logo

Arxiu/ARXIU 2009/JA TARDES 2009/


Transcribed podcasts: 447
Time transcribed: 5d 1h 48m 5s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Música
Sona un pelet retro, no? Són, sí, Alaska i Dinarama,
un dels màxims exponents del que es va anomenar la movida, un moviment als anys 80,
que no només se centrava a Madrid.
La qüestió és que enguany és el motiu, el light motive que utilitza l'Associació de Músics de Tarragona
per celebrar el Dia de la Música.
Serà un macroconcert a la plaça del Rei la matinada de dissabte a diumenge.
I per parlar-ne tenim el coordinador de Topplegat, el Fernando Julián.
Fer, bona tarda.
Bona tarda.
Tot a punt, ja?
Sí, tot a punt.
Què s'ha de dir, què s'ha de dir?
La qüestió és que esteu coordinant quants grups? Quants grups de la IMT participen?
Ostres, doncs...
Més o menys, eh?
Tu parlo de cap, però m'assembla que són 14, 14 grups, entre grups i solistes i tal, són 14.
I Déu-n'hi-do.
La filosofia és la d'altres anys, me sembla que és la tercera temporada que feu aquesta filosofia, no?
Sí, nosaltres a la IMT sempre ens ha agradat festejar una mica el Dia de la Música,
perquè, bueno, doncs és un dia que és la festivitat de la música i és un dia que la música surt al carrer,
per acostar-se a la gent, a la ciutadania.
I ens ha agradat molt festejar-lo.
I, doncs, uns anys hem fet gincames musicals, altres anys hem fet un camió donant voltes per Tarragona i els barris.
I fa tres anys, doncs, vam decidir fer una mena de festival.
Homenatge, no?
D'homenatge, festival-homenatge.
El primer any ho vam fer dels Beatles, l'any passat ho vam fer de la música catalana,
i en Guany, doncs, hem trobat aquest leitmotiv, els anys de la movida.
La movida, que, com deia jo, tu ho sabràs millor, perquè, a més, t'has hagut de documentar i tot això,
no només és movida madrilenya, no?
No, no, clar, és que l'apel·latiu aquest de la movida, al principi es va dir la movida madrilenya, no?
I a tota aquesta efervescència de música que va sortir als principis dels 80,
es va dir la nova onada, un terme molt anglès, no?
La new wave.
Però, al final, doncs, ha quedat això, la movida,
i la movida, doncs, referint-se a tot, a tot el que va succeir i, bueno,
que la movida madrilenya es va estendre per tot l'estat espanyol.
I que no només s'aplicava a la música, sinó que també era una mica de concepte de vida, no?
De trencar, anava molt vinculat amb la realitat social que hi havia,
era com trencar mòlios.
Sí, sí, clar.
Tenia un esperit una mica punky.
Sí, clar, o sigui, hem de...
hem de dir que la movida va sorgir primer per l'explosió punky que va succeir al 77 a Anglaterra,
que allò, doncs, va trencar moltes normes establertes, no?
Com per ara, una norma que era que si has de tocar la guitarra,
has d'anar al conservatori per aprendre a tocar la guitarra,
i els punquis et van dir que no, que fent el FAI, pujant i baixant,
doncs ja podries tocar.
Bueno, i de lejos.
Sí, sí, ja podries tocar.
I l'altra cosa fonamental va ser, doncs,
l'adveniment de la democràcia a l'estat espanyol.
Això, tot plegat, doncs, va donar moltes ansies d'experimentar i de llibertat,
que abans no la sabia, vale, i, bueno, doncs, això.
Llavors, es va descobrir la nit, la gent va agafar-li gust a això de reunir-se,
que abans no es podia fer, vale, i llavors va ser un moviment multicultural,
o sigui, perquè va plegar en moltes i diverses facetes artístiques,
com poden ser la fotografia, la pintura, la música, el vídeo, les pel·lícules,
vale, aquí podem dir, anomenar l'Almodóvar, que potser és el cap més conegut,
però també les fotos de l'Alberto García Hàlits, o de l'Ukalele,
en fi, les pintures del CSP i les músiques de, bueno, de moltíssim.
Doncs mira, les músiques, per exemple, si parlem de la mòvida,
estem parlant de la Modé, Sergio Macaroff, Melodrama,
l'Orquestra Mondragon, Alaska, Tino Casal, Los Zombis,
us dic només els que tinc aquí en aquest recopilatori que ens ha preparat el fer,
però vaja, n'hi ha moltíssims més.
Hi ha algun grup que sigui allò superexponent de la mòvida a Alaska?
Potser seria la cara, una de les cares més, més, més, més visibles?
Potser sí que és la cara més visible, perquè és la que potser més ha perdurat.
I també perquè és una figura mediàtica que, a part de cantar i a part de tindre les seves cançons
i el seu grup i tal, doncs s'ha mogut per àmbits com la ràdio, la tele, etcètera, etcètera, no?
Però, no ho sé, jo és que no sabria dir-te quin grup és...
De fet, el ventall és tan ampli...
És molt ampli.
I a més hi ha grups d'aquests que potser dius, ostres, jo ja no me'n recordo, ja no em sonen,
però escolteu la cançó i sí, i aquella cançó sona.
És tan ampli que suposo que tothom, tots aquests grups, els 17 o així que deies, de l'EMT,
tothom ja estàs d'acord?
I a més, ha sigut fàcil fer la tria de cançons o no?
No. Ai, però és que això l'he tocat directament al fer, no?
Sí, no va ser molt fàcil, no va ser molt fàcil.
A veure, jo, aprenent d'experiències passades,
l'any passat el company, el Guillermo, i l'altre any el Ramon,
doncs en guany el que he fet, clar, és que aquí hi ha moltíssima música,
moltíssimes cançons.
Llavors, doncs el primer que vaig fer va ser acotar.
Doncs vam començar el 1978, amb caca de luts, per dir alguna cosa,
i vaig acabar l'any 85 per, això, per acotar, per delimitar una miqueta, no?
Perquè, a més, al mateix grup hi havia grups que tenien cançons primerenques
i després que potser a finals dels 80 també en tenien,
però, clar, aquestes ja no entraven, és que si no era molt gran.
Això mateix.
I d'aquest període, doncs, vaig fer una selecció molt per sobre,
però, clar, una selecció molt per sobre,
que van sortir, crec recordar que eren 320 i escaig cançons.
Ah, sí?
Sí.
Sort d'internet, però, eh, no?
Bueno, a veure, de tot, ja de tot, no?
Llavors, amb aquest ventall ho vaig presentar a l'AMT,
als companys de l'AMT,
i, doncs, allà que poguéssim triar, d'acord?
I què t'has trobat, per exemple?
Perquè dèiem que hi ha un ventall molt ampli de cançons,
n'hi ha que són més electròniques, com aquesta,
i n'hi ha que són en base més, molt més guitarrera, més punkis.
Llavors, clar, això també deia, el grup es podia acoplar, no?
De dir, sí, sí, jo, com que ja vaig d'aquest pal més electrònic,
agafo aquestes cançons, o els grups han arriscat.
Estem davant d'una proposta que per als grups és molt nomadosa,
molt diferent, o tothom més o menys ha triat les que més s'adapten al seu estil?
En general?
Jo diria que un 75% que s'adapten a l'estil del grup i tal,
i un 25% de provar...
D'anar a provar, no?
D'anar a provar.
Perquè, clar, pels grups, això també...
També vol dir que si tens ganes de provar coses diferents,
que normalment no faries, és l'excusa perfecta,
perquè són dues, tres cançonetes,
i és una manera de provar coses noves.
I també era l'excusa per sentir música que molta gent no havia sentit.
A més, ens trobarem cançons de primer ordre,
de números o a la llista,
o cançons que fins i tot encara seran avui en dia a les emissores,
i algunes que són com la Cara B, que no són tan conegudes.
Sí, sí, sí, sí.
Quins descobriments farem?
Digue'ns títols.
No repassarem tot el cartell, perquè no acabaríem mai.
Sí, no acabaríem.
Però alguns títols així curiosos.
Mira, cançons conegudes,
com per exemple Escuela de Calor de Radio Futura,
que serà amb la que obrirem tot el festival,
però també hi ha cançons més amagadetes, vols dir, no?
Sí, sí, d'aquelles que potser no tenim al cap,
però que potser si les sentim diem sí.
Home, jo crec que quasi totes.
Quasi totes són conegudes, eh?
Quasi totes són conegudes.
Quasi totes.
Rarament sonarà alguna que no té soni.
Alguna curiositat estranya?
Alguna persona, algun músic, algun grup,
que s'hagi tirat a la piscina
i que faci una versió totalment rara i difícil i diferent?
O que ens pugui xocar?
Bueno, no sé.
A veure, serà tot una sorpresa, no?
Perquè a mi m'agradaria,
m'agradarà molt veure molts grups d'allà,
molts grups que conec,
i afrontant cançons que són una mica diferents, no?
Perquè, per exemple, RCK,
el grup Canungí,
doncs afrontant una cançó de Los Secretos,
doncs pot estar molt bé.
Sí, sí, pot ser diferent.
Això mateix.
Veure l'Alberto Grima cantant Gabinete Caligari,
doncs també estarà força bé.
Digue'ns més, més participants,
en aquest concert, a veure.
Doncs tenim a Martín & Martín,
Alberto Grima,
l'Underground Spirit,
que a més tocarà una cançó molt coneguda,
que és una cançó dels Burning,
el que hace una chica como tú en un lugar como este.
Però veus, això és un cas d'aquests que dèiem una mica contràries,
a contrapeu,
perquè a Underground Spirit,
tot el que és tecnològic,
a la perfecció.
Però, clar, aquí estem parlant ja d'una cançó orgànica,
més de guitarra.
Sí, però, bueno,
això és la seva interpretació d'aquesta cançó.
Clar, clar, però això que ja serà diferent.
Sí, sí.
Tots són versions.
Aquesta és la gràcia de les versions,
de tota manera.
Aquesta és la gràcia.
No fer un càlcul de l'original,
sinó portar-lo al teu terreny
i fer la teva visió personal de la cançó.
Per no anomenar-los tots,
que també són moltíssims grups.
Mira, acabo molt ràpid.
Ah, va, diguem-ne.
Los Carbona, Baglieto, Franco Lissons,
NLS, Ramrom, Oscar Boles,
Los Berlanga, Z30, Die Lady,
RCK, Samuel Arba,
i ja està.
N'hi ha cançons d'altres anys.
Hi ha incorporacions noves?
Hi ha sang nova?
Sí.
Bueno, sempre n'hi ha gent nova,
com el Samuel Arba,
que és un cantautor d'aquí de Tarragona.
Bueno, és un noi italià
que està fincat aquí a Tarragona
i serà molt interessant veure'l.
També hi ha grups de Nuevo Cunyo,
que es diuen, com són los Carbona.
I, bueno, a veure,
això és una festa,
és la festa de la música
i jo convido tota la gent
que es passi el dissabte per la nit
a, doncs, això,
a passar per allà
i a veure la festa
i a passar-s'ho bé.
A la plaça del Rei,
que, a més, és un lloc així,
a Cotadet, no?
Sí.
Jo crec que és més acollidor
que no a la plaça La Font
per fer concerts, vaja.
Bueno, això també és decisió directa
de dir, no, no,
feu-ho allà
perquè, a més, bueno,
quedarem tots més recollits,
més en família.
Sí.
Com us ho fareu a nivell tècnic?
Com serà això?
El públic s'haurà d'esperar molt
perquè estem parlant de com a 14,
de 14, de 17 grups
que pujaran, baixaran,
faran dues cançons,
tornaran a baixar,
pujaran els altres.
Bon.
A nivell de públic
que hem de patir
per les esperes.
Teòricament no hi haurà esperes,
d'acord?
A veure,
això no pretén ser
un macroconcert,
això,
com de los 40 principals.
No, perquè els odors no venen.
No.
No.
És un festival,
és un festival i és una festa,
i els primers que ens ho hem de passar bé
són naltros
i la gent que estigui a baix.
Si ens ho passem bé naltros,
segur que la gent també s'ho passarà bé.
Llavors,
per...
per apair aquesta espera de canvis
i tal i qual,
a més per altres coses, també,
hem decidit també
fer un homenatge a la ràdio,
que va ser una peça clau
i fonamental
al desenvolupament de la movida.
I llavors,
treurem allà locutors de ràdio
que ens parlaran una miqueta
de la movida
i ens presentaran
la gent
que pujarà a tocar.
Anirà fent com a d'enllaç
entre grup i grup.
Molt bé.
Fer, convidem a tothom.
A quina hora comença?
A quina hora acaba?
A les 10 i mitja,
o sigui, dos quarts d'11,
puntuals,
i fins a les dues de la matinada.
De dissabte
i llavors, a mig concert,
anirem obrint
el dia de la música
perquè se'ns farà diumenge.
Això és una petita trampa
que hem fet, eh?
El dia de la música
és el 21, eh?
És el diumenge,
però, bueno,
nosaltres, doncs,
comencem una miqueta abans
i ja rebem el dia 21
ja tocant.
D'acord?
Millor, perquè així,
la nit de dissabte o diumenge,
clar,
ja s'hi presta més, no?
Que no pas diumenge.
Sí, sí.
Avui volíem parlar
sobre la celebració
del dia de la música
per part de l'Associació de Músics
de Tarragona
en aquest concert
que comença
a dos quarts d'11,
puntuals,
a la plaça del Rei,
dissabte a la nit.
Ho hem fet
amb el seu coordinador,
el Fernando Julián.
Felicitats,
que vagi tot molt bé
i moltes gràcies
per venir a fer.
Moltes gràcies.
El tiempo no puede esperar
Atravesaré el mundo
Y volando llegaré
Hasta el espacio exterior
Y yo te buscaré
en las selvas
del bordeo austral
y en el mar
de los anillos de Saturno
Y yo te buscaré
en las selvas
del bordeo austral
Cruzando amplios mares
Escalando altas montañas
Descendiendo los glaciares
A través de desiertos
Las junglas y los bosques
Quizás te encuentre alguna vez
Y yo te buscaré
en Groenland
Ya en Perú
y en el Tiber
En Japón
y en la isla de Pascua
Y yo te buscaré
en las selvas
del bordeo austral
Y yo te buscaré
De llenar
de los anillos
de Saturno
Y yo te buscaré
En Márt Karl
Super
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!