Fins demà!
Qui més qui menys, els oients, ara que ens esteu escoltant,
li deu sonar això del Camino de Santiago.
I qui més qui menys, deu saber que és un camí que arriba a Santiago de Compostela
i que surt de diferents punts de la geografia estatal.
Però el que potser ja no és tan conegut, jo almenys ho desconeixia,
fins que m'ho van explicar els propers convidats,
és que una part d'aquest Camí de Santiago es pot fer ja sortint des d'aquí,
des de Tarragona.
Avui hem volgut parlar amb l'Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume de Tarragona.
Entre altres coses, per conèixer l'associació i també el motiu de l'entrevista de fer-la ara,
és que aquest cap de setmana vinent, no l'altre, els dies 16 i 17,
es celebra aquí a Tarragona la trobada d'associacions jacobears de l'Ebre i el Mediterrani.
Tenim amb nosaltres tres convidats, el Raül Fernando Gómez,
ell és el president d'aquesta entitat, d'aquesta associació.
Raül, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Tenim amb nosaltres també la mossèn Jordi Vila,
ell és el rector de la parròquia de Vilaseca
i fa poc, relativament poc, que ha fet el camí.
Sortint de Falset, ens deia.
Sí.
Mossèn Jordi, bona tarda.
He fet set camins fins ara, un cop sortint de la porta de casa des de Falset.
De la porta de casa mateix.
De la porta de casa mateix.
Això no li passa a tothom, que el camí comenci a la porta de casa.
Però sempre hi ha un camí que surt de la porta de casa.
I com a experimentat també i membre de l'associació
i experimentat caminant, no només amb el camí de Santiago,
sinó amb altres rutes, la senyor Francisco Fernández.
Francisco, bona tarda.
Bona tarda.
Acércase al micro, que si no, no la vamos a oír muy bien.
Bona tarda, bona tarda.
Bueno, hauríem de començar presentant en Societat
l'Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume de Tarragona.
Qui sou, quant de temps fa que funcioneu
i després parlarem d'aquest camí que passa per Tarragona.
Digueu-me.
Bueno, pues la Asociació d'Amics del Camí de Sant Jaume
del Camp de Tarragona nace el 29 de enero del año 2008
y, bueno, pues un grupo de personas que habíamos hecho el camino
en algún momento de nuestra vida decidimos, pues,
organizarnos y fundar aquí en Tarragona la asociación.
La asociación tiene una serie de finalidades
de diferentes cuestiones religiosas, turísticas, culturales, etc.
Y tenemos, pues, dentro de nuestras finalidades, pues, básicamente son estas.
Un grup de personas, de quanta gent estem parlant?
Quanta gent conforma l'associació aquí a Tarragona?
Bueno, ahora mismo no somos muchos.
llevamos prácticamente un año funcionando
y prácticamente desde que nos organizamos en la asociación
estamos montando la novena trobada.
Podríamos hablar de unas 25 personas aproximadamente.
El perfil dels associats, homes, dones, mitjana edat,
com seria això?
Més homes que dones.
En el camí també continua havent-hi alguns homes més que dones,
tot i que cada vegada, doncs, és més paritari.
I això de l'associacionisme avui dia es veu que es tira més
de la meitat de la vida cap amunt, eh?
Costa que la gent jove s'animi a participar a les associacions,
però de totes maneres, doncs, també tenim persones més joves.
Per si algú ens està escoltant, ja donem la informació directament.
En Mateu, a tothom en aquesta associació és requisit indispensable
que hagin fet el camí o algun tram?
Si algú està interessat en apuntar-se a l'associació
o tenir més detalls sobre vosaltres, teniu informació a la web?
En Mateu, a tothom, evidentment, qui estigui interessat a fer el camí.
Normalment, el camí comença...
Quan vas a fer el camí és moltes vegades per motius una mica anecdòtics,
per fer una experiència nova,
i és quan has fet el camí que tens ganes de continuar vivint aquest ambient
i, aleshores, t'enganxes i busques un grup de gent
amb qui poder mantenir el contacte.
Quines activitats organitzades de l'associació?
Bueno, pues, las actividades ahora mismo...
Bueno, estamos volcados prácticamente desde que, como te he dicho antes,
en organizar a la novena trovada, que es muy importante.
La novena trovada comienza aproximadamente...
Estas trovadas, que ahora es la novena, la que vamos a hacer,
empieza en el año 99-2000 y un grupo de peregrinos catalanes
y de peregrinos aragoneses se reúnen en la abedilla de Montserrat
y, bueno, pues, viendo la cantidad de peregrinos que salen de Cataluña
para hacer el Camino de Santiago, pues, crean un poco la idea
de que todos los años habría que reunirse en algún lugar, ¿no?
El año pasado, en Batea, se decide que Tarragona,
que es una asociación muy joven, sea la sede de esta novena trovada.
Y entonces, pues, prácticamente todas las actividades que hemos tenido
durante este año han sido fundamentadas en esta cuestión.
Estem parlant de la novena trovada d'associacions jacobeas
de l'Ebre i del Mediterrani, que jo suposo que a nivell de tot Espanya
hi deu haver un munt d'associacions, ¿no?
Hi ha moltes associacions, jo ara mateix no et sabria dir el nombre,
però hi ha hagut un boom d'associacionisme a partir dels anys 80, 90,
sobretot, i fins ara.
Entrem ja al detall, que a mi m'agradaria saber...
Sí, entrando en detall en Catalunya, así calculando un poco,
en números bajos, aproximadamente 50 asociaciones.
desde la Cataluña Norte, Barcelona, Girona, y luego aquí en Tarragona
básicamente somos cuatro.
O sea, imagínate en Tarragona cuatro asociaciones.
Pel que estic veient són associacions molt relacionades o molt vinculades al territori.
Depèn d'on surti, no? I depèn del tram de camí, es fan associacions al voltant d'aquell tram.
Sí, parte de las asociaciones lo que hacen es esto, no?
Pues vamos a decir defender, entre comillas, un poco el...
Su cachito de...
Su cachito de territorio que va a Santiago, no?
Pero realmente hay en Cataluña 50.
Y un dato también muy importante es que Cataluña, no sé si lo sabréis,
es la segunda comunidad autónoma de España con más peregrinos a Santiago.
O sea, que después de Andalucía, creo que era ahora mismo recordar
Cataluña es la segunda comunidad autónoma más importante.
I com és que ens veu una mica de nou, això de que a Tarragona hi hagi un tram d'aquest camí?
Expliqueu-me que no és molt conegut o pajeix, almenys és la impressió que en tenim.
Sí, és així, perquè, clar, històricament la recuperació del camí de Sant Jaume
s'ha fet a partir del camí francès, el que entra a la península per Rontés Valles...
A mi m'han comentat que potser és el més, no sé si diria autèntic,
o el més veterà, el més conegut...
Temp, temp, temp, nomenada.
És, és... històricament és dels camins més utilitzats,
perquè hi confluïen tots els pelegrins que venien del centre i del nord d'Europa.
Però, esclar, avui dia nosaltres podem triar des d'on volem sortir a fer el camí.
Agafem el cotxe, l'avió i decidim sortir d'aquí o d'allà.
Però a l'edat mitjana, a la gran època del pelegrinatge a Compostela,
cadascú sortia de casa seva.
Aleshores hi havia camins de Sant Jaume per tot arreu.
i els pelegrins de tota la part de la Mediterrània
i fins i tot dels països del sud d'Europa, d'Itàlia,
doncs acostumaven a agafar el vaixell fins a arribar a les nostres costes
i a partir d'aquí començar a caminar.
Evidentment, per anar a Sant Jaume de Compostela
podeu agafar un avió i us hi planteu directament, cap problema.
Però clar, aquí la gràcia està una mica en el trajecte històric.
i també una mica hi ha l'aspecte aquell turístic o de germanor
que s'estableix si vas pel camí que ja està marcat.
I de fet, si entreu a internet, és molt fàcil de trobar, veure un mapa,
com a mínim de la Península Ibèrica, suposo que d'altres llocs del món també,
en què està marcat el camí.
El que ens toca a Tarragona, d'on a on aniria? Per on passa? L'històric.
Ah, sí, Francisco, lo tenemos aquí abandonado.
Yo lo tengo bastante reciente.
He llegado hasta Logroño
y saliendo de la catedral, pues...
De la catedral de Tarragona.
De la catedral de Tarragona.
De la catedral de Tarragona.
Acabe.
Se pasa por el acueducto, por el Puente del Diablo,
se llega a la selva, a, perdón, a Constantí,
de Constantí a la selva.
Quiero destacar aquí, antes de seguir adelante,
que en Constantí hay un pequeño tramo
donde se conserva el Camino Romano.
Se ve perfectamente.
Y es bastante desconocido incluso por los naturales de Constantí.
El mismo señor alcalde, pues, no lo conocía muy bien.
En una entrevista que tuvimos con él.
Bueno, luego desde Constantí vamos a la selva.
De la selva subimos al albiol.
Una subidita un poco peliaguda, pero bueno, se sube.
Luego ya desde la selva, pues, hasta Prades.
De Prades al de Molins.
Y aquí ya finaliza, digamos, la provincia de Tarragona.
Y entrábamos en la de Lérida.
Entramos por Bellaguarda.
De Bellaguarda, La Granadella, Llar de Canx, Mayals.
De Mayals a Mequinenza.
De Mequinenza nos vamos ya a los Monegros, a Candasnos.
Candasnos, Bujaraló.
Espera, espera, Francisco, que ya estamos muy lejos.
Estamos muy lejos.
Sí, sí, jo us volia preguntar, a veure si em sabríeu dir, anant a un pas a mitjà, regular,
quant de temps estaríem d'anar, doncs, això, des de la catedral fins a Ull de Molins,
que vindria a ser, a fer tot el tram tarragoní.
Pues serían cinco días.
Cinco días?
Sí, bueno, haciendo etapas cortas.
Tomándose-lo con calma, vaya.
A pie.
Mira, si vols anar de Tarragona a Santiago, pots calcular 40 días, al voltant de 40 días.
De Tarragona a Santiago, 40 días.
Si vols anar de mar a mar, acabant a Fisterra, li afegeixes tres dies més.
No m'estranya que la gent ho faci per trams.
Yo quería hacer una puntualización antes, cuando hemos hablado de la historia, de la importancia del camino.
El camino, como ha dicho Mossein Jordi, el camino francés es muy importante.
Es del siglo, bueno, se descubre la tumba del apóstol en el siglo IX, en el año 800 y pico.
Dice la traditio, porque realmente documentos escritos tampoco hay.
es muy importante porque en el siglo XII el rey Calixto, perdón, el papa Calixto II,
encarga a un monje llamado Amerípico a ser una guía turística, vamos a decir, una guía turística de las de ahora.
Entonces, no, le manda y por esto se le llama el Códice Calixtino.
Pero no tenemos que olvidarnos que el camino catalán es muy importante, tan importante como el Códice Calixtino,
pero está muy olvidado y esto es lo que intentamos nosotros recuperar.
I com s'ha de fer això? Perquè, a veure, almenys aquí a Tarragona.
Com s'ha de fer això? Què ha de passar perquè sigui més popular?
Qui s'hi ha d'implicar? Recordem que hi ha un projecte de la Generalitat que deia,
home, us el senyalitzarem, no? Us el deixarem una mica en condicions?
Sí, i aquesta és una de les dues coses importants perquè avui dia un camí funcioni.
Perquè un camí funcioni i han de passar pelegrins.
I perquè hi passin pelegrins cal d'una banda que estigui senyalitzat,
que hi hagi una certa difusió del camí,
i d'altra banda també hi ha que hi hagi uns llocs adequats per poder-s'hi hostetjar.
Els alberts de pelegrins és un assumpte que aquí a Catalunya el tenim pendent,
el tenim pendent i és molt important.
Jo penso que després de la senyalització, la següent etapa,
perquè realment hi hagi força pelegrins que comencin a sortir de Tarragona,
és aquesta.
Home, de fet, els municipis que s'involucrin en el tema,
que els passi el camí per al seu municipi,
a per ells és una injecció turística, també vull dir que també interessa, no?
Sí, ahí realmente en estos últimos meses hemos detectado
pràcticamente desde que empezamos a preparar la trovada
y por eso estamos tan empeñados que nos haga muy bien
en dar esta publicidad al camino,
porque realmente, lo que te iba comentando antes,
tenemos peregrinos registrados en Tortosa
que salen a Santiago en el siglo XII.
Son caminos catalanes, es el camino Jacobeo del Ebro.
Entonces, el empeño es grande
y las autoridades vemos que están tomando mucho interés.
La Dirección General de Turismo de la Generalitat
está con mucho interés.
El alcalde, nuestro alcalde de Tarragona,
nos ha recibido recientemente
y nos ha prometido incluso a la asistencia
a los actos institucionales del día 16.
Y, en fin, estamos contentos porque creemos
que con este espaldarazo de las autoridades municipales,
seguramente el camino va a tomar un nuevo auge
y que no debería nunca haberlo perdido.
Clar, de fet, aquí estem parlant
de la trobada d'associaciones jacobeas
de l'Ebre i del Mediterrani.
Nosaltres hem comentat el trajecte a Tarragonia
a la catedral de Tarragona,
però llavors això, si ho enganxem des d'aquí,
podríem tirar cap a baix, no?
Això, terres de l'Ebre també tenen el seu tram.
Està tot arreu a tota Catalunya?
Té aquest punt una mica de deixat el camí
o Tarragona té un dèficit especial?
Què creieu?
Jo diria que el camí de Montserrat
és un camí també molt important
i molt tradicional,
que potser ha estat una mica més tifós
que el nostre camí de Tarragona
i fins i tot el camí de l'Ebre.
Per un pelegrí és molt important
el punt d'arribada, lògicament,
però també és important el punt de sortida,
que tingui un valor simbòlic.
I aquí a Tarragona
en tenim molt,
perquè si Compostela és el sepulcre
de l'apòstol Sant Jaume,
aquí tenim la tradició
de la presència de l'apòstol Sant Pau,
de manera que pelegrinada Tarragona
a Santiago
és d'alguna manera
unir aquests dos apòstols,
Sant Pau i Sant Jaume.
La Francisco ha fet un munt de rutes,
un munt de camins.
Bé, tots, de fet,
tots heu aprovat un tram o altre
del camí de Santiago també.
Per què la gent fa el camí de Santiago?
Què creieu que té d'especial aquest camí?
Abans hem parlat de qüestions turístiques,
religioses...
Sí, efectivamente.
Hace un momento,
nuestro presidente
comentaba un poquito
las distintas motivaciones.
Son estas.
Hay quien lo hace por motivos religiosos
o motivos espirituales.
Hay quien lo hace en plan turístico,
algunos pretenden pasar
unas mini vacaciones
en contacto con la naturaleza,
a ver nuevos paisajes, etc.
Pero lo que no cabe duda
es que a todos,
sea cual sea la motivación
que nos impulsa
a ponernos a caminar,
sea cual sea la motivación,
a todos nos deja una huella,
una huella que perdura en el tiempo
y pocos son los pelegrinos
que habiéndolo hecho por primera vez
no han repetido.
Y algunos
nos enganchamos tanto
que hemos hecho la promesa
de hacer un camino
mientras podamos,
mientras las fuerzas
nos lo permitan.
Entonces,
son muchas las motivaciones,
pero digamos que
el resultado
es bastante común.
En casi todos los peregrinos
se descubren una serie de valores
que quizás se tenían
un poco olvidados.
hay una gran fraternidad,
una gran hermandad,
hay...
se prestan,
en fin,
ayudas,
los unos a los otros.
Es una manera
de vivir diferente.
Això es el que destaca
a tothom, no?
Sí, sí, sí.
Jo suposo que hi deu haver més afluència
de gent en segons quins trams del camí
i segons quins mesos de l'any.
i llavors a mi m'han explicat anècdotes
que te trobes amb molta gent
que sembla realment...
Bueno, la Rambla,
però si ho passeig.
I tothom destaca això, no?
El bon companyerisme,
aquest punt de convivència.
Sí,
el camí francès,
sobretot a l'últim tram,
ja dins de Galícia,
a partir del febrero,
realment els mesos d'estiu
és com la Rambla.
Però realment és important això,
d'una banda aquest sentit d'amistat
que prové del fet de canviar el ritme de vida
i poder estar moltes hores caminant
i convivint amb persones,
al mateix temps aquest canvi del ritme de vida
també permet poder estar molta estona
pensant en tu mateix,
gaudint del silenci,
i això fa que el camí tingui una força
que et va transformant
a mesura que passen els dies i que camines,
arribes diferent.
i normalment això ajuda a millorar la teva vida.
El altre dia,
sabent que vam venir aquí,
estuve viendo uns reportages que tinc en la tele
de gent conocida que ha fet el camí
i entonces me quedé con unas cuantas,
si te parece,
te puedo decir alguna,
de gent muy conocida en todo el territorio,
¿no?
Por ejemplo, Carmelo Gómez,
que es un actor muy conocido,
dice,
el camino es la ruta de vivir.
Hay, pues, no sé,
por ejemplo, Matilda Asensi,
escritora muy conocida,
dice,
el camino tendría que hacerlo
todo el mundo en la vida.
No sé,
la metáfora del camino,
nacer y morir,
salir y llegar a Santiago.
Yo creo que el camino,
el que es peregrino,
yo creo que ya no vuelve a dejar de serlo nunca.
Cuando vas a Santiago,
las motivaciones, pues,
son diversas, ¿no?
Pero realmente,
cuando le das la espalda a Santiago,
a la catedral,
y vuelves a tu casa,
la vuelta ya no es igual,
ya no eres el mismo.
Déu n'hi do, eh?
Ens està posant un puntet místic,
fins i tot.
Escolta,
per la gent que no tingui tanta resistència
o que no tingui tant de temps,
que això també és un factor tenint en compte,
se'ls ha de dir,
bé,
si voleu aprovar això de què tal és caminar,
si voleu ja trepitjar camí de Santiago,
doncs què és això,
podeu fer-ho fins i tot en un dia,
sortir de la catedral,
i anar passant,
no cal que arribi a Ull de Molins,
si no teniu temps,
però una excursioneta d'un dia,
doncs una mica trepitjant,
no?,
mira,
si seguim el camí de les estrelles,
anant cap a l'oest,
cap a l'oest,
al final ja arribarem.
Ui,
però escolta,
teniu mapes,
oi?
Hi ha algun lloc on puguem aconseguir informació
d'això que ens deia el Francesco Van?
Sí,
y de todas las maneras,
el camino de San Jaume,
de Tarragona,
sigue el itinerario del GR65,
y está bastante señalizado,
en algunos puntos quizá falta alguna señal,
pero bueno,
teniendo en cuenta lo que dicemos en Jordi,
siempre dirección oeste,
siempre llegaremos.
Muy bien.
Además,
yo siempre animo a la gente a hacer el camino
porque es una buena manera de adelgazar,
de adelgazar y también de comer buenas comidas
porque pasas por muchos sitios
donde comen,
se comen muy bien.
y de bajar el nivel del azul.
Solta,
a peu o en bicicleta?
L'heu fet mai en bicicleta?
Cap dels tres que som aquí
l'hem fet en bicicleta.
Conec persones que l'han fet en bicicleta
i que els ha agradat,
però jo penso que no enganxa
de la mateixa manera que quan el fas a peu.
Anar en bicicleta ja és anar molt de pressa.
Quan tu vas a peu,
veus que els de les bicicletes passen volant
i l'experiència és diferent.
Potser és una experiència més de tipus esportiu,
més física,
però no arriba tant a l'interior de la persona.
Ens queden tres minutets d'entrevista.
Potser hauríem d'entrar una miqueta en el programa
o especificar el que passarà a Tarragona
aquest cap de setmana, no l'altre,
els dies 16 i 17 de maig,
aquesta novena trobada d'associacions a Jacobeyes
de l'Ebre i de la Mediterrània.
Molt bé, sí.
El dia 16 de maig hi ha un acte institucional
en la sala Santiago Costa de la Diputació Provincial
i allí ens reunirem.
i és un acte, bueno, pues sí,
un poco institucional,
asistirà el alcalde,
que nos haya ya confirmado.
Creo que también el presidente
de la Diputació Provincial,
también creo que va asistir ya confirmado
el director general de Turismo,
Joan Carles Vilalta,
y viene, pues, vamos a decir,
un primer espada del mundo jacobeo,
que sería el canónico de peregrinaciones
de la Catedral de Santiago,
que es la persona responsable
y encargada de organizar todos los chacobeos.
Es decir, el año que viene, 2010,
es chacobeo y esta es la persona
encargada de la organización.
Es muy importante, sabemos que, bueno,
pues que esta persona realmente tiene una importancia, ¿no?
Luego también van a venir gente del mundo cultural,
va a venir un catedrático de la Universidad de Navarra,
Jesús Tancolerga,
va a venir un investigador
del Centro Superior de Investigaciones Científicas,
Bifredo Rincón García,
y nos van a hacer una serie de exposiciones,
pues, un poco, en plano científico, cultural,
de un poco lo que es el Camino de Santiago, ¿no?
Y, bueno, básicamente esto sería el sábado
y luego, pues, el domingo,
pues, ya hay, ya vamos a decir
que sería una serie de actos
en que mezclamos un poco la cuestión ya interna
de lo que son las asociaciones acobeas
del Ebro y del Mediterráneo
y luego, pues, se harán también,
viene el, como he dicho antes,
don Gerardo Cebrián,
que es el canónico de peregrinaciones,
que nos dará una charla
sobre un poco los preparativos del Chacobeo 2010
y, bueno, pues, luego nos reuniremos
todas las asociaciones
y hablaremos un poco de cómo va la marcha
del mundo chacobeo aquí dentro de lo que es
el Mediterráneo del Ebro, ¿no?
Básicamente sería esto.
Luego se va a dar también una...
Vamos a hacer una especie de minimarcha
al Puente del Diablo.
Ahora te n'abas a decir, sí.
Va a ser una minimarcha.
¿Y cuánta gente?
¿Por qué cuánta gente es preu
para esta trovada?
Bueno, la verdad es que tenemos
un poco de preocupación
porque si viniera mucha gente a esto,
no estamos preparados para recibirles,
que sería el gusto nuestro
de recibirles a todo el mundo
que quisiera venir.
Pero, claro, está el tema
de parar el tráfico
y, claro, son cosas que ya son mundanas
y esto no tiene fácil arreglo.
Entonces, pues, la verdad es que
nos gustaría que viniera mucha gente,
pero por otro lado nos da un poco
de preocupación y de responsabilidad, ¿no?
El que viniera mucha gente.
Raúl, tenemos que dejarlo aquí.
Ens quedem jo amb aquesta imatge,
que jo espero que us vagi molt bé.
Ja sé que ha organitzat tot el Congrés,
tota la trobada, però, escolta,
no ho sé, 200 persones
caminant juntes cap al pont del diable,
això és una imatge impactant a Tarragona.
Avui hem parlat sobre l'associació
d'amics del Camí de Sant Jaume de Tarragona
amb el seu president, el Raúl Fernández Gómez,
el setor Jurel Francisco Fernández
i també mossèn Jordi Vila.
Moltíssimes gràcies i felicitats
per tota la feina que us queda de més per fer encara.
Moltes gràcies.
Gràcies.