La primera entrevista de la tarda
Tal com anunciàvem en el sumari, la primera entrevista de la tarda
la dediquem al mercat de la fira, de fet del consum responsable,
que tindrà lloc només un dia, aquest dissabte, dia 12, a la Rambla Nova.
En parlem i ens acompanya per fer-ho el coordinador de la URB Solidària,
en Joan Fuster, molt bona tarda.
Hola, què tal, com esteu?
Com va això?
Molt bé, aquí, animat.
De fet, la fira és un bon motiu, però és una bona excusa,
perquè aprofitem ja que tenim el Joan aquí per parlar de les activitats paral·leles
de la URB Solidària, però comencem, si et sembla,
parlant de la vostra participació en aquesta fira,
que a més no ho hem dit, se situarà, em sembla, davant del motoclub, no?
Correcte. En una cosa que m'he enterat fa poc,
que és el segon tram de la Rambla davant del motoclub.
No sabia què era el segon tram de la Rambla.
Comencem per dalt, no? Si comencem a comptar de l'UGEL,
de l'UGEL cap a dalt, però això vosaltres que ho deveu saber, jo...
És que dalt teniu, dalt penso que teniu els artesans dalt de tot,
a tocar del balcó, no?
La Guàrdia Urbana també aquesta setmana,
i llavors el segon tram, sí, sí.
Doncs bé, que sapigueu que davant del motoclub és el segon tram de la Rambla.
I només serà dissabte, per tant, a quin horari fareu, Joan?
Correcte. Serà dissabte i serà de 10 del matí a 6 de la tarda.
És poc?
És poc. Jo també ho penso.
Jo em pensava que m'anaves a dir fins...
T'ho he preguntat, mira, per demà de fins a les 10 del vespre, una cosa així.
Exacte. Doncs s'ha decidit així.
No he estat jo qui ha posat aquest horari.
A mi no em sembla malament, però no ho sé.
És una prova per tots, eh? Per tant, ja veurem.
Suposo que si hi ha personal engrescat en continuar,
no hi haurà res que ens ho impedeixi.
No ho sé, ja ho sabrem.
Perquè és la primera edició, no?
És a dir, que és la primera vegada que diferents entitats o NGs
s'apleguen a una fira d'aquestes característiques de consum responsable.
Aquí a Tarragona, que jo sàpiga, no.
Fira de consum responsable o coses similars se n'han fet d'altres.
Cada any tradicionalment es fa el tema del comerç just.
Però com a mercat d'intercanvi, sí.
Mercat d'intercanvi, que jo sàpiga, és nou per tots.
Per nosaltres, de fet, ho és.
I ha estat molt oportú perquè els companys de Setem
de fet ens van posar en contacte amb nosaltres
per veure com els podíem ajudar.
I jo vaig anar més enllà.
I els vaig demanar, sisplau, que ens deixessin participar
perquè sense ells saber-ho,
nosaltres fa temps que teníem ganes de tirar endavant una activitat com aquesta
dins de la universitat.
Per tant, aquesta activitat, aquest cop a fora,
ens anirà molt bé per, d'alguna manera, serà com una mena d'assaig general.
De fet, així és del que us encarregueu vosaltres,
justament dins de la fira de consum responsable que organitza Setem,
és del mercat d'intercanvi.
Gràcia i curt, eh?
Mercat d'intercanvi.
Sí, que no és poca cosa.
I és estrany això que deies que és la primera vegada que es fa a Tarragona
perquè en altres països és una pràctica superhabitual
i aquí no tenim hàbit.
Sí, sí, en altres països i en altres contrades de casa nostra.
Jo, arrel que això ho estem tirant endavant,
m'he informat una mica
i m'he sorprès de la quantitat de mercats d'intercanvi
que tenim no massa lluny.
Però aquí a Catalunya mateix se'n fan molts.
És més, he vist que algun ajuntament n'organitza des de fa 20 anys o més.
I això m'ha sorprès moltíssim.
Quina és la filosofia, a veure, per explicar una miqueta el titular,
el mercat d'intercanvi?
Has dit la gran paraula, filosofia.
Perquè, sí, per mercat d'intercanvi,
si ara expliquem que és un espai on s'intercanvien andròmines,
tothom dirà, ah, mira, els encants, més o menys.
Més o menys.
Però no, darrere hi ha una filosofia.
La filosofia es basa en tot una, d'alguna manera,
en tota aquella, a veure,
la societat actual està immersa en una cultura
de la compra, de l'ús i de llançar.
Doncs darrere de tot això, darrere del mercat d'intercanvi,
darrere que jo t'intercanvi amb tu una, jo què sé jo,
una torradora i tu em dones un, no ho sé...
Un jersei.
Un jersei.
Doncs darrere de tot això hi ha,
erradicar residus,
eliminar aquells objectes que tenim a casa d'ús escàs,
estalviar diners,
les relacions interpersonals,
establir relacions de confiança,
perquè tu hauràs de confiar que la meva torradora funciona
i jo que el teu jersei no està tarat.
Per tant, aquí s'establirà tota una sèrie de vincles
molt interessants i que a poc a poc, malauradament,
les anem perdent.
Jo mateix, jo mateix,
soc un forofo de la compra per internet,
probablement perquè no tinc massa temps en la vida quotidiana
i crec que hem de començar a recuperar coses que estem perdent.
Recordo que no fa gaires dies,
un convidat, potser fa un mes,
però un convidat ens deia que som la societat del desperdici,
ens ho va dir concretament?
Manuel Toari ens ho va dir això.
Se t'ho va dir a tu, Pep.
Bona mà, però m'ho va dir a mi referent-se a tothom.
Jo afegiria una altra cosa que també dic sovint,
que és que l'ésser humà és un animal que acumula coses.
Mira, mira, una petita anècdota.
A mi un dia em van robar un cotxe.
Un cotxe que, per cert...
Home, no és petita l'anècdota, eh?
Sí, espera, ja veuràs per què t'ho dic.
Que, per cert, és un cotxe que no he perdut mai més, eh?
Ja que estic aquí, ho comento.
Aprofita, aprofita.
Doncs bé, no és que et robin un cotxe.
Vosaltres sabeu la quantitat de coses que portem dins del cotxe.
Fins que no te'l roben i dius, carai,
tot això que portava jo dins del cotxe.
No me n'adonava que portava tantíssimes coses,
què veus tu, dins d'un simple cotxe.
Doncs imagina't a casa la quantitat de coses que tenim
i que moltes vegades no ens n'adonem
i que moltes vegades ens ho paguem perquè ens fan nosa,
etcètera, etcètera, no?
De tal manera que, bueno,
això significa que tenim més coses de les que necessitem.
Doncs el mercat d'intercanvi pot servir per això.
Sí que les intercanvies.
Probablement jo et donaré una cosa i tu me'n donaràs una altra.
però el que abans per mi era una andròmina
pot ser que es converteixi en alguna cosa útil.
I aquí està la gràcia.
Hi ha d'haver unes normes, eh?
Això és una experiència pilot.
Després parlarem de la implantació que en volíeu fer a la universitat,
que trobo que és una idea genial.
Però quines normes hi posareu perquè la cosa funcioni?
Normes entre cometes,
però la bàsica i fonamental és que no hi hagi diners.
Aquesta és la bàsica.
Després aquí poden passar moltes coses.
L'altre dia, amb una reunió així logística que vam fer,
vam començar a fer una mena de brainstorming de coses
que podrien passar i em vaig posar les mans al cap
perquè jo no em pensava que podrien succeir determinades coses.
Va venir gent experta d'altres intercanvis,
d'altres mercats d'intercanvi,
em van explicar algunes anècdotes que jo mai hagués pensat,
com per exemple l'intercanvi de...
o intercanviar mascotes.
Així, a tall d'anècdota, no?
Ostres, vaig pensar, mascotes?
Això ho permetrem o no?
I clar, se'm va crear aquesta mena d'interrogant
i vaig pensar, bueno, que sigui el que Déu vulgui,
ja ens ho trobarem i a partir d'aquí anirem construint entre tots, no?
Però sí, sí.
Suposo que hi haurà una sèrie de casuístiques
que ara no tenim previstes i que sí que succeiran.
En principi, les premisses de tot plegat és...
Es lloga una taula, t'has d'estar allà amb les teves coses
o pots simplement anar-hi, portar el què, deixar-ho...
Sí.
Com ho puc dir?
No es lloga, la taula la deixem.
La taula la paguem nosaltres.
S'ha de reservar, però...
S'ha de reservar, ara ja comença a ser una mica tard,
però encara estem a temps.
Sí, sí, ja en tenim unes 20 de reservades
i hi ha moltíssimes més persones
que no s'atreveixen a llogar taula,
a llogar, a demanar taula,
perquè com que no tenen, els passa com a mi,
com que no tenen l'experiència del mercat d'intercanvi,
tenen coses per intercanviar,
no s'atreveixen a demanar taula
perquè no saben si allò que tenen per intercanviar
és prou, és suficient, és adequat,
així que prefereixen venir, observar,
i segons el que observin i segons el que vegin,
doncs actuaran d'una manera o d'una altra.
Potser li demanaran un trosset de taula a algú,
potser, ara que no ens escolta ningú,
us diré que tinc unes quantes taules reservades
per si algú ve...
A última hora, eh?
A última hora.
En fi, ja veurem,
ho farem així una mica sobre la marxa.
Jo mateix soc un d'aquests, eh?
Jo portaré algunes coses al cotxe
i veuré a veure què passa.
Si no te'l roben, avança!
No, espera, jo no.
Hola, hola.
Escolta'm, i saps que a vegades ja per allà el carrer Marceria,
sobretot el carrer Marceria, plaça de les Cols,
a vegades hi ha puestos d'això, no?
De que la gent s'hi posen, tenen endròmines, les venen.
Aquesta gent pot participar també o no?
Bé, també no.
Que són, entre cometes, més professionals, eh?
Sí, sí, no.
És un mercat que no és en absolut professional.
És a dir, són relacions de persona a persona
on no hi ha un afany de lucre.
És a dir, jo el que intercanviaré serà perquè
jo donaré un aparell, una cosa
que a mi no em fa servei, però que està en perfectes condicions
i la intercanviar per alguna cosa similar.
Però jo, amb aquesta interacció,
el que no faré serà buscar un rendiment econòmic.
Després no ho aniré a vendre, això.
Ni cap cosa que ja estem dient
que la primera norma és que no hi hagi diners, no?
Pot passar, per exemple,
que a algú li interessi alguna cosa que tenim per canviar
i que aquesta persona no estigui preparada
i ens vulgui oferir diners.
Això passa.
Ja m'han explicat que això passa sovint.
Perquè aquesta persona passava per allà,
no sabia que hi havia un mercat d'intercanvi,
s'ha enamorat d'aquell jerceteu que em volies donar abans
i està disposada a pagar-te diners.
Doncs no li has d'acceptar diners.
Aquí hi ha, a veure, hi ha petites, entre cometes, trampes.
Li pots dir, escolta, miri, vagi al forn...
I així incentivem el mercat local.
Clar, vagi al forn i compri una madalena.
Vagi al forn aquell que hi ha al costat,
comprim una bosseta de madalenes
i jo li intercanjo les madalenes per aquest exercici.
Bona idea, sí, sí.
Clar, clar, clar.
I sobretot ha de ser una cosa creativa.
Això està molt bé.
Quin tipus de coses podem portar?
Perquè jo volia portar el Pep.
Tu creus que algú me voldrà intercanviar aquest company de feina?
Jo crec que sempre hi haurà algú que el voldrà, eh?
Ara, es tracta de...
Hi ha gent per tot.
Es tracta de saber per què te l'intercanvien.
A veure, si no t'has de fer el canvi, Núria.
Exacte, hauràs de decidir tu què és el que creus que val la pena.
No, ara, seriosament, hi ha alguna restricció?
No, no.
No, mira, fins i tot es poden intercanviar serveis.
Per exemple, aquell jerseh, tornem amb el teu jerseh,
aquest tan magnífic que tens ganes d'intercanviar.
Doncs bé, potser en aquell moment no tinc res per intercanviar,
tampoc no tinc diners,
però resulta que soc un professor d'anglès
i estic disposat a donar-te, a ensenyar-te els imperfectes, no?
O donar-te quatre horetes d'anglès a canvi del teu jerseh.
Doncs, escolta'm, fantàstic.
És a dir, o una altra persona resulta que és un bon lampista
i està disposat a arreglar-te aquella nyapa que tens a casa,
allò que està espatllat,
doncs bé, és una altra manera de fer intercanvi, no?
Està bé, està bé, està bé.
Ja estàs cavilar-te, Nuria, som a dir, t'ho veurem a tu, no?
Sí, perquè tu ets manetes, no, Pep?
Jo et comercialitzo a tu.
Això ho tinc clar.
No, no, en sèrio.
Més preguntes.
La persona que porta les seves coses per intercanviar
s'ha de fer responsable, ha d'estar allà tota l'estona,
perquè jo m'imagino també gent que diu
mira, jo aporto això i no em vull saber res
i és com una aportació a la causa, no?
Però jo no em vull quedar aquí.
Simplement tinc aquestes coses, crec que és com una donació.
Això és possible o no?
No crec, perquè ha d'estar pendent.
Home, sí que pot deixar-les amb algú altre que se n'encarregui.
Em consta que això succeirà.
A veure, nosaltres a la universitat,
aquesta acció, òbviament, la fem amb una colla
d'estudiants entusiastes que estan encantadíssims
que arribi el dissabte, ja tenen preparat fins i tot un concurs,
tenen preparades un munt de coses,
són una bona colla, i em consta que estan pensant coses.
I sé que volen tombar, tombar per la fira i veure altres coses.
Per tant, mentre tombin i mirin altres coses,
desatendran les seves coses que tinguin allí.
Per tant, un per l'altre se les aniran vigilant
i es aniran posant d'acord.
Això no, cap problema en aquest sentit.
És curiós que ho feu ara per Nadal,
pràcticament perquè d'aquí pocs dies
tornem a parlar que tothom ha comprat tecnologia,
tothom ha comprat andròmines,
que després quedaran això com andròmines, no?
Sí, haurem de fer bastants mercats d'intercanvi
després del Nadal, eh?
Potser hauríem de fer després del Nadal.
És que un abans i un altre després, eh?
Perquè és que en parlarem, segurament d'aquí pocs dies,
que tothom comprarà la Play, el no sé què, el no sé quantos...
O aquell regal que et fa la tieta, que dius...
Oi...
Sí, però per això que dius oi de la tieta
sempre hi haurà algú que sí que li traurà serveia.
Per això, per això, que potser després del Nadal...
Estàs parlant de la colònia, no?
De la colònia de la tieta i els blocadors.
Un blocadors de la tieta, sí, sí.
Sí, doncs mira, li podríem donar una visió...
Ara que arriba Nadal, per exemple,
podríem aprofitar per intercanviar joguines.
Joguines que estan en perfecte estat,
que els nens, o perquè hi han crescut,
se'n fan grans, o perquè simplement en tenen tantes
que no les fan servir,
per què no intercanviar unes joguines per unes altres
i acostumar els nens a aprofitar coses d'altres?
No tenen per què ser noves de trinca, no?
A vegades hi ha joguines que estan en perfecte estat
i tenen una utilitat fantàstica.
Vull dir que, darrere d'això,
torno a la paraula que deies tu abans de la filosofia,
hem de recuperar aquesta filosofia
de reutilitzar les coses
i una mica anar erradicant aquesta cultura
de comprar per comprar.
Moltes vegades comprem simplement
per satisfer un neguit intern.
Allò que diem,
estic dèprim en baix de compres
i aquestes compres són inútils,
perquè simplement compres coses que no necessites,
simplement es tracta que tens un temps lliure,
estàs neguitós o neguitosa
i saps que comprem-te una caçadora nova
se't passaran aquests nervis
i realment aquella caçadora no la fa servir
perquè potser en tens 10 o 12 a l'armari
una mica erradicar aquest tipus de costums.
Això però, Joan,
i vosaltres que volteu pel món
a través de l'ORB Soliari,
també ho veieu, suposo,
que no ho passa només aquí a Occident,
també passa en països pobres
que també arriba,
que te fan pel celular...
Mira, acabes de dir una altra paraula fantàstica,
la dels mòbils.
Jo a vegades a pocs països,
com països del Tercer Món,
he vist gent amb tants de mòbils.
És una falera,
és una cosa increïble
i a vegades se n'estan de moltes altres coses bàsiques
per poder tenir un parell de mòbils.
Països com,
per exemple,
et puc anomenar jo mateix
experiència pròpia Burkina Faso,
i això és una mica trist.
Ells s'emmirallen en una societat
que tampoc no acaba de rutllar tan bé
com ells creuen que rutlla.
I a vegades volen imitar
determinades actuacions,
determinades actituds
que no són les més correctes.
No estem donant massa bons exemples aquí.
En lloc de cuidar altres coses.
I sí que és cert
que hi ha un afany de consumisme
fins i tot en els països del Tercer Món,
desatenent coses bàsiques.
I això ja són els del Perú,
van explicar una vegada
que és fàcil veure una televisió de plasma
al costat d'una maca
i poca cosa més.
per la televisió de plasma.
O una antena parabòlica,
sí, sí, absolutament.
Sí, sí.
Això ho puc constatar jo mateix.
Tornant al mercat aquest d'intercanvi,
què heu fet rànquing
dels productes que prevelleu
que es pugui portar?
roba, llibres...
No, no hem fet rànquing,
però l'altre dia,
amb aquesta reunió que vam tenir
amb persones que havien estat en mercats,
jo em vaig quedar parat
de la quantitat de coses
que es poden intercanviar.
Jo, bàsicament, pensàvem en coses com a,
entre cometes, també més de lògica, no?
Aparells, per exemple, electrònics,
sobretot petits electors domèstics,
peces de roba, llibres,
però em van començar a dir coses
que per mi eren increïbles,
com des de plats cuinats,
pastissos i coses d'aquestes,
que les persones posaven a cuinar
i les porten allà per intercanviar,
fins a això que us deia fa un moment
de les mascotes,
que això si passa tindrem un problema,
perquè no sé fins on està el límit
d'aquest tipus de qüestions,
bé, coses de les més estranyes,
no ho sé, bicicletes,
una persona, fins i tot,
això m'ha passat avui,
em deia, no, jo no vull taula
perquè el que vull intercanviar
és una taula,
i la posaré allí,
i jo li pensava, sí,
que mono!
Si és la taula que camina de porrera,
alguna d'aquestes,
tindrà molt sol·licitada.
No, no, jo li he dit,
no, home,
però la gràcia és que utilitzis
una taula de l'organització
perquè hi hagi una coherència
i que hi hagi tot més o menys...
No, clar, però què fa amb la seva taula?
Doncs que la posi sobre la taula.
Mare de Déu!
No, que la...
No ho sé, no ho sé,
ja ho veurem,
ja ens ho trobarem.
Ja ens ho trobarem.
Fa molta gràcia,
perquè jo crec que el Joan
també està una mica a l'expectativa,
no?
No, absolutament.
Tu estaràs tot el dia allà,
apuntant?
No, no,
jo aquell dia paral·lelament
tinc una altra activitat,
que tenim un postgrau en marxa,
i justament aquell dissabte
hi ha classe matí i tarda,
i estaré una mica
entre els dos espais,
però sí, sí,
òbviament tinc una curiositat tremenda
per ser-hi,
per veure com funciona tot,
i perquè,
com us deia al principi,
això ho volem...
Aquest grup d'entusiastes,
d'estudiants de la casa
que vindran a ajudar,
ho volen implementar
també a la universitat.
I, òbviament,
la meva feina
és donar sortida,
ajudar,
col·laborar
i donar suport
a totes les iniciatives
coherents
que tenen els estudiants.
Home, jo ho trobo molt pràctic
a nivell universitari,
perquè, a veure,
ens estem parlant d'estudiants,
comunitat universitària,
estudiants que venen aquí,
doncs això,
els 4-5 anys
que tinguin de carrera,
que potser són de fora,
que estan en un pis de lloguer
i que potser no es compraran
una torradora.
O una nevera.
Canviar una nevera.
Sí, sí, exacte.
Home,
ara que dius això de la nevera,
clar, serà difícil
transportar una nevera
a la Ramla,
però sempre es pot portar
una foto
i ensenyar-la.
Clar, perquè aquí
les relacions no s'acaben.
Heu de pensar que jo
l'altre dia,
també,
amb una d'aquestes reunions
d'organització,
ja vaig estar a punt
d'intercanviar una cosa,
perquè amb un dels estudiants
jo he dit,
escolta, mira,
tinc aquest xisme
que voldria intercanviar.
I li va interessar.
I ell em va dir,
automàticament,
t'interessaria una bicicleta
que tinc jo a canvi d'això?
Esperem-nos el dissabte,
a veure què.
Vull dir que
aquests intercambis
també poden ser descontextualitzats.
És a dir,
si es poden fer tractes,
i no cal que siguin el dissabte,
pot haver un intercanvi
de telèfons mòbils
i queda per un altre dia.
Joan, ja ho visualitzo.
Un aplicatiu
a la web de la URB
que es puguin fer intercanvis.
Una base de...
Ja n'hi ha,
no a casa nostra,
és una bona idea,
però em consta
que n'hi ha alguna
d'intercanvis virtuals,
sí, sí, sí.
De gent que proposa,
o sigui,
a la xarxa ja posa
el que té i...
Passa que,
suposo que en part,
la Gràcia també està
amb el tracte que deies.
Amb el tracte personal.
La confio en tu,
confio en tu.
Sí, però has de pensar
que encara que sigui virtual,
sempre hi ha un moment
en què t'has de trobar
amb aquesta persona.
Per fer l'intercanvi
t'hi has de trobar.
I bé,
continua,
o sigui,
és una cosa semi-virtual,
al final,
perquè també té
un punt de presencial, no?
Mercat d'intercanvi, eh?
Em van fer per aquí,
a la vora,
en van fer algun.
Crec que la Conca de Barberà
passant a nivell tall,
un d'aquests municipis que en fan,
però n'hi ha d'altres,
ho deies abans,
no?
No és una experiència
totalment pionera,
vull dir que se'n fan,
però no tan sovint com voldríem.
N'hi ha molts
i molts molt ben organitzats,
fins i tot hi ha
ordenances municipals
al respecte,
hi ha mercats d'intercanvi,
pel que he estat veient,
que estan organitzats
des del propi Ajuntament.
I sí, sí,
fins i tot amb normatives
i amb tot un organigrama
i tot ben muntat,
sí, sí.
Ja veurem què passa aquí,
a poc a poc.
Us desitgem
que sigui bona experiència.
Parlem, si us semblen,
aquests minuts finals
de la URB Solidària,
dels altres projectes
que heu dut a terme
al balanç que em feu,
que ara fa temps
que no parlem, Joan,
i sobretot el que teniu en ment.
Sí, jo crec que no parlem,
és que no tenim temps de venir.
No, ni nosaltres a vegades.
Jo et diria
que això del mercat d'intercanvi,
que és una cosa així divertida
i que és quasi bé festiva,
s'aparta una mica
del que ens té ocupats
del dia a dia contínuament.
Heu de pensar
que tenim una quantitat
de feines molt gran
i que ens tenen ocupadíssims.
No ho sé,
ara mateix,
justament, a més a més,
aquest any
estem celebrant,
estem commemorant
els 10 anys
del Centre de Cooperació
de la URB Solidària.
Ja hem fet unes quantes coses,
encara en queda alguna
per fer,
però bé,
et podria dir
mil coses.
Estem ara,
des de fa ja un temps,
amb un projecte
a l'Equador,
juntament amb Enginyeria
Sense Fronteres.
Justament ara
que vam començar
un postgrau
que ja fa 10 anys
que l'estem organitzant
de Cooperació Internacional,
un any amb 23 al 1 estudiants,
que està molt bé.
Estem ara creant
un col·lectiu,
justament d'aquest postgrau,
com que fa 10 anys
que l'estem fent,
estem creant un col·lectiu
que es diu
Espai ADI,
on hi participen
tots els exestudiants,
perquè es produeix
una cosa molt interessant,
i és que amb els estudiants
d'aquest postgrau
de les primeres
convocatòries,
avui en dia
ja són professionals,
alguns són polítics,
uns altres són tècnics,
uns altres són experts
amb cooperació,
i hem creat
aquest col·lectiu
per tirar endavant,
bueno, no ho sé,
ja veurem el que serà,
probablement serà
alguna cosa així
similar a un think tank,
o una cosa d'aquest tipus.
Ara mateix estem
intentant crear
una xarxa
de municipis
de Tarragona,
del Camp de Tarragona
i Terres de l'Ebre
per la solidaritat,
vam fer la primera trobada
a la Universitat
Rubí i Virgili,
però es tracta
que aquesta xarxa
hi participin
el màxim nombre
de municipis
que treballen
amb solidaritat
de casa nostra,
espero que aviat
fem la segona trobada
i comencem
a posar fil a l'agulla.
Acabem de fer
un curs
amb molt d'èxit
que s'ha dit
la paradoxa
de l'abundància,
on hem parlat
de les energies,
les indústries extractives,
ara mateix estem preparant
un nou curs
de cara al proper quadrimestre
que es dirà
Visions d'Amèrica Llatina,
què et diré,
més coses,
tenim en marxa
una cosa
que vam inventar
l'any passat
que va tenir
molt d'èxit
que es diu
els dijous cooperactius,
que ho fem,
bé,
al principi ho fèiem
cada tercer dijous
de mes,
però ha anat també
que ens ho demanen
en altres institucions
i els dijous cooperactius
s'ha convertit
en una activitat
que es fa els dimarts,
els dimecres,
es fa dins de la universitat,
es fa fora,
etcètera,
i després estem també atenent
que en tenim contínuament
demandes de l'exterior,
és a dir,
ens demanen xerrades,
ens demanen conferències,
ens demanen cursos,
ens demanen,
mira,
ara mateix acabo,
aquesta setmana passada
he rebut una sol·licitud
per avaluar projectes
de cooperació
d'una altra universitat,
ens han demanat
que els ajudem
a avaluar els seus projectes,
per tant,
ja veieu
que no ens avorrim,
molta tasca educativa
de formació
i també de gestió,
pel que estic veient.
Molta, moltíssima, sí, sí.
És solidària la URB?
En general,
els professors
estan disposats
a pagar un cop de mà,
a anar tal,
xerrar de tal conferència,
els alumnes,
pel que dius,
s'impliquen molt,
hi ha facultats
que ho són més
i d'altres
que costa més arrencar?
Bé,
deixa'm que quedi bé.
Hauria,
hauria de ser-ho més,
hauria de ser-ho més,
però tampoc no ens queixem,
eh?
I, evidentment,
hi ha unes vocacions,
que dic jo,
hi ha uns centres
de la universitat,
que és per una qüestió
natural i vocacional,
on hi ha més tendència
a apuntar-se
en aquest tipus d'activitats,
no?
Són tots els ensenyaments
que fan referència
a la pedagogia,
treball social,
la salut,
tot l'àmbit de la salut
en general,
etcètera, etcètera.
El que passa
és que l'experiència
també ens ha demostrat
que si es treballa
una mica
i s'insisteix,
es pot aconseguir
que iniciatives
de cooperació
en qualsevol altre àmbit,
per exemple.
Hem estat molts anys
intentant que des de l'àmbit
de les enginyeries
s'apuntessin
en aquest carro.
Ha costat moltíssim
i ara no hi ha qui
els pari.
Fins i tot ara
ja fa temps
que treballem,
hem aconseguit
que
Enginyeria Sense Fronteres
s'instal·li
a la nostra universitat,
érem l'única universitat
on Enginyeria Sense Fronteres
encara no s'havia instal·lat
i no solament
ho hem aconseguit
sinó que
ara hi ha una activitat
bastant gran
amb alumnes
de les enginyeries
i els projectes
de cooperació
i el desenvolupament
amb el qual
estem també
molt contents.
Una qüestió,
Joana,
es queda poc temps,
però
Maria,
la teva opinió
sobre
els segrets
de tres cooperants
catalans
a Mauritània,
vosaltres que també
volteu molt pel món,
com ho veieu?
És a dir,
sempre es pot avaluar
el risc d'una situació d'aquesta?
Sí,
voltem molt pel món
i a més a més
amb aquesta caravana
hi hem intervingut
alguna vegada,
fins i tot un any,
jo he estat a punt
d'anar diverses vegades,
per qüestions de l'atzar
no he anat mai,
però sí que l'any 2001
vam enviar una persona
de la casa.
En poc temps
no et podria dir
el que penso,
però a mi això
em provoca
unes situacions
paradògiques
a mi,
em contradic
a vegades
pensant
aquí hi ha
unes situacions
que això es produeix
per raons
molt més profundes
de les que semblen.
Això no són
una colla
de fanàtics
que es dediquen
a segrestar gent.
És el mateix
que dir
que els pirates
somalís
no tenen
altra cosa
que fer
que segrestar
vaixells.
Això passa
per unes situacions
molt més profundes
que tenen a veure
amb les desigualdats,
amb la gana,
amb el malestar
d'algunes societats.
Jo us ben asseguro
que si aquestes persones
tant a Somàlia
com a Argèlia
com a Pakistan
com a allà on sigui
tinguessin
un nivell de vida,
una qualitat de vida
decent,
tot això no passaria.
Per altra banda
també penso
que justament
han de pagar persones
que han anat
a fer una activitat
amb tota la bona intenció
del món.
Justament,
fixa't tu
quina paradoxa,
persones que han anat
a procurar
que aquestes comunitats
visquin millor
són els que es troben
ara segrestats
i pactint
la venjança
per dir-ho d'alguna manera
o la violència
de la pròpia societat
a la que ells van ajudar.
És molt complexa,
no és tan senzill,
em dieu que no tenim temps,
és un tema interessantíssim
per discutir
perquè, repeteixo,
és molt més profund
del que a priori pot semblar.
Has deixat
amb poques paraules,
eh?
Sí,
va,
ja recomèn
per acabar el programa.
Ai,
l'entrevista.
No, no,
sí que sí.
És lògic que us ho mireu,
en fi,
doncs,
amb preocupació.
Sí,
a més a més,
veiem,
nosaltres des de la universitat
enviem,
sí que ens ho estudiem molt,
eh?
I no ho fem de qualsevol manera,
però enviem estudiants
i enviem col·lectiu
universitari,
no únicament estudiants
a cooperar molts països,
eh?
i això ens ho hem de mirar,
per nosaltres això és molt delicat,
sí, sí,
efectivament.
Joan Fuster,
coordinador de la URB Solidària,
moltes gràcies
i que vagi molt bé dissabte.
A disposar-vos i espero, eh?
Què dius,
que portes una torradora, tu?
No ben bé una torradora.
És que a mi m'interessava el tema, eh?
Bé,
la podem aconseguir,
tranquil·la.
Mira,
una cosa que no hem dit,
es poden fer tractes a tres bandes.
Per tant,
si trobem algú que tingui una torradora,
ens podem entendre.
Joan,
gràcies.
Molt bé,
a vosaltres.