Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Dora!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bé!
Bé!
Bé!
Bé!
Bé!
Bé!
Bé!
Trens!
Amb vuit persones es nota a cada un d'on bé!
Hi ha moltes coincidències però hi ha divergències també!
La primera cançó que vau atreure?
Crec que va ser el Wendy's Saints, la típica!
Ah sí!
Poquet típic!
Sí!
Perquè clar, al començament tampoc no teníem arranjaments i anàvem treient duïda i després
vam fer The Preacher també, que és bastant coneguda dins del món del Disney!
Ah!
Saps quin és?
No!
M'he de ficar les piles...
Segur que l'he sentida, però...
perquè la toquen sempre, i a les Jam Sessions també es toca molt.
Però ara pel nom no l'assimilo.
Clar, perquè vosaltres el que feu,
ho heu fet a vegades, no?, és agafar un tema
i després li feu els arranjaments que us convenen.
Sí, adaptats al tipus de formació que nosaltres tenim.
Temes propis, també?
Un.
Bé.
De moment, ja un tema propi.
Però, bueno, saps el que passa?
Que al fer els arranjaments,
després el tema ja te'l vas fent teu,
vas incorporant més coses,
i de com el tocàvem amb el començament,
tal com el tocàvem ara, ha canviat bastant, ha evolucionat.
Bé, doncs ara ja us tinc feina per aquests 10 anys propers.
Sí, no?
Ara no, no hi ha sempre el repte al cap de dir
que hem de fer temes propis, directament.
Sí, bé, el que passa és que dins d'aquest món del jazz,
jo crec que hi ha molts temes ja xulos per tocar,
i bons,
que a vegades fer temes propis, bueno, si està bé,
però crec que també es pot anar combinant.
Vull dir, la major part dels repertoris són temes d'altra gent.
Reivindiqueu també que això, jo com a uïdora,
com a espectadora en aquest cas,
s'agraeix molt, que és reivindiqueu,
i vindiqueu, agafeu aquells temes,
alguns de molt coneguts, però altres que potser són cares bé
o que no ho coneixem,
i els doneu a conèixer, i això està molt bé,
perquè si no fos per vosaltres que teniu tot aquest tipus de música
i feu una selecció de cares bé...
Home, temes, temes coneguts de Dixi,
sí que fem algun,
el que passa és que el repertori en si
no són temes molt coneguts,
el que passa és que són la major part fàcils d'escoltar
i d'assimilar de cara a la gent.
Clar, potser hem tocat els temes d'aquests,
de la veritat i dos en són molt més canyeros,
que és el Dixi, però tenir a l'aire més festiu
crec que la gent els assimila bé,
encara que no siguin coneguts.
Ara et faré una pregunta d'aquelles de compromís.
Pot ser diplomàtic, però contesta'm amb la mal cor.
Molt bé.
Porteu deu anys participant al Festival Internacional de DixiLand.
Com heu vist que ha evolucionat el festival
i quines millores,
que potser n'hi deu haver alguna,
i faríeu cap a on apuntaríeu cap a on ha d'anar al festival de Dixi?
Fem una mica de valoració del que és
tot el festival en si.
L'evolució, fins l'any passat, molt bé.
Aquest any ha sigut un impàs
que hi ha hagut molts retalls a la part de cultura,
per part de...
No sé, és que ha sigut molt estrany
perquè ha anat d'un pèl
tampoc que no participéssim al festival.
Aleshores, clar, vam tenir que moure fitxa
els músics aquí a Tarragona,
ficar-nos d'acord,
perquè, clar, van haver problemes econòmics.
I, clar, un festival que neix també
de la gent d'aquí de Tarragona,
que en principi la premissa d'aquest festival
és comptar amb els músics locals,
clar, deixar-los de banda va ser un cop
que no ens esperàvem.
Clar, nosaltres sempre podem fer de més i de menys,
però deixar de participar en un festival
que és la teva ciutat...
Això us va passar a vosaltres
o als músics de Tarragona en general?
A tots els grups de Tarragona.
Doncs és molt alta la participació
que hi ha hagut sempre.
Sí, sí, per això...
Clar, tu si mires el programa d'aquest any
convertit amb el de l'altre any,
no els altres anys,
hi ha dos o tres, quatre fullets menys.
I de participació,
al Metropol només s'ha fet una cosa un dia,
aquests dies no hi ha res més.
Clar, jo la projecció fins l'any passat la veia bé,
però clar, amb el que ha passat aquest any,
que s'han retallat els diners a la meitat...
I t'ho dic amb la mal cor, eh?
Vull dir, jo crec que és una cosa que té projecció.
No cal que ho diguis,
és que ja s'ha notat
i fins a cert punt és justificat
en el sentit de, a veure,
estem vivint el moment que estem vivint.
Bueno, ja,
però hi ha moltes formes de fer les coses.
Aleshores, clar,
a mi l'excusa aquesta és que estem vivint
el que estem...
Bueno, doncs haver tingut previsió de futur.
I més una...
Clar, és el que...
Aquest dematí parlàvem del tema aquest
del cultural,
del Tarragona Cultural 2016.
Com hem de projectar Tarragona?
si una cosa que ja està projectada,
com és el festival,
no se la potencia,
que ja és actualment,
no cal esperar fins al 2017.
És una cosa que ja funciona.
Molta gent ve de fora per veure aquest festival.
Doncs no cal esperar.
O sigui, podem fer les dues coses.
Mantenir un bon festival de Dixi,
que és internacional,
i també podem fer l'altre.
El que no s'entén
és que es retalli per cultura,
però que per l'altra banda,
Tarragona vulgui ser capital cultural.
Saps què vull dir?
O sigui, si s'ha de ser cultura,
s'ha de ser ja.
O sigui, no esperar-nos.
No, no farem això, farem...
No, és que clar,
a mi això del farem ja el deixarem de fer.
Si acceptem enguany com un parèntesi,
i el festival l'any que ve
recupera l'embranzida
que portava fins l'any passat,
ho veieu bé?
Veieu que anava amb bona proyecció?
Sí, sí,
perquè, a veure,
jo és el que aquests dies
en entrevistació estava comentant,
jo he anat a totes les edicions.
Sí, és que clar,
per això tu ets veu autoritzada, eh?
Sí, bueno...
No, no, a veure,
escolta, ja has anat a totes.
Inclús abans de tocar.
I com a espectador, clar.
Sí, sí, jo vaig començar d'espectador
i el que et deies
vam anar impregnant i vam fer el grup, no?
Però jo veia al començament els locals,
el tipus de gent que érem,
sempre ens feien els mateixos,
tenies lloc als locals per entrar i sentar-te,
ara només cal que donguis un cop d'ull
a qualsevol local
i la gent està a la porta de fora
per voler entrar
i es va renovant la gent, vull dir...
Clar, hi ha molta projecció,
la gent de Tarragona
ja sap el que és el Dixi.
Jo me'n recordo
que per explicar la música que fèiem
tenia que cantar,
semblar algun desenys o alguna cosa així
perquè això del Dixi què és?
Saps?
Sempre hi havia aquesta problemàtica.
En canvi,
ara fan les audicions a les escoles,
molts nens ja saben
el Dixi, el jazz.
Això és una cosa bona, sí.
La qual cosa de rebot,
arriba a casa els pares,
dius,
què has fet avui al col·le?
Ah, mira,
he anat allí al metropol,
a l'auditori,
a escoltar una mica una audició
sobre el jazz, el Dixi,
ah, doncs saps,
vol dir que no,
ja va sonant.
Hi ha més sales
que participen en tot això,
sembla que s'hagi extès també,
no?
Sí,
hi ha més locals,
el que passa que aquest any també
el no ve subvencions
i ve menys diners,
també hi ha locals
que s'han quedat fora,
per no poder...
Però sí,
s'ha anat expandint.
Aleshores, clar,
jo crec que si hi haguessin
més sales adaptades
encara es podria expandir molt més.
Una de les crítiques
a nivell popular
que jo li he sentit al festival
és de dir,
és que cada cop
i potser aquest any s'aguditza,
sembla que no és
ja música Dixi,
que estem tocant més pals,
més jazz en general
i fins i tot dins del jazz
més pals.
No és només aquest any.
O sigui,
jo crec que el Dixi
és l'excusa
per portar un tipus de
de música relacionada
amb el món
de la música al carrer,
la música festiva,
la música que es feia tocar
antigament amb bodes,
casaments...
Clar, jo crec realment
que aquest festival
es podia dir
d'una altra forma.
Clar,
de jazz n'hi ha molts,
però és que no fan jazz
poden portar altres...
Poden portar música llatina,
per exemple,
vinculada amb el jazz fusionada.
Aquí què passa?
Vam portar música balcànica,
música de Big Bang,
que tampoc meravem...
Perquè si mires ja cap al jazz,
com a etiqueta general,
és que aquí és el que dius tu.
Entre tots.
Que no s'acaba mai.
El que passa, clar,
imagina't tu,
cinc dies
només sentint Dixieland.
És com cinc dies
un festival de música barroca.
Sí, està molt bé,
però clar,
quatre tios allí tocant,
bueno, sí, vale,
però jo crec que
s'ha d'anar compaginant.
Que potser estrictament,
si és d'altres,
s'hauria de Dixieland
i altres músiques,
bueno,
doncs potser també.
Però clar,
un festival de Dixieland,
que només sigui de Dixieland,
algun n'hi ha,
però aquí,
al començament,
clar,
també hi havia menys actuacions,
però jo recordo
de fa molts anys
quan va venir
el Bebo Valdés,
per exemple,
que té a veure
amb música cubana,
però bueno,
doncs entre dins...
I cert que va venir,
eh?
Vull dir que benvingut sigui tu.
O el Santiago Ocerona,
en la Dixieland del taller de músics,
clar,
també és música molt xula,
que crec que amb l'excusa del festival,
doncs es poden portar altres estils
que potser no es farien
si no fos amb aquest motiu.
Clar,
és discutible el nom del festival,
que sigui de Dixieland
i que només sigui de Dixieland,
però bueno,
crec que hi ha males majors
que no pas el nom del festival.
Què canviaríeu?
Va,
una cosa que canviaríeu,
del festival,
o una proposta,
una suggerència?
Home,
jo el que he comentat
és que hi hagués marxandatge,
igual que n'hi ha per Santatecla
o per coses així,
crec que seria interessant...
En quan s'han fet uns posagots?
Sí,
ho sé,
però no els he vist encara.
Jo sí.
I què tal?
No llueu gaire.
A veure,
és una iniciativa,
eh?
Està bé,
però com a cosa,
ei,
truquen per demanar una foto
pel posagots,
saps què vull dir?
Clar,
em sembla molt bé
qui hi ha aquestes iniciatives,
però a mi ningú,
i dels meus company,
o el meu lúcul,
o el tragem dels grups,
ningú s'ha trucat per demanar una foto,
que jo sàpiga.
Clar,
si hem de sortir allí
allò de quedar plasmat
sota una cervesa,
per exemple,
saps què vull dir?
Clar,
a vegades,
contra més veus,
més es favoritza estarem,
no?
Però que tampoc no es plan.
Saps què vull dir?
Clar,
jo crec que són iniciatives i tal,
però crec que,
que sent un festival
que porta 16 anys...
No hi ha ni semarretes.
No,
ni pins,
ni coses.
Ah,
mira,
doncs,
escolta,
és bona idea,
per llançar l'aigua.
Ja ho he comentat
diverses vegades,
però què passa?
Tu què em deies?
Cosa és millorar?
El tema monetari.
Poco dinero,
poco sermón,
saps?
Si no hi ha pressupost,
no dedicaràs a invertir en coses.
I en prou feines,
aquest any,
s'ha pogut salvar el festival,
ja veurem què passa l'any que ve.
Ah,
anirà millor l'any que ve,
ja veuràs.
Però clar,
o sigui,
tu em deies millorar,
jo crec que,
bueno,
amb la projecció que això té,
es podria,
no sé,
vendre molt més.
La cultura pot portar diners,
també,
o sigui,
és una cosa a nivell de peles,
si tu fas samarretes
i a la gent li agrada
i li poden anar comprant,
quan fas un preu simbòlic,
allò es va sortint
i ho fas publicitat.
I ve gent de fora
i se'm a la samarretta
i fica a Tarragona,
i això
és projecció cultural,
també.
Mira,
no hi havia pensat jo
amb això del marxandatge
i no està malament.
Clar,
tu fiques allà la garita allí,
algun any havíem fet
el de vendre discos
dels grups,
que està molt bé,
o lliures de...
Però clar,
una cosa que la gent
es pugui importar,
un pin o un clauer,
alguna cosa,
i són preus que et pot costar,
no sé,
un,
dos,
tres euros,
i són coses que estan bé.
I hem vist
que en altres festes
d'aquí a Tarragona
funciona i la gent
ho compra.
Hi ha cua per comprar
la samarreta cada any
de Santa Tecla,
la gent les col·lecciona,
però es podria fer el mateix.
Ara aquest any,
el del posagoig
està molt bé,
perquè la gent farà
la ruta del bar,
si no la feia encara,
i llavors podran
aconseguir
les diferents posagoig.
Saps què vull dir?
Però bueno,
ja,
si dius tu
que no es sortim a favorits,
doncs bueno.
No, no,
a veure,
no,
és que no,
que esteu bé,
el que passa és que...
A veure,
jo no els he vist
ja impresos,
però és que clar,
és en blanc i negre...
És en blanc i negre.
Bueno,
no,
escolta,
millor això que...
No,
sí,
que com a propós està bé,
el que passa és que
també es podia fer
d'una presentació,
com es va fer allò
del Metropole
amb les fotografies
de Nova Orleans
fa un parell d'anys,
no sé,
una mica més de...
Jo m'ho vaig enterar
pel diari,
que ja havia sortit i tal,
però no sé,
els músics convida,
els que vinguin,
que ho vegin...
Saps què vull dir?
i a vegades és...
Està bé la idea,
però remeteu
és el que la gent...
El detallet final,
no?
Sí,
clar,
és tenir cura tant
del començament
de les coses
com del final.
Doncs vinga,
això del marxandatge
ens ho apuntem,
bueno,
que m'ho apunti jo
no té més valor,
però jo dono suport
a la idea,
si fem reculler
de signatures,
jo he comprat
la primera samarreta.
A veure què tal.
Mutxacho,
quins plans tenim de futur
després d'aquests 10 anys?
Com es penseu celebrar
l'aniversari
i sobretot
quines actuacions
teniu aquests dies?
Doncs mira,
per celebrar l'aniversari
toquem demà
a la cerveceria Highland
que està a la Rambla Vella.
Que serà
el concert oficial
de celebració?
Sí,
sí,
més que a res per espai,
perquè clar,
el dia següent
toquem al Piscolabis
a les 9 i mitja
i clar,
mentre la gent sopa
fer una gran festa
d'aniversari,
doncs com que no...
No vam veure molt a la dint
i a part també
per l'aforament
i vam creure
que vistes les circumstàncies
d'aquest any
el Highland seria
doncs un lloc adequat
per poder fer aquest...
Demà divendres
a la cerveceria Highland
a la Rambla Vella,
a quina hora?
A les 11 de la nit.
Aleshores hi haurà
alguna que altra sorpresa
i jo convido la gent
que vingui a veure'ns
que sorpreses de quin tipus?
Ai, pillina.
Un poquitó.
Heu de vindre per veure-ho.
Però allò que han dit
de les triptease abans,
sí o no?
Bueno,
és que la Núria s'ha ofert
per venir demà
a fora
a fer de relacions públiques
amb uns pompons,
una pancarta
i aquestes coses.
Aleshores,
clar.
No, no,
serà a vindre.
que hi havia, per tant.
Bueno,
doncs millor això que...
Que no vinguin.
Sí.
De moment que entrin.
Clar, que entrin
i que vegin els mateixos.
Jam session
a la bequeria
en guany també?
Per part nostra no.
Val,
no, no ho pregunto.
Ah, no.
Perquè les jam session
de la bequeria
són un clàssic
del festival.
Sí, però va ser ahir.
Avui a què estem?
Avui és dijous.
Ahir la nit
va haver-hi una jam
a la bequeria
que aquesta és la que fan cada any
i crec que fan a la colla jove
que estarà a la Tandarica.
Sí, pot ser.
I dissabte que estarà a la Sitges Van.
Que jo recordi.
Val.
Sí, és que ja he dit
que aquest any
hi ha hagut així una mica...
Moviment de fitxes, no?
Sí, sí, sí, sí.
Però la qüestió
és que teniu al vostre lloc
cadascú la vostra parceleta
i la manera
de poder-ho demostrar també
al públic.
Sí, sí, home,
jo crec que la cosa anirà molt bé.
Són 10 anys ben portats
i esperem que durem molt més
i seguim amb línia ascendent.
Teniu plans ja
de cara a partir dels 10 anys?
De dir, vinga,
ara ens hem marcat aquest objectiu.
Home, jo crec que a la llarga
la cosa serà fer un altre disc,
anar tenint actuacions
de més importància,
més calibre.
Per exemple, aquest any
vam estar tocant
a l'Auditori de Barcelona,
cosa que no havíem fet mai
i ja et dic-ho,
el Festival de Gest de Múrcia
doncs serà
el cop que anem més lluny de casa.
Saps el que passa?
Que anar tocant
segons quins festivals
costa molt mobilitzar
7-8 persones
per marxar fora de casa
i és més a prop
anar toc als Garirells
que implica menys
compromis de moure fitxa
que no pas anar tant a Múrcia,
per exemple.
Saps que no té
la mateixa repercussió.
Home, Casgarillet és molt maco també,
però no és Múrcia
que hermosa eres, saps?
Raül, amb quina peça quedem?
Tenim aquí el CD
que és a l'Emporteladora Rioja,
mira tal com surt d'aquí
és a l'Emporteladora,
que es diu Dixit to Funk.
Doncs podries ficar
Indemant Time.
Molt bé, que és la número 10.
Per què?
Per què em demanes aquesta?
Perquè m'agrada molt.
I ja està.
I com que de Dixit
ja aquests dies
ens sentirem molt,
doncs un altre estil musical
que fem nosaltres
i que crec que pot ser molt bé.
Experimentant amb altres estils
o fins i tot fusionant
o tirareu...
Fareu alguna cosa rara?
Jo el que comento,
el que comentem al grup
és que no hem de deixar perdre
les nostres arrels
que són de l'estil d'Ixi.
Anem incorporant altres coses,
o sigui,
anem experimentant
també amb dissonàncies musicals,
o sigui,
anem provant coses
a veure què.
Clar, segons quin concert
hi ha temes que toques
i temes que no.
Si vas a Montpola,
que ja és potser una mica més gran,
faràs un repertori
potser més assequible a tothom
que no es tingui que esforçar.
No farem frijars
en un concert.
Però anem a allò
que vas tontejant
una mica amb l'estil
i ho deixes caure.
I clar,
per part nostra,
tampoc no t'avorreixes
per no tocar sempre
el mateix estil
i la gent va veient
altres vessants.
Jo crec que aquest és
el futur nostre,
d'anar incorporant
nous elements
dins del grup.
Small River Dixi,
podeu celebrar amb ells
el seu aniversari demà
a partir de les 11
al Pub Highland
a la Rambla Vella.
I amb el Raül
ja li desitgem
felicitats a tot el grup
de part nostra.
Moltes gràcies.
I ens veiem,
si no abans,
l'any que ve
per aquestes mateixes dates
a la 17a edició
del Festival de Txila.
Home,
si ens podem veure abans,
millor.
I amb la samarreta.
Mira,
si fan samarretes
me n'has de portar una
a l'entrevista
de l'any vinent.
A veure si ja sort.
Gràcies, Raül.
A vosaltres.
Bona tarda.
A ver si ja tingutu nog.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!