Fins demà!
A l'ocasió s'ho val, ens n'anem de nou al barri de Camp Clar,
perquè allà s'està presentant des de les 5 en societat una nova associació,
la de Dones i Joventut de Camp Clar, amb una gran festassa.
Pep Sunyer, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Doncs sí, hi ha una gran festa.
Ja ha començat, eh? Ja ha començat això.
Ara estan fent els parlaments, ara estan parlant en aquests moments,
ja han parlat de diferents presidentes a nivell de Catalunya i també de Camp Clar,
d'aquesta associació de Dones i Joventut Gitana de Tarragona,
de Camp Clar i de Catalunya.
Però ara està parlant la responsable consellera de Polítiques per la Igualtat,
Vittòria Pellegrin, també ha parlat del conseller Joan Sanoguixas,
que és a més a més regidor d'aquest barri.
I mira, m'acompanya la Marisol Amador,
ella és la presidenta d'aquesta nova associació,
Dones i Joventut Gitana de Camp Clar,
i també m'acompanya l'Enriqueta Valentí,
que és la presidenta de l'Associació de Dones Gitana a nivell de Catalunya.
Comencem parlant amb la Marisol.
Seguim a la Marisol, també.
Enriqueta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Marisol, bona tarda.
Bona tarda.
Qui comença, les dues?
Va, qui s'enceta?
La presidenta.
La presidenta, la enhorabuena.
Venga, enhorabuena.
Yo soy la presidenta de la Asociación Gitana de Campo Claro y la Juventud,
y nuestra intención es poder insertarnos un poco en la sociedad y en la vida laboral,
y todo lo que es el plan de los críos, de toda la juventud,
llevar a nuestros jóvenes a buen paso y a buen camino.
Ese es el objetivo principal, ¿no?
Bueno, Marisol, antes me comentabas que los críos vayan a la escuela a hacer un seguimiento, ¿no?
Sí, todo eso es lo principal.
Queremos que los gitanos vivamos como todo el mundo, ¿vale?
¿Cómo surgió la idea de hacer esta asociación?
Porque, no sé, lo hemos pensado, no sé, surgió.
Surgió así y tenemos a la Enriqueta Valentín que nos ayuda, que ha venido de Barcelona
y nos va montando como ella nos va ayudando y vamos saliendo un grupo de mujeres y muy bien.
Bueno, sois muchas aquí, sois muchas, sois básicamente mujeres, ¿no?
Somos mujeres, mayormente mujeres, y tratamos con los niños y los jóvenes, sí.
Pero sois muchas.
Somos como, no sé, ahora nos vamos integrando unas 25, 50, ahora vamos poco a poco.
Pero está muy bien para empezar, está muy bien.
Sí, tenemos a San José Obrero, tenemos a Tarragona de la parte alta de la catedral, está muy bien, sí.
Oye, antes decía la Enriqueta los postres que habéis hecho por aquí, ¿no? Cuéntame un poco.
Son postres gitanos, son postres de nuestra tierra. Cada uno va a ver, el mío me lo enseñó mi madre.
¿Cuál es el tuyo, cuál es?
Torrijas, son torrijas manchegas, ¿vale? Ella es mi madre de la mancha y yo siempre he visto que ella la hacía en Navidades o en tiempos de Semana Santa.
Siempre he visto que lo hacía, entonces yo es el postre que hago gitano.
¿Y cómo se hace este postre, gitano?
Se hace con leche, canela y rodajas de pan. Muy gitano, muy pobre, pero con rodajas de pan duro o pan de ayer, que ya no lo... aquello que decimos ya no...
Para aprovecharlo, ¿no?
Para aprovecharlo y hacemos torrijas.
Y muy buenas que están, ¿no?
Están buenísimas, son de canela y leche.
¿Qué más que más han hecho por aquí?
Pues no sé, unas han hecho rosco de por allí de Andalucía, no sé, la otra ha traído un brazo gitano, que es la especialidad nuestra también.
Ahora se podrá probar esto aquí, para quien quiera venir y que se podrá probar.
Sí, ahora lo ponemos y lo probamos todos.
Porque, oye, Marisol, la asociación está abierta a todo el mundo, gitanos y payos, ¿eh?
Sí, sí, a todo el mundo. Nosotros no somos racistas, eso sí.
A todo el mundo de este barrio, de Campo, de Campo, de Cabo y Baní, de Festa, de la sucesión, pues Baní no hay problema, ¿no?
No, no hay problema, no hay problema, ningún problema, sí.
Sí, oye, cuéntanos, a partir de ahora, ¿qué pensáis hacer? Sobre todo esto, vigilar a los críos, ¿no?
Hacer actividades, ir a las escuelas, ¿no?
Sí, hacer actividades, meternos en un poco de...
Hay problemas en los institutos que a veces lo dejamos y parece...
Ay, los niños no van al colegio porque tienen problemas en el instituto.
No, intentamos resolverlos para que nuestros niños vayan al instituto.
Porque hay niños que no van al instituto porque tienen más carácter que otros y tienen problemas y...
¿Qué hacen? O están por salirse del instituto y no, no es plan.
Y queréis, como todo el mundo, pues que tengan un futuro, ¿no?
¿Tú tienes, creo que tres o cuatro hijos, no me has dicho antes?
Cinco.
¿Cinco?
Cinco hijas, yo tengo cinco hijas, mujeres al poder.
Y quieres lo mejor para ellas, claro.
¿Quieres lo mejor para ellas?
Claro, quiero lo mejor para ellas, sí, sí.
Sí, yo quiero que ellas estudien y que sean algo en la vida.
Oye, Marisol, la enhorabuena por la asociación.
Esperemos que podáis hacer muchas cosas y ya sabéis que tenéis estos micrófonos de Tarragona Radio
y nuestros estudios para lo que salga a falta.
Vale, muchas gracias por vuestro apoyo.
Gracias.
Que vaya bien.
Ara provarem aquestes torriques, eh, de Núria.
Sí, que n'arribi alguna, Pep.
No sé si arribarà, perquè, home, hi ha molta gent, sobretot hi ha molta canelleta.
Ara l'Enriqueta està fent una mica de mestres de cerimònies i està parlant amb els assistents.
Vaig a veure si trobo per aquí la regidora, mira, està per allà, la regidora Victoria Pellegrin,
que parlava fa un moment, encara que sigui vero, ments, expliqui, doncs, això,
com ha anat aquest procés d'elaboració de l'associació.
Però també vull parlar, Núria, amb gent del Casal d'Amic.
El Casal d'Amic és una entitat que hi ha aquí al barri
i que ja fa molts anys que treballa en aquest sentit
i per dinamitzar el barri, per tal de fer activitats per la gent que hi viu.
I llavors també m'interessa parlar amb ells, que m'expliquin també del seu punt de vista, no?
I com valoren aquesta nova associació, aquest naixement d'aquesta nova associació
que avui s'ha conegut aquí.
Sí, perquè, de fet, el barri de Camp Clar, clar, organitzat, ja ho estava.
Ja ho estava, de fet, hi ha moltes activitats, eh.
Mira, ja m'acompanya la regidora, la consellera, podria dir que està per la Igualtat,
Maria Vittoria Pellegrin, que tal, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Sempre és boixa, no?, que es creia una nova associació.
Molt, moltíssim, i més quan és una associació de dones gitanes.
Està claríssim que han estat treballant durant molts mesos
per crear aquesta associació.
Tenen unes inquietuds i tenen ganes de treballar,
sobretot per trencar estereotips
i, sobretot, per donar-se a conèixer
i demostrar que són ciutadanes més de la ciutat.
Deien que volen vigilar especialment la canalla,
que baixi al col·legi, que segueixi els estudis,
que, quan siguin grans, siguin nois i noies a profit.
Sobretot, sí, una de les grans inquietuds de les dones gitanes
és realment treballar en aquest àmbit, en l'àmbit de l'ensenyament,
perquè ens trobem amb moltes nenes que a partir dels 12 o 13 anys
deixen els estudis.
Llavors, la pròpia associació,
i ja amb la presidenta de l'Associació de Dones Gitanes de Catalunya,
imagino que ja ho haureu parlat,
és una de les inquietuds, i és aquí on, diguem,
ens centrem en aquests moments al treball,
en intentar que aquestes nenes segueixin els seus estudis
i que adquereixin una formació.
I tot plegat amb el recolzament de l'Ajuntament,
manifesta aquí també el seu dit,
no, que comptaran amb vosaltres pel que faci falta?
Evidentment, evidentment que sí.
A més, no sé si ens has vist,
estàvem parlant amb membres d'una associació cultural àrab,
a Arisala, que també tenen...
O sigui, que treballem aquí a nivell del barri,
però també treballar des del punt de vista
de la integració de les persones magrebis.
Vull dir que realment avui tenim un conjunt intercultural
que reflecteix realment la realitat del barri.
Justament això és la realitat d'aquest barri de Camp Clas, això.
Sí.
Consellera, gràcies.
Gràcies a vosaltres, bona tarda.
La consellera de Polítiques per la Iguatà, Victòria Pellegrin.
I com deia Núria, tinc per aquí gent de Caçal d'Amic,
els tinc que localitzar, que estan per aquí.
Ara, vols escoltar en directe l'actuació?
Sí, què està passant?
La canalla està en actuar ara mateix, escolta.
Ja obro-me la puerta, padre, que veig.
En go de una muta...
Estan fent un playback ara mateix, eh?
Home, és un playback però canten ells, no?
És de canalla, sí, de canalla.
Escolta, tinc una noia aquí que em diuen que és la presidenta
de l'Associació de Dones Gitanes de Tarragona.
Una vocal.
Què tal?
Soc una vocal de l'associació.
Com et dius?
Lita.
Lita, escolta, en tindreu companyes a partir d'ara, no?
A partir d'avui, vaixa, una nova associació.
Està molt bé, això, no?
Molt, molt bé, de veritat que sí.
És un pas molt gran i estem molt contents, de veritat que sí.
A més, imagino que amb intenció o vocació de treballar plegats, també, no?
Ells són aquí, vosaltres allà, però, vaixa,
anem tota segona, no?
Sí, és tot una pinya.
Ni que estiguem així, un saquí, un saquí,
però a l'hora de veritat ens ajuntem i tots som una pinya.
Fem força a tots, vaja.
Què els preocupa?
Què els preocupa especialment, eh?
Doncs, en principi, dic que vagi tot així com va ara.
Anem fent coses noves, projectes nous i tot això,
que vagi...
Surgint coses noves, que es fa falta.
Anem fent feina, no?
Fem feina.
I avançant?
I avançant, això mateix.
Moltes gràcies, que vagi bé.
A tu, gràcies.
Doncs, mira, una altra associació de dones gitanes,
però a la Tarragona, que ja la coneixíem,
perquè hi vam anar quan es va presentar.
Sí, el local, no?, que van presentar la seu, el local,
allà al carrer Peixet, a la baixada de Citeries.
Sí, sí, van presentar el local i ja vam ser-hi...
Aquí continua l'espectacle, eh?
Això està...
Es clourà, de fet, amb el tast aquest de les pòsters que comentava,
que ens deia l'Enriqueta abans.
I a més, mira, l'Enriqueta que la recupero.
Vine cap aquí, Enriqueta, vine, vine cap aquí.
Sí, és que l'Enriqueta està fent una mica de mestres cerimònies, eh?
Enriqueta, que està sota balada, eh?
Una mica, sí, perquè no m'ho esperava,
que hi hagués tanta gent i tantes ganes de cantar i ballar.
Home, mira, ara parlava també d'una noia que és vocal
de l'associació de dones gitanes de Tarragona,
que també són aquí, i s'ha dit que...
Sí, que han vingut, han sigut convidades,
i, bueno, i han vingut totes.
Estem molt contentes, perquè hi ha molta participació
per part de tothom, eh?
La idea, ja ho han reiterat, heu-ho dit moltes vegades, eh?
També hem parlat amb el regidor i també ens ho ha dit,
que es facin coses, no?, que es facin activitats,
que es tirin davant.
Això, veiem, ja fa temps que estem bellugant les dones
una miqueta a Tarragona, bueno, tota Catalunya,
però penso que ara, posant-se totes d'acord
i estant totes juntes, doncs farem més pinya
i se'ns atirarà més, i volem això, doncs,
fer cursos, treballar, preparar la gent
i, sobretot, preparar la nostra joventut
des de baix, els nens i les nenes,
escoles, instituts, l'educació, que és el principal.
O sigui, dones, fer xerrar-se a les escoles, no?,
a la canalla, perquè hi vagi insistint molt en això, no?
Bueno, avui no sé si te n'has donat compte,
s'ha convidat el director de l'institut,
s'ha convidat a la de l'escola d'aquí,
vull dir, als nens, hi ha hagut com una miqueta més
de contacte, de participació entre tots,
i, bueno, i esperem que a poc a poc,
cada vegada vagi a més, això.
Molt bé, Enriqueta, esteu contentes, no?
Contentíssimes i molt cansades, abans de començar ja.
Escolta, tu quines pòstres has fet?
Que m'estic... Bar de gitano?
Aviam, jo, com a bona catalana, he pensat
que el braç de gitano és un pòstres molt català,
i clar, braç de gitano, què més gitano que això, no?
Doncs he portat un braç de gitano.
Per què saliu, bar de gitano, ho saps?
Aviam, no ho sabem exactament, eh?
Però nosaltres hem fet una petita història
que és que com que els gitano són tan guapos i tan bons,
doncs el braç de gitano,
doncs tenia que ser de gitano per ser tan bo.
És una petita cosa que ens hem inventat, eh?
Perquè no ho sabem exactament.
Ho estem esbrisnant, però no ho hem trobat.
També hem portat torrijes, no?
Què més, què més?
Sí, bueno, la Marisol ens ha fet
Torrijes de l'Antònia,
que diu que els va ensenyar a fer sa mare,
la Piedat ens ha fet Roscos Caceros,
i una altra noia a l'Emília
ens ha fet un bizcotxo de xocolata.
Estava previst alguna més, però ens hem fallat.
Però bé, amb el que hi ha
i el que ens han portat una mica de totes,
que han col·laborat una miqueta a tothom,
podrem fer una miqueta de pica-pica
i una mica de celebració
amb la gent que han vingut de l'Ajuntament, també.
Abans que ens explicaves
la simbologia d'aquests colors que portes aquí,
el blau, el verd, el vermell...
Bueno, sí, és la nostra bandera,
que és, a part que jo tinc la meva, la catalana, no?
Però doncs com a magitana tenim el verd,
que és l'herba, el blau del cel,
i el vermell de la roda de carro,
perquè doncs hem estat sempre anant
una miqueta de camí en camí,
de camí en camí, no?,
per dir-ho d'alguna manera.
Però bé, són els nostres colors, sí,
són els nostres colors.
Enriqueta, això no s'acaba aquí a Camp Clar, imagino, no?
Va néixer la de Tarragona, Camp Clar,
i és anar seguint, no?
Reus, Tortosa,
que també estem amb associacions de Tortosa,
Constantí, vull dir, a tot arreu,
a tota Catalunya,
però ara tot el Tarragonès
i les Telerres de l'Ebre,
tot això ara estem arrencant amb molta força.
Enriqueta Valentí, gràcies.
A vosaltres.
La presidenta de l'Associació de l'Hones Gitanes de Catalunya,
que també és aquí, òbviament.
Mira, ja estan fent el cava, Núria,
veus, ja estan brindant per aquí, eh?
Sí, sí, va ràpid, això, eh?
I encara falten un munt d'actes, però...
De fet, s'ha d'acord a plegat amb Flament cap al final,
però sí, sí, que va molt ràpid, això, eh?
A veure si trobo la gent del Casal d'Amic,
mira, són per aquí.
Sí, i a veure si trobem joves també,
perquè a última hora aquesta associació també va per ells.
Encara que estigui breument amb dues noies del Casal d'Amic,
són l'Alba i la Maria.
Maria, què tal?
Bé.
Alba?
Bones.
Dic bé o dic al revés?
No, bé.
Escolteu-me, expliqueu una mica a vosaltres
què feu des del Casal d'Amic, aquest col·lectiu,
que ja fa molts anys que treballo aquí al barri de Camp Clar,
no, i que feu un projecte que es diu
Fem barri a peu de carrer, no?
Mm, efectivament.
Fem barri a peu de carrer sí que el gestionem
des de la Fundació Casal d'Amic,
però forma part del PIC, del Pla Integral de Camp Clar.
I bé, bé, estem a peu de carrer,
amb contacte amb infants, adolescents, joves i també adults,
perquè, bé, ens plantegem l'objectiu principal
de fer de pont amb tota aquella gent que està de carrer
i amb tota la xarxa de recursos de la zona.
Com està la situació?
El què?
Ven cap allà, ven cap allà.
que et deia que com està la situació aquí a Camp Clar,
especialment diferent a un altre barri,
a la Torreporta, per exemple,
o el d'aquest, diré, el d'Icomà.
Bé, sí, és diferent,
però és que cada barri també és molt diferent,
vull dir, a Camp Clar hi ha molt, molt ambient al carrer, no?
Veritablement els veïns se senten al carrer
com un espai propi, no?
I nosaltres l'únic que fem és estar també al carrer,
amb aquest espai propi,
i intentar crear uns vincles
que ens facilitin precisament fer això, fer de pont.
Exacte.
Incentivar, no?, sobretot, allò,
incentivar culturalment també, no?,
fer activitats,
no només incidir en la problemàtica,
sinó, a més a més, allò, no?,
fer teixit social.
Sí, exacte.
Bueno, i nosaltres també,
a través de les rutes,
també portem activitats al carrer,
fem tot un seguit de dinamitzacions,
tallers per canalla,
per joves i també per adults,
que, bueno, això també fa treballar una mica més al carrer
de forma positiva, no?,
que és el que també és un dels objectius que ens plantegem.
Ho veieu bé, no?
Imagino que es creia aquesta associació de l'Ambres i Joventuts,
i tal, aquí del Camp Clar.
Sí, és molt positiu,
perquè veritablement és un col·lectiu
amb molta presència al barri,
i, bueno,
se podria detectar una mancança, no?,
d'alguna entitat
constituïda com a tal
d'aquest col·lectiu.
I sí, sí, sí, diu.
Molt positiu.
Sí, sí.
Maria i Alba, gràcies.
Maria i Alba, gràcies.
De res.
L'Alcassal Amic, eh?
La Maria i l'Alba, l'Alcassal Amic,
que estan aquí a Can Pla
i també hem volgut parlar amb elles
i que ens expliquessin, home,
aquest treball que fan des d'aquesta associació
que de fa molts anys que caminen.
Dime, dime, dime.
D'acordia...
És que diuen coses fora del micro
i després, com no, res,
quan li poses el micro a fondavant
no hi ha manera
que t'expliquin cosetes.
I què et diuen?
Que et tiren floretes, Pep?
Sí, alguna, alguna, que altra ha caigut, eh?
Sí, sí, sí.
Molt bé, eh?
A veure, què tal, com estem?
Hola, buenas.
Què tenim per aquí?
Què tenim per aquí?
Pues por aquí tenemos Coca-Cola,
Fanta, limonada, agua,
patatillas, un picoteo de todo.
Les pastes?
¿Cómo dices?
Van dicho que en traieu pastes buenas.
Ah, sí, vamos a trair unos postres gitanos
que ara los vamos a presentar también.
Què te parece que sea con una asociación gitana
aquí en Campo Calderón?
Ah, pues muy bien, muy bien.
Me parece muy bien ayudar a la juventud
a salir del Cascaró
y que vayan para tirar adelante y de todo.
Muy bien, muy bien.
Venga.
A veure si puc parlar amb gent jove.
Espera, Marisol.
Marisol.
Marisol, vine, vine, vine, un momentet.
Hola, t'acompanyo, va.
¿Dónde voy?
Vull parlar amb gent jove del barri, va.
Gent jove d'aquesta.
Ah, sí, sí, habla con ella.
On són?
On estan?
Va, la Macarena, m'ha de ficar.
Aquella allí, la Macarena del pelo rizado.
Aquella d'allí, la ves?
Acompanya, m'acompanya, va, que si no la trobarem.
A veure, parla amb la Macarena, Núria.
Molt bé.
La del cadell arrissat, eh, Pep?
La del pelo rizado.
Quin ambients.
Continua el playback, veig, eh?
Vaja, escolto.
Som a Camp Clar, som a l'acte de presentació,
a la festassa de presentació, us ho recordem,
de l'Associació de Dones i Joventut de Camp Clar.
Ara estan ballant, Núria, mira, m'acompanyen, a veure, què tal?
Com els dieu?
Jo, Macarena.
Tu és la Macarena, i tu?
Cristina.
Quina és ja, per aquí, tu?
Rocío.
Alba.
Nayara.
Hola, contarme algo.
Que te cuento.
¿Qué os parece que salga esta asociación de juventud
y todos los gitanos aquí de Campo, claro?
Pues nos parece muy bien, por lo menos a mí,
me parece muy bien, porque nos ayuda a todas
a poder prosperar en la vida.
Prosperar y, bueno, ser aquí en el día de mañana,
no, sexto, no, en definitiva?
Eso, prosperar, ya ser alguien en la vida.
¿Y ellas qué?
¿Tú cómo lo ves?
Yo muy bien, que la mujer gitana salga para adelante
y todo esto lo veo muy bien.
Para vosotras, ¿cómo pinta el futuro?
¿Cómo lo veis?
¿Cómo lo vemos?
Pues, no, yo lo veo bien, ¿no?
Porque, por lo menos yo estoy estudiando y tengo mis estudios
y yo creo que mi futuro va a partir para adelante.
El futuro pasa por estudiar, ¿no?
Ir a seguir las clases, estudiar,
si es posible saltar a la universidad, ¿no?
Ser alguien en la vida, ¿no?
Va por ser alguien.
¿Tenés algún referente así?
¿Alguien que diga, mira, este sí que me gustaría ser como este
o como aquel otro?
Tengo dos amigas que son, que han estudiado hasta administrativo, ¿no?
y llevan sus buenos trabajos, como...
Pues tienen el trabajo que ellas quieren, están asentadas y no hacen muchas cosas.
No tienen que estar trabajando en un supermercado ni en el mercadillo.
¿Y a tus amigas cuál es la que habla más?
¿Cuál es la que habla más?
¿La que habla más de todas?
Yo.
¿Y la segunda que habla más?
La segunda que habla más fue ella, la Rocío.
Rocío, venga, cuéntame, cuéntame.
¿Tú qué quieres hacer el día de mañana o cómo lo ves?
Yo, estudiar peluquería.
Para eso me quiero, quiero trabajar para poder sacarme el título de peluquera,
porque siempre me ha gustado.
Ha sido una cosa que siempre me ha gustado a mí y a ella, las dos.
Veo que os maquilláis mucho, ¿no?
¿Qué?
Y veo que os maquilláis mucho.
Que no, que no, que no, que no, así.
Va a estar más guapa.
¿Creo que es una costumbre?
No, porque nos gusta a nosotras.
Grande, ella es grande porque se va a casar, ¿sabes?
Nosotras no somos grandes.
Yo soy, por lo menos, yo todavía estoy de adolescencia.
Somos pequeñas, nos gusta pintarnos, arreglarnos.
Eso, eso.
Bueno, chicas, muy bien, que sigáis bailando.
Gracias.
Pues son la joventud, o joventud, o las noies que hayan por aquí.
Per cert, Núria, muy guapas, ¿eh?
Totes ellas.
Ja m'ho penso, ya.
Molt guapas, a més, a més, s'arreglen moltíssim, es pinten molt.
Sí.
Veia que abans que se'ls miraven al mirall de l'unitat mòbil a la ràdio,
i estaven mirant-se allò que vam ser a fer els retocs,
i ara aquí, home, la festa, doncs, està en aquest escenari,
en aquesta plaça de Sant Magí, Santa Tecla, Camp Clar.
Ara mateix de l'escenari, doncs, està tota la canalla a sobre,
i amb aquest ritme, amb aquesta música, anant ballant, no?
També hi ha qui fa el cava, en fi, doncs, aquí la festa està ara mateix,
això, doncs, en plena activitat, eh?, amb unes 69 persones,
i alguns que s'ho miren de fora, perquè aquesta plaça,
jo aquí no hi havia estat mai, la veritat, i m'ha costat arribar,
i ho hem comentat a l'inici, és una plaça que està entre tres edificis.
Sí?
És com un ou, imagina't, com un ou entre tres edificis,
i enmig d'aquesta plaça, vull dir que és ben bé a la vora de la carretera,
però que si no el coneixes no hi fas cap aquí.
I, home, hi ha qui s'ho mira de fora tant, també, eh?,
és a dir, que hi ha molta gent que està aquí a la plaça,
doncs, això, ballant, cantant,
i altres que s'ho miren de fora tant, que no sé,
suposo que d'aquí a poques dones s'animeran i faran cap-gap aquí,
cap a aquesta mena de festa, de presentació d'aquesta nova associació
de dones i joventut gitanes d'aquí, de Camp Clar.
Doncs la festa continua, Pep, si et sembla,
deixem aquí la connexió, et falta parlar amb algú més?
Em sembla que més o menys ja hem copsat l'ambient, no?
Hi ha més gent, a veure, perquè és que hi ha moltíssima gent,
de fet, per la part, diguéssim, política,
home, hi havia, com ja hem parlat amb Victòria Pellegrin,
també en Joan Saneújas, com a regidor de barri,
també en Jordi Sendra, com a regidor de la oposició,
en nom de l'oposició també he vingut aquí,
i per la part d'elles, doncs, hi ha moltíssima gent d'associacions,
la de Tarragona, que hem parlat amb una de les vocals,
i també, doncs, aquesta nova associació d'aquí,
que hem parlat amb la presidenta, i amb la presidenta a nivell de Catalunya,
la canalla, és a dir, la que fa les torrijes,
vull dir que ja ho hem fet tot, eh?, diria jo.
Molt bé, doncs ara ja et queda a disfrutar,
acaba de disfrutar de la festa.
Vaig a provar la torrija aquesta, com era? La torrija de Sant Antoni?
Ai, com ho han dit?
Bueno, les torrijes, de tota la vida?
A l'Albert de Gitano, també n'hi ha per aquí.
Ai, doncs, vinga, aprofita, Pep.
Fins ara.
Proveu tot, que ha de ser boníssim. Fins ara, una abraçada.
Hem volgut compartir aquesta festa, eh?, a Camp Clar,
una festa que encara dura, us hi podeu apropar a la plaça,
difícil de trobar, que deia el Pep, però, vaja, localitzable,
a la plaça de Sant Magí, Santa Tecla, de Camp Clar.
S'està celebrant la presentació, la posada en societat
de l'Associació de Dones i Joventut de Camp Clar.
I d'aquesta manera, amb aquesta llarguíssima connexió
amb la nostra unitat mòbil, tanquem la primera hora de programa.
Fins ara.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Timbero
Sí, sí, sí, sí, sí
Tira, tira, tira, tira
Timbero
Timbero
Timbero
Que túmbate, tímbate, tímbero
Tímbero
Túmbala, tímba
Tímbelo, túmbale
Tímbale
Bona nit
Bona nit
Bona nit