Doncs aquí continuem els ja tardes a la sintonia de Tarragona Ràdio
i ara mateix tenim algú al telèfon.
Ell és Alberto Grima i el tindrem aquest divendres a la nit,
a dos quarts de dotze de la nit, a la Rambla Nova.
Dins del Rock Bar.
I ara a via telefònica. Alberto, hola, buenas tardes.
Muy buenas tardes.
Com estàs?
Muy bien, estoy muy bien, estoy en la playa.
Dic que ha sido una traco a mano armada.
No, estoy un poquito.
Perquè l'he estat intentant localitzar i no hi havia manera
i al final quan l'he localitzat dic, Alberto,
d'aquí a un quart d'hora te puc fer una petita entrevista?
I m'hi dius, vinga, que sí, que estic...
A més a més, on estàs? Explica'ns, dones una mica d'enveja.
Ara mateix estic a la platja del Miracle, aquí a Tarragona.
És a la platja del Miracle, o sigui que estàs allà en pla tranquil, no?
De vacances, disfrutant...
Bueno, no, avui he plegat a Verdol i m'he vingut cap a la platja amb un amic
i, bueno, estem aquí una mica disfrutant de l'estiu d'una altra forma,
treballant, però, bueno, aprofitant el temps també una mica.
Molt bé. Dic que aquest divendres tenim el Rock Bar.
Sí, el Rock Bar.
Explica'ns una miqueta com ha anat la història.
Com és, o qui és Alberto Grima?
Quan apareixes pel món de la música, tu?
Bueno, Alberto Grima ja porta una estoneta al món de la música,
però, bueno, de manera... no sé, de diferents formes.
Primer, en un grup.
Van començar l'institut, els típics amics, no?
Totem una mica de funk, així, més mogudet, més ràpid,
rotllo així americà, in-day.
Sí.
I, bueno, després vaig conèixer l'associació de músics de Tarragona
i em vaig ficar una mica més en sèrio.
Bueno, vam començar a fer bolos i tal.
I, bueno, amb el tema del grup va acabar ràpid,
però vaig continuar perquè vaig conèixer bastants músics d'aquí a Tarragona
i el moviment dels concerts i tal.
i, bueno, jo què sé, vaig començar a composar allò sol,
vaig agafar la guitarra i un dia vaig començar a fer bolos
i, mira, i ara estem el divendres al rock bar, no sé com...
És a dir, perquè és minimalista, no?
Ets tu i la teva guitarra i ja està.
Sí, el format és ara mateix, és guitarra, veu i harmònica i ja està,
i el públic i jo i ja està.
I tot ho fas tu, no? En aquest aspecte?
Sí, és una mica Juan Palomo.
Bueno, jo me lo que sé, me lo como.
Sí, sí, sí, ja faig de tot, faig de tècnic de so, faig de tot.
Bueno, però això amb el temps està canviant, eh?
Ja t'ho dic ara.
Després ens acostumem malament, no?
Triem el disc, passa aquestes coses que tens èxit i...
Però això...
Bueno, mai t'està, mai t'està.
De moment es tracta de disfrutar la música una mica, arribar una mica a la gent, així, al públic i, bueno, i poc a poc mai se sap, no?
Sí, sí, no, no, jo per mi perfecte, eh? A més a més, mira, no crec que sigui la teva primera entrevista radiofònica.
Pues mira, així, desde que falla el rollo aquí de individual, en solitaria, es la primera entrevista, así que...
¡Qué dios!
A més a la platja, el rollo guay, sí, sí, es la primera, después de aquí ya triunfar, mira, te agrediría y tot, eh?
Ei, seria una canya, eh? És allò de...
Jo hice la primera entrevista...
Sí, sí, a mi...
Que no ho sap mai, eh?
Jo vaig trucar un paio que no...
Que no sabia res, dirà, solta, mira, eh? Estava a la platja...
Ojalá, ojalá...
A mi, toco fustar, eh? Toco fustar.
Per cert, que dintre... M'has parlat abans que dintre del... del MySpace...
Allà hi trobem tot una miqueta de les teves cosetes, no?
Sobretot la teva maqueta acústica, que és la que estem sortint de fons.
I també podem saber una miqueta més de tu.
Però...
Ens centrem una miqueta a les lletres?
Sí.
Perquè de què t'agrada parlar?
Què t'agrada comunicar a la gent?
O sigui, una vegada que tu puixes allà a l'escenari, amb la mònica, amb la guitarra,
i comences a parlar, què ens dius?
Home, m'agrada comunicar.
O sigui, aquest seria el tema, no?
El tema seria que la gent escoltés la lletra i...
No sé, s'adonés una mica del que estic parlant, no?
Del que estic cantant.
No sabria dir-te exactament...
jo què sé, del que parlo.
O sigui, quan em fico a composar, dic, ara vull parlar d'això, no?
Sí.
Més o menys ho ha sortit tot.
Però jo què sé, el que sí que sé és...
Bé, no m'agradaria caure en els tòpics, no?
Sempre, jo què sé, el rotllo de l'amor i tal.
Tot això que està una mica més subat, ja, no?
A veure, està bé, no?, parlar de l'amor, però potser tu ho veus d'una altra manera, no?
I també està bé de comentar, no?
Sí, bé, de fet, és una de les coses que més busco, no?
Tindre el meu, no sé, el meu rotllo i no sé si està de parlar d'amor, doncs es parla, però, bueno, no sé.
M'agrada cuidar una mica la lletra, no?, de les cançons.
Per exemple, aquesta que estem sentint ara, que es diu Mil Beces, de què va?
Aquest és un tema, bueno, sembla que parla d'una parella, vale?
I és tot l'últim que pot parlar aquesta cançó, no?
Què dius?
Aquest és un tema que vaig composar en una mala època personal, perquè, bueno, vaig perdre un...
Bueno, a la iaia, no?, i jo què sé.
En família, sí.
I era un moment xungu i va ser com... va sortir així, saps?
Jo què sé, de vegades la penya ho escolta i dic, hòstia, sembla que estàs parlant amb la nòvia, no?
I, en veritat, estàs parlant d'una altra cosa.
No, tinc que parlar d'una parella, però, bueno.
Aquest és un tema que li tinc molt de carinyo, també, perquè és el primer tema que vaig gravar en solitari.
Sí.
Està gravat als estudios, no lo sé, amb l'associació de músics.
I, més o menys, va ser una mica el debut d'anar en solitari, no?
Encara que és en banda.
Sí.
Que va... o sigui, hi ha de tot, hi ha bateria, tots els músics, no?
Doncs va ser una mica com, jo què sé, a la Lanzadera, no?
També ho van presentar a l'Auditoria de Caixa Tarragona, amb un acte superguapo, no?
I, no sé, va ser... li tinc carinyo, aquesta cançó.
O sigui, ho tens, això, pel que veig, la tens dintre de la capseta dels records que seran per sempre, no?
Com, com, no t'ho he escutat.
Dic que, pel que m'estaves dient, que aquest record, aquesta cançó, no només per la presentació que es va feita,
que ho tens dintre de la capseta dels records per sempre, no?
Sí, sí, sí.
I les coses que mai s'han d'oblidar, ho tens d'això, no?
No, però en realitat totes, eh?
Totes.
És que, ja et dic, m'agrada cuidar la lletra i parlar d'alguna cosa, no?
O sigui, no és només el ritme fàcil o, jo què sé, o la melodia popera, però jo què sé, saps?
No sé, m'agrada cuidar, no sé, soc una mica ratllat amb això, eh?
I una cosa, Alberto, jo t'hi veig a tu, a casa, allò, en un raconet a la teva habitació,
a sobre el llit, allà amb la guitarra i allà composant, així és?
Sí, sí.
Com a la història?
Sí, sí.
Era així, sí, sí, sí.
Me fico el portàtil davant i, mira, què sé, començo a tocar una mica i van sortint, eh?
Ja et dic, no és, hòstia, vull fer una cançó sobre això, no, no.
Estic a casa, vinc de currar o vinc d'estudiar i, no sé, amb el portàtil,
i si surt alguna cosa guapa, ho escric i endavant, saps?
Pel que veig, ara, per ara, això de treballar i la música, més o menys, ho pots anar compaginant, no?
Sí, sí, sí, perquè avui en dia, desgraciadament, el món de la música, jo crec que és més xungo que mai
i, no sé, per viure de la música, ho has de tindre molt, has de tindre molta sort o, jo què sé,
o fer un anunci de birra a l'estiu, no?
No, digueu, o tenir molta pela, perquè aquí jo crec que la pela s'influeix molt, eh?
Sí, sí, perquè és un hobby molt car, també, eh?
Es van soltant pasta sempre, eh?
Com a molt arribes a cobrir costos, però guanyar, guanyes poc.
Jo no t'ho veig a tu.
Guanyes tu, no? Com, no sé, disfrutant, però allò no tindré mai, bueno, mai se sap, no?
Però de moment ni em podré comprar un Ferrari ni un supertalent, jugant amb la música.
Ja parlarem amb algun d'aquests magnates de la Warner, alguna cosa d'aquestes, a veure si, no?
No, jo parlaria, jo parlaria.
Li podem enviar la maqueta, li hem d'enviar la maqueta, que per cert, m'ha comentat abans de sortir a l'antena,
que està en ell, que està treballant i que ara per ara físicament no hi ha gaire cosa,
que té alguna altra maqueta, però la que vol sèrie, la que vol presentar, encara està treballant
i que potser de cara a quin mes començarem ja a tenir un sèrie?
A veure, el tema està, ara estic fent com una espècie de maqueta prèvia a el que jo voldria fer,
tipus acústic i tal, no?
Però ja gravar una mica més sèrie amb músics i tal, i fer una mica de llit complet.
I jo què sé, mirant ja una mica cap a l'hivern, no?
Acabar l'estiu i convencer els músics i ficar-nos a assajar i a l'estudi a tope i fer alguna cosa guapa.
A més, ara, a banda d'aquest bolo que tens ja aquest divendres a Rock Bar,
també el podrem veure per Sant Magí, al Festival de la Xard 3.
Va, ja, sí, sí, he tingut tol aquest any, estic allà amb l'Aurora Bertran, Color Humano i un munt de bandes que...
És molt guapo estar a la Xard 3. He estat altres anys amb el grup, però estar sol, estar a la Xard 3, és molt guapo perquè és el festival guapo dels músics de Tarragona, saps?
Sí.
I és com un orgull, no?
Encara t'impressiona això de sortir de sobre l'escel·lari? És que tal com ho estàs dient, és que ara estaré sol, eh? És que... Cuidao conmigo, eh? Que deia estaré sol.
Però, si et dic la veritat, el primer cop no ho vaig ni pensar. Me'n vaig donar quan estava allà dalt i vaig mirar que estava jo amb la meva guitarra.
Sí.
I tenia un munt de penya a la caixa de Tarragona, allà a l'auditori, i dic, hòstia, ¿dónde estoy, saps? Vas una mica així, però no sé. Em passa cada dia, eh? Cada dia que faig un bolo. La primera cançó és Nervis total i després ja, bueno, amb la penya i tal, i ja vas, te vas ficant i al final ets el Jimmy Hendrix, saps? Però al principi sempre ja, sempre és bastant xonto de començar.
Dic que l'actuació recordem que serà el dia 7, aquest divendres, a partir de dos quarts de dotze de la nit, al Rock Bar, que es troba a la Rola Nova, i que, a més a més, l'hora és bona, allò, dos quarts de dotze està bé, ja després de sopar tranquil·lament...
Està molt bé, perquè és un divendres, que ja no és dijous. Sí?
Sí, sí, està molt bé, perquè normalment pel tema bolus, els garitus tampoc s'ho corren massa, i, bueno, o tens hores una mica estranyes, o jo què sé.
Però al Rock Bar tenim una hora molt bona, a més, és un divendres, és després de sopar, la penya ja pot anar a fer el mojito, a fer la copeta, i a escoltar una mica de bona música, crec jo, i disfrutar una mica, sí, sí.
Doncs amb això que m'acabes de dir, jo crec que queden tots més que convidats, i que no tenen disposada a poder apropar-se aquest divendres.
Recordem, a la Rola Nova, al Rock Bar, a partir de dos quarts de dotze, veniu una miqueta abans, eh?, prenem una copeta, i després us quedeu a veure el concert.
Molt bé, molt bé. Doncs Alberto, moltíssimes, moltíssimes gràcies per aquesta primera entrevista, i també per aquest robatori que jo tenia abans, la mà armada, i per haver-nos atès també, eh? Gràcies.
Molt bé, merci.
Que acabi de provar a la platja.
Adéu-siau, adéu-siau.
Adéu-siau, adéu-siau.
Adéu-siau, adéu-siau.
Lleva a luchar por un último adiós.
Te conformas con dar un digno final, ayer firmamos que nunca acabarían
y las promesas rotas simplemente ya se van abandonando por la puerta.
No sé si te'n recordes que a la presentació del programa et deia
que estàvem pendent de moltes coses i que al final no havien sortit,
doncs aquesta era una i sí, ha sortit.
Hem pogut parlar amb l'Alberto Grima, que actua aquest mateix divendres
a partir de dos quarts de dotze de la nit a Rock Bar.
A la Rambla Nova, número 14.
Uno a uno tus recuerdos pasan frente a mí
y móvil veo desde aquí
que no quiero más salir corriendo en el papel
de quien mil veces intento sentir
y demostrar que esto hace tiempo terminó
sin aquel motivo que me viera al fin.
Quedarme atrás, cerrar los ojos y observar
cómo se desvelan los anhelos, fotogramas que muestran segundos
a los que nunca llorarás.
Mientras me alejo en el camino que me arrastran
que no quiera la ignoranza
y a luchar por este último adiós.