Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estic a punt d'editar on treballa jo, amb les meves cançons en solitari.
Sí, sí. De fet, per aquelles dates ja hauria d'haver sortit de l'estudi de gravar i ja hauria d'estar llest ultimant la portada i aquestes coses.
Una portada, a més, molt xula, després en parlarem. Mal temps sobre la mar. Això és el primer senzill, després l'escoltarem Íntegre.
Univers, és identificatiu el single del que és tot el treball?
No, però va ser com una cosa unànima entre les persones influents al disc. Vam decidir que fos aquest, ja que venia també l'estiu, a sobre, una cançó més fresca, una mica més, entre cometes, comercial o estàndard, dintre dels paràmetres del que és la instrumentació d'una cançó.
Llavors vam decidir fer-la aquest, però bé, d'alguna manera també el missatge en la lletra possiblement sigui un dels grans fils dels conductors d'aquest disc.
L'Albert, en fi, podríem dir allò d'home, a tants anys, doncs amb una formació, ja vau treure discos, en sola com un parell de CD's teniu editats, en Pepanoes, no?
Dos, sí.
I ara, clar, fas el teu recorregut en solitari, però hem llegit, documentant-nos i tal, que ja vas començar, de fet, així, no? Has tornat una mica als orígens.
Sí, recordo que, bé, com vaig començar amb la música, era teclista en grups i bandes d'aquí a Tarragona,
i ràpidament vaig començar a fer cançons, i això, no vaig fer alguna demo, alguna maqueta, que es deien abans, no, les maquetes, per els concursos i coses d'aquestes,
i no m'acabava de trobar fins que vaig decidir muntar la banda de Pepanoes, cap allà l'any 2000, i a partir d'allí ja vaig centrar més en la banda i prou, no?
I ara ha sigut, hem fet un descans, després del segon disc, i he aprofitat per començar a composar, a fer cançons noves,
i amb l'experiència que m'ha donat Pepanoes, doncs, llançar-me en solitari.
És tot a nou, el material que trobem aquí, no has reciclat cap a cançons d'abans?
No, no, no, de fet vaig començar a fer les cançons, els últims concerts de Pepanoes del segon disc, o sigui, fa un parell d'anys, d'un parell d'anys cap aquí.
I a quin regusté de Pepanoes tot plegat, aquest mal temps, sobre la mar?
Regust de Pepanoes, suposo, mira, aquesta cançó podria ser un enllaç entre Pepanoes i Albert Jordà, no?
L'única, a partir d'aquí ja te'n vas fer altres branques.
Sí, perquè és possiblement la primera que vaig fer, o de les primeres que vaig fer per aquest disc,
i llavors encara tenia un peu enrere, i estava buscant un peu endavant, buscant una direcció, una adreça nova,
on poder tastar sons nous i experiències noves musicals.
De fet, ets el típic, i dic típic perquè per sort n'hem tingut bastants aquí, eh?
Músic d'estaulletes, en el sentit que us agrada experimentar amb la música.
Mirem el CD i veiem que toques guitarra elèctrica, guitarra acústica,
el teclat, piano elèctric, orga el que convingui, el teremín, el xilòfon, lo que l'ele...
Sí.
Clar, cada cançó es composa diferent, o totes les composes amb una base igual, de guitarra o de piano?
Sí, normalment és piano o guitarra, però a vegades la cançó te tria i te demana una cosa o una altra, no?
Aquesta que sentim de fons hi ha una mica de tot, també, no?
El que passa és que quan un s'ho grava un mateix, perquè al final m'ho he gravat jo mateix,
i has de fer d'instrumentista, bueno, han col·laborat també força amb músics i amics,
però quan ho graves a, diguem-ne que a casa, amb el teu estudi, has de fer de productor,
per dir-ho d'alguna manera, o d'arreglista o de tot això,
al final vas afegint com pots coses que t'agradaria que com sonessin les cançons, no?
Perquè també tenia la idea que no havia de sonar massa uniforme, no?
És bastant heterogènic el sol.
I cada cançó això, tira cap a un costat?
Sí, també perquè
va haver un moment en què tampoc sabia cap a on ve tirar musicalment,
i les mateixes cançons
me van arrastrar cap a una banda o cap a una altra,
i diguem-ne que tampoc me volia estancar,
perquè soc bastant obert d'orelles en aquest sentit,
i llavors pensava fer el que realment em vingués de gust.
en això de la instrumentació, de dir, doncs, això tiro cap a una banda o cap a una altra, no?
Això vol dir, oi, poso més influència de teclat, o destripo més amb guitarras,
i té a veure la lletra, la temàtica de la cançó?
O la lletra ja és l'al darrer pas?
Mira, és que ara vaig sentir el que està sonant al darrer mateix, no?
Aquest és Sorra i Vent, que és que m'ha fet molta gràcia el títol.
Sí, aquesta podria anar encaixada fàcilment amb una...
És una lletra, és dura, però no necessàriament havia de ser tampoc un tema trist.
Jo crec que el ritme, tot això, el que sentim és bastant més alegre,
potser és la més ballable del disc, si és que n'hi ha alguna, no?
Però no crec que vagi relacionada una cosa amb l'altra, vull dir,
a vegades la melodia, les bases, tot això,
et van conduint cap a escriure la lletra, no?
Perquè jo faig primer la música i després la lletra.
Però no sempre és així, no?
A vegades un, quan s'anima a escriure la lletra, al final va també experimentant.
Una de les medalles que se li han posat a l'Albert i val la pena destacar-ho
és que, home, tu vas començar fent música als 90.
Sí.
Els referents musicals de l'època eren uns altres.
Sí.
I vas agafar referents, per entendre'ns més, anglòfons, no?
Per entendre'ns.
Sí, sí, bueno, jo vaig començar amb la música, com t'he deia abans,
tocant en bandes de per aquí, i llavors havia l'album de rock català i tot això,
i clar, jo tenia 18 anys i por ahí, i vas agafant una mica d'equip,
però també tota la fornada de música anglesa que venia, no?
Sobretot als 90, a mitjans dels 90, que és quan va ser la font, no?
Va ser el gran emprenentatge, que després dius, influències i tal, no ho sé,
però jo com que he escoltat tot això, suposo que ha de ser això.
Després hi ha la gent que ha acabat...
Home, sí que és veritat que fent aquest estil de música estàs molt allunyat de,
com deies tu, del rock català que es portava llavors, que es feia llavors, als 90.
Avui en dia és una altra història.
De fet, amb Papà Noès ja ens passava, i ara, evidentment, en solitari,
evidentment també perquè...
Ah, sí, en quin lloc estàs ara, dins de l'escena musical?
Ai, no ho sé.
Això, sou vosaltres que sabeu més d'això, no?
No ho sé.
Suposo que ara podem gaudir d'un panorama musical bastant ampli del que es fa aquí a Catalunya, no?
Tant si és en català o no, però jo crec que...
No et sents un bitxo raro, vaja.
No, no, no, tampoc és que crec que hi hagi molts que facin més o menys això,
que segur que n'hi ha, però no, me sento...
No, qui es pot sentir bitxo raro?
Vull dir, és que avui en dia pots fer...
Realment, si fas el que t'agrada, vull dir, és que no...
Has de fer una cosa realment molt, molt, molt underground perquè no te vulgui ni ningú,
o sigui, vaja, que no es pugui ni escoltar, no?
Però em sembla que no, em sembla que tot és apte per a ser escoltat.
Què té a veure amb el mar, la composició d'aquest disc?
Ho dic pel títol, ho dic perquè també són cançons amb una deixadesa melancòlica, no?
Que fan allò de bon escoltar en una cantil·lata amb molt de vent i mar a la tardor.
Sí.
Au, ja t'he muntat la pel·lícula.
Alguna cançó, sí.
Ja tinc la imatge d'algun videoclip.
No, suposo que a mi sempre m'han sobtat de paisatges com un desert o el mar endins, no?
Crec que pot ser bastant semblant, no?
I trobar-te en un moment donat com si estiguessis enmig del mar i enmig d'una tempesta o així,
una sensació de solitud i de pèrdua, que es porta l'orientació i tot això,
suposo que era el referent que jo vaig buscar per trobar un títol d'aquest disc,
que és una mica el que resumien el contingut de les cançons.
De totes maneres, m'he sorprenia molt també el mar,
perquè al final, de fet, l'última cançó del disc es diu Calma sobre la mar
i d'alguna manera també el mar te dona moltes sensacions bones, no?
Sí, sí.
De fet, l'últim tema és un crit o un cant d'esperança.
Sí, vinga, va, que l'escoltarem.
És que jo hi veig un mar, doncs això, de tardor,
no un mar d'aquells lluminosos d'anem a la platja.
És un tema molt tranquil.
De fet, diguem-ne que seria un...
estar extret del primer tema,
però d'alguna manera simbolitza ja una mica una visió més optimista de tot el plegat, no?
L'anem sentint de fons, Albert, que si no tindrem temps de fer-te preguntes.
Sí.
Quina és la rebuda, la recepció que ha tingut el disc?
De moment s'està rebent.
Sí, fa molt poquet, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, diguem-ne que setembre, octubre...
Tant de bo pogués dir sortirà el 27 de novembre a totes les botigues del món, no?
Però no, estem treballant en segones divisions i llavors, doncs, surt quan toca sortir, no?
Però bé, la rebuda ha sigut bona, almenys en el que ja a mi m'han dit i van les persones que van...
amics, col·legues, gent que... periodistes com vosaltres, crítica en general.
Més o menys estic content perquè sempre que el que faig, tant sigui com Papa Noés, com abans Esterisk o ara això, doncs, normalment sempre m'hi proposo fer el que realment em ve d'ús, sense estar marcat per cap parany ni de cap mena.
I llavors jo crec que això sempre és bo i sempre és agraït pel qui ho escolta, no?
Què és un primer punt de partida? Aquest CD que has dit d'experimentar, t'he tirat cap aquí, cap allà, perquè no sabia ben bé, no li volia donar una imaginitat.
A partir d'ara t'has plantejat de dir, hosti, sí, continuaré experimentant o ja tinc una línia clara. Com et planteges el futur?
Sempre me'l plantejo sobre la marxa. Vull dir, ara he començat a tornar a fer cançons noves i estic tendint cap a un cantó,
possiblement més concret, però sempre és sobre el que em ve de gust, no?, en el moment.
Llavors, doncs, en Papa Noés també ens va passar el mateix, que en el primer disc estàvem una mica més, vam agrupar molts estils o més estils, no?
I en el segon ja va ser més recte, no?, més uniforme.
I possiblement aquest primer disc de meu, doncs, també passi el mateix, no?
Però, qui sap, potser d'aquí un any torno a treure un altre i torno a ser així molt divers.
Això és gairebé ni guai, eh?
Ara t'ho anava a dir, aquesta és, això és una posta de sol, Albert, no és un dia de platja.
Sí, però...
La mar que descrius és...
Potser et convida a somiar, no sé.
No, no, sí, a mi m'encanta, eh?
No ho dic com a retret, però vaja, que ningú s'esperi, doncs, això, al mar.
Pels detallistes, pels detallistes tarragonins, se sent les barquetes i les aigües del Serrallo.
Sí, sí, vas anar a gravar?
Sí, sí, sí.
Que bo.
Sí, sí.
Molt bé.
Parlant d'això de Tarragona, quan has de venir a presentar-lo en directe?
Doncs, mira, estem en tràmits perquè sigui a partir del mes de gener, o sigui, entre gener, febrer, no ho sé.
Suposo que serà el moment en què, ara que torna a redir, redir, començar tot plegat del tema de les sales i de les programacions a Tarragona i tot això,
suposo que ara ja trobarem una data i presentarem en una d'aquestes nostres marxoses sales que tenim aquí aquest disc, no?, que ens encantaria molt.
Escolta, és un disc per teatres, per sales petites, íntimes...
Saps què passa? Que el que sí que em vaig proposar en aquest disc és que el disc és un producte, que tu treballis a l'estudi, el vols desenvolupar d'una manera,
però l'alcald directe podria canviar, no?
Llavors, també era molt complexa perquè hi ha molta instrumentació diversa, llavors vaig dir, bueno, me centrarem en un format, en un setup de músics,
que de fet som tres, i anirem cap a una línia, no?, i evidentment ja serà molt més dinàmic el disc, que potser sona més tranquil o més recolzat, com vulguis dir-li, no?
Però en el directe serà molt més dinàmic i a més que també fem cançons de Papa Noés i d'alguna de nova.
Que has xalat a produint-te tu mateix, ja ho havies fet amb Papa Noés o no?
Bé, ho fem una mica entre tots, però... perquè tampoc venia cap productor extern, però en el meu cas era un disc amb unes cançons una mica complicades,
pel contingut i per la idea musical que tenia al cap, no? I necessitava molt de temps, per això també vaig decidir gravar-ho a casa,
i llavors vaig dir, bueno, vaig fent i algunes cançons estaven molt clares, en les altres m'exigia molt, en les altres no hi arribaves,
i m'havia de baixar el llistó, però, bueno, jo crec que aquesta tasca sempre m'ha agradat, no?
La d'estudi, gravar, aquestes coses sempre... els músics i sobretot els que venien del camp dels teclats i tot això sempre ens agrada.
Sí, teniu, sí, i a més teniu un flirt amb un bon rod, una sintonia amb l'electrònica.
Sí, sí, sí.
Us costa menys, algú que té d'instrument bass a la guitarra s'ho pensa dues vegades, jo crec que aquí veniu dels teclats i el pas és molt natural.
Sí, sí, sí, és veritat, o almenys sol ser així, el que passa és que, com que m'he plantejat el disc, partia de zero i al final possiblement hagi més electrònica que acústica, diguem-ne, però m'agrada tot.
Al final?
Sí, m'agrada tot, en general.
Si haguessis de triar una cançó, la que ha quedat més rodona segons tu, la més personal...
Suposo que és allò, vaig canviant segons el dia, no?
Hi ha algunes que hi ha el top three o el que sigui, el top five, no ho sé, però...
Possiblement, la primera és una que és possiblement la cançó que resumeix bastant bé el contingut del disc.
Doncs Albert, mira, hi ha que Univers, que és molt xula, de fet Univers és rodona, és que és com l'Univers, no?
Sí, és la cançó per a tothom, i la primera és la cançó que, d'alguna manera, marca la diferència.
Doncs escolta, escoltem-la, perquè Univers, ja el cel senzill, ja l'anirem escoltant, per no dir més, de què va, de què va?
Doncs per no dir més, em vaig centrar en explicar-ho musicalment, perquè la càrrega literària del disc conceptual, doncs, m'anava pesant molt,
m'acostava molt de treure-la, i llavors em vaig dedicar més a mostrar les emocions musicalment, més que amb la lletra, no?
I les sensacions, no? Però, d'alguna manera, em mostro tal com soc, o tal com em passava en aquells moments, no?
Que és com un fotograma d'aquells moments concrets de la meva vida.
Ja per acabar, Albert, la darrera, i ara escoltarem i ens acabarem de fer la composició, la fotografia.
Fem com fan aquelles, vaja, diverses revistes musicals, no?
Que et diuen, t'agradarà el disc de l'Albert Jordà, si t'agrada, dóna'ns un parell de noms de referència,
per a qui li soni, Mercèno, per a qui no hagi sentit mai a parlar de tu.
Bueno, doncs, t'agradarà l'Albert, si t'agrada Dominic A, que és un cantote francès que m'agrada molt,
l'Electrònica, o els temes més així, també més jacis del JJ Johansson,
no ho sé.
Home, ens situem, ens ha situat ja, eh?
Sí.
Jo crec que sí.
Tot se centra en, de moment, noms propis, no?
No, però ja és això, ja és això.
Però també m'agrada, i també m'agrada, també m'agrada o dos, vull dir, és que no ho sé,
sóc bastant ampli, eh?
Tot va calant, al final.
I que ho continuïs sent durant molt de temps, amb Papa Noes, en solitari, com que ho vingui.
Ho esperem.
T'esperem actuant per aquí a Tarragona, ja ho explicarem, d'acord?
D'acord.
Albert Jordà, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.