Comença l'especa dilluns sí, dilluns no, cada 15 dies, ara ja ho podem dir, el Joan Manent ens ve a parlar sobre jardineria.
Sí, sí, ja ens acompanya, Joan, bona tarda, benvingut.
Bona tarda.
Mira quin espigol més maco que estic veient aquí ara.
Carai, ben florit.
L'espigol m'han dit que consumeix poca aigua, no?
Consumeix molt poca aigua, és més, si té molta aigua no està gaire maco, la veritat.
Doncs avui parlarem, mira, entrat després de l'espigol, perquè parlem dels jardins mediterranis,
de fet els jardins nostres en definitiva, jardins no hauria que consumeixin poca aigua,
que siguin eficients, que s'hagin d'arreglar el mínim possible.
Sostenibles.
Això mateix.
Exacte, poc manteniment.
Home, poca broma perquè l'estiu passat van patir moltíssim.
Escolta, abans de començar amb el tema, jo sé que el Joan estava preocupat tota la setmana
que m'envia mail sobre el tema de la meva gardènia, de veure com evoluciona.
Com la tens?
Bé, va centrar-la, perquè jo crec que s'estava morint i s'estava cremant de fred,
tenia les fulles negres de cremades de fred, va centrar-la dins de casa en un lloc lluminós,
però a recé, i escolta, ara està traient i hi ha brots de flor.
Ah, doncs mira.
L'has recuperat, eh?
Això és que te la mires més.
Te la mires més.
De moment, sí, clar, tenir-la dins també li parles més, allò.
Ja us en diré.
Li ha salat la vida, eh, la gardènia i la Núria, no, Joan?
Això és un sopar, que has dit.
Vinga.
Tot té un prou amb aquesta vida, eh?
Escolta, jardins mediterranis nostres, no?
És a dir, veiem la sequera de l'any passat, l'estiu passat, que molts jardins van patir moltíssim,
i que es tracta que si hem de dissenyar el jardí,
que ho fem seguint uns paràmetres que ens facin això, que sigui sostenible.
Que tinguem un poc gasto d'aigua i que amb poc manteniment tinguem el jardí florit i bé.
També veiem que cada dia la factura de l'aigua puja més.
Ens estan encarint molt l'aigua i, per tant, hem de buscar plantes que no es gastin aigua,
que ens gastin aigua al principi quan la plantem,
però a mesura que passa el temps necessitin poca aigua,
perquè tenim uns estius molt calorosos, que hi ha molta sequera, no plou massa,
i aleshores s'ha d'intentar optimitzar molt el rec.
Hi ha uns matolls i sempre hi ha unes plantes que són pròpies d'aquest clima nostre.
Nosaltres tenim unes plantes autòctones que, la veritat, floreixen moltíssim
i que llueixen tant o més que un jardí exòtic.
I, a més, tenim plantes que també podem fer com una mica tropical, entre cometes.
També en tenim.
Deixa'm recordar el telèfon per si algú vol trucar al 977 24 47 67.
Digues, Joan, perdó.
Doncs tenim arbustos, tenim les plantes aromàtiques com l'espígol, el romaní, la farigola,
que al seu temps, ara mateix, els romanís estan tots a punts de florir.
I és una flor espectacular.
A part, les toques hi fan olor.
És una planta molt agradable.
I pràcticament sense gens d'aigua, doncs funcionen molt bé.
Funcionen molt bé.
A més, ara hi ha una varietat que és rastrera de romaní que ens pot servir inclús com a taca verda.
Es va escampant pel terra i és molt maco.
I és dels primers que floreix.
Després tenim tots els arbustos.
Ja tenim els marfulls, les veròniques, les fotínies.
Són plantes que, a part de la flor, tenen una fulla també molt bonica.
I estan verdes tot l'any.
No porten pràcticament cap manteniment.
Simplement s'han d'anar retallant, anar-los donant la forma que vulguem.
I ja està.
I ens serveixen com a tanques, com a punts verds decoratius.
Ens serveixen molt bé i el consum és mínim.
L'espígol, per exemple, o romaní, cada quant s'ha de regar?
L'espígol, un cop està implantat, es pot regar o cada dia poqueta estona, amb un goter,
o inclús es pot regar un cop a la setmana, un bon rec, a l'estiu estem parlant, ja n'hi hauria prou.
I si no es rega, doncs farà més poqueta cosa, però tampoc no se'ns morirà aquest espígol.
Llavors tenim arbres, els arbres com les moreres, les oliveres, les mimoses, els magraners.
Són arbres que ens fan una flor preciosa.
preciosa, els magraners fan una flor taronja molt maca,
a la tardor se'ns posen de color groc, abans de caure la fulla, és un altre color.
Són plantes molt estacionals i que donen molta vida en els jardins.
Les mimoses, per exemple, es fan molt grans.
Les mimoses es fan molt grans, però ara mateix estan precioses.
Floreixen ara i estan precioses.
I són plantes que senten també molt bé la poda,
que si es vol podar no hi ha cap problema perquè es puguin esporgar.
són plantes molt fàcils de tindre al jardí.
Els ibiscus...
Tens una mimosa, Núria, al jardí.
Tens una mimosa?
Sí, sí, sí, sí, és molt bonica la mimosa.
Sí, ara es fa molt maca.
És preciosa. Mira, portaré unes branques de mimosa,
que és allò que va deixar amb boletes grogues,
per decorar aquí les nostres taules, Pep.
Molt bé, molt bé.
Són molt maca.
Queda pendent.
Suposo que és important, no?
Llavors tenir algú, o tu mateix,
però dissenyar el jardí abans de començar a fer.
Sí, abans de començar a fer un jardí hem de tindre en compte
primer de tot l'orientació,
perquè si tenim un jardí que hi toca molt l'ombra
no hi posem plantes que necessitin molt de sol,
com l'espígol o el romaní o molts arbustos d'aquests que hem parlat.
El marfull, per exemple, seria una bona planta
perquè és una planta que el seu hàbitat natural és de sota bosc
i aleshores ja estan acostumades a no tindre massa sol
i ens floriria i tot igual, però clar, si posem un espígol
se'ns espigarà i no quedarà massa maco.
El marfull fa una flor blanca molt bonica també, no?
Sí, fa una fluorescència molt maca.
I més està florit des de principis de febrer
durant tot l'estiu, està florit quasi tot l'any.
És una planta també que li dona molt a les abelles, no?
Sí.
Home, on hi ha flors hi ha abelles.
Si no volem abelles, no ho posem.
Però és que li agrada molt al marfull, els agrada molt a les abelles.
Sí, sí, sí.
Em sembla que és aquesta, no?
Sí, sí, sí.
I després també tenim plantes exòtiques.
El nostre clima, hi ha els margallons,
que no es poden anar a buscar al bosc perquè està prohibit d'arrencar-los.
Està molt prohibit, sí, senyor.
Però tots els centres de jardineria se'n troben de cultivats.
I el forn, la major part de les palmeres,
ni que no siguin del nostre...
Autòctones.
Autòctones.
També s'adapten molt bé.
No totes les plantes que estarem parlant són autòctones,
però són plantes que estan molt ben adaptades al nostre país.
Com el garrofer.
El garrofer no és autòcton.
Ah, no?
No, fa molts anys que es va implantar aquí.
Sembla autòcton, però no és autòcton, no és d'aquí.
No ho hauria dit mai, eh?
No, no.
Llavors, com a coníferes, també el xiprés.
El xiprés és una planta que aquí no ens dona cap problema.
És més, si el reguem molt,
doncs també ens dona molts problemes de fons i problemes de pogons.
El llorer, per exemple?
El llorer és una planta molt nostra, també.
Funciona molt bé.
I si té molta aigua, doncs també ens dona molts problemes.
Per exemple, hi ha molts arbres com l'alsina, el roure, inclús l'olivera.
Si estan plantades al mig de la gespa, que tenen molta aigua, no ens funcionen bé, agafen fons.
En canvi, si la tenim en una zona apartada, sense cap mena d'humitat constant,
doncs ens funcionen molt més bé, no ens agafen ni la meitat d'enfermetats.
Tot i això, aquestes plantes, està clar que, com hem parlat altres vegades,
si estan ben adobades, si estan ben repicades, ben tractades,
doncs no ens agafaran res.
Si són plantes que van passant moltes misèries, ho agafen tot.
Recordem el telèfon.
Ara al directe, si voleu fer alguna pregunta al Joan,
al 977-24-4767, 977-24-4767,
o correu electrònic a tardes, arroba targonaradi.cat.
La gespa, Joan, és la menys sostenible, no?
Les gespas són de les menys sostenibles,
tot i que hi ha variatats de gespa que ens aguanten molt bé la falta d'aigua,
com les grames.
Les grames pràcticament no s'han de regar.
Poden estar més o menys maques.
Si hi tenen més aigua, està clar que estan més verdes.
però si no es reguen tant, tampoc no se'ns moren i va fer les seves,
sense que s'acaguin de morir.
Però bé, les gespas, hi ha molts clans que em troben que
oi, a qui què hi poso?
Hi posarem gespa? Doncs per tapar.
No cal posar-hi gespa si no es va a trepitjar.
Es poden fer matolls, zones verdes amb filadisses,
com l'eure o com els mèssems,
que són unes plantes carnoses que ens fan molta flor
i que a èpoques a l'any estan precioses.
o romaní, com dèiem abans,
el romaní, així ens restre,
ens fa unes zones verdes precioses
que no porten ni la meitat de gasto d'aigua
i que no porten cap manteniment,
més que anar a treure quatre herbetes
que puguin créixer entre mig
i ja està.
No cal que sigui, per tant, tot gespa, eh?
Exacte.
Podem anar combinant, eh?
I inclús també podem combinar-ho amb zones de graves,
diferents tipus de grave,
o escorça de pi,
o triturat de bòbila,
triturat de totxo,
ara també es posa.
I són mètodes que donen molt de joc al jardí,
sempre que...
Clar, hi ha d'haver un bon disseny
perquè no es pot posar tot en un munt,
sinó que tot ha d'estar al seu lloc
i aleshores, doncs,
doncs aconseguim un efecte molt bonic de jardí
amb menys gasto d'aigua.
Aleshores, si hi ha un bon disseny,
també s'ha de fer un bon disseny de rec,
perquè els espersors llencen moltíssima aigua
i ens agafa, doncs,
quan reguem deu minutets amb l'espersor,
mullarem deu centímetres avall.
Aleshores, clar,
si reguem gota a gota,
si estem mitja hora, segons com,
al costat de la planta on està,
regarà un pam quadrat,
però baixarà, segons com,
dos metres avall.
Clar, això, les arrels,
ho noten moltíssim.
I evitem d'aquesta manera, també,
que les arrels d'aquests arbres
ens pugin cap amunt,
perquè si tenen l'aigua avall,
tiraran els arrels avall.
I si tenim espersors,
que només ens tingui un pam
de terra molla,
les arrels ens pujaran amunt
i és quan trobem les arrels de les moreres
que ens pugen cap dalt a la gespa
o quan trobem els pins aquests
que han caigut ara tan...
Sí, en la ventada.
...en la ventada,
doncs, que tots tenen les arrels al cap damunt.
Aviam, si no hi ha pedra sota, eh, això.
Si hi ha pedra sota,
les arrels tindran d'anar
per on puguin pobres.
El sistema de reg és important, també,
de planificar-ho bé.
El sistema de reg, doncs,
combinar a vegades, no?,
un got a got amb un espersor...
Sí, hi ha molts sistemes de reg
i els espersors, també,
ai, els programadors,
doncs, funcionen molt bé,
però s'ha de tindre un control
del programador, també.
No podem deixar el programador
al mig de l'estiu programat
i no tocar-lo fins al cap d'un any,
perquè, clar,
llavors estarem tirant
molta més aigua de l'acombenient.
Va molt bé
i molts programadors
inclús tenen dos o tres programes
de primavera,
estiu i tardor.
I a l'hivern,
els regs,
molts es poden parar,
no s'han de tindre engegats,
perquè
quan un se'n recorda,
doncs,
deixa el got a got engegat
una horeta
i després, doncs,
es para i...
i ja està,
i fins al cap de setmana següent.
I si un dia plou,
doncs, no cal activar
el reg per espersió,
ni cal activar, doncs,
el got a got,
no,
no,
inclús hi ha molts sistemes,
també,
per a la gent,
que té un sistema de reg
i no hi viu.
Hi ha molts sistemes,
doncs,
de pluviòmetres
que, en cas de pluja,
doncs,
es marca
i
i es para el reg.
I llavors són com unes espumes
que s'inflen,
que inclús
fins que no es desinflen
no es tornen a activar
aquests sistemes de reg.
Per tant,
ja han passat tres o quatre dies
i no es torna a activar
fins que l'aigua de la pluja,
doncs,
ja ens ha anat baixant.
Això és molt interessant,
això existeix, per tant, eh?
Sí, sí, existeix.
Inclús també hi ha
pel vent,
si fa molt de vent,
doncs,
també es poden activar.
Inclús hi ha alguns sistemes,
doncs,
que són com unes sondes
que es claven al terra
i ens mesuren
la profunditat d'aigua
que hi ha,
o sigui,
la profunditat d'humitat.
I,
segons la profunditat d'humitat,
s'activa el reg
o no s'activa.
Tot això són sistemes
que,
si bé amb jardins particulars,
particulars són cars,
ens ajuden molt
a optimitzar l'aigua.
Home,
sorprendent, eh?
Tot això,
clar,
tecnologia aplicada,
doncs,
al jardí,
no?,
que va molt bé,
vaja,
que va molt bé.
És que l'aigua,
s'ha pujat moltíssim,
el preu de l'aigua,
i clar,
s'ha d'intentar optimitzar
al màxim,
i a part,
és que hi ha moltes plantes
que ens les venen al garden
totes floridetes
i totes maques,
i abans de plantar-la
ens hauríem d'informar
una miqueta
si realment aquella planta
ens va bé
per un jardí
que està totalment exposat
al sol,
que volem
optimitzar l'aigua
i que no,
no d'això.
Aleshores,
també és molt important
el tema de
de les terres.
Les terres,
ho hem anat repetint,
que les terres
han d'estar ben treballades,
han d'estar
flonges,
perquè si no,
es rega moltes vegades
i l'aigua corre,
si està ben treballada
la terra,
xupa molt més l'aigua
i es queda
molt més
aferrada,
es queda agafada allà.
Si no està ben,
si té massa drenatge,
si està totalment compactada,
aquesta terra,
aquesta aigua marxa
i aquesta aigua
ja no s'aprofita.
Ara,
aquesta època de l'any
als jardins,
si no es tracten,
estan compactats,
de fet,
després del rigor de l'hivern,
estan...
Estan,
bueno,
del rigor de l'hivern
i de tot l'any
de no tocar-se.
tot al voltant dels arbres,
tot al voltant dels arbustos,
els rosers,
que ara estan tots
començant a treballar,
al voltant
dels fruiters.
S'ha de repicar,
posar fems,
posar dobs
de llibració controlada,
s'han de posar
tot el que sigui possible
perquè la planta
arreli,
estigui bé
i, aleshores,
si una planta està bé,
també el sistema radicular
està molt més
ramificat
i necessita també
molta menys aigua.
Hi ha vegades
que ens trobem
que els arbres
fa molt temps
que estan dins
un contenidor,
dins una torreta,
i l'arrel
s'ha espiralitzat,
ha començat
a donar toms.
Aquestes arrels
ja no paren
de donar toms
i, aleshores,
comencen a créixer,
la planta pot ser molt gran,
però veiem
que els arbres
a vegades cauen
i l'arrel
ha continuat donant toms
i, clar,
aquesta arrel
no té solució.
Quan comprem un arbre
hem de mirar,
doncs,
sempre,
doncs,
treure la torreta
o un arbust petit,
treure la torreta
i mirar que l'arrel
estigui ben distribuïda
pel contenidor,
per la torreta
i que no estigui espiralitzada,
perquè serà una planta
que ens viurà bé,
però no serà una planta
que ens viurà
massa anys
per aquest problema.
Si tenim el jardí al sol,
per exemple,
què hem de fer?
Si tenim un jardí al sol,
hem d'intentar,
doncs,
posar plantes,
doncs,
plantes medicinals,
van molt bé,
hem de posar,
doncs,
per exemple,
els arbres que
un magraner
també funcionaria molt bé,
té punxes,
però funcionaria molt bé,
la mimosa
funciona molt bé,
els margallons
ens funcionen
estupendament,
els arbustos
del nostre clima
funcionen tots molt bé,
les gespes,
si podem,
grames,
la grama té el problema
que a l'hivern
queda totalment marrón,
però bé,
a l'hivern tampoc
no sé si surt gaire el jardí,
jo tinc clients
que m'han dit,
dius que el jardí
sembla que tinc un jardí durat,
i dius,
bé,
també és tot segons com tu mires.
No,
però no,
no és mort,
no és mort,
no és mort,
simplement queda parada
i llavors,
doncs,
de cara a l'any següent,
de cara a aquest temps,
doncs,
va començar a adonar aigua
a poc a poc,
ben adobat
i la planta
torna a treballar
una altra vegada
i al mes d'abril-maig
ja començava a tindre
una gespa,
doncs,
bé,
que és quan es disfruta
el jardí una altra vegada.
S'ha de passar la màquina
a la grama o no cal?
No cal.
Si veus que ha crescut
una miqueta
les quatre herbes
que surten entre mig
es passa a la màquina,
però si no,
no cal ni regar ni res,
perquè si la grama
està seca
és com si estigués parada,
és com si una morera
està sense fulles.
No cal regar.
Hi ha molta gent
que té grama
i continua regant igual
com si fos al mig de l'estiu.
En part de les plantes exòtiques,
no?
Les plantes exòtiques...
També entenem,
del clima mediterrani,
no?
Sí,
del clima mediterrani
no es vol dir
que siguin autòctones,
perquè a Califòrnia,
per exemple,
tenen un clima mediterrani
també,
d'acord?
Però hi ha
les astralitzes,
les aves del paraíso,
són unes plantes
superexòtiques,
una flor,
que és una passada
i aquí ens funcionen
perfectament.
Ens funcionen moltíssim.
Com són aquestes?
Com són?
Són com un bull de...
És com un bec d'ocell,
la flor.
És molt gran.
És espectacular.
I aquesta planta
ens funciona molt bé.
Inclús n'hi ha
l'augusta,
l'astralitza augusta,
que és una astralitza
igual que aquesta,
però les fulles
són molt més grans,
la flor no és tan espectacular,
però creix moltíssim més.
La comú té com una flor
de la color taronja,
no?
És aquesta,
la color taronja blava,
no?
Exacte,
i amb molta flor,
amb molts rams
així de flor d'interior,
se n'hi posen ara.
Estan de moda,
eh?
Estan de moda,
estan de moda.
El rosès,
el rosès també és una planta
per tindre el sol.
Bueno,
no serà exòtica,
però és que hi he pensat ara.
Serà una planta
per tindre el sol,
per tindre un clima mediterrani
amb poc consum d'aigua.
Com a plantes mediterrani
exòtiques,
hi ha els fórniums,
que els fórniums
són com unes espases
així llargues
que ens donen
un aspecte així
molt tropical
i també són molt macos
i aquí ens funcionen
molt bé.
Inclús si tenen massa aigua
també ens donen
molts problemes.
N'hi ha de fulla matisada,
verda i groga,
n'hi ha de fulla vermella,
n'hi ha de fulla rosa,
n'hi ha de fulla verda,
verd fosc.
Són plantes
que funcionen molt bé.
Tenim l'hibiscus,
l'hibiscus és una planta
que ens fa una flor
espectacular,
que quan te'n vas
a les illes,
les xeixells
o que et posen
una flor aquí a l'orella,
aquestes flors
són supertropicals.
L'hibiscus, eh?
L'hibiscus.
I aquí també ens funcionen
molt bé
i flor en flor
pràcticament tot l'any.
ara que les estic veient,
de fet n'hi ha vist
en algun jardí d'aquestes.
Sí, sí, sí.
Aquestes flors
tenen la peculiaritat
que duren un dia,
però en fan moltes
i cada dia
aquesta flor
s'obre
i es tanca
i cau.
I n'hi ha de flors simples,
n'hi ha de flors compostes,
n'hi ha de verdes,
ai, de vermelles,
de grogues,
de taronges,
de blaves,
de blanques,
n'hi ha de molts colors.
Tot i que la més resistent,
la més forta,
és la vermella.
La vermella
no porta cap problema.
Soberviuen un any
per l'altre
aquestes plantes?
Sí, sí, sí.
Són arbustos
que poden viure
20 i 30 anys.
Però no les apareix
a la planta?
No, no, no.
Com els bubs?
No, no, no.
Això són arbustos
que si no fa massa fred
tampoc no perden
ni la fulla,
que excepten
també molt bé
la poda
i que ens floreixen
molt, molt bé.
Després tenim
la punciana.
La punciana
també fa una flor
espectacular
que són
plantes
que també
són de clima
mediterrani
i ens funcionen
molt bé.
És amor.
La punciana, eh?
Sí.
Fa una flor
espectacular.
Mira,
vermella, no?
Sí.
vermella o rosa.
Després també tenim
la bugambília.
La bugambília
ens floreix
moltíssim.
És una planta
que accepta
molt bé
el sol.
Simplement
els agrada
tindre
les arrels
a l'ombra,
com si diguéssim.
I ells
que els toqui,
a la planta
que li toqui
el sol.
És una planta
espectacular.
Té punxes
també,
però bueno.
Així no s'hi costen
els gats, no?
No s'hi costen
els gats.
No, perquè els gats
són els enèmics
del jardí, eh?
els gats i els gossos
també, eh?
Sí, sí.
La veritat és que
si tens un gat
o un gos
no vulguis tindre
ni massa jardí,
ni massa bona gespa,
ni masses coses.
Perquè fan dolanteries, eh?
I a més no.
I allò que fa la gent
que tanca
espais del jardí
i posa unes tanquetes.
Però acaben entrant.
Els gats
s'entren a tot arreu, eh?
Al final
acabes tancant
la teva zona
i tot el jardí
pel gos.
Sí, perquè l'adop
no seria bo, eh?
El del gos
i el gat.
No, l'adop
val més llançar-ho tot
perquè no serveix
ni per tirar
el contenidor orgànic.
És certament.
Escolta,
podem fer moltes combinacions,
eh?
Amb aquests jardins mediterranis,
amb aquestes plantes,
amb aquests arbustos,
podem fer moltíssimes combinacions.
I el maco també
és que
s'han jardins
molt estacionals.
Cada temporada,
cada època de l'any
tindran
la seva floració,
les seves coloracions,
els seus altibaixos
i no serà
un jardí monòton.
Per exemple,
un jardí de palmeres
tenen la seva gràcia,
però sempre són verds.
Sempre verds,
sempre verds,
sempre verds.
No té cap mena de
sigui estiu,
sigui hivern,
sigui primavera,
sigui tardor,
sempre són iguals.
En canvi,
aquests,
a la primavera
tenen un tipus de flors,
a l'estiu
en tenen un altre tipus,
a l'hivern
les fulles
es tornen de color groc,
es tornen de color vermell.
Hi ha un arbre
que es diu líquid àmbar,
que fa unes floracions,
hi ha unes fulles
a la tardor
que són totalment vermelles
les flores,
les fulles.
És totalment
com si tinguessis
un altre arbre
allà al jardí.
Escolta,
en Joan,
veig que podrem fer
un altre capítol,
no?,
dedicat al jardí mediterranis.
I tant.
Sí,
perquè mira,
s'arriba a l'hora.
Això només ha sigut
la introducció.
Aquí, per cert,
ho repetim el dissabte,
si ho volen tornar a escoltar,
ja us ho direm.
Joan Manent,
gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Con ellas quiero decir
te quiero,
te adoro.
No.