Encara ens queda pendent una altra connexió amb la unitat mòbil.
En aquest cas, des del carrer Eivissa, al final del carrer Eivissa,
allà hi ha anat Pep Sunyer perquè sembla que s'estan realitzant
unes excavacions arqueològiques d'ahir el Pep, molt importants.
Pep Sunyer, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Sí, són molt importants. Digue'ns exactament on ets.
Mira, som al final del carrer Eivissa, a tocar de l'avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer,
a tocar pràcticament de la Tava Cadera,
al costat del pàrquing de Francesc Bastos,
saps el pàrquing que hi ha aquí al costat?
Estaria tocat el carrer Eivissa, pràcticament, en aquest pàrquing, en Francesc Bastos,
entre el pàrquing i la Casa del Mar, al mig, d'acord?
Val, si ara em situ.
Doncs això, estem aquí i estem ara en un terreny que ja hem fet unes excavacions arqueològiques
i avui ens han presentat uns els resultats d'aquestes excavacions.
I, com et deia, són molt importants, perquè s'han trobat, entre altres coses,
restes d'una calçada romana que era un dels accessos principals de Tarragona pel sud,
de fet era l'access principal,
i a banda d'aquesta calçada s'han trobat tres mausoleus que,
home, alguns encara estan bastant ben conservats,
vull dir que se'n poden veure, se'n poden donar molt d'ací el que surti d'aquests mausoleus.
És que és el que passava, no?, que se construïen els mausoleus,
les tombes de gent important al llarg del camí, a la vora del camí.
Efectivament, com la Torre de les Cipions, per exemple,
que també és un monument funerari que està educat al que és l'antiga via Augusta.
Mira, m'acompanyen dos convidats.
D'una banda, ara de seguida saludarem l'Imateixell,
ella és l'arqueòloga municipal i codirectora d'aquesta excavació,
i també ens acompanya l'altre director, que és el Josep Francesc Roig,
i és l'empresa Còdex, que són els que han fet l'excavació en aquest terreny.
I, home, que ens farà una mica de recorregut, encara que sigui breu,
però perquè veieu la magnitud d'aquesta excavació.
Josep Francesc, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Això que, home, ara ho deiem, eh, Déu-n'hi-do, és important, no?
Oh, i tant, és molt important perquè dona a conèixer
una de les parts de Tarragona que no es coneixien.
Se sabe que tota la zona del Peri, el Peri 2,
s'han fet moltes intervencions arqueològiques, s'ha urbanitzat molt,
però, per sort, hi ha hagut una zona que s'ha pogut preservar
i això és el que ens ha donat, doncs, importància,
perquè trobem que hi ha una via romana amb una sèrie de munients funeraris
i trobem que sí, que té molt d'important per a la ciutat.
Aquí heu hagut d'excavar força a profunditat, eh?
Sí, perquè resulta que, com que és una zona que ja va ser ocupada
ja en el segle XIX, en el segle XX, era una zona de cultiu,
són zones que estan urbanitzades al voltant,
hi ha diferents capes de terraplanament ja d'època contemporània
i, esclar, van anar tirant terra a terra fins a arribar els orígens
a les estructures romanes en si, doncs, s'han hagut de baixar
uns de dos metres i mig de cortes, sí, sí.
Núria, perquè es fa una idea de la importància de la troballa,
penseu que es parla ja de musealitzar aquest espai,
d'un futur proper, eh?
Seria la pregunta, eh? Ara que ja ho hem trobat, què en fem?
Musealitzar-lo, però pensa que encara queda més o menys la meitat per excavar,
és a dir, que estem a la meitat del terreny,
l'altra meitat del darrere està per excavar,
aquí cal, doncs, amb noves inversions, recordem que això era feta amb fons d'inversió local de l'Estat
i s'han acabat, és a dir, que ara s'ha de buscar més fons
per tal de seguir l'excavació fins a la part del carrer de Vidal i Barraquer.
Això pot donar també molt de sí, no?
És a dir, que encara suposo que espereu trobar més coses, no?
Sí, la veritat és que esperem trobar bastantes coses.
Tot i així, com que és una zona que ha estat bastant ocupada en diferents moments,
ens pensàvem que les restes estarien bastant arrasades,
però trobem restes que van des del segle II fins al segle IV
i hem trobat nivells d'aculmatació de les diferents capes d'ocupació romana del segle VI.
Per tant, estem parlant de, probablement, 500 anys d'ocupació contínua d'època romana.
Per tant, és suficientment potent per donar la importància
i conservar-lo i musealitzar-lo, com tu comentes.
Pep, jo tinc una pregunta.
Com ho han descobert, això?
O ja sabien que allí potser hi trobarien alguna cosa important?
La Núria, la companya que s'estudia, em pregunta com s'ha descobert això.
O si ja se sabia que hi havia restes aquí.
Crec, Josep, que ja feia temps que se sabia que hi havia restes aquí.
Que podien haver-hi restes importants?
Sí, sabíem...
Bé, tots els edificis que s'han construït al voltant
i tant l'urbanització, la construcció del carrer Francesc Basta,
o sigui, l'Avinguda Viala i Barraquer, van trobar restes arqueològiques.
Per tant, com que estem rodejats de restes arqueològiques,
pensàvem que en aquesta zona també en trobaríem i així ha sigut.
On s'ha d'ara?
Ara estaríem en una de les habitacions ja del segle IV,
quan els monuments funeraris ja no estan, ja estan bastant abandonats,
ja té molt de pes i molta importància la que és la necròpolis de la Tabacalera,
i llavors és una zona que ja s'edifica ja en el segle IV
i ja no té una finalitat funerària,
sinó que té una finalitat ja d'urbanisme,
probablement relacionat amb alguna casa o amb alguna zona de taller.
Mira, ara em parlaves de la necròpoli Pedro Cristiana,
abans que una companya us ha fet una pregunta,
i és una pregunta que li faré extensible a l'Imma Teixell,
ella és l'arqueològica municipal i també co-directora de l'excavació.
Ara, Imma, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ara justament sortia la necròpoli Pedro Cristiana parlant.
Abans que us hem preguntat això, no?
Per què d'una banda hi ha aquests monuments funeraris i d'altra banda la necròpoli?
Quina és la connexió?
Bé, el que hem de pensar que, a veure,
el que fan els romans és instal·lar els seus mosoleus,
les seves tombes, a banda de les vies romanes, no?
Però arriba un moment perquè, per falta d'espai i tal,
ja hi ha una expansió i ja es busquen llocs per a aquests cementiris, les necròpolis, val?
El que passa que hi ha un canvi, vull dir, si ja té, diguéssim, comentèrio, no?
Que ja té un significat, diguéssim, de repòs, d'un més enllà, d'acord?
O necròpolis, que simplement és en ciutat de morts, que està buida, no?
Què passa? Que quan se fa la necròpolis d'aquí baix,
ho sabem clarament per què és.
Al segle III, d'acord?
S'enterren aquí uns màrtirs, fructuos, ho veuríeu l'oblogi,
i a partir d'aquí comença a haver una atracció cultural i martirial
cap a aquestes tombes i comencen a excavar-se.
Igual que va creixent tot el tema de basíliques, no?
Clar, això al final el que fa crear és un comentèrio, un cementiri,
però que no vol dir que a les altres bandes de la ciutat,
a banda, a banda de les vies, com en tot el peri,
tots aquests carrers que tenim aquí, aquests edificis,
carrer Martell, Joma Primer, etcètera, etcètera,
s'han anat, s'han anat, doncs, trobant tombes.
Hi ha un moment que t'enterres on pots.
Si, per exemple, al segle IV s'abandonen unes estructures domèstiques,
com està, per exemple, documentat a prop de la Font dels Jaons,
la Font continua funcionant, però molt a prop podem trobar unes tombes.
La gent s'enterra on pot.
I hi ha aquesta convivència dels dos espais.
El camí de la Fonteta és, com es diu, aquest espai, per què és?
Bé, el camí de la Fonteta és la, diguéssim, la fossilització,
en època medieval, d'acord, d'aquesta via romana, eh?,
que segurament us ha explicat el Jofran,
que anava a sortir per aquesta banda de la ciutat, val?
I després, el mateix camí de la Fonteta va arribar,
doncs, pràcticament a època contemporània, d'acord?
Fins i tot podem dir que l'actual carrer Ibiza
segueix el traçat del camí de la Fonteta medieval,
que el camí de la Fonteta és damunt de la via romana.
S'entén.
M'acompanyeu a veure el mòssol del Núria?
El mòssol del Núria, ara en veurem un.
Sí.
Ens hi acostarem, i perquè facis la idea,
vés pensant en la Torre dels Escipions, d'acord?
Tant, tant, tant, tanta cosa queda, no?
No, tant alt no és, eh?
És a dir, aquí és diferent, eh?, Josep Francesc, no?
És diferent, eh?, però és perquè es faci una idea, no?
Com era?
Sí, és bastant diferent, perquè aquí el que tenim és la fonamentació, només.
No tenim els murs en alçada, fins a arribar a l'alçada de la Torre dels Escipions,
com ja comentes, però tenim la fonamentació,
i per una sèrie de paral·lels,
i perquè tenim la santa sort dintre la nomenada Torre dels Escipions,
doncs sabem que seria probablement la fonamentació
d'un monument funerari en forma de torre.
Estem aquí al davant, Imma,
què podríem destacar d'aquests monuments, de la seva singularitat?
A veure, encara que estigui en fonamentació,
jo crec que ara els oients ho haurien de veure, eh?
Vull dir, que està fet amb uns carreus potents,
que no tenen res que envejar als carreus dels monuments
que podríem tenir al segle II III,
al Fòrum de la Colònia, a la part alta de la ciutat, etcètera, eh?
Vull dir, fins i tot els carreus tenen traces de com es movien.
Veieu que, bueno, veus tu aquests forats, no?,
que com s'aixecaven en grues, etcètera, etcètera.
En grues?
En grues, clar.
Com eren les grues romanes?
Bueno, les grues es feien amb fusta
i després s'utilitzaven diferents aparells,
com, per exemple, tisores immenses, d'acord,
que agafaven el carreu i la levaven, eh?
Tenien grues, el que passa és que el que no tenien és electricitat.
Ni motors, eh?
Però, bueno, i aquí, a veure, jo crec que és molt important
el fet que aquest mausoleu està respectant la via romana,
és a dir, encara no estan ocupant domini públic,
que no tenen encara allò, perdoneu, la jeta de ficar-se dins de l'espai urbà i ciutadà,
i després també que l'entrada és per darrere.
Això ens està dient que aquest alçat que donaria a la via pública
deuria ser espectacular.
I això ho podem llegir una mica amb els materials
que us han ensenyat els arqueòlegs que n'estan treballant aquí,
que són placats de marbre de Carrara,
d'altres tipus de marbre,
d'altres, em sembla que hi ha Chipolino,
d'altres llocs, etcètera, no?
Que, clar, donarien, doncs, una prestància absoluta.
Vull dir que hauríem de comparar-ho molt
amb el que està passant, no?,
a la part alta de la ciutat al segle I i II.
Digues, Mòria, digues.
Clar, evidentment, amb tota aquesta majestuositat,
sembla que no és un mòsolar qualsevol,
sinó una construcció ferma i lluïda.
De quina família era?
O qui se suposa que hi havia enterrat?
Mira, això jo crec que és la pregunta d'Emilió, eh?
perquè la Núria, clar,
la Núria que està a les estudis
vol saber qui havia enterrat aquí, no?
És a dir, home,
és que no sabem Núria ni qui havia enterrat els les Sipions,
imagina't, eh?
Ja, ja.
No? Josep, és així, no?
És a dir que...
És molt difícil perquè no hem trobat cap inscripció sencera
i en un lloc concret damunt del vessament
que ens digui aquí hi ha enterrat tal.
Però, bueno, tot és qüestió de provar-ho.
Potser tenim una mica de sort en les pròximes campanyes.
I no hi ha documentació?
No està escrit en cap llibre,
doncs aquell mausoleu que...
No, no, escolta, Núria,
però penso que no, eh?
Però, escolta'm,
hi ha dues tombes,
i especialment una que està per obrir, no?
Dues tombes romanes,
una que està doncs bastant ben conservada, no?
Pot tenir dintre alguna mena d'inscripció?
És a dir,
era costum enterrar els morts amb el nom i tot això, no?
Depèn del tipus de contenidor funerari.
Ja, de vegades, sí que sí que col·locava un tipus de placa
que deia qui hi havia enterrat tal,
i també amb una mica de currículum vitae,
explicant la seva carrera política,
o de qui era fi,
si era algun càrrec polític, etcètera, etcètera.
Però la majoria de vegades no,
la gent normal i corrent normalment no portaven algun tipus de nom.
Per això que podia haver algun tipus d'eixubà,
com alguna petita llanta i alguna moneda, però no...
Ara, per ara, no ho podem saber,
perquè com no els hem escapat, no ho sabem.
Com anem de temps, Núria? Anem bé de temps o no?
Home, el tema és apassionant, vull dir que tira milles, i tant.
És que no, no, és que hi ha coses interessants per explicar.
Espera, però podem continuar una mica més endavant,
i t'explicarem com eren les diferents capes d'asfaltat
d'aquesta via, d'aquest camí de fet de romà,
d'aquest accés principal a la ciutat,
perquè es veuen, a la ciutat de Tarraco, s'entén?
Es veuen, això, fins i tot les diferents capes d'asfaltat
que s'han fet al llarg del temps, eh?
Això és molt curiós de veure per això, no?,
perquè estan sedimentades i es veuen perfectament, no?
Josep, allà al fons, abans ens ho has ensenyat, no?,
això, diferents capes on es pot veure d'això,
doncs que anaven, a mesura que es feia molt bé la calçada,
anaven sedimentant a sobre.
Sí, és efectivament així,
cada vegada que anaven passant els carruatges,
anaven passant els calatges, anaven passant les persones,
el que fan és degradar la via,
perquè estava feta de nivells de terra amb graves,
ben compactat,
i cada vegada, doncs, que hi havia un petit forat
o algun...
o quan hi havia pluja i hi havia escorrenteres
o qualsevol cosa d'aquests,
el que feien era repavimentar
i anaven creixent en superfícies,
anaven augmentant la cota.
I tu ara, Pep, el que fas és veure-ho com un pastís tallat.
Més o menys com un pastís tallat, sí,
és a dir, tu veus, mires i veus això, sí,
a més hi ha un plafó informatiu on s'explica molt bé
i es fan comparacions,
per exemple, doncs, amb una via de Pompei,
aquesta fotografiada,
i que es veu, doncs, com seria aquest carrer
amb una reconstrucció en 3D, per entendre'ns,
i ho veus perfectament, això,
doncs, la via al mig i a banda i a banda, doncs,
amb els soleus.
I aquí el que dius tu, doncs,
efectivament, és com un pastís tallat,
és a dir, són aquelles capes
i que es veuen perfectament.
I, Emma, què més destacaríem
del que ens pot aportar, doncs, aquest jaciment?
A veure, jo crec que,
a banda de la part científica,
jo crec que és un jaciment
que pot apropar molt a la ciutadania
a l'arqueologia, d'acord?
Aquí, si hi ha la voluntat,
podem recuperar un pas natural
des del carrer Francesc Bastos
fins a donar la tabacalera,
que ha de ser el gran centre cultural
d'acord de Tarragona en el futur.
I, a més, amb l'oportunitat única
que tenim en aquests moments
de museïtzar.
Vull dir, museïtzar no vol dir
fer un contenidor, quedar-nos
aquelles restes allà
i que no les entengui ningú,
sinó que podem fer una barreja de tot.
Vull dir que hagi pas
i que la gent no pugui baixar la tabacalera,
però, a la banda, també,
que puguem entendre
com eren aquests mausoleus,
per què s'enterraven d'aquesta manera
i, a més, podem jugar avui en dia
moltes coses,
panells informatius com els que teniu aquí,
però podem jugar amb infografies
i moltes coses.
Jo crec que això és, bueno,
un dels punts que s'endemim a Tarragona
de l'arqueologia.
Home, i a més, en un lloc cèntric,
que no ens en cal anar fora.
Efectivament, en un lloc cèntric
i amb el futur que espera la tabacalera,
doncs, clar, imagina't,
l'entrada així seria,
seria baixa triomfal, eh,
millor dit, com a l'època romana.
Per cert, veig pedres molt ben tallades aquí,
molt ben definides, eh?
Sí, hi ha pedres molt ben treballades
perquè hi havia un interès
de la persona que es va voler enterrar aquí
per donar fe de la seva importància.
De dues maneres,
els romans eren unes persones
molt treballadores,
estèticament treballaven la pedra
d'una manera preciosa,
com hi ha el Museu Arqueològic de Tarragona,
se'n veu en molts exemples,
la zona del Paralte,
la zona del circ, etcètera, etcètera.
I sí, s'havien treballat les pedres,
i a més, és una manera d'engalanar
i de fer una zona monumental,
perquè Tarragona, que recordem,
és capital de província,
una de les províncies més importants
de l'imperi romà
i, per tant, hi ha una manera
de dignificar-se així mateixa.
Aquí hi havia vestigis d'un espoli, no?,
en aquesta tomba d'aquí al fons?
Sí, al monument fornari d'allà al racó,
sí, hi ha vestigis d'un espoli,
perquè és el que diem,
hi ha pedres molt ben treballades
i era molt normal,
doncs que, tal com passa ara,
doncs en època romà era exactament el mateix,
s'agafaven aquelles pedres més interessants,
i les expoliaven, les agafaven
i les reaprofitaven per a noves edificacions.
Era un fet molt normal,
perquè, clar, costava molt treballar una pedra
i és molt més fàcil agafar-la,
desmuntar una cosa que ja no té utilitat
per donar-li una nova utilitat.
En homenatge d'aquí,
serà aquest jaciment,
abans heu parlat d'una persona molt important,
rellevant en el monarquilògic tarragoní, no?
En Xavier Dupré,
l'antic director del Taller Escola d'Arqueologia de Tarragona,
que va ser un revulsiu,
no sol a nivell de Catalunya,
sinó a nivell estatal,
i el fet que també va ser
un dels primers,
bueno, un primer territorial de la Generalitat de Catalunya,
etcètera, etcètera,
aquí, doncs clar,
ja el Consistori en el seu moment
ja va provar, doncs,
que passés el que passés amb les excavacions,
aquest espai verd
fos dedicat al Xavier Dupré.
Clar, si a més la sort ens ha donat
perquè ens ha conservat
aquesta potència arqueològica que tenim aquí,
jo crec que ara és doble honor
poder dedicar-li a en Xavier Dupré.
Efectivament, perquè no fa gaires,
no dic la sort,
perquè efectivament no fa gaires anys
aquí Núria es volia fer un carrer,
és a dir, aquí hi havia intenció
de fer un carrer per aquí a sobre
i connectar amb l'Avinguda Vidal i Barraquer.
Això és un projecte que per sort no va tirar endavant,
perquè si no imagina,
tot això estaria ara sota una capa d'asfalt.
Ja anem, suposo que crítics de temps, no, Núria?
Ara sí, ara sí, Pep, ara sí.
Ara sí, doncs, escolta'm,
Josep Francesc Roig, de Còdex,
director de l'excavació, gràcies.
A vosaltres.
I mateixa i també directora de l'excavació
d'Arcèl·lago Municipal, moltes gràcies.
A vosaltres.
Núria, et deixo aquí,
però jo me'n vaig cap a una altra banda,
cap a la plaça Barraquer
i d'aquí una sona vindré,
des d'allà t'explicaré què està passant.
De moment et deixo des d'aquesta,
en fi, aquest lloc impressionant.
Si et sembla que connectarem
amb la plaça Barraquer a les 7,
què et sembla?
Em sembla perfecte.
Sí, per què no fas la fotografia del pastís,
del tall de pastís
i la pengem a la web?
De la tomba, millor, et sembla?
Del que vulguis, sí.
I la pengem a la web,
tarragonarradio.cat,
3B2.arragonarradio.cat.
Avui, si hi entreu,
podreu veure l'aposta de sol d'ahir
de Comunitat Mòbil.
Fins ara, Pep, gràcies.
Valeu.