Un dijous més donant la benvinguda a l'Alfons González,
ell ens porta a la secció AI Europa.
Alfons, bona tarda.
Bona tarda.
Com diem l'AI?
Avui un AI de molt d'optimisme.
Sí, ja portem dues o tres setmanes, eh?
Molt d'optimisme.
Bueno, ja començarem a parlar de coses dolentes més endavant.
Bueno, ja està bé.
Home, parlem no d'una cosa dolenta,
però sí d'una cosa tan feixuga en aparència com important.
Avui us parlem de com els ciutadans tenim veu,
podem influir o participar en el que és la Unió Europea, no?
Sí, aquest és el tema d'avui.
Com poden participar, com poden influir
en el procés d'adopció de normes comunitàries?
Poden? Seria la primera pregunta.
Sí, sí, poden.
Podem. De fet, també ho podem fer a nivell local
o a nivell autonòmic o a nivell estatal,
però a nivell de la Unió Europea
tenen un paper bastant rellevant.
Saps què passa?
Que fa una mica la sensació a nivell ciutadà,
i això es veu en els processos electorals europeus,
de que queda molt lluny Europa.
Bueno, és que des del punt de vista geogràfic,
el centre de decisió està molt lluny,
perquè està a Brussel·les, està a Estrasburgui,
i això són milers de quilòmetres.
El que passa és que l'accés a aquestes institucions
a vegades és més fàcil
que les institucions que tenim aquí a prop nostre.
S'ha de fer pedagogia al respecte?
Crec que s'ha de fer pedagogia,
perquè moltes vegades no aprofitem
les oportunitats que ens donen per influir.
Doncs explica'm diferents maneres
d'això d'incidir amb les normes comunitàries.
Doncs mira, jo crec que podríem començar
explicant una mica com funciona
el procediment de creació de normes.
A nivell local o a nivell estatal
sabem que el que es fa és una proposta d'una norma
i es porta a les Corts, en el cas d'Espanya
o en el cas de Catalunya, al Parlament de Catalunya.
Es fan les esmenes allà i s'aprova.
Doncs a nivell comunitari
la cosa és una mica més complexa,
però aquesta complexitat ens obre finestres d'oportunitat.
És a dir, ens obre la finestra
perquè nosaltres puguem entrar per la finestra
i fer...
T'hauràs d'explicar.
Sí, i intentar incidir en les coses.
Per exemple,
una norma, es fa primer una proposta
i la proposta la fa la Comissió Europea,
que és un òrgan format
per persones independents i imparcials.
i aquestes persones independents i imparcials
estan disposades a sentir a tothom
que tingui alguna opinió sobre el tema.
I som molt oberts, molt receptius,
perquè ells no defensen cap interès concret
ni d'una empresa, ni d'un ciutadà,
ni d'un estat.
I això fa que quan la Comissió Europea
analitza la possibilitat de fer una norma,
doncs vulgui sentir a tothom.
I el que fa són audiències públiques,
a la plana web de la Comissió Europea,
informa que està estudiant l'elaboració d'una norma
i li diu a la gent que faci propostes,
que llenci idees.
I després ells, en base a això,
fan un document en el que diuen
que tota aquesta gent,
a vegades són associacions,
a vegades són estats,
a vegades són empreses,
ens han dit tot això.
I nosaltres, de tot això,
al final presentem aquesta proposta
i hem fet cas a aquesta persona,
a aquesta altra, a aquesta altra,
o a aquest no li hem fet cas
perquè considerem que això no funcionaria, etc.
I per tant s'expliquen.
I això fa que sigui molt transparent tot el procés.
I m'estàs dient que hi ha un temps
de procés obert
en què tothom hi pot participar.
Efectivament.
I a través de la web és fàcil de trobar.
Molt fàcil, molt fàcil.
Tu, quan entres a la web de la Comissió Europea...
Un dia podríem parlar concretament de la web.
Podríem parlar de la web, efectivament.
Hem d'estar una mica assabentats
de com funcionen les webs
i això de l'internet.
Però crec que això, avui en dia,
ho sap ja pràcticament tothom.
Però també pots fer un escrit directament
i enviar-ho per correu postal,
o presentar-ho a l'oficina de la Comissió Europea
que hi ha a Barcelona,
al passeig de Gràcia,
just davant d'on es troba la Pedrera.
Allà està l'oficina de la Comissió Europea.
Llavors, això tampoc ho sabíem.
Un dia podríem parlar de les oficines, també,
que hi ha a Catalunya i a Espanya.
Doncs, quan es fa aquesta proposta de norma,
es trasllada aquí.
Doncs, al Parlament Europeu i al Consell.
El Parlament Europeu està format
per aquestes persones que hem escollit nosaltres
i el Consell per representants dels governs.
Doncs, home, incidir en el Consell
per un ciutadà és complicat.
Perquè, com a molt, com a molt,
podries intentar convèncer el govern del teu estat
perquè defensi els teus interessos.
Però ja sabeu com és inaccessible a vegades
els governs, el Consell de Ministres.
Per tant, jo, quasi que no sé que sigui una cosa
on tinguis el recolzament de grans associacions
o de grans lobbies, que es diuen,
és a dir, grups d'interès,
doncs quasi que ens oblidem del nostre govern,
perquè el nostre govern és bastant impermeable.
No que sigui el nostre, eh?
El nostre i el del País Veí.
Diguem-ne, això oblidem-nos.
Però, en canvi, el Parlament Europeu
també és bastant impermeable.
I perquè els nostres parlamentaris,
doncs, allà, a través de la web,
també tenim la seva adreça de correu electrònic,
li podem escriure,
fins i tot alguns posen el seu telèfon,
els podem trucar
i els podem anar a parlar i explicar-los
i, escolti, hi ha això
i nosaltres voldríem que aquesta norma
que hi ha d'aquesta proposta de comissió
contemplés aquesta qüestió concreta.
I els parlamentaris s'acostumen també
a ser bastant impermeables,
perquè no són com els parlamentaris
que tenim a Catalunya o a Espanya
que responen molt amb una lògica de partit
i que si no fas això que et diu el partit
et faran fora del grup parlamentari, no?
És a dir, allò de la rigidesa del vot, no?
Que hi ha unes instruccions de vot.
A Europa no, no hi ha instruccions de vot.
Poden haver-hi consells per part del grup parlamentari,
però tothom és lliure de votar el que vulgui,
fins i tot votant en contra
del que et diu el teu paper i el grup.
Per tant, et permetria això,
doncs que si el parlamentari és mínimament sensible,
doncs pogués portar les teves propostes
al ple o a la comissió
que tracti aquesta proposta de norma.
I també això ha servit per molt, eh?
I de fet, per exemple,
en casos com el que veurem a continuació,
quan parlem ja de la notícia de la setmana,
veurem com els propis parlamentaris europeus
han estat permeables a algunes coses
que s'hi plantejaven des de Catalunya
i des de la comunitat valenciana.
Déu-n'hi-do!
Això vol dir que, escolta,
si ens interessa alguna causa
o, vaja, que hem d'estar en contacte
per saber quines són les normes
que s'estan coent, no?
Tot el que s'està preparant.
Moltes vegades ja se sap, no?
Perquè ja a vegades diuen
estem preparant una norma sobre això, no?
I, per tant, quan tu estàs molt interessat
o a vegades estàs amb associacions
que tens uns determinats interessos,
t'assabentes de què estan fent aquestes normes.
I ve en el procés inicial
aquell que la comissió fa la proposta
o ve ja quan aquesta proposta
ha arribat al Parlament
i es comença a discutir,
sempre hi ha possibilitat d'incidir
si realment tens interès.
La norma, al final, ja està aprovada.
Es va revisant de tant en tant?
Es pot canviar, es pot modificar?
Sí, les normes sempre,
les normes a mesura que va canviant la societat
són susceptibles de modificacions
i no són immutables,
no són per sempre més.
Jo crec que les normes han de respondre
a necessitats de la societat
i quan una norma ja no respon a aquesta necessitat
es pot modificar
i, per tant, es pot tornar a obrir
la possibilitat de fer una nova norma
que reguli de nou
aquella qüestió que s'ha quedat antiquada.
Però no tenen data de caducitat,
no és que diguis ara
aquesta norma funcionarà
durant els propers quatre anys?
Bé, a vegades es pot fer això, eh?
Vull dir, es pot posar que una norma
tingui un abast temporal limitat,
però no és el més corrent.
Això, per exemple, passa amb normes
que regulen ajuts econòmics, no?
Subvencions, etcètera.
Llavors, aquestes sí que tenen uns exercicis determinats
i, per tant, se sap que a partir de tal data
s'haurà de fer una nova norma
que reguli els ajuts o les subvencions
a determinat sector.
Però les que tenen voluntat
de regular situacions en caràcter general
no acostumen a tenir data de caducitat.
Ja que parlem, doncs, això de legislació de normes,
quin volum de propostes de normes es fan?
Setmanalment, mensualment, no ho sé.
Si hi hagués que fessin un manual
de normativa europea de la comunitat?
Deu existir, no?
Bé, abans existia...
Quin aspecte té?
Bé, abans, ara ja no es fa en paper,
però, bé, almenys ja no l'he vist
des de fa uns quants anys.
Hi havia una cosa que es deia
el repertori de legislació comunitària,
que era un llibre on hi havia recollit
tota la normativa comunitària,
però no tota la normativa amb detall,
sinó simplement el títol de la norma,
el nom de la norma.
I era un llibre bastant gruixut.
Ara ja no...
Jo ja fa anys que no el veig en paper,
perquè ara ja ho tenim a través d'internet
amb unes bases de dades
que et permetria veure les normes.
I la veritat és que jo,
a hores d'ara,
seria incapaç de dir-te
la quantitat de normes comunitàries que hi ha,
però hi ha moltíssimes.
Per exemple, es diu,
però això també és una cosa
que no s'ha pogut comprovar feienment,
que el 80% de les normes
que s'apliquen en un estat membre
de la Unió Europea
tenen origen comunitari.
Això és molt.
Però tampoc ningú sap
quantes normes hi ha
que s'apliquin en un estat.
Però bé,
són moltíssimes,
moltíssimes.
De cada tema
podràs trobar ben bé,
de cada sector,
doncs,
centenars de normes,
i no exagero.
I se n'hi van incorporant,
en van caducant algunes.
Clar,
es van derogant,
és a dir,
a mesura que van canviar
la realitat social,
doncs,
es fan noves normes
i les antigues,
doncs,
es deroguen.
A vegades,
la cosa és una mica més complicada,
i és que només es deroga
una part d'una norma
i es fa una norma nova
per substituir
aquella part de la norma.
Llavors,
tenim moltes normes
que regulen
una única qüestió,
i això també fa
que els advocats,
a vegades,
siguin necessaris.
És una manera
de justificar una professió.
Com una altra.
Com que hi ha tantes normes,
tan diverses,
i un tema concret
has de mirar
quatre o cinc normes diferents
per veure com està regulat,
doncs,
millorant amb un advocat
que ell,
en principi,
ho volia de saber
i et solucionarà el problema.
Escolta,
i la fase prèvia,
prèvia,
prèvia a tot plegat,
que és la Comissió Europea,
fa un esbòs,
una proposta
de normativa.
Com es genera
aquesta necessitat
de fer una proposta?
Bé,
a vegades,
perquè els estats,
li hem dit a la Comissió Europea,
escolta,
nosaltres creiem
que això s'hauria de regular.
No costa més ser molt habitual
que els estats ho diguin,
perquè si saben
que si hi ha una norma comunitària,
llavors els estats
ja no podran regular
sobre aquella qüestió
i perdran la competència absoluta.
Però les empreses,
els ciutadans,
a vegades,
poden fer escrit a la Comissió
dient
creiem que això s'hauria de regular,
perquè en aquesta qüestió
hi ha determinats problemes.
O la pròpia Comissió
detecta que hi ha un sector
que s'ha de regular
perquè sense regulació
hi ha problemes.
Llavors,
bueno,
analitzen,
a vegades la Comissió,
quan detecta aquest problema
el que fa és analitzar
quina és la situació
als diversos estats
sobre aquella qüestió
i si arriba a la conclusió
que és millor fer una norma,
doncs s'hi posa a treballar.
I llavors és quan li diu
als estats
i als empreses
i als ciutadans
va,
aporteu-me idees
que vull fer una norma
sobre això.
Estem parlant clar
de 27 membres
de la Comissió Europea,
em sembla?
Sí,
27 comissaris.
hi ha.
Sí,
però un munt de gent
que treballa al darrere
un munt d'especialistes.
Doncs,
de fet,
si no m'equivoco,
crec que a la Comissió Europea
aproximadament
hi ha 25.000 funcionaris.
25.000 funcionaris
que tampoc no són tants
perquè en un ministeri
d'un país
ja n'hi ha
a vegades fins i tot
més de 25.000 funcionaris.
Per tant,
tot i que pugui semblar
un nombre molt
de persones molt important,
a la pràctica
és molt,
molt petit
perquè ells han de tractar
sobre tots els temes
que són competència i comunitat
i a més a més
a 26 estats membres
i no,
quasi que no donen l'abast.
I tenim accés
als ciutadans
fàcilment
a la normativa
europea?
Sí,
també a través de la web.
A través de la web
podem accedir
a tota la normativa comunitària,
a un repertori legislatiu
i allà,
doncs,
per matèries,
a vegades posant paraules
que tu creus,
que vols saber
si sobre aquella qüestió
hi ha alguna norma,
poses la paraula
i et surten totes les normes
on surt aquesta paraula.
És a dir,
és bastant fàcil.
A banda dels repertoris
de legislació
que tenen els estats
on ja incorporen
també la normativa comunitària,
perquè com que és
normativa vigent
en el territori
d'un estat,
doncs,
igual que trobes
una llei
del Parlament de Catalunya,
pots trobar perfectament
una directiva
o un reglament comunitari.
De fet,
parlant sobre aquest tema,
fora el micròfon
amb l'Alfons,
bé,
parlant sobre el tema
de com incideix
l'opinió ciutadana
en el que és
la normativa,
la creació de normes
a nivell europeu,
se'ns ha acudit
el tema dels referèndums,
de les consultes populars.
No,
a Europa no preveu això.
Això de moment
no està previst,
la possibilitat
de fer un referèndum
preguntant
sobre una qüestió
en concret
no està previst,
la qual cosa
no vol dir
que en un futur
es pugui preveure.
El que sí que s'ha previst
quan entri en vigor
el Tractat de Lisboa,
que sembla ser que serà...
que un dia en parlarem.
Que un dia en parlarem
i que a més a més
sembla que ara sí
que entrarà en vigor,
vull dir que ara sí
que hem de començar
a parlar d'una nova etapa
del funcionament
de la Unió Europea,
doncs el que sí que es preveu
és el que s'omenen
la iniciativa legislativa popular,
és a dir,
que un conjunt de gent
demanin,
a través de l'assignatura
d'un document,
que es faci una norma
sobre un tema determinat
i per tant
iniciar el procediment legislatiu
de manera més o menys obligatòria.
Un dia podem parlar amb calma, això.
De moment això no és possible, eh?
Per tant,
si ens trobem pel carrer,
allò,
allò típic que a vegades
es trobes gent
amb uns papers, no?,
recollint firmes per dur-ho,
és que se m'està acudint
que a vegades ha passat.
Sí.
Allò, vinga,
aquesta proposta signa
que ho portarem
a la Comissió Europea.
No, no és possible.
No, és a dir,
no està previst.
El que passa
és que no està prohibit
i per tant,
si la Comissió Europea
rep 100.000, 200.000
o un milió de signatures
demanant
que es reguli
una determinada qüestió,
segurament la Comissió Europea
mirarà què és el que passa
i intentarà
que es reguli això
d'alguna manera.
Doncs, si et sembla,
home,
ens has obert,
sí que és veritat
allò de les finestres.
Ens has obert
més possibilitats, no?
Són finestres d'aire fresc.
Busco qui és el meu parlamentari
i li escric una carteta.
I contesta'n.
Si vols un dia
també podem parlar
d'una altra cosa.
Ah, fem un dia,
fem un directe un dia.
I fem la prova.
Enviem un e-mail
a diversos parlamentaris
catalans
a veure qui ens contesta
l'e-mail.
Ah, val, ens ho pensem, sí.
Sí, sí, sí.
Podem preparar un e-mail,
l'enviem
i després expliquem
als nostres oïdors
qui ens ha contestat.
Mira, podem enviar, sí,
un e-mail,
fins i tot dient
us escrivim de Tarragona Ràdio,
estem fent aquest programa
i saludeu els oients.
Val,
ho podem fer.
Ho podem fer.
Al fons,
si et sembla,
deixem aquest tema
i entrem
en els dos subapartats,
no?,
de la secció.
La notícia d'actualitat.
Avui ens portes un tema
del qual
s'ha anat parlant molt.
Ara sembla que
s'ha paivagat una mica
la qüestió,
relativament,
però en el seu dia.
Va ser un esclat,
un boom,
una alerta màxima.
Sí,
el tema és...
Digues.
Les festes amb foc.
El titular, eh?
La Comunitat Europea
vol prohibir
les festes amb foc.
Sí,
hi ha un cert enrenou
i des de fa
hi ha uns quants mesos
sobre si
una famosa
directiva comunitària
de l'any 2007,
no és una directiva
de fa quatre dies,
de l'any 2007,
prohibirà
els correfocs
o limitarà els correfocs.
I com és que ha sortit
ara la llum?
Bé,
doncs ha sortit ara
perquè resulta
que aquesta directiva
va establir
que el 4 de gener
del 2010
els estats
havien de comunicar
com havien aplicat
aquesta directiva
i com que els estats
sempre esperen
l'última hora,
com el cas,
per exemple,
d'Espanya,
doncs ara resulta
que l'estat espanyol
està adaptant
tota la seva normativa
per adequar-se
a aquesta directiva
que es regula
la posada
en el mercat
dels articles
pirotècnics.
Ah,
en general,
la posada
en el mercat.
Fins i tot
es regula
les botigues
que poden vendre...
Efectivament.
Això a veure
ho seríem.
L'objectiu
d'aquesta directiva
no és regular
ni els correfocs,
ni les falles de València,
ni les fogueres
de Sant Joan.
L'objectiu
d'aquesta directiva
és regular
a qui es pot vendre
els articles
pirotècnics
i
quines són
les característiques
tècniques
que han de tenir
aquests articles
pirotècnics.
Amb la voluntat
de,
d'una banda,
permetre que els articles
pirotècnics
que s'hagin fabricat
a Espanya
i comercialitats
a Espanya
es puguin vendre
a qualsevol país
de la Unió Europea
sense límits
i d'una altra banda
donar una certa
seguretat
al consumidor
perquè determinats
articles pirotècnics
que ara es podien vendre
a qualsevol tipus
de persona
doncs potser
són molt perillosos
i quasi són
bombes
casolanes
més que
petards
petits
i que quasi
no fan soroll.
Vaja,
o sigui,
ho plantejat així
és fantàstic
que hi hagi
una normativa única.
El problema
d'aquesta normativa
és que la directiva
es preveu
que determinats
articles pirotècnics
diguem-ne
els que fan menys soroll
i esclaten
amb menys intensitat
no es poden vendre
els que menys soroll fan
els més petits
no es poden vendre
a menors de tots els anys
i aquí ha vingut
el problema
ni es poden vendre
ni els poden utilitzar
i clar
sabem que ara
per exemple
s'ha posat de moda
aquí a Catalunya
no només els correfocs
sinó els correfocs infantils
que ja deixen anar
alguna coseta
alguns petards
i a vegades
hi ha nens petits
o els diables
que utilitzen això
o hi ha altres
a la comunitat valenciana
per exemple
l'ús de material pirotècnic
a les seves festes
és bastant normal
llavors clar
la qüestió és
ostres
llavors ara això
ja no ho podran fer
ja no es podrà fer
i a més
també s'estableix
que aquest material pirotècnic
s'ha d'utilitzar
amb unes determinades
regles de seguretat
és a dir
ha d'estar separat
del públic
etcètera
amb una sèrie de metres
i tot això
que la cosa sembla
bastant raonable
però clar
ja sabem que els correfocs
van pel carrer
i el públic
està per allà
etcètera
llavors
què succeeix
amb aquesta directiva
i les tradicions populars
bueno
doncs la pròpia directiva
ja estableix
que s'ha de tenir present
les tradicions populars
i la cultura
de cadascun dels territoris
ho diu la pròpia normativa
ho diu la pròpia normativa
i per tant
per exemple
ja diu
que aquesta normativa
no s'aplicarà
quan es vulgui
utilitzar material pirotècnic
amb festes populars
que ha estat fabricat
per la mateixa persona
que després l'utilitzarà
és a dir
per dir d'alguna manera
material pirotècnic
casolà
perquè això
com que no s'ha de comercialitzar
doncs aquí no entren
llavors ha de ser
l'Estat
el que digui
exactament
quines són les característiques
que ha de tenir
aquest material pirotècnic
etcètera
però que la directiva comunitària
aquí ja no entra
també és cert
que als correfocs
la gent no es fa els petards
normalment
sinó que van a una botiga
i els compren
per tant això
no ho soluciona
ah
anava a dir
no
això no ho soluciona
però també diu una altra cosa
diu
la directiva diu
bueno
l'Estat
ha de prohibir
els menors de 12 anys
comprar això
però
i en principi
també utilitzar-los
els menors de 12 anys
els petards més petits
però diu
que aquelles persones
que hagin seguit
uns cursets
diguem-ne
d'ús
d'aquests tipus
de petards
o els menors
que es trobin
acompanyats
per persones majors
que
tinguin també
aquesta mena
de carnet
de manipulador
doncs també
el podran utilitzar
sempre i quan
l'Estat
ho hagi autoritzat
per tant
ara la pilota
on està?
en l'Estat
és l'Estat espanyol
el que ha de dir
miri
els correfocs
a les fogueres
de Sant Joan
a les falles
etc
els menors de 12 anys
podran utilitzar
aquest material pirotècnic
però ho hauran de fer
doncs
al costat d'un major d'edat
aquest major d'edat
ha de fer uns cursets
d'utilització
d'aquest material pirotècnic
etc
i per tant
sota la supervisió
d'això
i ara
clar
totes aquestes queixes
en realitat
són contra la directiva
perquè la directiva
és que estableix aquest règim
però ara és l'Estat
el que ha de fer
ben fetes les coses
home pel que dius
la directiva
és prou amplia
laxa
i relaxada
com perquè
hi capiga tothom
clar
ells a més
hi ha molt prevista
la directiva
com que ells saben
que hi ha festes populars
són menors
d'aquestes edats
doncs s'utilitzen
aquest tipus
de material pirotècnic
i ja diu
l'Estat
podrà obrir
i haurà de dir
en quins casos
aquesta regla
dels 12 anys
no s'utilitza
o s'ha de matitzar
però és l'Estat
en què ha de ser sensible
amb això
i de fet
el govern espanyol
en un primer moment
va fer una ordre ministerial
en què va dir
simplement
els menors de 12 anys
ni poden utilitzar
ni poden comprar
i s'ha acabat
sense fer cap tipus d'excepcions
llavors quan van sortir
moltes associacions
de cultura popular
dient
què esteu fent
a les Illes Balears
a Catalunya
i ara
s'està preparant
un reglament
que encara
només hi ha
un avantprojecte
per part del govern espanyol
en què es reguli
aquest material
pirotècnic
però
el 4 de gener
és d'aquí 4 dies
i això encara
no ha estat aprovat
ni hem vist
el reglament
hem vist un avantprojecte
però no hem vist
el reglament
en versió definitiva
jo suposo
que el que queda
més clar
en aquesta normativa europea
és el tema
de la fabricació
allò que deies tu
que tots els petards
segueixin en estàndard
i es puguin comercialitzar
per tota la Unió Europea
però
el tema d'ús
també pel que dius
és tan ampli
clar
aquí amb l'ús
clar
perquè en el fons
què és el que vol
aquesta normativa comunitària
vol dues coses
com dèiem
però era el tema
de permetre
que els petards
es moguin
dins de la Unió Europea
sense lípids
i per tant
perquè es moguin
sense lípids
el que s'ha de fer
són unes normes
en què s'estableixin
un règim
de garanties mínims
de com és aquest petard
llavors si a Espanya
tu saps
que s'ha aprovat això
doncs
tu ja saps
que ha complert
uns requisits
marcats per Europa
i per tant
es pot vendre's
amb tota tranquil·litat
a qualsevol altre país
de la Unió Europea
en tot cas
ens queda clar això
que ara la pilota
està a la taulada
del govern espanyol
i per tant
si ens manifestem
o com aquests
diables estupendos
aquesta concentració
nudista
de diables nudistes
que veia a Llorès
del Penedès
doncs no anava
contra Europa
sinó que anava
era un crit de tensió
cap al govern espanyol
i nosaltres també existim
aquí està
teniu dos mesos
i feu-lo de tal manera
que no ens carreguem
les nostres tradicions
populars
tanquem la secció
amb una dada
com sempre avui
el número que ens proposa
l'Alfons
és el 58
sí
és més de la mitja
més de la mitja
sí
perquè és un percentatge
és un percentatge
clar
si agafem el 100%
doncs 58%
és per sobre de la mitja
però no gaire per sobre
no molt
no molt
és això
ui
quasi
i què marca aquest 58%
doncs aquest 58%
marca el nombre
de persones
que consideren
que
la pertinença
del seu país
a la Unió Europea
és més positiu
que negatiu
és a dir
que estan d'acord
i que creuen
que és positiu
per ells
formar part
de la Unió Europea
però la pregunta
està de fet
molt ben plantejada
no és simplement
és bo
estar a la Unió Europea
no
és més bo
que dolent
és molt ponderada
i és més bo
pel meu país
sí
un pensa
potser pel meu país
sí que és bo
pels altres no ho sé
però pel meu sí
perquè jo rebo ajuts
o no tot és bo
però seria pitjor
si no hi fos
clar
llavors el 58%
aquestes són les dades
de fet ja de fa un parell d'anys
són de l'any 2007
que són les últimes
que va fer públiques
la Unió Europea
no sé ara
que estem en un moment
d'excepticisme general
respecte a tot
si aquests números sortirien
però bueno
són uns números
que demostren
que la majoria
de la població
de la Unió Europea
considera
que és més positiu
que negatiu
formar part
d'aquest projecte
però no tots els països
pensen igual
ah perquè això
és el percentatge
de tots els països
de tots els països
efectivament
tenim països
que consideren
que és molt
molt positiu
i d'altres
que consideren
que és
no tan positiu
no hi ha cap país
de la Unió Europea
l'any 2007
no hi havia cap país
de la Unió Europea
que considerés
que era més negatiu
que positiu
no?
no
per exemple
quins són els més escèptics
que no vol dir
que siguin contraris
perquè no hi ha cap
com deia abans
no hi havia cap país
els més escèptics són
Àustria
Finlàndia
i Regne Unit
de Regne Unit
tothom sap
ja ens esperava
els anglesos
són els més escèptics
bueno de fet
els anglesos
si agafem
els que tenen
una percepció positiva
és el 34%
de la població
i els que tenen
una percepció negativa
consideren que és negatiu
pel Regne Unit
és un 28
la cosa ja està
bastant ajustada
i tu dius
i tots els altres
què?
bueno
tots els altres
o no contesten
o donen respostes
difícils d'interpretar
per els anglesos
ja el tema
i per tant
no saps
potser són anglesos
o gallecs
que és el tema
dels tòpics
no?
no saps
si estan a favor
o en contra
o estan a favor
però amb tants matisos
que potser estan en contra
i aquest és dels més escèptics
però
quin penses tu
que és el més
el més
el més entusiasta
el més entusiasme
sí
ai déu meu
ai déu meu
espera't
ai
ara m'enganxes
ho haguéssim hagut de planejar
això
un dels petitets
Luxemburg
Luxemburg
a Luxemburg
el 82%
de la població
considera
que és més positiu
que negatiu
i només
el 7%
però què hi passa
a Luxemburg?
és que a Luxemburg
segurament
si no hi ha
la Unió Europea
doncs
moltes de les coses
de les que viuen
no viurien
per diversos motius
perquè a Luxemburg
hi ha oficines
de la Unió Europea
seus importants
de la Unió Europea
i per tant
dona llocs de treball
per un país tan petit
es nota molt
o per exemple
hi ha molts bancs
hi ha molts bancs
que tenen la seu
a Luxemburg
perquè no és un paradís fiscal
però sí que
tenen un règim
privilegiat
i a més a més
hi ha el Banc
Europeu d'Inversions
que és el Banc de la Unió Europea
que dona prèstecs
etc.
i per tant
i per tant
els altres bancs
els internets
s'estan a prop
de la seu
del Banc Europeu
d'Inversions
i per tant
això fa que Luxemburg
sigui molt
molt
europeïsta
no?
Espanya
en quina situació
es troba?
doncs
també és dels que
són bastant europeïstes
però no dels que més
vull dir
hi ha un 62%
de la població
que considera
que és més positiu
que negatiu
i només un 9%
que considera
que és millor
que estiguessin
fora de la Unió Europea
perquè no ens aporta
res
jo soc molt escèptica
sempre
amb les estadístiques
i les enquestes
però clar
algunes xifres
hem de tenir
sempre serveixen
per indicar tendències
tampoc no ens n'hem de creure molt
però tendències
si veus que
les coses
la gent no està contenta
i tu diuen
doncs potser comença a pensar
que has de canviar alguna cosa
quan la gent està molt contenta
llavors també has de pensar
que potser està contenta
però per altres coses
que no tenen veure amb això
sinó que són tan feliços
a la vida
que tot els sembla bé
quan tot està estupendo
tampoc no és
bona senyal
aquí està
mira parlant de tot això
de l'acceptabilitat
en fi
parlant de totes aquestes xifres
se m'acut que una altra secció
la podríem dedicar
a la Constitució
a la Constitució
europea
que aquell projecte
sí
el que va fracassar
sí
que tindria una cosa
una mica a veure amb això
podríem parlar-ne
sí
perquè això
després aquí
es va barrejar
un munt de coses
que no tenien res a veure
en Europa
i al final
ens vam quedar
sense Constitució
doncs mireu
si tenim de coses
per parlar
en aquest espai
a Europa
cada dijous
o dos quarts de sis
amb l'Alfons González
professor de dret
de la Universitat Rovira i Virgili
Alfons Gràcies
Moltes gràcies a vosaltres