logo

Arxiu/ARXIU 2009/JA TARDES 2009/


Transcribed podcasts: 447
Time transcribed: 5d 1h 48m 5s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Mama, jo no vull ser alcalde, ni ministra, ni advocat.
No em vull plena a les butxaques de cinisme i falsedat.
I tampoc vull ser torero, ni picor o ni madero.
Jo no vull saltar cap ruedo, pas carn i un pobre animal.
No m'agrada tocar els ous al personal.
I és que mama, jo de gran vull ser jubilat.
Vaig secar-me a les tantes, fer el cafè i anar al mercat.
I és que mama, jo de gran vull ser jubilat.
Vaig secar-me a les tantes, fer el cafè i anar al mercat.
I és que mama, jo de gran vull ser jubilat.
Mama, jo no vull ser rei, ni papa, ni mama de l'apostell.
Tinc molt clar que les persones caguem totes lo mateix.
I tampoc vull ser notari, ni empresari, ni camell.
No em vull engordir a costelles, dels que s'hi deixen la pell.
Jo no vull cobrar el peatge amb el turí.
I és que mama, jo de gran vull ser jubilat.
Vaig secar-me a les tantes, fer el cafè i anar al mercat.
I és que mama, jo de gran vull ser jubilat.
Vaig empaitar totes les hueles de les plagues.
Jo també m'hi apunto al club de fans, al Pepet i Marieta,
i sobretot amb aquesta cançó.
Pepet i Marieta, bona tarda, Pepet.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Doncs mira, estic una mica cansat perquè ahir vaig anar a tocar Atséneta.
Sí?
I com aquell que diu, he vingut pràcticament d'empalmada.
Però bé, estic bé, estic bé.
No, ja se't nota una miqueta la gola.
Sí.
Jo no sé si has agafat fred aquest dia, que està avui,
que de cop i volta hi ha un sol que trenca les pedres,
i el dia següent com avui, doncs mira, tenim així com a núvol,
una miqueta fosquet, però bueno, també va bé, no?, per compensar aquesta calor.
Sí, ja ho crec.
Trobo que no havia caigut ni una gota tot l'estiu,
almenys al meu poble, o sigui, que ja està bé que refresqui.
I tant. Per cert, que m'encanta aquesta cançó,
t'ho estava dient fora d'antena, t'ho dic públicament,
i és que és veritat, tothom vol ser coses,
però dius, no, jo vull ser jubilat, el veïn s'arriba a aquella edat
i poder empaitar qui sigui.
Aquesta cançó, d'on surt?
On s'ha de bo córrer a tu la feliç idea?
Doncs mira, surt d'un xaval que és mig tarragoní,
mig faldut, o sigui, mig d'un llacona,
ell resulta que li diu en Rodrigo, és professor d'història,
i a mi sempre m'ha explicat que quan era menú i li pregunten,
eh, Rodrigo, tu què vols ser de gran?
Doncs ell sempre hi ha jubilat, com a abuelo,
perquè hi veia que s'abuelo se ho passava pipa,
i mira, d'aquí va sortir.
No, és boníssim, dic aquesta cançó pertany al teu
darrer, treball discogràfic, tercer treball discogràfic ja,
a més ve també amb una bona celebració,
com és el de ser aniversari,
que es diu molt aviat, 10 anys, ja donant guerra.
Tu te'n recordes d'aquell pepet,
quan començaves, aquell jovenet, innocent de la música?
Clar que me'n recordo, i me'n recordo moltíssim,
vull dir, de fet, jo vaig començar a tocar tot sol,
hi ha gent que dirà, hòstia, 10 anys,
doncs si trobo que fa com a cosa de 5 anys que jo pornei,
però, a veure, una cosa és el pepet que va començar a sonar una mica
per les ràdios, i que vam guanyar l'enganxat a la música,
vam poder gravar un primer disc i tal,
però jo anteriorment, ja feia 5 anys,
que em voltava totes les terres de l'Ebre,
en companyia d'un cantautor també del meu poble,
que diu en Joan Valls,
que em va apadrinar d'alguna manera,
i em va ensenyar una mica los gajes este de l'oficio,
i ja et dic, pues sí, sí,
fa 10 anys que vaig començar tot sol,
i potser sí que després, a partir de l'enganxat,
que ja va ser al cap de 5 anys,
l'any 2003-2004,
ja em va començar a sentir una mica més perall,
però no, no, jo ja portava guerra de antes.
Jo estava fent contes,
però jo me'n recordo que va ser aquí a la ràdio
quan d'alguna manera et van conèixer,
que ja estàvem en aquest estudi on estem ara,
que jo deia, dic, no pot ser,
dic, perquè l'emissora fa 7 anys que està aquí,
i vaig fer, com a qui diu,
la primera de les entrevistes amb ell,
que acabava de treure el disc,
que no em sortien els números.
I clar, deu ser això, clar,
és que abans ja portaves una altra guerra,
que nosaltres vam desconeixer totalment,
fins que no va arribar un primer treball discogràfic,
o almenys una primera maqueta, no?
Sí, i a més, et diré més,
fins i tot, anteriorment a Pepet i Marieta,
també tenia un projecte no solitari,
que es deia Bobby Joss,
molt poc original el nom,
perquè jo m'he dit Josep,
Bordes Vidal, Josep,
vaig fent un quart d'hora,
i ja et dic, o sigui,
que fins i tot en Cany havia més guerra anteriorment.
Ara m'has agradat,
ho vas fer en guerra un quart d'hora i a fora.
Sí, i ara estàs presentant
el teu treball discogràfic,
la de la Pèl·lo,
i sempre amb aquest toc cínic,
aquest toc d'humor,
aquest toc puyent.
Clar.
Això, és que,
jo t'ho deia abans una miqueta
amb la cançó de jubilat,
però aquestes cançons,
tu necessites alguna preparació especial
per fer-les,
o només veient les notícies,
escoltant la ràdio,
depèn de com...
Doncs jo el que necessito
és que me passi alguna cosa.
La veritat és que em ve molta gent
i em diu,
hòstia, podries sonar cançó sobre això
o sobre allò,
i la veritat és que,
saps, que no,
me costa molt,
diguem,
fer cançons d'encàrrec,
per dir-ho d'alguna manera.
En canvi,
doncs jo què sé,
un dia estic al metro,
i de sobte entra un tio
i se cola un mosquit per allà dins
i resulta que se m'ocorreix
una cançó d'un mosquit
que toca un tio
que s'ha fotut un tripi
i se'n va...
No ho sé,
saps,
les cançons me venen sempre,
més que les busco.
Però arriba un moment,
te les pots arribar a apuntar,
perquè, clar,
tot això has de tenir la coincidència
que pugui arribar a passar
i a més a més
que tinguis un bolígraf,
que te l'apuntis
o almenys perquè agafis la idea
i després dius,
arribo a casa,
m'ho apunto,
repasso amb la guitarra algun to.
Últimament utilitzo molt el mòbil.
M'escric un missatge,
com si no guardo el borrador.
Sí, sí.
Mira, últimament,
per exemple,
ara aquí tinc una...
Bueno,
l'última cançó que he fet
la tinc tota al mòbil
perquè l'anem escrivint al mòbil.
No ho sé,
hi ha gent que porta llapis i paper,
però com soc bastant despista,
la veritat,
mai me'n recordo
d'agafar el paper i paper.
Total,
que ho escric al mòbil.
Sí.
Mira.
Molt bé,
és una altra idea,
una altra manera.
i hi ha molta gent que diu
ostres,
que jo se m'enman les idees
per culpa d'això.
Agafeu el mòbil.
Claro.
No sigueu rucs.
Claro.
Que ja ho teniu allà
i més fresquet
i si no la gravadora.
També.
Hola,
hola,
hola,
provando,
provando
i treus la idea
per què passa,
no?
També,
jo sé,
per exemple,
que el Joan Masdeu,
aquí company de...
Ex-Whiskings,
ara en Junitari.
Però, bueno,
que estan encara fent la gira.
Sí.
Doncs,
sé que aquest tio també,
jo he compartit
algun moment amb ell
perquè han fet promos,
històries
i el tio,
doncs,
sempre va a la gravadureta
també,
xulant,
que si els li ocorreix
una melodia i tal,
vull dir que sí,
que utilitzem el mòbil,
que val la pena.
Clar,
per això està.
I a més a més,
ens porten de tot
o ens posen de tot
dintre del mòbil,
més que un mòbil
és un ordinador portàtil
perquè té de tot,
és una meravella.
Però,
a banda de parlar
d'aquest treball
discogràfic
que ja ens ha presentat,
que estem de mes de festa,
que tindrem a casa teva,
no?
Doncs mira,
resulta que este dissabte,
el dia 29 concretament,
que és el dissabte mateix,
estarem a Ullacona,
al passeig de l'estació,
a partir de les 11 i mitja
i serà un dels dos concerts
on volem celebrar
este des de l'aniversari.
L'altre serà precisament
aquí a Tarragona,
durant les festes de la Tecla,
el dia 18,
divendres 18,
a la plaça de la Mitjalluna
i, bueno,
aquí fotrem dos concerts
una mica especials
perquè vindran
col·laboradors,
bueno,
col·laboradors
que han col·laborat
en els discos,
àntics components
que ara no toquen
però que vindran
a tocar una miqueta.
Després també
tenim un suport
a vídeo audiovisual
on mostrarem
tot tipus de fotografies
i de vídeos,
no només d'esta època
de Pepet
que la gent pot
relativament conèixer
sinó també
d'aquestes 5 anys
anteriors
que tindria
i que pot ser
més desconeguts
i fins i tot
presentarem un projecte
un projecte que estic muntant
així paradament a Pepet
no és que faci intenció
de deixar Pepet
però estic muntant
un altre projecte
del qual
hi ha tres components
que són també
de Pepet
i n'hi ha dos
que són una xica
de la Carrau
que es diu
Carol Durant
que toca el violí
i una xica
que li diu Marta Robles
que toca la guitarra
flamenca
de les migues
i presentarem també
un tastet
d'este nou grup
i recordarem
belles cançons
i intentarem
que sigui una cosa emotiva
i diferent
és magnífica
i ja tenim unes ganes
aquest dissabte
em deies allà
a Ull de Cona
a casa teva
dintre de les festes
de Quinquenal
si no recordo
malament
és una setmana anterior
però va
està per allà
l'excusa seria tocar
pel desè aniversari
però ja que passa
agafem una miqueta
com a referència
aquest puntet
i després dintre
de les festes
de Santa Tecla
el dia 18 de setembre
a la plaça
de la Mitjalluna
que tindrem aquí
a Tarragona
celebrant el desè
aniversari
de Pepet i Marieta
i també per celebrar-ho
aquí a Tarragona Ràdio
el Pepet
que és així tan previso
ens ha portat la guitarra
i ens cantes alguna cosa
no?
Doncs sí
mira
ja que estem parlant
de fer danys
i aquestes coses
doncs faré una cançoneta
que parla
d'un carnet
d'un carnet
que és sense
ai perdó
un carnet que es diu
carnet jove
que a mi me van donar
quan tenia 18 anys
em va anar molt bé
perquè entrava al tren
i em fent descompte
i em fent descompte
de moltíssims jocs
que podies viatjar
és veritat
era fantàstic
és fantàstic
perquè encara hi és
ja el que faig
és que jo a mi ella
me'l van fotre
fa com a cosa de 5 anys
ja no t'ho toca tu
clar
ja no tinc cap més jove
i com que sempre
he estat una mica
després aquella pèrdua
doncs vaig comprar
una cançoneta
que es diu
sense carnet jove
i que fa de la següent manera
endavant
i arriba un dia
aquest pegar
per anar a córrer
un dia que estic inspirat
i dius
va avui me'n vaig a córrer
i al mig quilòmetre
no pots
ni ganyola
te mires
a l'espi
i apretes fort la panxa
i no se't marca
ni un quadrat
i se te fan
unes bufetes
de xiqueta
que ets unen
la corba
de la felicitat
te recorden
que el temps
a ningú espera
t'estàs fent gra
jo que sempre
havia estat
amant
de complir
anys
i fer-me gran
pa poder entrar
la long play
i disqueta
que t'hi pegui
del meu poble
no domés
de Torre d'Embarra
i comprar
el que alestat
anys
eren
n'han
a su
man
fins
a arribar
la majoria
d'edat
i a escampar
la boira
a ciutat
però el temps
vola
i quan menos
te ho esperes
ja fa tres anys
que has acabat
la facultat
que és un dir
perquè jo ja em fa
com a cosa
de deu anys
que he acabat
la facultat
i fas memòria
i ben just
si te'n recordes
de l'últim polvo
d'estudiant
i ja no et trobes
els amics
a la cantina
la teva exnòvia
t'ha deixat
per un cantant
millor que tu
i al bar tot sol
només te queda
la conversa
del calma
enveguda típica
d'Ullacona
feta de cafè
i un complement
secret de licor

de festa
de festa
en festa
empalmant
sense fotre golpe
però parant la mà
però el temps vola
i quan menos
te ho esperes
el tercer clau
no se t'aixega
ni en un gat
surgen divendres
i en dissabte
ja no et xutes
tens tot el cos mig
rovellat
i et fan padre
i el teu fillon
no tenia idea
de qui és ara
la superman
o l'epiblàs
i al bar tot sol
només te queda
la conversa
d'un bon mai
la, la, la, la, la, la, la, la
Papa
el que tens que fer aquest dissabte
i després ja per Santa Tecla
La veritat és que no
perquè soc un home que improvisa bastant
vull dir que a vegades
no sé
vull dir que improviso
m'agrada improvisar
i fins i tot
home, òbviament tu sempre has de tenir una planificació
de les coses que fas i tal
però que sempre tinc allò que passa
que un dia per exemple
estàs a la tarda en uns companys
i surt una broma
i pots estar jo què sé
tota la tarda en aquella broma
que si ho haguessis volgut fer expressament
no hagués sortit mai
i en canvi improvisant
sempre m'ha agradat jugar una mica la improvisació
i tot i que sí que tinc una planificació del concert
i que ja estan triades les imatges
els vídeos i aquestes coses
ja hi haurà un puntet d'improvisació
Això no significarà que la gent pujarà a l'escenari
i vosaltres baixareu
no arribarà tant
en principi no
però bueno, tot pot passar
a mi perquè em fas por
jo a tu et veig a sobre l'escenari
i dic a veure, vostè senyora puxi cap amunt
que m'ha de tocar
això m'agrada molt
que la gent participi sempre
l'altre dia vaig anar
toca aquí a la Ràpita
i va haver un moment
que tocavem unes jotes
i em va pegar per tocar la rondalla
que la rondalla és una jota típica
que es toco allí
i llavors diguem
que hi ha un cantador de rondalla
que improvisa
sobre els temes d'actualitat
o sobre la gent
que pugui haver-hi en aquell espai
i tal
i bueno, vaig cridar
a la Ràpita
que sé que hi ha afició a la rondalla
a dos xavals
que sincerament
ho van fer fatal
perquè
anaven molt mal
no sé
ho van fer molt mal
i un moment diu
i diu
quan vas a cridar
i dic
què dius
si això és el que mola
que puja un pallo
encara que ho faci fatal
que siguem allí
i que tinguem ganes
de pujar
i de
moure
folgorio
fer una mica de gresca
i que encara
tampoc estem aquí
per no dir
si afines
o desafines
a més
quan desafines
jo crec que
és quan la gent
s'anima més
pot ser
perquè dius
si aquest que ha sortit
ho ha fet tan malament
jo no ho faig tan malament
o almenys te valores
d'una altra manera
no ja

i a mi m'agrada
que la gent participe
sempre
però veient una mica
les lletres
veient una mica
el que dius
i veient com ets
a sobre l'escenari
t'haurà de passar
d'alguna
d'aquelles
de no dormir
que no m'estranya
que puguis tenir lletres
ja
fins a la jubilació
i massa ja
claro
una persona
no cau de 10.000 metres
si no es fica
10.000 metres
o sigui
has de viure una miqueta
per a fer les lletres
però de tota manera
no et penses
són molta ja
són molta ja
la gent
una vegada
que els crides
per exemple
la gent ve
però t'ho dic
en el sentit
que molta gent
se pensa allí
que tot el que
escric a les cançons
me passa a mi
exactament igual
i tal
i no
a vegades
m'inspiro en altres coses
i tampoc no tinc
una vida tan apassionant
encara que m'agradaria
tindre-la
però bueno
només que tinguis
el 50%
del que expliques
és per no dormir
és prou interessant
i tant i tant

la veritat és que sí
abans
entre Ullacona i Tarragona
jo no sé si hi ha
alguna cosa per aquí
al mig
més
o et estàs preparant
i dius
no
parem
farem
aquestes dues
actuacions
i que hagi
no no
sí sí
mare meu
mira jo sempre dic
que vagin a la pàgina web
pepetimarieta.com
i allí tenim tots els concerts
si alguna cosa tenim
per sort
és concerts
vull dir
sí sí sí
no millor
mira
hi ha gent que diu
que Pepet i Marieta
és un grup de directe
a mi m'agradaria pensar
que els discos que fem
també estan molt bé
però potser sí
que tenim un plus
perquè bueno
quan fem un directe
sempre ho estimo
una miqueta d'humor
en gags humorístics
bueno
és ja archiconnegut
el meu estriptease
i bueno
tota una sèrie
d'espècies
en les quals
anem condimentant
aquest plat
aquest primer plat
i segon plat
perquè la cosa
acabeu de ser
encara més gustosa
has tornat a repetir
aquest estriptease
tant a Ull de Cona
com a Tarragona

ho dic perquè la gent
porti fruita
alguna cosa d'aquesta
que sempre
sempre condimenta
una mica més
l'estriptease
però què porten freses
tío
això
maduixa
xocolata
nata
muntada
veus
nosaltres aquí te la fem ràpid
la festa
m'apunto
ho pots veure

parlem una miqueta
de l'àlbum
d'aquest de la pelu
i que és
jo he vist l'àlbum
que aquestes
l'has hagut de treure
d'una pelu
de veritat
de veritat
si l'has hagut de trucar
algú a la porta
algun amic teu
un familiar
que tingués una pelu
per fer les fotografies
i per fer-ho tot
i perruca inclosa

resulta que
bueno
això és de l'acadèmia
de perruqueria
de Vinarós
sincerament
jo no coneixia
el xaval
no coneixies
no però
ui
Santi
supersimpàtic
però resulta
que la xica
que feia el disseny
que li diuen
Vanessa Cervera
va veure aquella perruqueria
i allà viuen
a Vinarós
i vam anar allí
i no només
vam fer
les fotografies
del disc i tal
sinó que si la gent
vol anar a Youtube
i posar Pepet i Marieta
a la pelu
doncs veurà un videoclip
que també està rodat
en esta perruqueria
una perruqueria
per cert de categoria
on te rapen les tristeses
i te te nyissen d'alegria
totes les penes
oh que maco t'ha quedat
sí sí
així mateix
ho tens com a eslògan
això
li has deixat
a aquesta gent
com a eslògan
bueno
bàsicament
és l'estribillo
de la cançó
que porta
però dic
que potser
se l'han agenciat
que dius
mira m'agrada
per la forma
no ho sé
espero que hagués pensat
si més no
la fotografia
que els vaig entregar
de record
així
allò que
una fotografia
en un marquet
una miqueta gran
i tal
i van firmar
allí
per a l'acadèmia
de perruqueria
de Vinerós
és que clar
és important
és important
home
que ets el Pepet i Marieta
home

allí me coneixen prou
la veritat
és que sí
per cert
el club de fans
jo abans ho comentava
però segurament
que deus tenir gent
que et segueix
allà on vas
i que no només
són d'un de cona
són de casa teva
sinó que ja
i has començat
a tenir
una força
podríem dir
de seguiment
a través dels llocs
on arribes

jo flipo
de veritat
jo flipo
perquè a vegades
mira una cosa
que me fa molta gràcia
i de la qual
m'enorgullixo
totalment
és que
anem a vegades
a tocar
llocs
on no se parla
el dialecte occidental
o dialectos occidentals
que diguem
que és lo meu
i m'agrada molt
jo que s'anar
per exemple
com la setmana passada
a Cardedeu
o anar a Taradell
i veure gent
que li agrada
a Pepet i Marieta
que se sap les cançons
que parlen normalment
amb oriental
que parlen d'aquesta manera
però que quan canten
les cançons de Pepet
les canten
en accent occidental
perquè bueno
los surto
com les canto jo
i això és una cosa
que m'agrada
en accent ebrenc
de l'Ebre
de l'Ebre
que teniu
el vostre seixell particular
fem una última cançó
ja per acabar l'entrevista
què et sembla?
doncs vinga
quina tries?
a veure tu
doncs mira
vaig a fer una cançó
corteta
és una cançonita
que li guardo
especial carinyo
no està cap disco
i resulta que és la primera cançó
que vaig fer
com a Pepet i Marieta
és la primera cançó
que bueno
que em va fer veure
una mica
que això d'anar
a tocar tot sol
que podia ser possible
que no tenies
perquè anar sempre en grup
perquè jo toco des dels 14
però amb Pepet
crec que des dels 19 o 20
i mira
vaig fer esta cançoneta
que és una mica txorra
ara m'ha agradat
crec que no diu
però bueno
no està mal
és per passar una estona
i diga'u
marihuana
que es el que creo
liga
marihuana
Tum-pum.
Marihuaneta que acabo de lligar,
ai, quina fulleta, ai, quin goig que fa,
fumarem tots junts, tinc, tinc, maria amuns,
ai, això no es pot fer esperar.
Merda que ha sigut això,
unes i uns van per allà,
dos corretes verdes,
dos picolos i els municipals.
Saps què et dic? Estic hasta els collons,
sempre en la merda, els pantalons.
Jo me'n vaig d'aquí, me'n vaig d'aquí, molt rull,
a Amsterdam podré fumar canuts.
Ai, saps què et dic? Estic hasta els collons,
sempre en la merda, els pantalons.
jo me'n vaig d'aquí, me'n vaig d'aquí, molt lluny,
a Amsterdam podré fumar canuts.
Això és veritat, eh, allò d'Apsterdam?
No t'ho he fet perquè no hi ha anat,
però pel que m'expliquen, allò que dèiem abans,
tu i jo...
Això és...
Bueno, tinc un col·lega,
que li vaig fer la banda sonora d'un documental,
i és un xic que s'hi dedica a fer documentals,
i de fet, segurament ho ha pogut veure un documental
que es diu Cint piedres pel 33,
i documania i tal,
doncs, bueno, li van fer la banda sonora,
i este tipo, quan érem molt jovenets,
ja feia pel·liques amb plancaceres i tal,
i va fer una saga,
que s'hi deia Monfortefòbia,
que, desgraciadament,
Monforte és un xic del meu poble,
que és una bellíssima persona,
però a aquell, doncs, mira,
li vaig fer una saga de pel·liques.
I el que és que la tercera part d'esta saga
s'havia de dir Monforte d'Amsterdam,
perquè ja vam fer un viatge de fi de curs,
de cou a Amsterdam,
i me va dir que fas la banda sonora,
i jo no havia escrit mai en català,
sempre havia escrit en anglès,
doncs, perquè tenia altres llocs, no és què,
i, xa, i escrivint allò,
doncs, com que li vaig agafar gustet,
i va ser, i et dic,
la primera cançó de Pepet i Marieta,
i la primera cançó en la qual vaig veure que,
que hòstia, que estava guai,
això d'escriure en català,
perquè la gent en tenia,
i podies fer com a historietes i tal,
i mira, aquí va sortir una casualitat total,
perquè segurament, si hagués sigut per mi,
doncs hagués continuat escrivint en anglès,
i no hagués...
Oi, gràcies a Déu que et sabà ocórrer la feliç idea
de poder fer-ho,
que et van fer...
Home, s'haguéssim perdut un munt de coses.
Doncs sí, jo sobretot, la veritat.
Ah, no, i nosaltres,
jo que estic barallada amb l'anglès,
jo no me parlo amb l'anglès,
jo des que vaig néixer,
clar, no tenim relació.
Ja no congegues.
Clar, si tu haguessis fet tot a l'anglès,
ja t'haguéssim perdut una.
Ja sé que és poca pèrdua,
però ja t'haguéssim perdut una cosa.
A veure, no, és una pèrdua, per favor,
però sí, sí, sí, és veritat, no ho sé,
me va pegar per aquí,
i la veritat és que és el que t'he deia abans, no?,
que a vegades val la pena improvisar,
doncs que realment les coses potser més bones
o les coses que te surten millor,
moltes vegades surten de la pura casualitat
i no de tindre una fixació i anar-la a buscar, no?
Vull dir que, mira, ens quedarem en això.
I gràcies a això,
a deixar una mica aquesta fixació,
hem tenit la sort de conèixer fa alguns anys ja Pepet i Marieta
i de compartir amb ells aquest 10 aniversari
d'aquesta festivitat
que celebrarem aquest dissabte, recordem,
a Ullacona
i el dia 18 de setembre a Tarragona,
que us esperem a tots, eh?,
dins de les festes de Santa Ticle.
Pepet, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a tu, Sígui.
Que de cara al dia 18,
que et tornem a convidar,
que ja saps que aquesta és casa teva,
no t'aportis res ara.
Vale.
La guitarra sí que és teva, eh?
Vale.
I gràcies.
Una abraçada.
A batros.
Adéu-siau.
A batros.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!