Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Clar, és que estem parlant de cinema, a veure, fantàstic des del punt de vista que utilitza molts, com t'ho diria, molts recursos, però que la història és real.
Sí, sí, absolutament, i és una història, bueno, l'han passat en una secció del festival, que és un poti-poti, que són les sessions especials, que han aprofitat per presentar alguns curs d'escola, que passarem una miqueta de llarg, diguem-ne que són ben intencionats, però que no hem vist res de l'altre món,
però, de cop i volta, ens posen aquesta pel·lícula de Catherine Bigelow, que és la directora d'una pel·lícula extraordinària que era Dies Estranyos, la llamava Ambodi, I el que és a l'agua, i que, bueno, va guanyar l'any 2008, aquesta pel·lícula en concret, 4 premis a la Mostra de Venècia, i que va ser el 2008, i encara no s'ha estrenat aquí a Catalunya, i penso que és una pel·lícula que es deuria estrenar perquè és de visió obligatòria.
Diré un moment que tracta d'una unitat especialitzada en el que és la desactivació de bombes, al llarg, i que a partir d'aquí estem en una història bèl·lica, gairebé documentalista,
evidentment una pel·lícula que el que fa és comptar el que està passant, i que francament a mi m'ha sorprèsat. Aquestes alçades del festival, que encara no m'ha arribat a la vice-crif, he de dir que és de lo milloret que he dit.
Ah, no ens has dit el títol, però, David...
Ai, perdona, el títol és The Hard Rocker.
Val.
The Hard Rocker, el que tingui l'oportunitat de passar-se al festival, i trobar-se-la, doncs escolta, i si no demà per demà, segurament la tornarà a repetir a una de les sales.
Perquè una cosa que caracteritza el festival és que repeteixen moltes vegades les edicions, i es pot desfrutar molt bé d'aquestes pel·lícules.
Home, doncs sí, està bé, perquè, clar, hi ha gent que potser només hi podrà anar al cap de setmana, o gent que està limitada d'horaris, clar.
Escolta, jo tenia moltes ganes de preguntar-te, a part d'aquesta, que ja després la recordarem.
Què tal la segona part de Rec? Perquè, clar, és una mica l'album comercial, no?
A veure, aprofitem la vida entesa.
O sigui, Rec ha sigut la pel·lícula que ho veurà el festival.
El dia següent de ser estrenat a la Tarragona, doncs jo penso que no sabrà ningú dels seguidors del que ha sigut la saga, no?, de Rec 2.
perquè és una pel·lícula intel·ligent, que és una pel·lícula honesta des del punt de vista que segueix directament on se va quedar la primera.
Quatre minuts, potser cinc, més tard, un comando de Geos entra a un edifici amb una missió molt, molt, molt determinada.
I a partir d'aquí es tornem a trobar, doncs, bueno, amb els personatges ja coneguts,
i una pel·lícula que, francament, no presenta cap mena de sorpresa,
però té l'avantatge que està feta amb els mateixos directors.
La pel·lícula fa guius a tots els que hem sigut seguidors que vam fer amb les nostres teories conspiratòries,
dins dels arguments que tenia la pel·lícula original,
i és una pel·lícula molt ben feta, molt dinàmica,
i que, francament, la tinc que recomanar perquè ha sigut una entrada al festival per la porta grossa.
Amb l'avantatge que jo he sentit a dir, a veure si tu estàs d'acord,
que està més premeditada, el tipus de filmació és la mateixa,
i manté la frescor aquella de la càmera en mà,
però amb els planos més premeditats, allò, atenció senyors, que ara ja sabem què fem.
Sí, diguem-ne que no arriba a ser tramposa.
És una pel·lícula que jo penso que el que la guanya és la seva honestitat,
des del punt de vista en què està treballada,
doncs, bueno, des d'aquest punt d'intentar que la gent que va a veure la primera no quedi en tres segons.
En absolut, eh? La gent riu, la gent té els seus moments amb els seus sustos
i amb les seves històries truculentes, però es manté perfectament.
I que queda oberta una tercera part o ara ja sí que han conclòs la història?
Sí, a veure, la tercera part amenaça perquè al final és totalment oberta.
El que passa és que, segons vaig poder parlar amb els directors de la pel·lícula,
doncs això ho tenim molt clar, no l'ha dirigitant.
En tot cas, hi seran darrere des d'un punt de vista d'assessorament.
Però pensen que aquesta tercera part, si algú la té a fer,
té a ser una altra persona que agafi aquest univers que s'han creat i el faci seu.
Cosa que jo considero que està molt bé.
Doncs sí, també és un vot d'honestedat, també, no?
Sí, sí.
David, més cosetes.
Res que era clar, obligatori parlar-ne, però més coses.
A veure, jo ara comentaré que demà aniré a veure la pel·lícula,
ho comento perquè segurament demà hi haurà gent que s'escaparà a fitxes,
una de les pel·lícules que està considerada més terrorífiques
dins del programa del festival, que és Paranormal Activity,
que el seu director, en un programa de televisió que parla del món paranormal,
doncs va parlar que darrere havia sigut l'autèntica sorpresa,
o una de les grans sorpreses dins del festival.
i una pel·lícula que també, diguem-ne, utilitza els elements,
diguem-ne, càmeres, webcams, col·locades dins d'una casa
on hi ha fenòmens paranormals,
o sigui que també utilitza una miqueta la fenomenologia
de la bruja de Blair, de Rex, de la que hem parlat ara mateix.
No és una pel·lícula dulce,
però és una pel·lícula que fa molta, molta, molta por.
Jo no ho sé, jo encara no l'he vista,
però jo t'avanço que aquesta serà la meva incursió demà.
Veu què he vist?
Te parlarem molt ràpidament,
i te diré també que he vist una pel·lícula estupenda,
que m'ha agradat molt,
que ja saps que sí, que et sempre rendeix homenatge
als directors orientals.
Ah, sí?
Llavors aquest any, doncs, hem tingut una pel·lícula
del director d'All Boy,
una pel·lícula que portava per títol Sils,
i és una història que a mi, francament,
m'ha agradat perquè els vampirs tenen un peix especial
dins d'aquest festival.
I aquesta pel·lícula del director,
a veure si no et veu un nom,
el Park Chang-ho,
penso que ho dic bé,
el protagonista és un capellà
dins de Corea,
la minoria cristiana és minoria,
és molt més exòtic per ells,
i a partir d'aquí tenim que un capellà
es converteix per accident en vampir
i emprèn una història d'amor
que al final acaba sent més truculenta
del que era que havia imaginat.
És una pel·lícula original,
és una pel·lícula amb cap tipus de prejudici,
que funciona molt bé,
que és divertida,
que està molt ben feta des del punt de vista
dels efectes especials,
i que sorprendrà als amants
d'aquest tipus de pel·lícules.
Pel·lícules de vampirs, has dit, no?
De vampirs.
I com es diu la pel·lí?
La pel·lícula es diu Fields.
També hem pogut veure la pel·lícula Grace,
la pel·lícula de contes,
que és una pel·lícula que parla precisament
d'una vampira real,
que és la història d'aquesta condessa
que li agradava banyar-se amb sang
de les seves víctimes.
I també hem vist un avançament
d'una pel·lícula que arribarà dintre d'epoca,
que és la continuació de la saga Telepúsculo,
que va causar molt de furor
i que va sortir a tot arreu,
que les nenes van embugir
i que va ser com la maratón zombi.
O sigui, un munt d'adolescents
envoltant el que era l'auditori del festival
i en busca de fer-se una fotografia
i de conviure uns segons i uns minuts
amb un dels protagonistes d'aquesta saga
de Gretel Fou,
la saga vampírica.
Clar.
O sigui, tenim una mica de tot.
Tenim estar-siscent, tenim...
Ja ho veig, tu.
Ja ho veig.
Ja ho veig.
Exacte, està molt bé.
Escolta, i vampirs tenen un apartat especial a Sitges
i em sembla que zombis també.
Sí, sí, perquè a mi seurà la nit zombi,
que serà el dissabte.
Veurem pòlícules, francament,
molt, molt, molt canalles.
Tenim el Woody Harrelson,
que en una pel·lícula em farà molta gràcia,
de veure que és Zombieland,
que és el Woody Harrelson,
doncs, en plena baralla,
amb tres superviventsments
contra els zombis,
una pel·lícula que no deixa de ser una comèdia,
i després tenim pel·lícules d'aquestes
que es fan a altres hores de la matinada
i que en realitat són les ficcions més extremes,
potser les més divertides del festival,
i que forma una mena de briga d'un macabre
que, bé, no sé,
perquè molts anys no en el festival
no podem deixar de...
Resulta molt estimulant,
perquè te tinguin ganes.
Fem la comparativa.
Com el veus al festival de Sitges enguany?
Tu, que ets un habitual.
A veure, jo aquest any
he vist una clara milloria
respecte a l'any passat.
L'any passat va estar bé,
vaig viure molta...
Bé, des d'un punt de vista d'organització,
al festival,
jo crec que és una crítica
que he fet constantment,
s'ha fet molt seriós.
És un festival que ha arribat a un punt
en el que ja ens fan pagar,
o sigui, ja les acreditacions
són pagant uns 20,
uns 20 euros,
i a partir d'aquí comença a ser
una miqueta com un canç
del cinema fantàstic,
i ha perdut una mica
el caliu
que tenia aquest festival familiar,
que, bé,
que tots aquests students
doncs es coneixien,
i que a la vegada,
doncs, bueno,
li donava una certa gràcia,
no?
Aquell de trobar pel director
entre els passadissos, etcètera.
També s'ha fet gran
en qüestió de gènere,
es vull dir sí,
Festival Internacional
de Cinema Fantàstic,
però hi caben més coses al sac,
i això fa que el públic
també no sigui tan especialitzat,
no?,
que pugui agafar més ventant
de públic, clar.
No,
jo penso que sou obert,
que hi ha unes noves generacions,
que ja els comencem a conèixer,
i són els blogueros,
que comencen a penetrar
pels racons del festival,
i que comencen a ocupar
una miqueta el joc
de la gent que portem
tants anys, no?,
compartint
aquesta experiència fantàstica
que és el festival.
Doncs jo penso que,
potser,
el millor,
de vegades,
és que s'ha fidelitzat
molt el gènere.
És a dir,
s'ha enriquit,
i a la vegada,
doncs,
penso que ha volgut
fer una actiria
molt seriosa
del milloret
que hi ha hagut
aquest any,
el 2008-2009,
i aquesta col·litat
la tenim aquí al festival.
O sigui,
hi ha autèntiques lloges,
pel·lícules que són
autèntics d'escolliments,
i que,
bueno,
hi ha altres més discutibles,
però això fem una miqueta part
de la dinàmica pròpia
d'aquests festivals
genèrics, no?,
que no es pot evitar
que hi hagi moltes decepcions.
Però, bueno,
més enllà d'aquestes decepcions
estem trobant
un festival
que té pel·lícules
molt divertides,
pel·lícules
molt tepirants,
i alguns rockbusters
que segur que,
segur que ho seran
durant tota la temporada.
Doncs,
escolta,
amb aquestes bones perspectives
i sabent que demà
vas a veure
Paranormal Activity,
no?,
m'has dit que és la de demà?
Correcte.
Sí?
Sí, sí,
és la primera hora del matí,
serà una de les primeres
incursions vikingues
que farem.
Molt bé,
vols que truquem
algun altre dia, David?
Doncs,
si em volgueu trucar demà,
jo estaré encantat
de narrar-vos
tota la nova experiència
Paranormal
en el festival de Sitges.
Ei,
doncs, Val,
què tal a la mateixa hora?
7 i 10?
Perfecte.
Estem aquí ja
quedant en directe.
David Serra,
enviat a Sitges,
escolta,
que disfrutés del festival
i l'anirem seguint
a través dels teus ulls.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Adéu, adéu.
Adéu.
Don't mean a thing
If it ain't got that swing
Do-a, do-a, do-a, do-a, do-a, do-a, do-a, do-a, do-a
Don't mean a thing
All you gotta do is swing
Do-a, do-a, do-a, do-a, do-a, do-a, do-a, do-a, do-a
Makes no difference
if that rhythm's sweet or hot
Give that rhythm everything
Everything you've got
Don't mean a thing
If it ain't got that swing
Do-a, do-a, do-a, do-a, do-a, do-a, do-a, do-a, do-a
Fins demà!