Doncs tal com us havíem avançat al sumari, volem parlar d'aquest projecte Comenius.
És un projecte que té lloc aquests dies, justament tant avui dimecres com di xous
i també al llarg de divendres i dissabte.
En volem parlar perquè es fa aquí a Tarragona, tot i que la iniciativa parteix de Florencia.
Aquest projecte, aquest Comenius concretament, implica tres instituts,
un tarragoní, l'ies per Martell, un altre que és d'Itàlia
i un altre que és el tercer que és de la República Txeca.
Volem explicar-vos què passarà perquè de fet han vingut alumnes
tant d'aquest institut d'Itàlia com el de la República Txeca
que són aquests dies de Tarragona i que tots plegats, cadascú amb la seva responsabilitat
i el seu apartat, faran un projecte conjunt sobre el pont del diable.
Ara en parlem, ho explicarem tot, anirem a pans i anirem explicant-ho.
Ens acompanyen tres professors de l'IS Pere Martell, d'una banda Lluís Silveti,
que és professor d'Arts Gràfiques. Lluís, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
També s'acompanya Josep Maria Grau i és cap del Departament d'Imatge i So.
Josep Maria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I Elisabeth Rofes, que és professora d'aquest departament d'Imatge i So.
Elisabeth, bona tarda.
Hola, bona tarda.
La idea, ara ho deien, parteix de Florència, no?
Sabia Florència, des de allà us proposen fer aquest conveni, us en comú.
En aquest cas sí, va ser Itàlia, Florència, l'Institut Leonardo da Vinci,
que ja ens coneixia perquè havíem tingut altres projectes també europeus en cursos anteriors,
per tant el contacte ja estava fet, que normalment se parteix d'aquí.
Quan se fa un conveni amb diversos instituts, el fàcil és tirar d'algun que ja has col·laborat,
ja coneixes el professorat i per tant és molt més senzill.
I llavors el que van fer els florentins és enviar un correu per veure si ens interessava,
tant a nosaltres com a els xecs.
Els xecs van respondre afirmativament, nosaltres també,
i per tant a partir d'aquí ja es va engegar aquest projecte,
que és un conveni multilateral perquè som tres instituts els implicats.
Els convenis poden ser bilaterals o multilaterals, en aquest cas és multilateral.
Què és un conveni, per a aquells que no fiquen si són una mica a japonès o a xinès?
Un conveni, què és exactament?
Un conveni és un projecte europeu de Taskenyam,
que és un treball o un intercanvi entre alumnes de diferents països
sobre un projecte o sobre una idea.
El conveni, en principi, participen professors i alumnes,
té una durada més llarga que molts projectes,
generalment dura un parell d'anys,
i en principi s'ha de fer un estudi prefet abans.
En aquest cas, aquest que fem nosaltres,
parlem una mica de la tecnologia i una mica del món de l'art,
aprofitant una mica les ciutats com Florencia,
nosaltres Tarragona, que també tenim un pes,
i l'escola aixeca.
D'aquí va una mica aquest projecte.
L'objectiu que persegueix aquest projecte comunitari, quin és?
En principi, aquest projecte ha agafat una sèrie d'edificis emblemàtics,
una mica artístics de cada ciutat,
i una mica a partir d'aquí es realitzarà un audiovisual,
es realitzaran unes maquetes artístiques,
unes escultures dels monuments,
i a partir d'aquí tot això ho hem de fer nosaltres,
coordinar-ho, i una mica els alumnes s'han agafat al Palacio Vecchio de Firenze,
el pont del diable de Quintana d'Arragona,
i la pròpia escola dels alumnes de l'escola de la República Checa,
que és un edifici de príncipes de segle,
una mica en l'inici de, bueno, una mica modernista,
i una mica farem, cronològicament,
farem una mica l'obra romana, l'obra renaixentista,
i l'obra una mica més de finals de segle passat.
És a dir, es fan trobades a Tarragona, a Florència,
i en el poble de la República Checa,
amb professorat i alumnat,
i llavors en aquests tres monuments se fa tant un producte audiovisual,
que en aquest cas són els alumnes de l'Ispira Martí
que fan el producte audiovisual,
perquè la família implicada, la família professional,
és la d'imatge i so,
es fa una ressenya històrica,
perquè els estudis que tenen allà són més a nivell d'història,
i clar, com que parlem de monuments,
ens va bé que algú hi hagi,
que aporti tota la part més històrica,
i després els de Florència el que fan són les maquetes.
Clar, nosaltres, l'Ispira Martí
ens vam plantejar quin monument triàvem,
les altres escoles van triar dels seus països,
i nosaltres vam creure-ho portú,
que potser el monument, un dels més emblemàtics,
i que donava més lloc per aquest tipus de projecte
era el Pont del Diable.
Llavors, perquè ens entengueu,
vam fer una trobada al mes d'octubre a Florència.
Va ser a mit, a la segona quinzena de novembre.
De novembre, sí.
I va anar a Josep Maria,
i ella ja va conèixer...
Sí, la primera trobada va ser per decidir una miqueta
quinzena els monuments a triar
de cada país o de cada ciutat,
i a partir d'aquí es va decidir que en aquesta segona trobada
que estem tenint aquests dies aquí a Tarragona,
ja teníem per part nostra una mostra de l'audiovisual,
que l'audiovisual que es farà de cada monument
no deixa de ser un producte divulgatiu,
amb caire cultural i fins i tot de revisió històrica
de cadascun dels monuments representatius
de cadascun dels països.
Aquesta va ser la primera trobada,
ara fem la segona a Tarragona,
i la pròxima estarà a la República Xeca,
i així fins al llarg de dos anys,
on el curs que veia es culminarà
i estaran tots els productes que hem començat,
estaran acabats.
Quants alumnes venen de cadascun d'aquests dos països,
de la República Xeca i d'Itàlia,
i de fet, on seran enllutjats aquests dies,
que són aquí a la ciutat,
perquè al matí hi ha hagut una comitiva,
bé, la Xeca en aquest cas,
que està per aquí a Tarragona,
ha fet una visita a l'escola,
en fi, on són, on s'allotgen?
Els alumnes que venen són sis alumnes italians,
amb tres professors,
vuit alumnes xecs amb dos professors,
i nosaltres aquí a Tarragona,
que entre diferents fenys
som una mica cinc professors implicats,
i tenim un grup també de sis, vuit alumnes
que estan fent una mica l'audiovisual,
és una mica aquesta mescla.
Estan aquí a Tarragona,
estan al centre,
estan allotjats aquí a l'Hotel Cosmos,
que sempre ens ha facilitat les coses,
estan bé,
i estan una mica al centre,
i per qui es aniran movent,
jo crec que allò que sí que és tan ideal,
i ja anirem veient aquests dies
a veure què tal la cosa,
espero que els sigui a Tarragona.
Imagino que cada centre assumeix la despesa de la visita,
és a dir, això és recíproc,
quan vosaltres aneu allà,
o hi ha un pressupost comunitari,
del projecte a través del qual es paguen les despeses?
Hi ha un pressupost comunitari,
que ho ve d'Europa,
del Comenius,
i llavors cada centre té els diners,
i el que fa,
es paga una miqueta les despeses
que hi hagin de l'alumnat
i del professorat d'aquell centre,
és a dir,
ara venen xecs italians,
l'allotjament dels xecs ho paguen els xecs,
el dels italians els italians,
i nosaltres quan anem allà ens paguem les nostres coses,
tot i que sempre es procura fer algun dinar
que paguem al País Receptor,
en aquest cas nosaltres per gentilesa i per elegància
el divendres fem un dinar institucional,
evidentment això intentarem pagar-ho
des dels diners catalans, diguéssim, els nostres.
Una calçotada o no?
Estàvem pensant-ho per portar-lo a un lloc.
Sí, una calçotada i és típic de Tarragona.
O si més no, alguna cosa representativa de la zona.
Pantomatja, el marcat,
o una rosset, el serrallo,
també seria una bona opció.
Una cosa, això que generalment,
això que deia la Eli,
una mica dels diners,
generalment amb els viatges,
amb el número d'alumnes,
és quasi tot, sobretot sobre aquest concepte,
conceptes de transport,
conceptes d'allotjament,
i sobretot també de transport intern als llocs.
Amb això, més o menys,
amb aquestes veques és el principal.
A part, una mica la manutenció,
quan fas un projecte d'aquests,
se suposa que estàs treballant i coses d'aquestes.
A vegades seran les pràctiques a empreses,
com és el cas del Leonardo,
hi ha un a part que és per manutenció,
però són aquestes, el pressupost, va per aquí.
Qui era, per cert, Comèdios?
Era un pedagog txec del segle XVI,
una col·legia del segle XVII,
i a partir d'aquí, és com tots els projectes,
és com tots els projectes europeus,
una mica sempre que fem aquests personatges,
i Comèdios seré aixec,
i va fer una labor pedagògica,
va fer una labor pedagògica important,
i és una manera que es reconegui,
com Leonardo da Vinci,
que també són els projectes que fem a l'escola.
Podem aprofundir més en el projecte que fareu des d'aquí,
concretament, al Pont del Diable,
vosaltres, li és Pere Martell,
teniu ja alguna idea, algun perfil amb el que voleu fer?
Sí, de fet, ja vam fer una primera estada,
una primera localització amb els alumnes,
i ja tenim unes preses, sobretot de vídeo,
fetes,
i aquesta setmana hem acabat el premuntatge
que mostrarem en aquesta segona trobada
amb les dues escoles.
Vull dir, si la idea és el que comentàvem una mica abans,
és fer un petit producte audiovisual,
estem parlant de curta durada,
3-4 minuts,
que sigui de caire divulgatiu, cultural
i de revisió històrica del monument en si.
També com una falca publicitària,
entre cometes o no?
Com un petit rèpor,
i també, com que ho volem,
això d'estar pensat,
coordinat per naltres,
però sobretot estar elaborat, dissenyat
i produït de cara a l'alumnat,
llavors ens ha de ser una cosa que sigui prou dinàmica
i pensem que fer un documental,
un rèpor de més 5-7 minuts de durada d'un monument
pot arribar a cansar.
Vull dir una cosa,
que això és una mica el projecte,
al final això té una presentació,
i una mica serà la presentació de l'audiovisual,
la presentació de les escultures
que estan fent els alumnes italians
i tot això anirà acompanyat
amb la recerca històrica dels monuments
que va una mica per part dels alumnes de la República Txecca.
I hi ha una part també d'intercanvi lingüístic, no?,
que també és el que vol promoure, no, Comèdios?
Sí, l'essència, bueno, l'idioma per treballar
amb aquest projecte és l'anglès,
l'idioma vehicular,
totes les trobades i treballs en equips
i en les diferents escoles es fa utilitzar l'anglès.
I a banda de l'intercanvi lingüístic,
també és interessant destacar l'intercanvi cultural, no?,
el fet que alumnes venen aquí,
com quan nosaltres marxem allà, no?,
i no és només venir a fer una reunió sobre el projecte
i parlar de quina és la situació actual del projecte,
sinó que el que fem és visites guiades a la ciutat,
i de fet tenim programada una visita el divendres,
ho hem fet amb coordinació amb l'Ajuntament de Tarragona,
que ens ha facilitat moltíssim la feina
i ens han obert de seguida les portes,
i ens han posat a disposició nostra un guia,
un guia anglès,
que ens acompanyarà al Pont del Diable
i també ens mostrarà la maqueta de la Tarragona Romana,
el circ,
i anirem també a l'Ajuntament,
on allà ens faran una recepció oficial,
o bé el regidor de Relacions Ciutadanes,
o el d'Ensenyament, això encara està per confirmar.
Però en tot cas és dir també que els alumnes
poden veure la part històrica de Tarragona,
evidentment, i a més a més,
tot el que comporta aquí conviure
amb d'altres alumnes catalans,
bé conèixer una altra cultura,
unes altres tradicions,
el tema gastronòmic,
és una miqueta tot l'embolcall,
no només la part del treball en si.
Com s'ha fet la tria dels alumnes
que prenen part en el projecte?
Per això suposo que ha sigut complicat,
perquè no són pocs,
en comparació amb els que hi ha a la classe.
Home, ha sigut fer una tria
a nivell de voluntaris
i de gent que està desmotivada,
i després també compaginant-se
amb els seus resultats acadèmics
obtinguts fins al moment.
Vull dir, si en principi ha de ser alumnat,
que estigui motivat per fer-ho,
i és això,
i que a nivell acadèmic,
de moment,
vaguin positivament.
I parlem de voluntaris,
perdona,
perquè moltes vegades
han d'implicar-se en hores
fora de classe,
i no tots això estan disposats.
Aquests alumnes
que han estat fent
les localitzacions,
que han anat a enregistrar
i que ara estan fent
el premuntatge,
ho fan en hores de la tarda,
que evidentment
no hi ha classes,
per tant,
això també s'ha de valorar.
És que, a veure,
la finalitat
del Comenius,
la finalitat del Comenius principal
és pels alumnes,
és que jo crec que és la part
que enriqueix més,
ja no solament
el valor acadèmic,
sinó el valor personal.
Viatjar,
jo l'experiència que tinc
de fer viatges amb alumnes,
i crec que aquesta mobilitat,
a part d'enriquir
com a persona,
doncs té,
amb un alumne
per la seva formació,
crec que és importantíssim.
Llavors,
en principi,
és valora com un premi,
perquè gràcies a Déu
l'acceptació que tenim
per part dels alumnes
és important.
No hem d'anar a buscar-nos nosaltres,
tot el contrari.
Aquesta experiència,
a través d'aquest del Comenius,
obre portes
en un futur propi.
Estarien altres convenis també,
no sé,
tipus Leonardo
o altres que puguin venir
a nivell europeu o no?
L'escola,
estem implicats a l'escola
en diversos projectes.
Tenim projectes Leonardo,
tenim projectes
d'intercanvi
de la Generalitat de Catalunya,
i de fet,
nosaltres cada any
en fem a l'escola,
en fem tres o quatre.
De fet,
fem un parell de Leonardo,
que se'n fa un cada any
a Lituània,
se'n fa un altre a Londres,
i també nosaltres,
aquests són més de comunicació
i imatgesó,
i a les gràfiques
sempre en fem una
amb Itàlia,
amb Florència,
a part que també
podem demanar
algun projecte
de la Generalitat.
Això,
cada un té
una sèrie de característiques,
però en principi,
nosaltres com a Institut
de Formació Professional,
la finalitat
és que els alumnes,
molts cops,
és on en fem més,
és que vagin a fer pràctiques
a una ciutat estrangera.
sempre parlant del gremi,
és això el que fem sovint.
I ara,
una mica,
també estem obrint camps
amb això amb el Comèdius,
que crec que
és una manera
d'intertreballar
entre escoles,
i ara,
en aquest moment,
estem provant
a veure com el fem.
Hi ha una part del projecte,
tornant altre cop
al Comèdius,
que veig que hi ha
també una part de blog,
diguéssim,
de web,
de blog,
és a dir,
que tothom
qui ho vulgui
pot seguir-ho,
o podrà seguir
en un futur
proper,
com anirà aquest treball.
Durar dos anys,
vull dir,
que hi ha temps
per anar evolucionant.
Sí,
sí,
s'està fent
el projecte
de fer un blog,
una mica,
per fer una mica
tot el seguiment
de com van les feines,
i això,
a veure,
encara està en projecte,
s'està fent,
però en seguida
que ho tinguem,
aquí es podran
anar mirant una mica
les parts audiovisuals
que es va fent
el projecte,
com s'estan treballant
les maquetes,
com s'està fent
la recerca
de tots els estudis
dels monuments,
i això,
serà una eina
que es podrà
comunicar una mica
entre les tres escoles,
serà una eina
important.
Són,
estem sempre
en constant evolució,
vull dir,
la primera trobada
va ser el mes de novembre
a Florència,
allà es van sentar
les bases
del projecte,
ara comencem
a presentar
els petits treballs
que ja comencem
a tenir,
però evidentment
és tot molt embrionari,
i a partir d'aquí
decidirem,
en aquesta trobada
de Tarragona,
coses noves a treballar,
el tema web
que dèiem ara,
blog,
tot això ho decidirem
ara,
i ho anirem posant
en marxa,
vull insistir
que és un projecte
de dos anys,
i estem
quasi al principi,
podríem dir.
Coneixien el pont
del diable
abans que el sí
proposéssiu?
Sí,
sí que el coneixíem,
i sobretot
el Lluís
com a monument
i com a representatiu
de l'art tarragoní,
vull dir,
si que era un...
Sí,
vam agafar el pont
del...
A veure,
podríem haver
una mica elegit,
però jo crec
que el pont
del diable
està força bé
perquè a nosaltres
també per treballar
amb alumnes,
un grup d'alumnes
una mica numerós,
ens va molt bé
pel tema audiovisual,
els espais,
comunicat,
està ben comunicat,
podem anar-hi
una mica més
que fer alguna cosa
de potser
el centre de la ciutat,
també vam estar mirant
l'amfiteatre,
però el pont del diable
també tenim que mirar
també la part escultòrica
del tema,
i crec que
donem molta més facilitat
potser per fer-lo.
Nosaltres vam portar
allí a Itàlia
el primer cop
que vam anar
al novembre,
una sèrie de monuments
que teníem
una mica pensats
i al final
va ser el pont del diable,
jo crec que acertadament.
El pont del diable
hi ha possibilitat
de fer molt bones presses
d'imatges,
l'espectacularitat
mateixa
del monument,
l'alçada,
tot plegat,
poder passar per dalt
també.
Per filmar sí,
penso que per fer
el Palacio Vecchio,
si algú ha anat
a Firenze,
està encastat
dintre del nucli urbà
de la ciutat
i una mica
també ens comporta
una mica més dificultat,
però bueno,
a veure,
en un moment
la cosa,
jo crec que la cosa
està molt bé.
I el monument xec,
com és el monument
dels xecs?
És una escola
de principis de segle,
una mica,
és una escola
de principis de segle
que pot ser
el monument
una mica
més modern
entre els tres
que hem agafat,
per fer una mica
de temporalització
d'aquest projecte,
el pont del diable
que és de l'època romana,
el Placevecchio
que és de l'època gòtica,
és renaixentista,
és gòtic,
però representa una mica
la ciutat de Florencia
que és la bandera
del renaixement
i després farem
una mica
l'escola
que és de principis de segle,
que és una escola
amb pincellades modernistes.
Voleu fer alguna cosa més
a propósit d'això
d'aquests projectes
que teniu
en ment, diguéssim,
a priori,
a fer aquests propers
mesos, anys,
no sé,
més enllà d'aquest,
d'aquest conveni,
abans comentaves això,
la possibilitat
d'enllaçar
amb altres projectes europeus,
d'eternar d'altres,
no?
Ja teníeu alguns
engegats,
de nartos,
etcètera.
Jo penso que
això
ha de tenir
una continuïtat
i, de fet,
nosaltres ara,
mentre ens hem trobat
les altres escoles,
la idea és ampliar-ho
una mica
amb els contactes
que tenim nosaltres
d'escoles
a l'Institut
del Pere Martell
i ara som tres
però volem ampliar
a fer-ho més gran,
sobretot perquè crec,
jo ja ho he repetit abans,
crec que és molt important
pel tema acadèmic,
no?
Perquè avui en dia
tindre les oportunitats
de sortir fora
i veure una mica
com se treballa
o conèixer gent
una mica
que està relacionada
amb els teus estudis
o la teva edat
és, per mi,
per la formació dels alumnes
crec que és força important.
En aquests moments
l'ISP de Martell
i concretament
el Departament de Comunicació
IMAGISO
estem implicats també
en un projecte
a nivell estatal
que s'anomena
Agrupació de Centros Escolares
en el qual
està coordinat
per l'IES
Puerta Bonita
de Madrid
que a nivell
del que és
la família professional
d'IMMAGISO
del que és FP
d'IMMAGISO
a nivell estatal
és poder l'escola pública
més potent
i juntament
amb aquesta escola
com a escola coordinadora
estem nosaltres
d'aquí Tarragona
un IES de Sevilla
i un IES de Corunya
i també és un projecte
que durarà
un parell d'anys
en el qual
la idea d'aquí
és treballar conjuntament
per elaborar en aquest casí
un documental
que està basat
des de
o sigui
la temàtica
d'aquest documental
és la immigració
vista
des del punt de vista
dels joves
que també és un projecte
que tenim en marxa
des del departament
i que ha començat
la primera trobada
la farem a Madrid
el dia 1 i 2 d'abril
únicament amb professors
per posar
per sentar
les primeres
les bases
d'aquest projecte
la veritat és que
l'IES Pere Martell
sempre s'ha caracteritzat
per potenciar molt
el tema dels intercanvis
també és veritat
que hi ha hagut professorat
que s'ha volgut implicar
en el tema
perquè no oblidem
que són hores
d'esforç
i de vegades
la burocràcia
no és massa fàcil
costa molt
posar-te en el tema
perquè són projectes europeus
o encara que siguin estatals
però clar
si no coneixes
ben bé la normativa
és bastant complicat
i tenim la sort
que sempre hi ha hagut
professorat bastant implicat
i des de
fa molts anys
que cada any
4 o 5 projectes
es duen a terme
ja siguin
per iniciativa nostra
que n'hi ha
com no
com en aquest cas
del Comenius
que ens han enviat
el correu electrònic
per si volíem col·laborar
i sempre
normalment s'ha dit que sí
sempre que ens arriba
alguna proposta
doncs sempre es contesta
afirmativament
no és veritat
que ja fa 15 o 16 anys
una mica banderat
pel professor López Romero
i una mica
uns altres
que han anat seguint
sempre s'han anat fent
aquesta sèrie de projectes
perquè és que
tenim l'oportunitat
i crec que
que es tenen que fer
i el Pere Martí
gràcies a Déu
l'equip directiu
el d'ara
i el que havia abans
sempre
sempre ens han apoyat
també a nivell de professorat
o a nivell d'institut
de poder veure
com treballen altres instituts
a nivell europeu
també et situa una mica
en el món
en el mapa
de veure com estem
que convé canviar
que estem fent bé
que estem fent malament
sí
a veure
amb la referència
en projectes
i en intercanvis
i estades a l'estranger
si no m'equivoco
el centre
l'escola
la referència
o la primera estada
es va fer l'any 92
vull dir que
ja porta
ja té cert referent històric
com per
Tarragona és golosa
també
Tarragona
està molt a prop de Barcelona
a veure
és un lloc
que ve de gust
i segons
vindre
i molta gent
jo
porto 8 anys
fent programes
amb Itàlia
i els professors italians
i tal
estan encantats
de vindre aquí a Tarragona
els agrada molt la ciutat
els agrada molt com es viu
els agrada molt
el menjar
els agrada molt una mica
el clima
els agrada molt
també
s'aprèn molt
de com fem les classes
moltes vegades
també dels equipaments
que tenim
que moltes vegades
jo
diem que a fora
també
tot és millor
i jo
amb això
he tingut a vegades sorpreses
i
he vist coses bones
com a coses dolentes
i aquí
això
a mi també
com a professor
em fa
m'omple molt
veure un company
d'un altre lloc
que valori una mica
el que tenim aquí
que valori una mica
com treballem
com som
i això
igual que
quan nosaltres anem allí
però fa gràcia
i fa goig saber que des d'aquí
des de Tarragona
i des de l'Ies
Pere Martí
s'estan fent coses
ben fetes
interessants
i que a més de profit
a més a més per la ciutat
tindrem el pont del diable
a punt de mira
des de la República Checa
i des de Venècia
a través d'aquest
conveni
del que avui hem volgut parlar
i per això els hem convidat
a Elisabet Rofes
gràcies Elisabet
per vindre
moltes gràcies
per convidar-nos
Lluís Silveti
Juret Maria Grau
també gràcies
i que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
moltes gràcies a vosaltres
Gràcies