11 minutets i seran ja les 7 del vespre i tenim pendent, abans de traspassar aquest punt horari,
una nova connexió amb la nostra unitat mòbil.
En aquesta ocasió anem a tocar ferro, ens n'anem fins al balcó del Mediterrani
i alguna cosa passa amb la seva barana.
Pep Sonyer, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Què passa amb la barana? Que li estan ratant la cara, no?
Li estan fent un ratat de cara, sí, sí, perquè feia... abans deia 119 anys, no?
119 anys.
Sí, això ens consta, sí, sí.
Doncs ja tocava, eh, ja tocava.
Escolta, tu saps fer la L, no? Amb la mà saps fer una L? Així com si fos una pistola?
Sí, sí.
Doncs fes-ho, fes-ho.
Ja ho estic fent.
Val, doncs ara inverteix el símbol.
O sigui, la part llarga cap a baix i la part estreta cap a dalt, o sigui, a horitzontal.
Ho tens?
Sí.
Doncs l'envestida és més o menys així, d'acord?
Va.
No, no, és una L invertida, d'acord?
Sí, sí, sí.
La part curta queda a la superfície de dalt, on està el Roger de Llúria, l'estàtua,
i la part més llarga queda penjant el balcó, és a dir, que la part més llarga penja.
Sí.
D'acord?
Sí.
I en aquesta part que hi penja, imagina't que hi ha tres peceres, o sigui, tres llocs per on
pots passar tu dreta.
Sí.
Tres peceres de punta a punta, això és més o menys l'envestida.
I damunt de la part curta...
Uau, quin vertigen, eh?
Damunt de la part curta de l'Ele hi ha grans blocs de formigó per impedir que es balanceixi,
és que és complex, això.
Eh, és que no és fàcil, no?
No és gens fàcil.
És per a és enginyós, pel que dius.
Enginyós i de molta enginyeria, eh?
Sí, sí.
Però mira, saps qui ens ho podia explicar, això?
Qui?
Doncs, home, els responsables, no? Et sembla?
No em diguis que has parlat amb els tècnics, els responsables de muntar la vestida.
Doncs no amb els tècnics, no?
Mira, amb el director general de l'empresa que muntava la vestida.
Com dius ara?
L'empresa es diu Thyssen Group Sherbon.
És l'antiga rodissola, perquè potser no s'ho sonarà aquest altre nom.
He parlat amb ells i també amb un dels enginyers que ha fet els càlculs perquè això sigui possible.
Per aquí s'ha de fer molts càlculs perquè això s'aguanti bé, eh?
Et sembla que ho escoltem?
Sí, som-hi.
Doncs vinga, escoltem-ho.
Volem parlar amb el director general de l'empresa que fa aquesta obra,
concretament aquesta endemiatge que hi ha aquí tan espectacular al Bacó del Mediterrani.
Ell és Javier Rodríguez, l'empresa Thyssen Group Sherbon, l'antiga rodissola.
Potser molt s'ho sonarà perquè hem fet diferents actuacions per la ciutat,
que ara ens explicarà el Xavier.
Xavier, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ara em comentaves que vau fer, per exemple, va posar l'embestida
amb la qual es va netejar l'estat de l'espollat, per dir-me l'exemple, eh, només?
Sí, i a Tarragona tant com a Rodissola com darrerament des de l'any 2005
com a Thyssen Group Sherbon, doncs som una de les empreses de vestides de referència.
Som unes quantes, totes molt bones,
i nosaltres penso que podem dir que tenim un bon catxer a la ciutat.
Hem fet obres singulars com a la catedral,
per fora i darrerament per dins també,
perquè vam fer els que van muntar les vestides
per fer la restauració o la reparació de l'orga,
que va ser una obra també que s'havia d'anar molt de compte
doncs per la singularitat de l'orga,
i ara doncs també a la catedral penso que farem alguna actuació més.
Però bé, aquesta d'aquí que estem al balcó,
que l'hem vingut a veure amb uns companys de l'empresa,
doncs per veure com ho estem acabant
i comprovar que està tot correcte, no?, i tot en ordre.
Aquí n'és una mica, explica'ns una mica el que estem veient,
perquè, home, és complicat, no?,
perquè hi ha una part de la vestida que està literalment,
no sé si volant, però gairebé, no?,
suposo que té alguna subjecció per baix, però és complex això, no?
Sí, ho has dit molt bé, nosaltres també li diem vestides volades,
perquè hi ha una part de la vestida, doncs,
que no està recolzada en cap superfície,
i aleshores, doncs, en aquest cas,
doncs la suportació l'hem de fer nosaltres amb uns contrapesos,
perquè no teníem cap punt segur on penjar la vestida.
i aleshores, doncs, en fi,
hem de fer aquesta estructura que hem pujat aquí a les escales
per depositar, doncs, uns blocs de formigó
que tenen un pes determinat
i assegurar, doncs, que la vestida, doncs,
és autoestable i que es pot penjar tranquil·lament
a la banda de fora de la barana
i que els treballadors estaran en condicions segures.
Aleshores, la singularitat que té, efectivament,
doncs, és que està penjada, però, bueno,
això en el munt de les vestides és algo relativament freqüent.
És habitual, és a dir, està penjat, diguéssim,
una vestida penjada literalment, si trobeu, no?
Els bons muntadors disfruten fent aquest tipus de vestides,
perquè és on et pots lluir una mica
i fer actuacions una mica vistoses
i demostrar que ets un bon muntador.
Per exemple, les vestides que fem a la Chaparral,
o a la plataforma de Repsol,
a Casablanca, perdó,
doncs, també són vestides que s'han de fer
amb un percentatge molt elevat penjades
i, com t'he dit, el que és un bon muntador de vestides,
el que li agrada és aquest tipus de reptes professionals.
I nosaltres estem molt orgullosos de tenir
un bon grapat d'aquests professionals a la nostra plantilla.
Imagino, Javier, que aquí, a veure,
el que és més laboriós és muntar i desmuntar, no?
Sí, bueno, hi ha una part, no ens oblidem del disseny,
aquí tinc amb mi el Miquel Vella,
que és el nostre director tècnic,
i aleshores hi ha una component de dissenyar la vestida,
de fer el que nosaltres diem el replanteig
i després de fer la comprovació estructural
que els elements treballen com han de treballar
i que els contrapesos són els que han de ser.
El Miquel és el que ha de fer la quadratura del cercle, no?
És a dir, números perquè tot això quadri, no, Miquel?
Què tal?
Hola, bona tarda.
Bé, en principi, com bé explicava Javier,
el més important d'aquest tipus de vestides
és analitzar els seus moments de volc
i com afecten això a una estructura.
En aquest cas, com bé apuntava,
fiquem uns blocs de formigó
que fan que el seu moment de volc s'anuli
i puguis treballar perfectament amb aquesta vestida
que està penjada, com podeu observar aquí al balcó,
i que inclús hi ha unes vistes perfectes,
com sembla, de Tarragona.
I en un principi, bé,
l'important, com dic, és analitzar l'estructura,
veure quina ho s'ha de fer
i, bé, dimensionar perquè suporti les càrregues
que ha d'estar suportant.
Sí, fer càlculs, no?
Correcte.
Tenim un departament tècnic magnífic, la companyia,
que la seva base és analitzar l'estudi previ
que hi ha per fer aquesta vestida,
fer uns càlculs, visar-los
i portar-los al col·legi corresponent
perquè l'aproven i es pugui muntar la vestida correctament.
Javier, suposo que vosaltres la paraula impossible
no ho utilitzeu, no?
No, no el dia a dia?
No, lo difícil se hace, lo impossible se intenta.
Exacte.
Bueno, bonito i, a més, econòmic.
Estem en aquestes condicions de mercat, efectivament.
Una feina de vostre espectacular, eh?
És a dir, que genera molta expectació.
Ara, per aquí hi ha moltíssima gent mirant, no?
I, home, suposo que sempre us passa, això, no?
Bueno, no sempre fas una vestida
en el lloc més visitat de la ciutat, no?
Vull dir que, per nosaltres, també és un orgull
que hagin comptat amb nosaltres,
que ens hagin fet confiança
i que puguem fer-ho moltes vegades, no?
Javier, moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Miquel, gràcies.
Gràcies, bona tarda.
Doncs, som en Javier Miquel i som de l'empresa
Thyssen Group SharePoint,
que estan fent aquesta actuació
i, home, com veieu,
i com el que explicaven, és molt espectacular.
Però que molt, eh, Núria?
I, a més, és allò que ens deia, no?
Els bons muntadors d'envestides,
els bons professionals,
que n'hi ha totes les professions,
els agraden els reptes.
S'exciten, s'exciten, s'exciten, amb aquestes obres.
Clar que sí.
S'exciten, Núria.
Escolta, ho has vist, no?
El que he dit, eh?
El difícil es fa, el impossible s'intenta, eh?
Eh, és un bon lema que podríem aplicar a la nostra vida diària.
Aquesta me l'apunto, eh?
Me l'apunto, perquè és molt bona.
I aquí, Núria, jo he vist, no sé,
jo no sé, la gent que ve habitualment aquí
a tocar ferro un dia normal,
però jo m'atreviria a dir,
per lo que he vist altres dies que he vingut per aquí,
que avui n'hi ha més del compte, eh?
Sí, sí.
I podríem parlar amb algú?
Com ho veus?
I quin tipus de públic?
Parlàvem abans de la gent gran que ve a guanyar alba.
Jo veig persones que estan observant unes fotografies antigues,
que hi ha, n'hi ha algunes que són fins i tot del 1800,
són de l'Arxiu Històric de la Ciutat,
hi ha fotografies a tot el voltant del que seria
la tanca perimaterial,
el que impedeix que la gent pugui acostar-se a la vestida.
Llavors, per recobrir aquesta tanca perimaterial,
hi ha fotografies antigues de com era el balcó,
doncs això, a principis, no del segle passat,
de l'anterior, del 1800,
és la història una mica d'aquesta brana a la ciutat.
Hi ha fotografies en blanc i negre, òbviament,
on es veu, per exemple,
que aquí no hi havia cap edifici,
a la part mirant cap a baix,
a la part dreta de la Rambla, per exemple,
o es veu que a la platja del Miracle
hi havia com una mena de canviador,
com una glorieta dintre el mar,
per exemple, que tampoc hi és ara, òbviament,
coses d'aquestes.
És a dir, que això també val la pena venir fins aquí
per poder veure aquestes fotografies
que s'han ampliats, s'han fet a de tamany gran
i que es poden contemplar aquí,
fins i tot el projecte del que va ser l'original,
l'original del disseny...
Del 1890, Enris?
Del 1889,
quan es va dissenyar,
l'arquitecte municipal va dissenyar
aquesta para nova balcola mediterrani,
es veu el dibuix de com havia de ser,
així, doncs, a escala,
s'ha seccionat també,
i ho firma, doncs, això,
l'arquitecte municipal de l'època del 1889,
imagina't, eh?
És a dir, que està molt bé.
I també, doncs, gent que veig, doncs,
que van cap aquí darrere
i que, malgrat tot, doncs,
es poden tocar ferro, no?,
perquè encara es pot tocar ferro,
això sí que ho té, la cosa,
que hi ha una part, diguéssim,
darrere de Roger de Llúria
fins a les escales,
que és on està, doncs, aquesta vestida,
però la resta,
pots venir perfectament aquí,
tocar ferro,
i fer el que fan molts,
que és guaitar,
guaitar pel balcó,
que és el que estic fent jo ara, Núria,
i guaitant pel balcó,
doncs veus això que et deia abans,
aquestes tres passeres,
quatre passeres, concretament,
que hi ha a la part de l'aile
que toca, diguéssim,
que queda volant,
i que és on se suposa
que treballaran els superaris.
I no, no tenen accés, eh?
Aquí no hi pot baixar qualsevol.
No, aquí no,
aquí només se pot accedir
des de l'interior de la vestida, eh?
Però mira,
hi ha els senyors d'aquí mirant pel balcó,
que tal, bona tarda.
Tenim un poquet temps,
tenim un parell de minuts, Pep.
Què se'n sembla, això, aquesta obra?
Bueno.
Ara ho arreglaran, això d'aquí.
És que no sé per què ho fan, això.
Ah, per arreglar la barana.
Ah,
perquè cau la barana, no.
No, però s'ha de reformar,
s'ha de pintar,
s'ha de retocar una miqueta.
Ha de gastar les peles que sobran.
Molt bé, invertides.
Gràcies, eh?
No ho veia molt clar, aquest senyor,
no ho veia molt clar.
No ho veia molt clar.
És que molts també no saben ben bé
què s'està fent aquí, eh?
És que són els primers dies, no?
Per curiositat,
exacte, el primer dia,
tot just la vestida s'ha posat
aquest cap de setmana,
i per tant,
molts veien a fer això,
a fer una mica el curiós per aquí, eh?
Les fotografies també són múnicas, eh, Núria?
És a dir, que si vens aquí,
veuràs això, aquestes imatges,
del que era,
del que havia estat aquesta Rambla,
doncs, fa gairebé dos segles,
i quan es deia això,
Rambla de Sant Joan,
o sigui Rambla de Sant Joan,
no es deia ni Rambla Nova, imagina't.
Ai, doncs mira,
ja tinc ganes de sortir d'aquí
i ara toca fer-ho.
Pep Sonyer,
moltíssimes gràcies.
A la Núria, fins ara.
Fins ara.
Ha estat la segona connexió,
avui, mira, en teníem dues,
amb la nostra unitat mòbil,
la toca ferro al balcó del Mediterrani
per assistir a les obres de restauració
d'aquesta barana,
obres que han de durar fins al març de 2010.
Per tant, posem-hi paciència a tots,
anem a gaudir de les fotografies immenses
d'aquests postres,
doncs, amb què es decoren
tot el que és l'envestida,
tota l'estructura,
i tingueu en compte
que han tingut la delicadesa
de deixar un tros de barana,
sempre hi haurà un tros de barana,
lliure,
perquè hi arribem i puguem tocar ferro.
El que arriben ara,
al punt de les set,
són les notícies,
els titulars de Catalunya Informació.
Nosaltres després arrenquem ja
amb la recta final de programa.