Gràcies.
Ja fa uns quants dies que ens va arribar això que estem escoltant,
és el treball discogràfic de Tumbuktu, es diu Trasteando,
i estàvem esperant l'excusa de tenir els Tumbuktu amb nosaltres,
l'excusa és boníssima, actuen aquest divendres dins les festes de Carnaval.
Pau Hernández, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ja torneu a ser aquí. Quantes vegades us he entrevistat?
No ho sé, però unes quantes, eh?
Tu he de preguntar, perquè m'hi estaré fixant tota l'estona,
portes una samarreta, què és això, un píxel?
És la marca, que està pixelada. Mira, és així.
És que és molt corporatiu, perquè estic mirant els colors del disc Trasteando,
i ve a ser una mica aquesta combinació de crisi groc.
Sí, sí, és una cosa així.
Pensava que no haguésseu fet samarretes vosaltres.
Tenim samarretes, però no...
No sona això, però mira, sembla que sí.
Sí, sí.
Què m'expliques de nou?
Doncs no res.
Què esteu fent?
Ja tenim el disco.
Ja està?
Ja està, per fi.
Quanta tens portat la trajectòria?
Set anys.
I aquesta última etapa, sou els mateixos que vau començar?
Jo crec que hi ha hagut alguna redistribució, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, des de que vam començar, vam començar 12,
i, bueno, a poc a poc la banda se va anar definint, no?
I hi havia gent que, doncs, potser no havia trobat el que ell volia,
en Tombuctú, no?
I llavors, doncs, marxaven i això, no?
La banda s'ha consolidat farà uns tres anys i mig enrere,
que ja, doncs, el que som els músics ja som els que som,
i, bueno, i les incorporacions noves que van haver van ser, doncs,
les dos cantants, no?
El Facu i la Lucía.
Éreu 12 quan sou ara?
9.
És més portàtil.
Sí.
Es pot anar allà pels llocs.
Sí.
I el fet, això, de tenir un disc enregistrat, ja és com una aposta, no?
De dir, bé, ens ho prenem en sèrio i...
Sí, home, ja fa temps que anem en sèrio.
El disc, doncs, la veritat és que s'ha retrasat tant
que surtis del disc més que res per això, no?
Perquè com la banda encara no estava definida del tot
i no se sabia cap a on anar i tal,
doncs, bueno, va anar passant el temps
i fins que ja vam veure que era el moment,
doncs, ja va ser quan vam gravar.
Doncs, ara que ja teniu la filosofia clara,
qui sou, Tumbuktu, cap a on voleu tirar
i quin és, sobretot, el vostre estil?
És això que estem escoltant de fons?
Sí.
Sí?
És que jo no sé si fa més de 3 anys que us conec,
potser jo ja us he conegut així.
Sí.
Però suposo que en aquests 7 anys heu tingut una evolució
de, diuen, anem provant.
Sí, el que, a veure, el que és el disc aquest
és una mica la, la, deixar plasmat una mica el que seria
la primera i la segona època del grup, no?
Hi ha temes que són des dels inicis, no?
Ah, sí?
Sí, sí, hi ha l'Apaki, hi ha l'Ecompai, també,
hi ha l'Àfrica, també.
Va a posar l'Apaki, va, que són de fons.
Digue'm, digue'm.
I després hi ha temes que han sortit ja en una altra època, no?
Doncs, hi ha temes que tenen 7 anys aquí
i hi ha temes que tenen 4, 5 i...
Això està bé per la gent que us ha seguit des dels inicis,
perquè, clar, és deixar constància.
El que passa és que, segurament, l'Apaki que tocava ho fa 7 anys
no és aquesta que sona ara.
No, està molt més arranjada, està molt més treballada.
Home, el que hem aconseguit com a banda
és conèixer-nos primer com a persones.
És una cosa molt important, el portar-s'hi bé, no?
Som 9 persones, és complicat, no?
Treballar, fer un treball col·lectiu tots a una, no?
I després ens hem conegut com a músics.
I això ens ha portat, doncs, això...
A l'hora de treballar, doncs, ja treballem una serietat molt més...
Que tenim molta força, no?
Aquesta serietat que tenim ara mateix al local, no?
Quan treballem junts i tal, no?
Sempre hi ha diferències, perquè sempre les hi ha, no?
Però ho enfoquem d'una altra manera més...
Com més humana, no?
I més...
I si hi ha un problema, no deixem els problemes en l'aire,
busquem les solucions, no?
I, bueno, jo crec que ho hem aconseguit.
A nivell d'estil musical, veiem, pel que estem escoltant, eh?
Que sí que teniu una conformitat, que està compactat.
Si haguéssim de posar etiquetes, parlíem d'aquest de mestissatge, latin...
A veure, jo ho etiquetaria com a fusió mestisa.
És així.
El mestissatge engloba tot això.
Aquests grups que fan estils que no són ni rock, ni pop, ni heavy metal, ni això, saps?
Són els grups de mestissatge, no?
Llavors, és això, fusió mestissa.
Llavors, m'hauràs de dir, quina és la diferència entre Tombuctú i la quantitat enorme de grups de música mestissa
que hi ha arreu de Catalunya, molts d'ells centrats a Barcelona, Barcelona és una mica el bressol.
Què teniu vosaltres de valor afegit o quin és el vostre segill especial?
Home, nosaltres, treballant dia sí dia també, jo crec que hem aconseguit una identitat pròpia, no?
No sé, és que és difícil d'explicar-ho, no? Aquesta impressió que es pot donar del grup, no?
És diversió, és tendresa, és agressivitat, és... no sé, és una barresa de tot això, saps?
Que fa que Tombuctú tingui una identitat pròpia, no?
És com dius tu, no? Més enllà de la música hi ha nou persones que les vostres personalitats
i el fet que us porteu bé, doncs també ajuden a després el que surt, especialment, suposo, damunt de l'escenari, no?
Deveu portar un rotllo molt divertit i molt de festa.
Sí, sí, sí. Home, nosaltres, quan pugem, l'escenari se transforma en un oi a pressió.
És allí totes les ganes, tot l'entusiasme, l'alegria, no?, que portem damunt de l'escenari, no sé, és molt especial.
I llavors, com ha sigut per vosaltres? Intentar fer el mateix a l'estudi de gravació.
Jo pel que estic escoltant ho heu aconseguit bastant, perquè a vegades hi ha grups que són molt potents en directe
i després escoltes el disc i dius, home, aquí es nota que estaves una mica cohibit, no?,
que hi havia quatre parets. I no, vosaltres sembla que heu gravat tots junts o per pistes?
No, hem gravat separats.
Separats.
Hem gravat separats.
Bueno, no, el Lauren, el Tot i jo, baixista, bateria i taclats, vam gravar junts.
Vam gravar, doncs, bueno, el bateria estava fotut a la peixera i després...
És que les bateries han d'estar llats, això sí.
I després que el baix i el teclat, com poden anar per línia tranquil·lament a la taula,
doncs estàvem allí. I, bueno, vam aprofitar per gravar tots junts.
No és que res per fer-li de guia, no?, el bateria.
Però, bueno, ja que gravàvem, doncs ho fiem bé, no?
I aquí és on surt la naturalesa, no?, del disc.
Està tot molt més... És natural, o sigui, és una mica impossible plasmar en un disc el que seria un directe,
perquè és pràcticament impossible, perquè allí la informàtica fa moltes coses, no?, treballes...
Fins i tot els directes que es graven avui en dia després estan retocats.
Clar, sí, sí, sí.
A l'hora, si s'han d'enregistrar en disc, es retoquen.
Sí, evidentment. Però, bueno, ja, si ho graves en directe ja és una altra història, no?
Ja no està la fraudó que té un estudi, no?
Sí.
Està la posició, la golla pressió que té un escenari, no?
I això es nota.
Però, bueno, el so, tant per so com per la selecció de temes que hem fet pel disc i tal, està molt bé.
Esteu contents del resultat.
Sí, sí, estem molt contents.
Bé, un disc, el de Tombuctú, que es diu Trasteando, i que porta el segell de l'Associació de Músics.
Sí.
Que us ha fet com de discogràfica, d'editora, o com ha anat això?
Sí, a veure, el disc és autoditat, al 100%.
Bé, és que penseu que els Tombuctú, el Pau, són històrics, músics d'aquí de Tarragona,
vull dir que porteu anys de batalla, no?
Sí, sí, sí, sí.
I, bueno, nosaltres el que vam fer, doncs, bueno, va ser, doncs, fer-ho una mica tot a la nostra manera, no?
Una miqueta.
Vam decidir, doncs, fer tot, no? Autoditar el disc i tal.
I, bueno, i vam agafar, doncs, això, l'Associació de Músics, no?, ens va oferir el seu segell discogràfic per poder...
per poder treure el disc o no, i així vam fer.
Que sou tots de Parací, de Tarragona o hi ha gent de tot arreu.
Sí, sí, la majoria som d'aquí, menys el Facu i l'Arucià, que són d'Argentina.
Bueno, però veuen Parací, no?
Sí, sí, sí.
No ha d'anar a sejar a l'Argentina.
Vaya dineral, enviets aviós.
Escolta, ara ja tenim disc, suposo que ara esteu en gira promocional i intentant donar-li sortida dalt dels escenaris.
Com es preveu aquesta primavera i estiu en qüestió de bolo?
Sou un grup d'estiu, diria, no?
Sí, bueno, també per les sales també hi ha molta cosa a fer, no?
De moment, bueno, comencem el divendres, aquí a casa, davant de la nostra gent,
i després, de cada setmana santa, se n'anem a Granada, Sevilla i Badajoz.
Anem a fer una gira de sales per allí.
Molt bé.
I, bueno, el que surti ja vindrà, tenint en compte com està l'assumptu.
I això, doncs, bueno, tot el que es pugui fer, benvingut serà.
Els Tom Boc Tuva aquest divendres, al Palau de Congressos, a partir de les 10,
competeix en escenari amb delinqüentes.
Sí.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, estem molt contents, la veritat, és que compartir escenari ja amb un grup
que ja està consolidat, no?, i que té una carrera ja ferma,
això és el que t'emotiva, no?, per continuar endavant i ser una mica ambiciós en aquest aspecte, no?,
i intentar arribar on estan ells, no?
Llavors, bueno...
Com us plantegeu el concert? Que fa molt que no toqueva Tarragona.
No, és que ara estava pensant...
No, vam tocar per festes.
Sí?
Per Sant Degla, sí, el 18 de setembre vam tocar.
Participàveu al D.O., Pau?
No, el D.O. el vam guanyar el 2006.
Clar, és que jo ara pensava, tu, en Buc, tu, D.O., alguna cosa relacionada.
Sí, sí, el 2006 vam guanyar el D.O.
Ja estan els calés gastats, eh?
Com mirem.
I tant.
Clar, clar, clar, clar, jo ara he lligat caps al 2006, ja, hòstia, com passa el temps.
Sí, sí, el 2006.
Així vau tocar ja per Sant Degla, per festes...
Sí, vam tocar Barraques, ahir al Passat de les Palmeres vam tocar, perquè va ser el concert oficial de presentació del disc a Tarragona, perquè el disc el vam trobar a principis de setembre, llavors clar, havíem de presentar-lo a casa també.
És aquí on volia anar, vull dir que aquest no és el primer concert que feu des que teniu el disc a casa.
No, aquest serà el segon.
Val, així ja no esteu nerviosos ni res, no?
Com sou en directe, com serà, o com es plantegeu aquest concert?
Que a més serà concert de Carnaval, no sé si aprofitareu per disfressar-vos.
Sí, alguna cosa per allà està...
La Lucía ja ens està enredant per disfressar-nos d'alguna cosa, ja veurem a veure, no ho sé, encara no ho sé.
Endavant que ens veiem per assajar ja decidirem a veure què fem.
I, bueno, quan al concert, doncs, bueno, és una mica el de sempre, no?
És, doncs, això, alegria, festa, diversió i bona música.
Parlant de música, on trobem el disc?
Al Bar Rufí, de la Passa a la Font.
Hombre, tot un clàssic.
Tot un clàssic.
A la botiga Xiva Músic.
També tot un clàssic.
Tot un clàssic.
Recomanable anar a Xiva.
Al Cos del Bou.
Després el venen també al Canyes i Tapes, del carrer Podaca.
Aquí ja no em mollo, així ja no ho conec.
I, sí, és un restaurant de tapè.
I després el bar La Brisa del Port Esportiu.
Allí, i els concerts, evidentment.
No teniu seu social, l'estic veient.
No teniu...
No.
Són els bars.
Sí, sí.
Sí, sí.
I el concert, com dius tu, què tal tenim el tema d'internet?
Bé, bueno, amb espais,
es pot veure també la informació del grup i tal.
si algú vol el disco, per exemple, que no hi sigui a Tarragona
i que no vegi l'opció de tenir el disco i tal,
ens pot enviar un missatge al MySpace
i nosaltres ens fiquem en contacte amb ell,
l'hi enviem per correu i el que faci falta.
Pau, acabem l'entrevista escoltant el que heu considerat
que és el single, de Trasteando,
aquest primer treball del Zumbugtu.
Es diu El Bote.
El Bote.
De què va, de què va?
Bé, tracta d'un tema que, malauradament,
és actualitat avui en dia,
que és el problema que tenen la gent immigrant,
que marxa del seu país per trobar una vida millor
i arribar a un altre país per a veure què passa, no?
Saber, sense tenir cap garantia de res, no?
I jugant-se la vida amb aquest trajecte que fan, no?
És, parlem d'això, de la gent que es fica en una patera,
que ho deixa tot per trobar alguna cosa millor
i, bueno, que s'hi pot quedar pel camí.
Així sona Trasteando, el disc de Tupbuktu,
si els voleu sentir en directe i val la pena,
aquest divendres, a partir de les 10,
al Palau de Congressos, un dels actes de Carnaval.
Pa, Bernàndez, moltíssimes gràcies i fins aviat.
Gràcies a tu.
Gràcies a tu.
Gràcies a tu.
Gràcies a tu.
Gràcies a tu.
Gràcies a tu.
Gràcies a tu.
Gràcies a tu.
Marea me lleva
Para adentro la tumba
Como una paja de golpe
Marea me lleva
Y yo no consigo olvidarte
Que somos todos hermanos
Rema, rema, rema
Tú no pares de remar
Rema hasta que vemos el peñón de Gibraltar
Nada está en la playa sin dejar de respirar
Pétalo de verde que nos vienen a buscar
Rema, rema, rema
Tú no pares de remar
Rema hasta que vemos el peñón de Gibraltar
Nada está en la playa sin dejar de respirar
Pétalo de verde que nos vienen a buscar
Rema, rema, rema
Tú no pares de remar
Rema hasta que vemos el peñón de Gibraltar
Nada está en la playa sin dejar de respirar
Pétalo de verde que nos vienen a buscar
Rema, rema, rema, rema
Rema, rema, rema, rema
Rema, rema, rema, rema
Gràcies.