La setmana passada, coincidint amb la festivitat de Tots Sants,
vèiem com al pati del rei Jaume I s'instal·lava una mostra
de l'Associació Micològica de Tarragona.
Una fira de bolets, per entendre'ns.
I jo, home, Pep Sonyer i jo vam pensar
hi ha una associació de boletaires aquí a Tarragona?
Pep, bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria.
Doncs si ho vam pensar i vam creure que seria dient convidar-los
i, escolta'm, parlar d'això, d'aquest món, no?
El món dels bolets, el món de la micologia
i més encara quan a l'exposició ens han dit que va anar molt bé,
que hi va anar molta gent i que tothom va poder veure els bolets,
els bons i els dolents, perquè amb això dels bolets n'hi ha de bons i de dolents
i a vegades convé distingir-los.
Això és més fàcil que la vida.
Sí, sí, no, però penso que n'hi ha alguns que semblen bons, però no ho són.
Ah, doncs així és igual que la vida.
I això s'ha d'explicar molt bé, eh?
Mira, hem convidat el Modest, l'Ernest i l'Àngel.
Ells són tres dels membres d'aquesta associació micològica de Tarragona
que han organitzat aquesta primera exposició de bolets a la ciutat.
Modesto, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ernest, Àngel, bona tarda, benvinguts.
Bona tarda.
Escolteu-me, aquesta associació micològica, quant temps fa que funcioneu?
Sou veterans ja de...?
Sí, bueno, no, a veure, veterans, veterans.
Tots som veterans perquè portem molts anys en aquest món,
però l'associació com a tal és una associació relativament jove
que es va fundar el 2004 per part d'un grup de persones
i que després, a poc a poc, hem anat integrant gent nova en aquesta associació
i a principis d'enguany vam fer una renegació de càrrecs de la Junta
i amb un programa una mica ambiciós de cara a muntar aquesta exposició
que dintre de tot ha estat un èxit
i altres activitats que tenim previstes de cara a la ciutat de Tarragona
i de cara als interessats en el món de la micologia o dels bolets.
Una pregunta obligada, eh?
Núria, que jo crec que es farà a tothom que s'està escoltant.
Hi ha bolets o no hi ha bolets?
Com ho tenim aquests dies?
Hi ha bolets, però no tants com voldria.
Vull dir, en les circumstàncies climatològiques potser no han afavorit gaire,
no ha afavorit bassa i aleshores s'estrenen bolets,
però no tots els esperats, podríem dir, no?
El fonamental és, per exemple, que són les plujes d'Isteo
i en guany que durant els mesos de juliol i agost no ha plogut gaire
i això ara ho estem pagant una mica en quant a la bullita, podríem dir, no?
Però no n'hi ha, tots els que voldrien, n'hi ha sagradaria que haguéssim, no?
No us preguntarem on podem anar-ne a buscar, eh?
O sí, escolta'm, allò...
No, farem això, no, allò ens expliquen, no el lloc concret, però allò per la vora, per aquí...
Les zones que tradicionalment han tingut bolets continuen tenen bolets?
O han canviat també el panorama?
Si agafem el mapa hauríem de posar les xinxetes en llocs diferents?
No, no han canviat massa el panorama,
el que passa és que hi ha zones que cada vegada resulten més seques,
tot el litoral, per exemple, en guany no està sortint absolutament res,
potser al mes de desembre tindrem bolets, no ho sé, depèn de com baixi el temps,
però fins ara no ha sortit, suposo que és degut a la calor,
la climatologia està canviant una miqueta, no?
Tots parlem del famós canvi climàtic, vull dir, no sé si és així,
però realment fa molta calor, per tots sants abans la gent es tapava
i menjaven castanyes i ara els que venien castanyes no em sembla que no en venien ningú.
Vull dir, aleshores, clar, això influeix també,
les zones més fredes més altes són les que més o menys es mantenen,
però les zones litoral actualment en guany no hem tingut pràcticament res.
Jo ho trobo molt curiós perquè sempre que parlem amb gent aficionada als bolets
sou com a científics, perquè hem parlat ja,
en el temps que portem d'entrevista del clima, de la natura, del paisatge, la geografia,
s'ha de saber quin és una miqueta de tot per ser boletària
i a més, personalment, quin és el motiu que fa que aquesta afició us agradi tant?
Com és que esteu ficats en això dels bolets?
Cada vegada són més els elements que influeixen, evidentment, a cara als bolets.
Per exemple, nosaltres diem l'hàbitat en què es mou i es desenvolupa un bolet
i aleshores és tot l'entorn, tot l'entorn amb el que conviu.
Aleshores, jo diria que jo com a boletaire, ja em defineixo com un naturista,
vull dir, a mi m'agrada la natura, i bàsicament m'agrada,
la natura vol dir m'agraden els arbres, m'agraden les plantes, m'agraden els bolets,
i m'agraden tots els essers vius que viuen en el bosc.
Aleshores, a mi, jo em recordo que el meu avi m'ho deia,
diu, no s'ha de mirar sempre a terra, sinó de tant en tant també has de mirar el cel cap amunt,
perquè depenent dels arbres i depenent una mica de la vegetació, etcètera,
ja saps a priori els bolets que et trobaràs o que et pots trobar.
I realment és així.
Aleshores, vull dir, de tant en tant hem de mirar els arbres,
hem de mirar una mica la vegetació, hem de mirar tot aquest hàbitat que nosaltres diem,
perquè a priori ja sabrem quina mena de bolets ens podrem trobar.
Per tant, a vosaltres suposo que el de menys, en definitiva,
és si trobeu bolets al final del camí.
¿Y a modesto?
Lo importante es salir al monte, salir al campo, estar con la naturaleza
y pasar un día agradable en el campo.
Si encontramos setas con estilver buenas, mejor.
Y bueno, muchos miembros de la asociación lo que buscan es el ejemplar más difícil de encontrar,
el ejemplar de la zona, el ejemplar que se cría aquí.
Sí, sí, a veure, nosaltres com a associació micològica que som,
realment ens interessen els bolets comestibles, evidentment,
i portar-te un bon cistell cap a casa doncs sempre va bé.
Però molts de nosaltres, potser no tots els de l'esupció,
però la majoria de nosaltres, els que amb il·lusió han muntat l'exposició i tal,
anem més enllà també del bolet comestible, no?
Ens interessen això, tot tipus d'espècies, tipus de bolets,
curiosos, rasos, estranys, que viuen amb condicions,
inclús aquí hi ha alguns bolets en primeres cites a Catalunya
que s'han trobat per aquí a prop de la platja i tal,
que fa anys que no surten, però, vull dir, aquestes coses també ens interessen molt.
Per exemple, és a dir, perquè, home, tothom coneix el rovelló, no?,
que és el més conegut, cada cop també es coneix més l'ou de reig,
el cep, que potser estarien entre els més buscats, no?,
pel gust que tenen, no?
Aquests estranys, per exemple, aquests d'aquí de la costa,
què trobarien per aquí al territori a casa nostra?
A veure, aquests estranys no tenen res a veure amb això,
vull dir, normalment són bolets petits, bolets que passen desapercebuts,
bolets que estan associats amb algun tipus de vegetal específic,
o sigui, són curiositats científiques que tenen la seva importància ecològica,
però que, evidentment, no tenen cap mena d'importància culinària
ni de cap altres tipus, no?
Això és un altre món, això és el que podríem dir que ja és micologia,
no és anar a buscar bolets, no?
Les societats micològiques, una mica,
complim o agafem els dos vessants, no?
Vull dir, hi ha una gent que es dediquen més a l'estudi més científic,
i hi ha una gent que es dediquen més, doncs,
sense, sense la competència els uns als altres, ni molt menys, no?
inclús hi ha gent que es dediquen a l'aspecte culinari,
per exemple, nosaltres a la nostra associació tenim algun cuiner professional
que està treballant amb receptes de bolets i coses d'aquestes.
I quan el trobeu, un d'estrany, com el catalogueu?
En base que el catalogueu?
Teniu, no sé, un arxiu, una base de dades, llibres...
Hi ha molts llibres, hi ha moltes bases de dades,
internet actualment funciona molt bé,
pots buscar i trobar moltíssimes coses, no sé, vull dir...
I si no, doncs, tenim contactes amb altres associacions,
ara l'altre dia les exposicions en van portar un d'una mica curiós,
un fongui pugeu com una trufa, per entendre'ns,
un d'aquests que estan amagats, però que no acabem d'entendre el que és,
si estem estudiant, s'ha de fer microscopia, s'ha de mirar amb el microscopi, etcètera,
però si no arribem a aclarir-ho nosaltres amb la bibliografia que tenim
i amb les dades que tenim, doncs el que farem serà enviar-lo
a algun especialista d'algun altre lloc.
Sí, que esteu una mica també en xarxa, eh, amb altres associacions,
la que hi ha a nivell de Catalunya suposo que també, no?,
hi ha bones connexions.
Núria, tu coneixes una boleta que es diu Tòfona?
Sí, que no és d'aquests que estan sota terra i que són molt prouats.
Escolta, em saps com val el quilo de Tòfona, o no?
No, però, no, no, no, sé que és molt car, sé que és molt car.
Com diries, va, fes una proclimació, a veure si m'encertes.
Home, però és que un quilo no, és molt un quilo, eh?
És que un quilo ja no trobaries, eh?
Ja no trobaríem.
Se'n troben per aquí, se'n troben de Tòfones per aquí o no?
A veure, se'n troba, se'n troba.
Que no hi ha tossinos especialitzats?
Sí, sí, no, truixes.
No, truixes, no?
Sí, més aviat se fan servir ossos actualment, però, bueno, vull dir, sí, sí que n'hi ha, sí que n'hi ha,
però no és un bolet que el puguis anar a buscar fàcilment, vull dir, no es troba, vull dir,
a més estan, generalment, les zones que n'hi ha ja estan acotades i estan molt controlades.
Se cultiva, eh?
Hi ha zones en què es cultiva a dintre de la província de Tarragona, i en algunes zones també se'n poden trobar els prou,
i això és un altre món perquè ja no és anar a buscar un bolet, ja has d'anar amb tota una parafernàlia.
Un negoci, no?
És un negoci, sí, sí.
Que heu notat que ja socialment, darrerament, eh?
Doncs això, una, com us ho diria, més gent interessada en els bolets o en la micologia,
que seria potser pel que dieu la part més científica de tot plegat, no?
Desperten interès cada cop més?
Sí, sí, per descomptat que sí, cada vegada és més important.
Vull dir, el meu company ja ho ha comentat, per exemple, cada vegada fem servir més la microscopia,
cada vegada més fem servir els relatius químics, per exemple, ja s'està parlant de l'ADN, etcètera, etcètera.
Cada vegada es compliquen més.
El que sí, també, voldria abundar en el sentit que hi ha una gran intercomunicació entre les diferents associacions.
Per exemple, estem molt en contacte amb la Catalana de Micologia,
que per cert, aprofiten la benentesa, aquest dissabte venen aquí a la Moçara per fer la seva trobada anual, etcètera, etcètera.
Vull dir que és molt maco.
Hi ha grans micòlegs dins d'Igene de Catalunya.
Hem també de recordar que hem tingut grans micòlegs més en tota la història,
per exemple, doncs, Afonicar.
Afonicar és un micòleg català, doncs, que justament té un bolet batallat amb el seu nom.
Comestible o no?
No, no és comestible.
Seria lleig, no?
Seria lleig, si no.
Però és molt bonic, estàticament és preciós.
Estàticament és preciós.
No, els bolets comestibles ja solien tindre nom abans que els classifiqués el Fonicar.
Fora got, fer una observació en aquest respecte, no?
I és important, és important pot ser dir-ho.
Evidentment no estem menjant tots els, o no coneixem o no es coneixen habitualment tots els bolets que són comestibles,
però diguem també que hem d'anar molt en cura, hem d'anar molt en compte,
perquè també hi ha bolets tòxics que podrien ser fins i tot mortals.
I amb això també hem d'anar molt en compte.
Se n'ha fet molta pedagogia al respecte, però no?
Jo crec que darrerament...
Intentem.
Escolta'm, un bolet que hi ha que és com un rovelló d'aspecte per dalt, si més no,
però en canvi per baix treu com un suc de color groc.
Per dalt, si el veus, diries que és un rovelló, però el tombes i...
Però si estàs fent un examen.
No, no, però és que jo tinc curiositat per saber-ho perquè un cop m'he agafat i al final no m'ho s'he menjat.
És un rovelló. A veure, és un rovelló.
Un rovelló és un nom popular que s'aplica en un o dues o tres espècies de bolets, segons els llocs i tal,
perquè hi ha posturs que li diuen pinatells en els rovellons de pi, aquí els diem rovellons de tot, etcètera.
Però aquest seria, si entréssim una mica més en el tema tècnic,
doncs són lactaris i aleshores les famílies de lactaris hi ha moltíssims
i aquest lactari, que no és comestible, no és comestible tampoc, és tòxic,
el que passa és que és molt picant i amargant,
aquest lactari doncs és molt semblant de damunt en el rovelló,
però és una altra espècie.
Com entre els rovellons comestibles n'hi ha quatre espècies a Catalunya, vull dir.
Per això n'hi havia tants, eh? Per això n'hi havia tants.
Ja li diem rovelló bord.
Potser haguéssim hagut de començar pel començament.
A veure, per què serveixen els bolets?
Quina funció fan dins de l'ecosistema dins del bosc?
Gastronòmicament ja ho sabem, eh?
Ha explicat així breument que ho entenem.
Breument, eh? Que si no, no acabaran ni.
No.
A veure, els bolets dintre del bosc compleixen una funció bàsicament descomponadora i de reciclatge.
El bolet és un element que actua en simbiosis amb les diferents bactèries,
s'micorrissa amb els arbres, etcètera.
O sigui, és un eslabó més de la cadena de funcionament del bosc, no?
Vull dir, llavors, els bolets s'haurien de respectar tots,
tant els tòxics com els comestibles, com els que no serveixen,
vull dir, com els que aparentment no tenen cap utilitat, no?
Clar, per què?
Perquè realment tots biològicament tenen una utilitat en el bosc.
Aleshores, destruir aquests bolets del bosc,
vull dir, no és aconsellable des de cap punt de vista,
és empobrir el bosc d'alguna manera.
Una cosa és emportar-te uns bolets comestibles i treure'n un fruit,
aprofitar uns fruits d'aquest bosc,
i l'altra cosa és destruir-lo perquè sí,
sense que tingui cap utilitat aquesta destrucció, si no el contrari.
S'ha de fer pedagogia, abans ho dèiem, no?,
entre bolets que són comestibles i els que no,
i potser també pedagogia a l'hora de tractar,
de ben tractar el bosc, de què es pot...
Vaja, de no agafar-ho tot.
A veure, hi ha zones que sembla que hagin passat amb els rasclets, no?
Això, quan vas a buscar bolets,
i especialment a la seva part de la Mossara,
però per la zona de la Mossara, de parades,
hi va ser un cap de setmana, escolta,
hi ha cotxes per tot arreu aparcats,
i alguna zona sembla que hagin passat amb uns rasclets
i que hagin ressurat tot, no?,
allò sota bosc.
Jo m'agradaria just també fer una crida a aquest respecte, no?,
perquè realment, doncs,
tothom que vulgui vindre a buscar bolets benvinguts serà, no?,
com si volen sortir a passejar al bosc,
que vinguin caminant amb bicicleta perfecta, no?,
però respectem el bosc, respectem el bosc,
respectem la gran quantitat de criatures que ja hi conviuen,
són éssers vius que tenen la seva finalitat,
que compleixen una tasca, que compleixen una funció.
Aleshores, pensem que són a casa seva,
d'aquesta seva, aquests ser són a casa seva,
som nosaltres els intrusos.
Aleshores, com a mínim, crec que es mereixen un mínim de respecte.
Aleshores, sembla correcte,
durant la patica anem a buscar bolets,
si són per menjar, perfecte,
si en vols agafar algun per estudiar,
per mirar-te el fer-li la foto al que vulguis endavant,
al cistell, però sí, evidentment, vull dir,
m'agradaria que Tarragona, no sé, fos la ciutat que tingués els boscos
amb tots els bolets cap amunt, vull dir, no, panxa avall,
com els trobem.
El pont de Diable se'n fan?
Bé, els anys que són bons se'n fan a tot arreu,
a tot arreu, inclús fora del bosc,
perquè els bolets s'associen bastant al bosc,
però, a part del bosc, podem trobar bolets
fins a les dones de la platja, no?
Vull dir, no, no, hi ha, hi ha,
tots els ecosistemes tenen, alguns són més rics o menys,
però tots tenen alguna, alguna capacitat de generar bolets.
Per tant, el pont de Diable és un bosc,
més matoll que no pas bosc, però n'hi poden haver.
Depèn de la pluja.
El problema és que cada vegada ens plou menys
o cada vegada plou menys a destems,
vull dir, plou unes grans quantitats
en uns moments que no són oportuns
i les pluges d'estiu tradicionals
que més o menys existien abans,
doncs ara sembla que estan desapareixent.
I clar, si el subs ha d'estar sec,
els bolets no surten ni al pont del Diable ni enlloc,
però si plogués suficient,
si els bolets surten als jardins de casa,
també, que es veig que et vulguin.
Jo he sentit dir alguna vegada,
com això, el jardí, tant de bo,
que sabria que en surtin, tant com vulguin,
he sentit dir alguna vegada que quan plou
s'han de comptar els dies,
i a partir de no sé quants dies són,
però s'han de comptar els dies,
a partir de no sé quants dies
és quan comença a sortir el bolet, no?
Que són 20 dies, 2 setmanes, 3, com va això?
A veure, cada bolet té el seu...
Parlem del rovelló, va.
Vama, si parlem del rovelló,
això ho sap tothom,
que són més o menys 20 dies,
aproximadament, entre 18 i 20 dies,
però cada bolet té el seu,
i els ceps tenen un cicle diferent,
i altres bolets que en 4 o 5 dies
apareixen després de la pluja.
I depèn també de la temperatura
que hi ha a aquests dies.
També entenc.
Si la temperatura és més alta,
quan menys dies, salen.
Si la temperatura és menor,
requieren més dies.
O sigui, que tampoc és una qüestió exacta.
Estic pensant que hi ha molts factors determinants,
i que això vol molt de temps.
Vosaltres quant de temps de la vostra vida
dediqueu a això de la micologia?
I què us diuen els familiars?
Puc parlar per mi.
Jo personalment,
jo de petit ja em portava al bosc.
Aleshores, doncs,
més aviat els meus tients.
Ho ensenyaven, doncs,
els que coneixem tots, no?
Us puc explicar una anècdota,
si voleu,
és que una vegada,
doncs,
parlo de fa 4 o 5 anys,
un dia,
passejant per la Mossara,
buscant bolets,
jo portava els meus rovellonets
allà al cistell,
i aleshores passo un noi jo per allà
amb el cistell ple.
Aleshores,
ens trobem,
com sempre,
jo miro el seu cistell,
ell miro el meu,
és el primer que fem sempre,
és una manera de salutació dels plataires.
El meu,
quasi buit,
el seu ple.
la meva sorpresa de seguida,
la meva resposta va dir,
ah,
però no tots són rovellons,
aquí porteu altres coses,
dic,
sí,
mira,
hi ha negues,
fraudulis,
rossinyols,
cap,
en fi,
etcètera,
camasecs,
camagrocs,
etcètera,
no?
Ah,
que es mengen tot això,
també es mengen,
alguns jo els coneixia abans,
quan ja era petit,
no?
A partir d'aquí,
doncs,
vaig dir,
carai,
és una llàstima,
tot això,
només que em llimiti el rovelló,
quan de fet,
doncs,
hi ha tants altres bolets,
que fins i tot els entesos i de més,
ja m'ho explicava en aquella època,
que eren tant o més bons que el mateix rovelló,
no?
Que el rovelló gastronòmicament no es considera com el millor de tots,
no?
Aleshores,
a partir d'aquí,
em va entrar una mica més de curiositat,
i vaig començar a estudiar,
i a llegir,
i a prendre una mica,
no?
I sí que puc dir que això enganxa,
com dieu ara els joves,
això enganxa,
enganxa,
i a mesura que vas aprenent,
arribes a la saviesa de dir,
només sé que no sé res,
a les hores entres en un món apassionant,
apassionant,
que si a més a més et permet sortir al bosc,
caminar,
fer una mica d'exercici,
fer estar en contacte amb la natura,
etcètera,
etcètera,
jo podria dir que,
evidentment,
és un dels esports,
una de les activitats,
més agraïda,
més recomanable per a tothom.
No, no,
ens has convençut, eh?
Que teniu gent molt joveneta a l'associació.
Vull dir,
hi ha gent jove que es comença a interessar també fins a aquest punt,
fins al punt d'associar-se.
I parleu una mica també de les activitats que organitzeu aquí a Tarragona,
i home,
si ens escolta avui,
si vol apuntar,
si vol afegir a l'associació micològica,
on s'ha d'adreçar,
què pot fer?
A veure,
nosaltres d'activitats
en portem algunes,
diguem-ne,
de cara dintre la societat
i altres de cara en fora.
Les de cara en fora
ha estat aquesta exposició
que ha requerit bastant d'esforç
perquè tindre quasi 150 espècies,
doncs,
fresques,
bueno,
fresques,
el duvenger ja no estaven gaire fresques,
però, bueno,
en fi,
naturals,
i collides,
doncs,
dos dies abans,
recollides de molts llocs diferents,
és un gran esforç.
Però,
a part de l'exposició,
doncs,
fem sortides,
guiades,
tenim projecte d'organitzar cursos
i tenim un altre projecte
que ja hauria d'estar
però que encara no està
i que és disposar d'un local
obert al públic
un dia a la setmana
que se suposa
que amb les negociacions
amb l'Ajuntament van bé
i disposarem d'un local
a l'hotel d'entitats
i, aleshores,
els dilluns a la tarda
poder atendre
les consultes de la gent
que ens volgués.
I diem el dilluns
perquè és el dia més fàcil
per la gent
que n'ha anat el cap de setmana
a buscar
i han collit un bolet
que no saben el què és
i ens el volen ensenyar,
per exemple.
Aquest és un dels nostres projectes
a part de reunir-nos nosaltres
i classificar
i això que ja ho fem
però, clar,
no tenim ara un local
obert al públic
i això es fa
a la seu social
en aquest moment
és el despatx privat
del president
i, clar,
allà no podem atendre
la gent.
Aquesta seria una cosa
que hem posat en marxa
la pàgina web
de moment
bastant senzilla
però, bueno,
allà hi poden trobar
la informació nostra
i poden trobar
el nostre correu electrònic
com contactar amb nosaltres
i en el moment
que disposem d'aquest local
que pot ser dintre
de pocs dies
o pot ser dintre
d'un mes o dos mesos
perquè aquestes coses
no se sap mai
quan s'estaran llistes
però, en principi,
quan disposem d'aquest local
doncs,
també ho publicitarem
a la nostra web.
La nostra web
és
micotarraco.com
micotarraco.com
Ja l'estàs buscant, eh, Pep?
Ja et veig amb els ditets
de l'ordinador.
L'estava buscant, eh?
micotarraco.com
micotarraco.com
és la web
de la suïcció micològica
i, home,
tothom que vulgui
pot entrar-hi
i, en fi,
doncs això,
contactar-hi.
Properes activitats
teniu alguna de pensada?
Ens podeu avançar?
Algun acte?
No, ara,
ara, en aquest moment...
Ara és temporada de bolets,
clar.
Ara és temporada de bolets.
Ara és temporada de bolets.
hem fet unes sortides,
probablement farem una altra
que encara no està concretada,
depèn de la climatologia,
perquè ara aquests dos dies de vent
ja ens han espantat una mica,
ja està començant a secar-se tot,
però, bueno,
esperem que pels propers dies, sí.
Altres activitats,
en aquest moment,
no estan previstes,
més que aquestes,
si disposéssim del local,
doncs,
en el moment que el disposem,
publicitarem
i nosaltres estarem allà
els dilluns a la tarda
per atendre el que sigui.
A la web veig
que tenia una sortida el dia 7,
abans en parlàvem,
de la Mossara,
que venen els companys
a nivell de Catalunya,
i el dia 8,
sortida també
d'iniciació micològica
a la finca de Farena
de la Fundació Territori i Paisatge.
Sí, sí,
però, espera't,
ara estàs veient la web.
L'agenda,
l'agenda no és la nostra agenda,
o sigui,
el que pretenem...
Actes micològiques.
En algun lloc de la web,
ja ho explica,
el que pretenem en aquesta agenda
és publicitar
totes les qüestions
relacionades amb els bolets
o la micologia,
com eren l'exposició
que es va fer al Morell abans,
que també estava posada,
doncs,
com són aquestes sortides
que les organitza el JPEC
amb la Fundació Territori i Paisatge,
una festa del bolet
que, si hi ha bolets,
es farà a l'Argentena,
que l'organitza
l'Ajuntament de l'Argentena,
en algunes d'elles
hi col·laborem nosaltres
o hi col·labora
algú de nosaltres
en un nivell particular,
però, bueno,
són qüestions generals
que no són de la...
no és l'agenda,
diguem-ne,
interna de l'associació.
No, però està molt bé,
perquè no sé,
és un recept,
però tothom no es cobrou
i tenim informació fresca.
El que pretenem és això,
ser una mica la finestra
i preguntar-vos a cadascun,
amb aquesta trajectòria vital
que teniu d'anar a la muntanya,
quina és la joia de la corona,
la peça, el bolet,
que heu trobat mai
que, per curiosa,
per estrany,
per gran,
el recordeu sempre?
Aquella troballa
que sempre surt
quan expliqueu anècdotes.
Hi havia dos.
Jo, personalment,
soc àngel,
a les dues hores començo jo.
Hi havia dos,
hi havia dos.
El primer era el Marsot,
que em va fer patir,
molt,
i vaig saber
anar tres vegades
al Pirineu
per poder-ho trobar.
Finalment,
he de dir que sí,
que em vaig sortir,
es troba sota la neu.
Perquè això ho feu,
aneu a diferents llocs
a trobar aquell bolet
que encara no heu trobat mai enlloc.
Sí, estem parlant d'anar
a Països de l'Est,
vull dir,
fins a tot...
A Romania, sí, sí.
O a Teruel,
que també diuen que aneu a...
Bueno, a Teruel,
està molt buixant.
Fora, fora.
Sota la neu.
A Romania, etcètera.
Sí, aquest,
el Marsot es fa sota la neu.
Marsot.
El Marsot es fa sota la neu,
aleshores has d'anar a buscar neu.
Per aquí no ho tenim gaire,
però, bueno,
no era la primera,
ni la segona,
ni la tercera vegada que anava
i, aleshores,
doncs,
finalment,
doncs el van trobar.
El van trobar i la satisfacció
que podeu imaginar
que quan trobes la teva primera peça
és impressionant.
I què es fa llavors
quan trobes una peça,
això,
característica, especial,
fotografia de seguida, no?
És tota una parafernària.
Allò muntes tot el trípode,
muntes la foto.
Jo crec que a Salicantes,
no?
A l'Uja t'he trobat, no?
Bueno,
si fas la foto,
treus el raspallet,
el raspalles ben raspalladat,
ben maco,
el foto,
i, aleshores,
després l'agafes amb una curé,
amb un d'allò.
Aquest no t'almenys,
ja sé que ja et dic,
de dir jo,
que és evidentment sí que es pot menjar,
però no t'almenys.
Aquest el conserves com un record històric.
I el segon,
l'U de Raix,
que també em va costar una mica,
el començament,
però després,
finalment,
ja ho vaig poder localitzar una mica
i després ja va ser més fàcil.
Jo, per mi,
he estat una altra història, no?
He estat trobar al final
de les dunes de la platja llarga,
abans o junta,
quan comencen les Sabines i tal,
que és un espai d'un ecosistema molt especial,
doncs,
poder trobar i fotografiar
un bolet molt petitet,
vull dir que no té massa importància,
però que era la segona vegada
que es trobava a Catalunya.
La primera vegada es havia trobat
a les dunes de la platja de Pals,
a Girona,
i després el vaig trobar-lo aquí a Tarragona,
curiosament.
Després no l'he tornat a trobar
i d'això ja et parlo de 5 o 6 anys o 7
i no ha tornat a sortir.
n'han sortit algunes altres espècies curioses,
perquè és una habitat molt...
quan plou força,
perquè ara, evidentment,
no hi ha res que està absolutament sec,
però quan plou força,
doncs, al final,
a les dunes i en aquests llocs,
en aquests zones,
surten bolets molt curiosos.
I, clar,
tindre la satisfacció de veure i fotografiar
un bolet que saps que Catalunya
s'havia trobat només una sola vegada,
aquesta era la segona,
doncs,
és interessant.
I uns altres companys allà
hi han trobat una primera espècie
que està descrita
i que jo no l'he aconseguit a veure
perquè no l'he vista,
però vull dir que
uns companys de l'Oscar Català
amb Ecologia a Barcelona
doncs,
van localitzar allà un bolet
que és únic,
que no estava mai descrit.
O sigui,
bolets sota la neu,
bolets a la platja,
supereu això?
Jo no l'ho poden superar.
Jo soc molt més nova en això,
llevo poc temps,
molt menys que ells.
I jo me encuentro
molts que no coniguin.
Molts,
perquè fins fa...
Per tot és una sorpresa continua.
Jo continualment
vaig encontrins
bolets que no havia vist
mai ara que m'he posat
a buscar-los.
Antes buscava a Rubén-Jos
i poc més.
I ara,
des que els coniguin ells,
m'he posat a buscar
altres coses
i encuentro molts
que no havia vist mai.
perquè abans no...
I llavors què fas?
Vas a buscar les fonts,
vas a buscar el llibre,
preguntes
i quan saps el que és,
com que te deu donar
una satisfacció,
de dir,
aquest ja l'apunto
a la base de dades,
ja està el catàleg.
No te l'oblido.
I sobre todo,
el ir conociéndolos,
el ir metiéndote en el mundo,
com deia Ángel,
cada vegada te va fascinando más,
cada vegada te va interesando más
i cada vegada
tenen més interès
por ir conociendo más.
Voy aprendiendo mucho de ellos.
Como los tengo a mano,
pues le pregunto a ellos.
Ya no busco
en los libros
es más cómodo.
Mira, Núria,
estic veient aquí
com es fa
un flam de camagrocs
o un fredolix
amb pasta
amb cenalls
d'oudarret
amb maldon i oli
o un saltat de calamars
amb rossinyols i figues.
Però tot això
està a la pàgina web?
Sí, sí, sí.
A la pàgina web
de l'Associació Micològica de Tarragona.
3B dobles punt
en micotarraco.com
Home,
hi ha la part gastronòmic,
la part dels tòxis,
que això també és fonamental
per conèixer aquells
que no són bons
i totes les activitats
que ja se comentaven abans
que també fan ressenya
de les que es fan
en el món del bolet,
que són moltes.
I també,
si voleu un formulari
per fer-vos soci,
també ho podeu trobar
aquí dintre de la web.
Molt bé,
avui hem parlat de bolets
i, escolta'm,
a veure si canvia el temps,
si plau una miqueta
i podem anar a buscar-ne
aviat.
avui hem conegut
algun dels membres
de l'Associació Micològica
de Tarragona.
Benvinguts,
ara que us coneixem
us seguirem la pista.
Veurem les cosetes
que anem fent.
Moltes gràcies, Ernest.
Àngel,
moltes gràcies per acompanyar-nos
i fins la propera.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.