
poden penjar-hi formats amb MP3,
música, fotos...
algú explica molt del seu currículum
i algú altre no tant.
Hem fet uns quants camps
que els hem dissenyat
en el sentit d'explicar una mica què fas,
com ho fas, etcètera,
però després hi ha molt de camp per córrer.
És a dir, també hi ha un bloc concret
de territoris creatius, però tothom es pot crear
el seu propi bloc, també, dins de territoris creatius.
Han de presentar sol·licitud?
És tan fàcil com inscriure's a la web i apuntar-s'hi?
Sí, a la mateixa web, o als serveis territorials,
o a la URB, és molt fàcil.
Dins el mateix de territoris creatius trobaran la manera.
Molt bé.
De moment, 60 ja, dius, persones interessades,
això abans que ho poséssiu en marxa.
Sí, sí, de fet, a veure, cada dia hi ha gent nova,
jo avui estava parlant amb la Rosa Comas a migdia,
i em deia que hi havia molts dels 60 inicials,
o alguns dels 60 inicials, una vintena, però bastants,
que ja volien renovar el seu perfil,
és a dir, que s'havien vist i volien canviar coses,
volien afegir coses, etcètera.
Tot això ho feu, perdona, Pep, és que així matem el tema,
tot això ho feu vosaltres, us ho han de fer arribar la informació,
i vosaltres toqueu la web, per dir-ho.
Sí, a veure, nosaltres, en principi,
ho pot fer el mateix creador.
El que passa és que nosaltres fem com un...
donem l'okei, perquè el que fem és uniformitzar,
per exemple, tipus de lletra, cossos de lletra,
perquè no sortis una cosa molt irregular,
però vaja, no toquem gens de contingut,
és a dir, cadascú es fa el seu...
Cadascú es presenta com es vol presentar al món, diguéssim.
L'àmbit geogràfic, en principi, Canva de Tarragona,
Terres de l'Ebre a banda, no?
Terres de l'Ebre a banda, però, a veure,
el fet és intentar acotar una mica,
perquè no tinguéssim un allau de gent vinculada al camp de Tarragona,
d'alguna manera, però ara m'acabo de trobar un artista mateix,
que és de l'Ebre, perquè el conec,
però en canvi està exercint a Tarragona,
per tant, tampoc és que els hi demanem, diguéssim.
Ja hi ha espai, no?
Ja teniu lligues per gastar, doncs, ja està.
Sí, hi ha força espai, sí, sí.
Territoriscreatius.cat
I no, noia, més enllà, el portal és curiós perquè ara hi estava entrant,
hi ha artistes, hi ha una noia que és de Banyarés del Penedès,
de Tarragona hi ha uns quants, potser els camés, no?,
de Tarragona capital, però també de pobles, no?,
de l'entorn, de la conurbació de Tarragona,
i de més enllà, el Baix Penedès, en fi, d'altres comarques.
Correcte, sí, sí, justament estàvem repassant abans
de fer la roda de premsa, o sigui, la roda de premsa
l'altre dia de presentació i d'obrir-lo a tothom,
el web, doncs, allò que mires per curiositat, no?
Ostres, hi ha algú del Priorat?
Hi ha algú de... i realment sí, hi ha algú de les sis comarques,
diguéssim, des del Penedès, el Priorat, el Conqueror, etc.,
de tot arreu, i no està fet expressament, diguéssim,
es van apuntar tal qual, no?, però sí, sí.
Doncs és aquest projecte internet que, home, caminarà més,
és a dir, que això s'anirà fent grat, no?,
i suposem que no només serà un projecte virtual,
sinó que hi haurà també activitats, no?,
més tocant a terra, diguéssim, no físiques, no?
Sí, sí, sí, no, a veure, la idea és crear una eina
que es pugui desenvolupar per moltes vessants,
és a dir, que es pot crear un intranet entre artistes plàstics
si ells volen, per fer, per tenir cohesió entre ells
i parlar-se entre ells.
L'altre dia, el vicerrector de Relacions Internacionals,
el Santiago Castellà, de la URB,
deia que ja tiraria endavant un premi a docents, diguéssim,
a l'hora de fer un projecte al voltant
de treure partit a territoris creatius, etc.
És a dir, que es pot desenvolupar, diguéssim,
nosaltres l'hem acompanyat a les primeres passes,
però vés a saber on pot anar a parar, no?
Anirem fent el seguiment, com que l'Adam l'enredem cada sis mesos
o així perquè vingui a fer el resum.
De fet, podrem començar a fer repàs, no?
Adam, perquè ens has de fer valoració del curs escolar,
anem cap a etapes com els crius.
No sé què és el més rellevant que ha passat aquest any
en qüestió de cultura pel que fa als serveis territorials.
A veure, és difícil dir què és el més rellevant,
però la veritat és que han passat coses
de primer nivell o d'excel·lència important.
Han passat moltes coses, diguéssim,
perquè passen moltes coses, encara,
de vegades, quan ens trobem en els actes o així,
la gent diu, doncs, sort que no passa res de cultura, no?
Perquè avui hi havia tres coses, no?
Però, a veure, jo voldria destacar, per exemple, l'ESCAN,
l'ESCAN, aquest certamen fotogràfic a l'any,
o sigui, d'arts visuals, diguéssim, de fotografia,
bàsicament, que és una mica l'hereu de la primera fotogràfica,
però una mica reformulat,
que es va iniciar fa un parell d'anys,
en Guanyes el segon,
i la veritat és que s'ha notat un salt endavant molt important.
Hem tingut la sort, també, que hem pogut aprofitar
l'espai del mercat per situar-hi talent latent,
que és una de les exposicions més emblemàtiques,
que, a més a més, es fa d'un sistema molt curiós,
que hi ha 300 antenes pel món, per tot el món,
és a dir, 300 persones que van mirant
persones interessants en el món de la fotografia,
sobretot novelles, diguéssim, emergents.
Aquestes antenes ho diuen a unes quantes antenes que tenim aquí,
i, finalment, acaben triant 15, 16, 17 persones,
però això et garanteix, diguéssim, una varietat molt important.
i la veritat és que el ressò ha sigut de primer nivell,
jo crec que ha situat la ciutat realment com a capital de la fotografia,
Tarragona, aquest ha sigut una d'això.
I després hem continuat amb els books,
insígnia dels serveis territorials,
com és el certamen d'art emergent.
Sí, que fa poquet vau inaugurar el...
Em sembla que ja és l'última entrega,
la darrera entrega d'aquesta...
Penso que en falten dues.
Sí, pot ser.
Sí, sí, en falten dues.
Tenim pendent d'anar-hi, Pep,
serà la pròxima mòbil.
Sí, amb la veritat mòbil, sí.
Sí, sí, la veritat és que ha estat molt interessant en guany,
és clar, fa...
és la tercera edició ja,
però la veritat és que hi ha hagut el doble de persones presentats,
hem volgut canviar tot el jurat,
intentem canviar-lo cada any.
Recordem que l'art emergent és allò que passa,
que us posa de dalt per baix, no?,
tot el vestíbul,
tota la recepció dels serveis territorials de cultura
i al carrer Bajó.
Sí, exacte.
Dóna oportunitat a diferents artistes
que mostrin els seus projectes.
Això us converteix a l'entrada dels serveis territorials
en un aparador.
I vam anar amb aquell artista que feia...
Els sons de l'aigua.
Els sons de l'aigua, eh?
Aquaticòfons.
Aquaticòfons, sí, sí.
La veritat és que aquesta,
perquè una de les nostres idees
és que hi hagi una certa itinerància, no?,
perquè sap greu destinar tant recursos
a tenir un més,
aquella mostra no més, no?
Sí que és veritat que l'artista
s'endú un catàleg molt xulo sota el braç,
que pot ser una presentació, no?
Però justament el d'aquaticòfons
és un dels que viatgeran.
És un dels que ens han demanat a Lleida,
per exemple, viatger a Lleida
i potser algun altre vol-ho més.
Això és una cosa que ens interessa molt
i que no és fàcil, diguéssim, no?,
que hi hagi itineràncies, no?
Però és una de les coses que sí que voldríem, no?,
per acabar d'ajudar, en fi, aquella persona
que està fent els primers passes, no?
Què podem veure ara?
Sí, ara tenim una mostra d'una noia,
d'un artista que es diu Alba Comenja,
que són arts visuals,
és a dir, és un DVD, per entendre'ns.
El que passa és que juga amb la tipografia,
també juga amb la lletra,
està parlant al voltant de la memòria.
és una pantalla molt gran,
el que passa és que el que ha fet és extreure
alguns passatges d'aquesta part visual
que et pots quedar, escoltar-la i veure-la,
i els hem convertit en uns petits quadres, diguéssim,
que hi ha al voltant de la sala,
perquè no sigui només la pantalla
i asseure't allà i mirar-ho, no?
Llavors ha fet també una certa adequació
al voltant de la memòria,
hem posat com una tauleta de nit,
amb uns llibres allà,
com simulant que algú està llegint i tal.
I la veritat és que és molt interessant,
treballar al voltant de la memòria,
l'oblit, etcètera, ja hi anirem.
Ja hi anirem, sí, ja hi anirem.
L'apuntem, l'apuntem a la gent d'aquesta part.
Ja està apuntat.
Més enllà d'això,
recordem que l'ESCAN encara està latent,
que encara podeu veure diferents mostres per la ciutat.
i després, doncs, a veure, coses importants que hagin passat.
En fi, han anat passant coses, no?
A veure, jo així com a molt d'impacte a fora destacaria aquestes.
L'ESCAN.
De fet, l'ESCAN, deies tu que s'ha notat el canvi,
és una segona edició amb aquest nou format, no?
I s'ha notat una pujada.
Potser el que passa és que s'està agafant un aire,
com deies, internacional, no?
Està agafant Tarragona de referència.
El que passa és que no sé si arriba molt,
o sigui, s'està professionalitzant tant,
que no sé llavors si arriba molt a nivell popular.
No sé si teníeu aquesta intenció o això ja no cal.
A veure, la veritat és que jo voldria dir una cosa important
perquè s'ha de dir,
que és que l'Ajuntament ha agafat una embranzida
a l'hora de la implicació,
juntament amb la Generalitat,
molt més gran que el primer any,
perquè el vam agafar una mica amb el pas canviat,
i això és veritat, eh?
És a dir, que hi ha un dia que el conseller
es reuneix amb una sèrie de persones a Tarragona,
li diuen, escolti, aquí hi havia una primera fotogràfica molt...
És a dir, hi havia una primera fotogràfica a Catalunya,
però aquí a Tarragona se li sumava,
se li sumava una activitat molt important,
i per tant, plantegis recuperar això.
El conseller Tracerres agafa el compromís
i ens sorprèn un dia en un consell de direcció,
dient, escolta, vull que hi hagi,
vull que reinventem la primera fotogràfica
i ha de ser a Tarragona.
Per tant, vam haver de córrer, no?
I en canvi l'Ajuntament aquest any
està a mitges totalment amb el Departament de Cultura,
per tant, això jo crec que s'ha notat també.
i s'ha notat, jo tinc la sensació que sí que és veritat
que en el món més al voltant de la investigació
i intel·lectual de la fotografia té molt ressò,
però el fet que la mostra aquest any sigui el Mercat Central,
jo crec que aquesta part més popular també li ha donat ressò.
la gent s'ho ha pogut preparar més,
és a dir, les entitats, hem tingut moltes més entitats noves
que s'han sumat, perquè tothom el que...
hi ha aquesta exposició gran, després hi ha el simpòsium, etc.
Potser la part del simpòsium està la més especialitzada,
però després de les exposicions en gaudeix tothom.
Exacte, sí, sí, i llavors, i això cada vegada volem que passi més,
és a dir, que realment es respiri fotografia no només a les aules,
per entendre'ns, sinó també en els petits, en els equipaments, etc.
Aquesta instància s'hi ha sumat més gent i més gent d'una mida més petita,
que també és interessant.
Nosaltres justament als serveis territorials hem enfilat,
no fet expressament, però perquè venia així,
dues de les mostres que van sortir seleccionades de la set
eren de fotografia i van ser abans de l'escant,
i durant l'escant hi va haver una d'aquestes mostres
d'un noi superinteressant, que fa unes fotografies
amb unes màquines estenopeiques que es fa ell, diguéssim,
i per tant tenen una textura de colors, etc., molt especial.
Però jo crec que sí que és veritat que el simpòsium
i el fet dels missatges, contramissatges, etc.,
perquè abans de l'escant s'obre també un període de diàleg i tal,
que li diem el diàleg, que després desencantina el simpòsium i tal.
Sí que és veritat que són d'un nivell intel·lectual,
d'algú que pensi molt en la mirada, mirada del segle XXI,
i la mirada que oferim, els mitjans gràfics en són uns, etc.,
però sí que és veritat que les persones que circulen pel carrer,
aquesta part, jo crec que el mercat és un equipament fantàstic,
que mentrestant el tinguem, l'aprofitarem,
i tothom hi estava d'acord,
i s'ha posat molt al mig de la ciutat,
i en fi, jo crec que això ha estat rellevant.
Potser hem informat poc que l'escant dura molts dies,
fa la sensació que hi ha el boom de quan inaugures Talent Latent i tal...
Això passa en moltes campanyes, en moltes coses, clar.
Són dues setmanes, no?, gairebé.
Exacte, és a dir que...
I en fi, cal dir que sí, que encara es pot...
Encara es pot visitar.
L'any passat, en el catàleg de Talent Latent,
li van donar un premi al disseny, etc.
Aquest any hem canviat una miqueta el disseny del catàleg,
el catàleg també és un llibre d'art molt interessant,
és a dir que...
Vam, és que ja estem esperant la propera edició de l'ESCAN,
abans que s'acabi aquesta finitat.
És a propòsit de l'ESCAN, que hi haurà aquesta reunió del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts,
el Conca, aquí a Tarragona, aviat?
Sí, sí, sí.
Ara la gent ja comença a dir-li Conca,
perquè això del Consell Nacional de Cultura i de les Arts començava a ser llarg,
i ara veig que ja entre el Mundillo ja se li diu Conca.
Nosaltres vam provocar... A veure, la situació actual del Consell és que aquest any és un híbrid,
perquè s'ha creat fa poc temps,
entre l'entitat autònoma de difusió cultural,
que era l'entitat del departament que acabava donant ajuts a creadors diversos,
i el Conca anirà agafant competències, diguéssim,
però aquest any el que farà és acabar gestionant els ajuts que va treure a llum pública encara l'entitat autònoma.
Per tant, a tothom qui ens havia demanat ajuts els dos últims anys del camp de Tarragona,
a l'entitat autònoma, vam fer una reunió amb la gent del Conca,
però en aquest cas el director, que es diu Josep Montes,
que no és ben bé un conseller del Conca,
en fi, per explicar-los la situació de l'any 2009.
El que passa és que ens va arribar la petició, a través d'una de les conselleres,
de poder fer una reunió aquí a Tarragona del plenari, del que se'n diu el plenari del Conca.
Aquesta reunió s'havia de produir al setembre, però, aprofitant que hi havia l'ESCAN,
el que han fet és que ens trobarem el dia 22, dilluns, dilluns vinent.
Això quedi clar que és una cosa que fa el Conca, que no és Departament de Cultura, diguéssim,
que és independent, però que ens ha demanat una mica de prè, etcètera.
I el que farà és trobar-se, té moltes ganes de prendre el pols a la societat
que li toca gestionar, diguéssim, a les entitats, als artistes, a les associacions, etcètera.
De Tarragona, en aquest cas, perquè un altre dia aniran a Reus,
han decidit partir-ho, no posar-ho tot en un dia.
Vol veure equipaments, vol parlar amb els regidors de cultura, etcètera,
i, per tant, han muntat una jornada bastant trepidant, diguéssim,
el dilluns, de matí fins a vespre, i, en fi, els hi ha a esperar a l'estació
i els acompanyarem allà on ells vulguin.
Això passarà la setmana vinent parlant d'equipaments,
ja serà l'últim tema abans de dancar l'entrevista.
Fa sis mesos, això, parlàvem del pla d'equipaments culturals,
que estava en procés, no sé si hi ha de redacció, d'aprovació,
com tenim el tema?
Sí, ara mateix està en procés d'al·legacions.
Ha tingut, el pla d'equipaments és el pla d'equipaments culturals,
el PECCAT, diguéssim, ha tingut una cuina lenta,
perquè hem volgut que, primer, que sigui un pla ambiciós,
un pla de govern, no només del Departament de Cultura,
sinó de tot el govern de la Generalitat,
perquè dibuixa l'escenari dels equipaments culturals a 10 anys,
2009-2019.
I hem volgut implicar-hi a les entitats municipalistes,
a la Associa de Municipis de Catalunya,
a la Federació de Municipis de Catalunya,
a la Diputacions, etcètera,
per viatjar junts a través d'aquest pla
perquè tingui com més consens possible,
perquè ha de sobreviure, diguéssim, molts governs, no?
I llavors va tenir una cuina lenta,
perquè el que es va fer és fer un mapa
dels equipaments existents a partir d'una radiografia
i, per argument de població, etcètera,
fer una prospecció a 10 anys de pal·liar mancances, diguéssim, no?
Aquest mapa visualment és molt potent
perquè te n'adones que hi ha un vermell important al Priorat,
te n'adones que hi ha un vermell important al Pirineu, etcètera, no?
I llavors pots veure exactament,
a partir de biblioteques, museus, centres d'art, etcètera,
equipaments escènico-musicals, etcètera,
pots veure allà on hi ha mancances.
Llavors la idea és prioritzar allà on hi ha mancances.
Per tant, hi ha una llista de tots els pobles
on el pla assenyala mancances, d'acord?
La idea és fer la gestió, gestionar,
és a dir, donar suport als equipaments en una primera fase,
que és com si fos una mena de puòs, diguéssim, eh?
En una primera fase, en aquells que...
Que més ho necessiten el que tenen més vermell,
com a radiografiament, no?
Exacte, i no pas reordenar una miqueta,
és una idea així molt global de país, no?
Quan sabrem si ja està aprovat del tot?
Teniu data, més o menys?
A veure, va sortir la dicta, no ho sé,
potser fa 15 dies, ara no em facis dir exactament,
però jo diria que estem encara en període de delegacions,
hi ha 30 dies de delegacions,
i a partir d'aquest moment, doncs...
Ens anem a després de l'estiu per...
Jo diria que sí, jo diria que sí, sí, sí.
Té a veure el pla d'equipaments o culturals
amb la tabacalera?
Tabacalera, sí, sí.
Com teniu el tema, tabacalera?
En dos minutets, que és el que ens queda, Ram.
Sí, sí, té a veure i no té a veure, sí que té a veure.
Jo crec que la tabacalera, al marge del PEC-CAT,
al marge del pla d'equipaments,
és una idea de ciutat de la cultura
que tothom se l'ha d'emprendre, diguéssim, d'una manera important.
Fa una mica de por, és veritat,
perquè amb el escenari pressupostari
a tothom li fan por aquestes coses,
però pel que fa al departament,
el 2010 tenim ganes ja de...
de fet, en guany,
teníem previst ja començar a adequar un espai
per posar-hi el Centre de Materials Arqueològics de Catalunya
i, per tant, ja començar a informar
sobre que la tabacalera tira endavant, no?
Em consta també que l'Ajuntament té a punt d'acabar
el pla d'equipaments,
el pla d'equipaments de Tarragona,
que també serà una eina que, en fi,
que molts esperàvem,
perquè les eines cada cop ens adonem més
per sostenibilitat, per encert de la gestió, etcètera,
que necessitem eines planificadores,
i amb aquestes eines, després,
anar buscant inversions, etcètera, no?
El pla d'equipaments de la ciutat,
jo crec que situarà la tabacalera
com una ciutat de cultura del futur,
ja hi ha coses,
hi ha decisions que ja estan preses, no?
Del Museu Arqueològic,
sembla que també ja s'ha dit públicament
que el Centre d'Art aniria en un dels magatzems,
també s'ha dit públicament
que molt possiblement la Biblioteca Central Urbana
de Tarragona també aniria allà, etcètera.
Jo crec que un dels encerts
de convertir la tabacalera en un lloc molt potent
és posar-hi, és a dir,
és que hi passin moltes coses i variades.
És a dir, si només hi poséssim
el Museu Arqueològic,
voldria dir que només hi hauria un pol d'atracció, no?
de la ciutat cap a aquesta part, no?
Però si posem,
si finalment s'hi acaba posant l'arqueològic,
s'hi acaba posant el Centre d'Art,
s'hi acaba posant la Biblioteca, etcètera,
jo crec que aquell espai de la ciutat
canviarà al 100%, no?
I a més a més aprofitar el riu,
que moltes vegades amb la consellera de Santal Grandi
m'ho diu, no?
Diu, escolta, jo m'he imaginat moltes vegades
la ciutat mirant el riu, no?
i sense aquells edificis, etcètera, no?
I per tant, en fi, aquesta és la idea, aquest és el repte, eh?
És a dir, que qui estigui al capdavant
té un repte important.
Adam Mañé, director de les Territurials de Cultura,
gràcies.
Com sempre, està profitós a l'entrevista, Núria,
llavors que em trec el que...
Sí, però d'aquí sis mesos,
vés-te, marcant a l'agenda, que...
Clar, moltíssimes gràcies a tant.
Gràcies a vosaltres.
i ens aviat.