Pobles del camp de Tarragona i les terres de l'Ibre.
Avui visitem la Canonja, entitat municipal descentralitzada
en procés de recuperar la seva municipalitat
de 5.200 habitants de la comarca del Tarragonès.
La vila té un centre d'estudis amb molta vitalitat.
També és un poble de sensibilitat artística i sobretot musical.
És fill de la Canonja, el mestre Gols,
el fundador de l'Orfeu Canongí, qui té dedicada una plaça.
També és fill de la Canonja, el violinista Antoni Brossa
o la pianista Rita Brossa.
També els cantants, Paquita i Pau Vidal.
Un altre nom propi destacat a la Canonja és el de l'escultor
Salvador Martorell, autor de peces apremiades
amb medallador a París i també a Barcelona.
A la Canonja hi trobarem el castell de Marc Ricard.
Potser havia estat una vila romana, però al segle XII
s'hi va construir un castell amb torre de defensa.
La Canonja per ser reivindica la invenció d'un pastís en fred
anomenat Brasset de Fabiola.
És feta a base de galetes o biscuit remullat en cafè ensucrat
i en farciment diversos, com ara recobert de nata i tallat amb viatge.
Com arribem a la Canonja?
Doncs mireu, avui és molt fàcil.
El tenim ben a la vora.
Només ens cal sortir de Tarragona per la T11
i després de sobrepassar Camp Clar i Bona Vista
arribarem a la Canonja.
Roc Muñoz és l'alcalde de la Canonja.
Llocs d'interès.
Jo crec que la Canonja, pels que vénen de fora també
i pels pròxims, en aquest cas, Tarragonins i gent de propet,
és la gran desconeguda.
A Canonja hi ha gent que passa i passa de llarg
perquè pel mig de la nostra població
travessa una carretera de Diputació, la 3145,
però no es paren.
I a natura, clar, ens agradaria que també els visitants
entressin dintre ja estrictament de la Canonja
i veiessin que és un poble amb la seva història
i amb característiques definides també,
com tots els altres pobles del camp.
L'important de la Canonja serien
l'església del patró Sant Sebastià
i també l'església de Marricard,
que està dedicada a la Vèrge de l'Esperança.
I aquestes serien
les nostres característiques més visibles
des del camp.
Quan tu passes, veus el campanar
i això et demostraria que aquí hi ha un poble
que té una història, una història una mica trista a vegades,
però que és potenta i que nosaltres la reivindiquem constantment.
El més destacat.
La Canonja, els seus conjunts,
té dos ben definits,
que és la Canonja i Marricard.
Antigament eren dos pobles,
per tant, els dos tenen el seu petit nucli,
una mica més gran el de la Canonja,
que ara estem remodelant
i que creiem que quedarà força bé,
i també el de Marricard.
Però, clar, inicialment eren quatre termes,
la Canonja, Marricard, la Vuella i el territori.
I la Vuella, doncs, sí que és un nucli poderós i important,
on, com sabeu, hi ha bodega,
hi ha centre de convencions,
ara estan acabant de fer un petit hotelet,
i jo crec que, sincerament,
mereix la pena donar un tomb per la Vuella
i veure també la seva història.
I, al costat mateix de la Vuella,
doncs, ara el que també ha sortit,
doncs, és el llaciment arqueològic molt important.
Segons diuen els experts,
doncs, pot ser semblant,
amb una importància semblant al de Tapuerca,
que és el tema dels mamuts.
Bé, amb això estan ara investigant
i esperem, doncs, que aquest sigui,
que sigui un reclam poderós
i importantíssim pel nostre poble.
Els nostres serveis.
Sí, jo diria que, com a tret característica
de la canonja, sabeu que hi ha un plat
que nosaltres reivindiquem,
que és d'aquí, és un postres, en realitat,
que és el pastit de Fabiola,
que, com sabeu, es fa amb galetes,
galetes maries, banyades amb cafè
i després amb coco,
i, bueno, estem molt orgullosos d'això.
A nivell de restaurants,
doncs, són els normals de poble,
no tenim un restaurant, doncs,
unes característiques més visibles
és el més important.
Com s'ha dit, el de la huella,
doncs, aquest sí que és,
que ja sortiria una mica
del que és normal dels pobles.
I a nivell de botigues i, a més,
doncs, bueno, les normals,
les que donen servei al nostre poble.
I les dificultats d'un poble com la canonja,
sabeu què és, doncs,
que tenim molt a prop
una gran ciutat com és Tarragona
i també molt a prop una altra que Reus, no?
Per tant, els serveis amb aquest tipus,
doncs, clar, els nostres veïns,
doncs, el que fan és visitar Reus i Tarragona
per anar a fer, doncs,
ja uns àpats de més categoria,
més importància.
El més típic de casa nostra.
El pastís de Fabiola, doncs,
jo crec que és un postre que reivindiquem nosaltres,
que és d'aquí de la canonja, no?
Clar, la canonja ha sofert un procés
amb la seva història més recent
d'industrialització del seu camp, no?
Les millors terres de Conreu de la canonja,
doncs, les va ocupar la indústria química
i, clar, nosaltres sí que teníem aquí
una varietat de préssec,
el préssec canongí, precisament,
doncs, que hem fet, doncs,
des de fa uns anys
la recuperació d'aquest préssec
i, per fi, doncs, el vam poder trobar.
S'ha fet una clonació
i això, doncs, amb uns vivers de l'Ebre,
doncs, allí,
qui vulgui anar a comprar a planter d'aquest préssec,
doncs, està en aquella zona.
És un préssec molt dolç,
amb un aroma poderosíssim i meravellós
i que, bàsicament, doncs,
es portava tot cap a la zona de Barcelona
que va desaparèixer
i que, ja es diu, des d'aquí a l'Ajuntament
vam iniciar aquesta feina de recerca
i, juntament amb l'IRTA,
doncs, al final ho vam poder aconseguir
i, bé, jo se'l recomonaria
si algú té alguna parcel·la
o alguna zona, doncs,
que pot plantar el preixecanongí,
doncs, al final no darà, doncs,
els seus fruits, sí.
La festa, les fires...
Nosaltres el que hem procurat,
la Canoja, doncs,
al tenir aquesta història
que tots més o menys sabeu
que està tan a prop de Tarragona,
que vam ser
i que som, doncs,
dependents de Tarragona
i que la Canoja, doncs,
ara és una entitat municipal descentralitzada
que el que vol, doncs,
és la segregació de la seva,
de la capital,
és potenciar moltíssim les nostres festes.
Són dues, eh?
La Canoja, com tots els pobles del camp,
té la festa major d'estiu i la d'hivern.
La d'estiu és pel 15 d'agost,
per la mare de 10 d'agost,
i la d'hivern, que és el dia 20 de gener,
el patró Sant Sebastià.
Això ho hem mantingut,
hem recuperat una festa, també,
que és la de la Verge de l'Esperança
i la Verge de les Neus,
que és el 5 d'agost, també,
que era la festa major de Marricard.
I després, clar,
a nivell de carnaval,
a nivell de fires,
de màgia i d'altres actes
que es fan constantment
per part del patronat de cultura
del nostre poble,
del castell de Marricard,
tant amb les temporades
de la primavera com a la tardor,
la nostra activitat al carrer
és fonamental.
Creiem que les entitats
són les que al final
donen la vida al poble.
Al nostre poble no hem volgut
que tingui una vida molt curta,
sinó que ha de ser poderosa
i ha de ser important,
i per això el que fem des d'aquí
de l'Ajuntament és potenciar
les entitats perquè,
entre tots plegats,
el nom de la canonja
estigui constantment
en boca dels nostres veïns
i també de la gent
que ocasionalment
es pugui visitar.
Això és el que fem fonamentalment.
Activitats,
moltíssimes activitats al carrer,
i això fa que la canonja
sigui un poble viu
i un poble amb força
i que reivindica la seva història
i que la vol canviar.
La crida.
La crida seria, en general,
els nostres veïns en primer lloc,
perquè també surtin més al carrer
i disfrutin més
i gaudeixin més
de les festes
que prepara l'Ajuntament
i les diverses entitats
que tenim.
I també els veïns
que circumstancialment
ens visitin,
que vegin
que la força de la canonja,
de la seva història
i de la seva gent
està present
i que és un poble
que evidentment
no vol morir
sinó que vol viure
i sobretot
d'una manera independent,
podria dir-ho així.
La plena municipalitat
és el nostre objectiu,
amb això estem
i amb això sí que creiem
que també comptem
amb la complicitat
dels nostres veïns.
Gràcies.