a Madrid, està fent un programa d'humor
per les autonòmiques,
per Castellà-la Manxa. Que ens vam quedar amb les ganes de veure-la, eh?
Sí, és que no es veu aquí. Ens vam quedar amb les ganes
de veure't d'actor
interpretant-ne, i aquí intentant agafar, perquè
el Canal 9 alguna cosa tenia a veure, si no recordo
benament, no? Sí, sí, estàvem al Canal 9, Castellà-la Manxa,
Castellà-la Manxa, Castellà-la Manxa, sí.
I nosaltres per aquí, a veure, però no,
de la meva manera. A Toledo tinc un club de fans, eh, senyora.
Què dius? Què em dius? Totes
majors de 65, eh? Home,
si ja anem a perill, depèn de com.
O, o, o no.
Ara ho estàs rumiant millor.
I espera't, Paco, eh?
Són molt perilloses, que depèn de com un cop
de... Ai, no, no ho dic.
Cop de sostenidor pot ser molt perillós.
Clar, no és el mateix, som de 20 anys.
Clar, clar, clar, i tant.
Perquè també te llencen coses o no?
Aquesta mala hora X ja, és la hora ja...
Hem passat ja l'horari infantil, o què?
No, no, és que ja començo a posar la gent
en situació per aquesta nit.
Però si volen llençar coses...
Si vols, vas amb la veu, així fem un programa de nit.
Ai, però seré molt xulo, eh?
Sí.
Jo crec que amb material tindríem...
Sí, sí.
Una bona, una bona.
Paco, no ens queda gaire temps.
Molt bé.
Ja sé que has de marxar.
Carlitos, ens recordo...
Digue'm a la gent que vingui aquesta nit,
que no s'ho perdi, que passarà una bona estona.
Convidem-los.
Els que estigueu a prop de Constantí
i voleu apropar-vos,
doncs allà estarem, el Paco i jo,
fent una miqueta d'humor
i de passar una estona agradable.
i que vingueu perquè us el passeu molt bé.
Ara ja quedareu vosaltres dos, no?
Sí, sí, sí.
Ara ja...
T'ha passat a recollir.
Carlitos, no et moguis.
Exacte.
Carlitos, gràcies.
Que vagi molt bé aquesta nit.
Adéu-siau.
Un abraçat molt fort a...
El mateix.
Paco, el mateix que li deia el Carlitos.
Molt bé.
Ella ens ha convidat una part,
tu convida a l'altra part.
A veure, fem el 50-50.
Sí, sí.
Així que estarem al 100% allà.
Doncs que vingui tothom aquesta nit
a Constantí, que farem el que podem,
una festeta, clar.
I tu quan tinguis preparat
tant els dos àlbums,
que serà un en català i un altre en castellà,
ja saps que has de passar per aquí
a presentar-nos, no?
Completament.
Aquí estarà.
a presentar tant la banda sonora en català
com el disc en castellà.
Sí, i el disc ja tens totes les lletres
que no he acabat d'entrar perquè...
És impressionant perquè he recopilat material
de 10 anys enrere
perquè volia treure aquestes cançons
que estaven oblidades
i he començat a retocar, a reversionar...
Sí, buscant el baú de los recuerdos,
allà has obert el baú
i he començat a sortir cançons.
Sí, sí, sí.
Aquelles que tenies guardades.
Sí, sí, sí.
És el bo que té
que quan tens molt material acumulat,
si tens una crisi d'inspiració,
que no vull dir que jo la tinc...
Que no la té, no, no?
Senyora de 60 anys, tranquil,
que no la té.
Senyora de Toledo.
No, no, no, en tinc...
I hi havia 40 o 50 cançons
que jo pensava que valia la pena
i he començat a fer la criba,
a escoltar molt, molt, molt.
Vull estar molt segur
del que faci amb aquest disc.
I has recuperat alguna especial
que ja cantaves
però que l'hem deixat d'allà, al baú?
Doncs sí, ja...
Barres i Àngeles, no sé,
és que m'he de la memòria alguna així de casualitat.
No, ja ve per on vas, no.
Del primer disc...
El primer disc està allà enterrat.
Està enterrat.
Home, però que ja se pot salvar.
Sí.
Que ja se pot salvar.
És possible,
algun dia la pressionarem
per a mi que sigui per tu.
Vinga, vinga.
Doncs Paco,
moltíssimes gràcies també a tu
per haver vingut.
I res,
el que et deia
d'anar al Carlitos,
qualsevol cosa que necessiteu,
aquí ens teniu
per poder comentar
i per poder estar
una bona estona de ràdio.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau.
La casa por el tejao,
muerto,
muerto,
vivo
i apaleao

Nunca se cansa,
nunca se cansa.
Ya de mayor,
viviendo del cuento,
buscando la fama
en los bares del centro,
vendió su vida
uno de esos engaños
que sacan por la tele
a la gente en el baño.
Qué guapo es el niño,
qué bien queda en la pantalla,
pero dime una cosa,
nunca se calla,
nunca se calla.
Muerto,
vivo
y apaleao
por empezar la casa
por el tejao.
Muerto,
vivo
y apaleao
por empezar la casa
por el tejao.
Impresionante,
dos meses sin demostrar
el más mínimo indicio
de un acto útil.
Con gafas negras
y cheques en blanco,
Marbella es el país
de las maravillas.
Apartamento
a cien metros
de un banco,
la estela
de un barco
cruzando Algeciras.
Qué guapo es el niño,
que es la envidia
de la playa,
pero dime una cosa,
nunca trabaja,
nunca trabaja.
Tres años de drogas,
revistas
y casinos,
mujeres en toples
con solo un chasquido
de dedos borrados
de pasta y anillos.
Lo malo es que el tiempo
nos rellena bolsillos
a cabezas de turco,
famoso sin oficio.
Así se convirtió,
miras en mendigo,
así descubrió
que no eran tan hermanos
los que volcaban espejos
en su casa de verano.
muerto,
muerto vivo
y apaleado
por empezar la casa
por el tejado.
Muerto vivo
y apaleado
por empezar la casa
por el tejado.
muerto vivo
y apaleado
por empezar la casa
por empezar la casa
por el tejado.
muerto vivo
y apaleado
y apaleado
por empezar la casa
por el tejado.
muerto vivo
y apaleado
por empezar la casa
por el tejado.
muerto vivo
y apaleado
por empezar la casa
por empezar la casa
por el tejado.
muerto vivo
y apaleado
por empezar la casa
por el tejado.