Para divertirte a tope, Aquúpolis, Aquúpolis.
Ven a disfrutar de l'agua a l'Aquúpolis de Vilaseca.
I cap allà marxem ara mateix, però per parlar amb el seu gerent,
amb el Josep Maria Clavé, que l'esperem a l'altre costat del fil telefònic,
i ja el tenim.
Josep Maria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Parlem de l'Aquúpolis, que jo crec que és un punt obligat durant l'estiu.
Si no has de passar una vegada, has de passar dos o fins i tot tres.
I hi ha molta gent que ja s'agafa l'abonament i ja s'hi queda amb vosaltres a viure.
Sí, sí.
Perquè l'hotel...
I tot és que hi ha famílies aquí, que passen el casal d'estiu aquí a l'altre, pràcticament.
Perquè l'hotel, on el teniu?
Perquè jo el vaig estar a buscar l'altre dia,
perquè m'havia trobat una família que em diu
no, és que vam treure l'abona i gairebé vivim aquí.
Jo vaig dir, però on dormen aquestes gent?
I vaig estar a buscar per allà l'hotel i diu, no ho sé,
deuen marxar cap a casa seva.
Suposo que sí, que van estar a anar cap a casa seva o a cotxe al costat,
esperant trobar bon lloc per el dia següent.
A més, tenim el pàrquing de l'Aquópolis,
que tal com està la zona vermella, està molt bé de preu, eh?
Sí, sí, la veritat que sí.
Tot s'ha de dir.
Recordem, per tota la gent, si no ho sabeu,
per la banda, just de darrere de l'Aquópolis,
allà teniu l'entrada,
i una vegada que apagueu l'entrada
i després ja dieu, mira que tinc el cotxe allà.
Es paga en aquell moment i ja està, no?
I tot arregladet.
Tot arreglat.
Molt bé.
Doncs, Josep Maria, si et sembla,
parlem de l'Aquópolis,
entrem i ens trobem una gent molt maca
que ens diu, voleu fer-vos la foto?
I tenim un pingüí...
Allà ens cansaves de lleu només arribar, eh?
Sí, sí, aquí animem a la gent abans d'entrar allà.
Sí, sí, sí.
No s'ha d'agurir ningú.
No, no, no.
A més a més, després et fas una miqueta de cua
perquè hi ha molta gent a l'Aquópolis.
Sí, la veritat és que està funcionant bastant bé.
No es poden queixar tal com estan les coses,
no es poden queixar, la veritat.
No, no, que segueixi, que segueixi.
Jo et volia comentar,
no sé si vosaltres heu notat això,
aquesta paraula meraveida que es diu crisi.
Home, tothom ho ha notat.
Hi ha algunes empreses que ho hauran notat per bé,
em sembla que poques,
i altres per malament.
Doncs alguna cosa s'ha notat, lògicament.
Ens fa fer més ofertes,
més comunicació perquè la gent s'animi més
i contribuïm a la gent que no es vegi per tancar.
Per exemple, ara fem una promoció
que està funcionant molt bé.
Digues.
I el que paga un dia en té,
sense fer-li el següent gratis.
Què dius?
O sigui, que gairebé són dos per un.
Dos dies per un, sí.
Sí.
Llavors està tenint bastanta acceptació,
perquè estàs reduint a la meitat el preu.
No, no, lògic, lògic.
I a més que va molt bé pensant en la butxaca
de tota la gent que s'apropa a l'aquòpolis.
Exacte.
Com la gent aquí també quan marxa
se queda amb ganes de tornar l'altre dia,
doncs mira, torna gratis demà.
I això serveix només pel dia següent.
No dic que no digui,
però mira, ho vull guardar per l'altre cap de setmana, no.
No, no, no.
Només seria, si vens diumenge,
seria per dilluns,
si és de dilluns per dimarts.
Sí.
Pel dia correlatiu.
Home, que seria molt bé.
Una pulsereta.
Sí.
De color del dia que toca i així.
I tot incluïdo, tot incluïdo, no?
Exacte.
Estan de moda les pulseretes ara al turisme.
Veus ara els clients que hi van 7 o 8 pulseretes.
Sí, per tant, la de consigna...
Aquesta per l'hotel, aquesta per l'aquòpolis,
aquesta per l'espa.
Josep Maria Odens anava a comentar que dic
portes la pulsereta pel dia següent,
la pulsereta de la consigna.
La pulsereta, com dius tu, de l'hotel,
la pulsereta no sé què.
Arriba un moment que heu de tenir
mig bras ple de coses, pobra gent.
Sí, sí, haurem de fer un tipus de pandora d'aquestes, no?
Sí.
I cada negoci, doncs, tindre el seu...
Clar, el seu color diferent.
La pulsereta pandora.
Clar, clar.
Doncs, Josep Maria, ja hem entrat dintre,
ja hem deixat les nostres coses a la consigna,
ens han donat la nostra clau,
que jo crec que és una de les parts que no ho pensem,
però és molt important.
Potser no deixar la toallola,
però sí deixar els diners, la documentació, les claus...
Exacte.
Les coses que després...
Sí, val la pena,
sempre tots els llocs on hi ha molta gent,
val la pena utilitzar les consignes
per deixar les teves coses més delicades,
perquè, clar,
en un parc aquàtic no vindràs amb un Rolex,
ni vindràs amb una joia de família o coses cares, no?
Ha de vindre amb coses normals, no?
Sí.
Però, bueno, sempre portem les claus del cotxe,
sempre portem els dinerons,
sempre portem...
Exacte.
I tot això...
A veure, que no ha de passar res,
perquè no ha de passar res,
però, bueno, més val prevenir, no?
Exacte.
Exacte.
Per si de cas.
Ja hem deixat allà,
hem agafat la nostra toallola,
gairebé ens hem quedat amb el tratge de bany posat,
i jo he vist que jo no havia vist l'any passat,
perquè no vaig poder estar amb vosaltres,
però en guany sí que ho he vist,
i m'he fet un fart de riure amb uns fills,
amb aquells que sembla...
I a més, ells ho han batejat com l'alfombra,
té l'Aladín,
ja saps per on vaig?
Sí, suposo que...
Agafes allò que sembla una estora de plàstic,
que et puges,
i baixes a sobre...
A les plas, sí.
Exacte.
I ells ja et diuen que...
T'ha dit que li han fet el nom de l'alfombra de l'Aladín.
Mira, mama, l'alfombra de l'Aladín.
I a més, mira,
he quedat així posat,
i que és divertidíssim.
Sí, sí.
Ja no només pujar...
És divertit de veure i d'utilitzar-la.
Sobretot de veure per aquestes competicions
que hi ha entre la família.
Allò, el pare i el fill a un costat a l'altre,
i esperant a veure qui arriba més lluny.
Ves que el fill arriba just fins al final de tot,
gairebé arriba fins al socorrista,
i el pare a unió,
la caiguda, pum,
ja ha quedat xof.
Ja està.
I ha quedat net.
I clar, veus la rialla,
veus la rialla de tothom,
perquè a més ja es nota, no?,
allò de què...
Vinga, a veure qui arriba abans,
a veure qui arriba abans.
I la primera caiguda, xof.
Sí, sí.
Que aquest quan fa?
Aquest fa poquet, no?,
que està posat.
Deu tenir un o dos anys, com a molt.
Sí, aquesta és la...
Tercera temporada que el tenim.
La tercera, o sigui, ja són tres anys.
Amb aquest són tres anys.
Sí, sí.
Molt bé.
Tres anys.
Bé, té una afluència magnífica de gent, eh?
Sí, és que agrada molt.
Tant aquest com el del costat del Boomerang,
doncs són les dues atraccions últimes que hem posat,
i la gent li agrada...
Clar, és que són bones atraccions, la veritat.
Ah, no?
A més, agafes el teu dònot,
ara parlant del Boomerang,
tu t'asseus allà,
de cop i volta te deixen caure,
i comences a anar cap a un costat i cap a l'altre.
Sí, sí.
Què dius? Ai, ai, ai, ai.
Ai, ai, ai, ai.
Perquè vas una mica amb les gaies al cor, eh?
Sí, sí.
Que sembla que ha de ser molt fàcil.
Hi ha molta gent que de seguida, pum, es queda al mig,
però pels que no hi han agafat embranzida,
sobretot a la primera pujada,
que dius, ai, que me surto, ai, que me surto.
Però no, que està tot calibrat
perquè t'ho passis bé i que no passi res.
Sí, sí, està tot pensat.
Són totes atraccions amb certificat europeu, eh?
Ara que estan de moda certificat,
estan totes certificades.
Ai, no he dit res, però també quan anem a comprar,
que resulta que vosaltres us heu inventat
que teniu una nova moneda, no?
Ah, sí.
La moneda Ecopolis, sí.
Veus?
I l'Euro Ecopolis.
Transformem la moneda en una moneda amb més valor.
Sí.
I, a més a més, ens dona, quan emprerem alguna cosa,
normalment, quan dinem allà,
ens ho feu arribar per tenir un petit descompte
a l'hora d'anar a buscar qualsevol cosa a les botigues.
Exacte.
Sí, sí, fem l'Aqua Euro.
Sí, l'Aqua Euro.
Hem fet moneda d'Ecopolis, l'Aqua Euro,
o les monedetes aquestes.
Sí.
Li hem donat un valor al parc.
Mirant si fem el banco central de l'Aqua Poli.
Oh, mira, tot s'ha de començar, eh, Josep Maria?
Tot s'ha de començar.
Sí, la veritat s'ha de facilitar a la gent,
doncs, que pugui tindre una miqueta la família,
sobretot, que tinguin una miqueta més facilitat,
facilitar el menjar, el souvenir,
que vegin que tampoc som tan cars com sembla a vegades, no?
Vull dir, aquí serà molt cars, no?
Té, un euro per anar a menjar, un euro per anar a la botiga, eh?
Perquè puguis tenir un petit descompte,
que és com un petit regalet, no?, que també feu vosaltres.
A més, he vist que els menús estan força bé,
tenim un primer plat, un segon plat,
i després un postre que ronda, si no recordo malament,
entre, no sé si són 12 euros, no arriba?
Sí, sí, per aquí anava.
Anava per aquí, no?
Sí, sí.
No sé si són 11 euros, no arriba també els dies de cada dia,
i de cara al cap de setmana són 12, sí, 12, 13 euros,
tampoc, tampoc és gaire.
O sigui que és allò que dius, mira, per un dia que has de disfrutar,
perquè hem d'anar carregats.
Arribes allà, menges, i ho fem entre tots, no?
T'has posat també una barbacoa,
i tens l'opció de fer una barbacoa dins el parc.
Saps qui?
Els pinxos, el teva botifarra, el...
Ai, no ho vaig descobrir, això, on està?
No, això ha sigut de fa una setmana.
Ah, company!
Hem d'anar, hem de tornar a la companyia.
menjar una mica més atractiu.
Diferent.
Sí, sí.
Mira, t'agafes la barbacoa, i a més a més, després t'agafes la zona VIP.
Exacte.
Que m'ha agradat molt la zona VIP, veure-la des de fora, clar,
però m'ha agradat molt.
No veus tranquil·la que s'hi veia aquella gent, eh?
Sí, sí, és una zona especial.
Si hi ha gent que no li agrada tindre la tovallola al costat d'una altra persona,
doncs mira, tens aquella zona,
que està realment molt tranquil·let i molt bé, la veritat.
I una cosa, què hem de fer, Josep Maria?
Què hem de fer?
Sí, per poder estar dins de la zona VIP,
que hem de trucar abans al parc, hem de fer algun tràmit,
o una vegada que arribes a ell ho preguntes.
No, bueno, el seu és només arribar al parc preguntar.
D'acord, per si de cas.
Perquè la veritat és que s'acaben ràpid.
només tenim cinc perquè ocupen molt d'espai
i s'acaben ràpid, no?
És preguntar al parc a l'entrada,
informació, un cop ja has entrat,
i dir, no, és que voldria llogar una zona VIP.
Allà te donen, doncs, les tombones,
tens les tombones, tens les sombres,
tens les... unes begudes,
una caixa de seguretat, i, bueno, tens...
Tens un amunt de coses.
Molt bé.
I sobretot tranquil·litat.
Ja he dit al parc que això també és important.
I tot és creació, però, clar,
et quedes allà, estàs en un raconet,
la mar de tranquil, ningú et molesta.
No, no, el vaig veure fantàstic, eh?
Jo, com a idea, per molta gent que moltes vegades
jo deia, és que a mi, depèn de com,
no m'agrada estar aquí amb aglomeracions,
doncs, ja, tens el teu racó especial
que s'ha de demanar prèviament.
Hem de dir que els sinubosos continuen estant,
que continuen estant els ràpids,
que continuen els que són aquells que baixen així,
que jo sempre els dic els ràpids,
però que no són els ràpids, que són els...
Com es deien aquells?
El que baixes en flotador?
No, l'altre, els altres que estan gairebé tots junts,
que són el kamikaze.
Ah, vale, són els blandos.
Exacte, els toux, els toux, el kamikaze,
aquests continuen estant allà.
Sí, sí, aquests continuen,
són uns clàssics, ja.
La piscina magnífica d'onada,
ningú l'ha bellugat del seu lloc,
continuen estant allà,
igual que el jacuzzi,
amb aquelles bombolles.
Sí, sí, el jacuzzi.
Bueno, i la zona infantil,
que ja veuràs vist la nova atracció infantil.
Ah, aquí venia, aquí venia.
M'ho estava reservant, eh?
M'ho estava reservant.
Que aquí ja me teniu mitja abonada,
ja t'ho dic ara.
Perquè a banda d'aquella tortuga immensa,
on també tenen les seves baixades i pujades els nens,
heu posat una de nova,
que de tant en tant ens dona un bon ensurt, eh?
Deixa caure aquell got.
Sí.
I allà va tota l'aigua.
Un munt d'aigua, sí, sí.
Sí, sí, està molt divertida.
Bueno, agrada molt als nens,
la veritat li dona vida.
I la veritat és que els nens també se mereixien una atracció nova, no?
Una petita renovació.
Una petita renovació, sí.
Havien fet atraccions, per dir,
més joves, més grans,
el boomerani i el plaig,
i ara era hora dels nens,
que al fin i al cap són els que tiren dels pares per al parc.
I a més, de quina manera tiren, eh?
Sí, sí, tira.
Ja t'ho dic, Josep Maria,
que per ell, jo crec que...
Saps allò que et comentava al principi d'entrevista,
d'allò de viure allà?
Doncs segur que per ell estaríem tot el dia.
Cremadets, cremadets, cremadets com a pollastres,
però allà dintre de l'aigua.
I a vegades a les meves filles li faig broma,
dic, deixaré de treballar al parc aquest any.
No, no, no podrem anar.
És que dius, què dius?
Estava tofant a tu.
Sí, sí, la veritat és que li agrada molt als nens.
És que a més, com, teniu per totes les edats?
Sí.
Però dius, per la gent més gran teniu el llac,
que dius, que poden nedar.
També les onades, allò que dèiem,
la piscina d'onades, el jacuzzi,
que és allò per anar més tranquil i més relaxat,
que pots durar una miqueta i pots estar en contacte.
Després dius, mira,
per a la gent que li agradi una miqueta l'aventura,
teniu aquella zona que la piscina cobreix,
més o menys, té uns tres metres de fundària,
on es pot llançar a partir l'olina,
pots llançar-te de cap, etcètera, etcètera, etcètera.
Això també, per a la gent jove,
els agrada moltíssim,
a banda de tots els tobogans.
Té activitat,
llavors la gent jove ja l'activitat,
on poden fer piruelta i exhibir-se la seva estabilitat,
doncs allà fan publicitat.
Per la parella,
el black hole,
exacte.
Veus?
De dos en dos,
com els dògnuts.
Sí, sí.
I la part també que dèiem abans,
de cara a la família en general,
i sobretot de cara als més petitets de la casa,
doncs teniu la zona infantil,
que està just d'una part molt interessant,
on estan les amagues,
on ja es poden agafar les taules...
Exacte,
que està tot allà propet,
doncs perquè la família estigui...
Hem ampliat inclús la zona de paviment una miqueta
per posar els més tombones,
perquè puguen estar més amples
totes les famílies que van allà,
i bueno,
pensem en que la gent que vingui
estigui cómoda, sobretot.
I la zona de la gespa, Josep Maria?
Que no tenim gespa.
Per la banda darrere,
no hi ha gespa, està tot sec.
No, que no que és broma, eh?
Com s'estic dient de broma.
Que està tot verd i és meravellós.
Sí, sí.
Que això ho descobreixes
quan vas cap allà del pàrquing,
que vas cap allà i dius
ai, mira, aquí m'hi posaré, aquí m'hi posaré.
Ja vas fent els plans des de fora, eh?
Ja vas fent els plans.
Està bé, està bé.
No, no, la veritat és que està...
Ja per tots els gustos, com tu dius.
Hi ha gent que li agrada estar a la gespa,
doncs se va a la gespa.
Hi ha gent que li agrada estar a la tombona,
al costat de la piscina,
doncs se posa la tombona.
Exacte.
I a qui li agrada estar tranquil
a la zona VIP.
En sombreta, als pins.
Mira, ho tenim solucionat, eh?
Exacte.
I ara hauríem de parlar,
ja saps de què, no?
Estem amb el parc...
Ah, digue'l, digue'l, digue'l.
Del Dufinari, suposo.
Hombre...
A més a més,
no sona aquesta música?
Sí o no?
Sí, sí.
I la veu que presenta
me sona molt familiar, també, eh?
Al principi.
Dic que és la companya Núria Cartanyà.
Sí.
Ella no està físicament allà,
però la seva veu sí.
I l'altre dia,
quan ho vaig descobrir,
dic,
oi,
però si és la Núria,
mira.
Doncs parlem del Dufinari,
si et sembla,
i també els llions marins,
que són una maravella.
Sí.
Molt macos.
Que es pot veure en tres horaris,
si no recordo malament, no?
Dos horaris.
Dos horaris, dos.
El que passa és que després,
dimecres i desabte,
doncs hi ha,
fora d'horari de parc,
hi ha una exhibició més.
Ah, fantàstic.
A les vuit de la tarda.
A les vuit de la tarda.
Perquè no vulgui anar al parc aquàtic,
que s'equivoca,
però, bueno,
hi ha gent per tot, no?
Sí, sí,
el millor pel sol.
Doncs té la possibilitat
de veure els teus fins
en horari fora de parc.
Home,
el millor és anar al parc,
gaudir-ne durant una bona estona,
te'n vas a dinar,
i després de dinar,
si enganxes a dos quarts de cinc,
que crec que era la segona,
perquè la primera és a dos quarts de dues,
i després...
Dos quarts de dues i dos quarts de cinc, sí.
Ho veus?
Has vingut rolat, eh?
Vella, vella.
Has vist que he vingut al parc,
he vingut a fer els meus deures
a l'hora de parlar amb tu, eh?
Vella, vella.
I després, vinga,
després continua fins que tanqui el parc.
Exacte.
Veus, nosaltres li arreglem ràpid.
Les coletes de Sant Remoll.
Josep Maria,
nosaltres ho arreglem ràpid, eh?
Llavors ho arreglem molt ràpid.
També podem fer-nos una fotografia,
si volem,
amb els llons marins.
Exacte, sí.
També s'ha de demanar.
És un destinari.
Sí.
I clar,
podem gaudir de l'espectacle,
doncs que és una meravella,
que us ha de dir que felicitats
als administradors,
perquè fan una tasca magnífica, eh?
Sí, sí.
Tenim un equip professional
molt jove,
amb moltes ganes,
i la veritat és que s'ha de fer molt bé.
Sí.
S'ha de saltar amb una cura excepcional.
És un espectacle veure com cuiden els dofins,
fora d'horari d'exhibició.
És increïble.
S'ha de saltar les lègrimes.
Sí,
que sembla que siguin part de la seva pròpia família, no?
Som part de la seva família.
Fins tot més que la família,
depèn de com.
Josep Maria,
jo heu fet una última pregunta ja per acabar l'entrevista.
La persona,
la nena que normalment surt
aquella que dius
mira,
que una persona que ha volgut pujar
i que munta amb un dels dofins,
amb aquella barqueta,
sempre és la mateixa nena?
No.
Ah,
perquè és que sempre hi ha una nena roseta
a la mar de guapa.
No pot ser la mateixa nena
perquè ara ja tindrà 18 anys
de la primera vegada que la vaig veure.
No, no,
sempre se busca una voluntària.
D'acord.
El que passa és que
el que no fem és com el...
No,
a veure què volgui ser,
no.
No, ja sé que és una mica més complicat.
Ja va l'entrenadora per allà
i va buscant
i, bueno,
la primera que vol,
doncs,
ha tingut la sort
de poder estar tan a prop per tu fins.
Hi ha un pes específic?
Ha de ser nena petita, no?
Ha de ser petita,
no molt petita,
una edat entre
5 i 8 anys, pot ser.
És l'edat...
Perquè a partir dels 30 i tant
és com que ja no, no?
Ja està una mica més complicat.
Ja saps per on va, no?
Ja està buscant aquí
com a voluntària.
Però va ser que no.
El que passa és que
després per la gent
de 30 i tantos
tenim a les 6 i mitja
una activitat
en dofins
que és educativa
que pot estar
molt a prop dels dofins.
És a dir,
li diem cara a cara
com a delfins.
Ai, molt bé.
És una activitat
per poca gent,
màxim 10 o 12 persones,
un cop al dia
i el que fem és, doncs,
comptar una miqueta
els secrets
dels nostres dofins, no?
Li ensenyem
les instal·lacions,
com s'ha de por a l'aigua,
com els cuidem,
com s'entrenen,
expliquem...
És un...
cara a cara
amb el dofí
i amb l'entrenador, no?
Molt bé.
Vius amb ell,
estàs una...
alguna cosa més de mitjoreta
parlant amb l'entrenador,
després pots fer les preguntes,
veus com se fan les dietes,
si estàs apropet del dofín,
no t'abanyes amb ell
perquè no es pot fer,
però si estàs molt apropet d'ells
i saps el que...
La feina,
coneixes una miqueta més
la feina de l'entrenador
i coneixes una miqueta més
com és aquest animal
i suposo que
t'anima més a conservar
l'ambient,
el mar,
perquè aquests animals
puguin estar molt senyament amb nosaltres.
Doncs sí, doncs sí.
Jo ho tenia d'intentar, eh,
Josep Maria?
Tenia d'intentar,
era la meva feina.
Bé,
espero de cara a l'any vinent
a veure si torno a intentar,
a veure si tenim una miqueta més de sol.
Sí, sí,
jo ho pot fer ja.
L'esperança...
S'ha de provar tot.
L'esperança és l'últim
que es té que perdre, no?
Molt bé.
Josep Maria Dons,
moltíssimes gràcies
per haver-nos atès.
A tota la gent que està més
que convidada a casa teva,
a l'Aquípolis,
a que vinguin,
a que us visitin
i que preguntin
i que siguin molt curiosos
en tot el que hi ha
al voltant de l'Aquípolis
perquè jo crec que tot això,
totes aquestes coses que es fan
i que es pregunten
sempre és per guanyar.
Molt bé.
Ja sigui per la zona VIP,
ja sigui pels abonaments d'estiu,
ja sigui per les entrades
del dos per el que comentaves,
qualsevol cosa,
ja saps que us tenen allà
i si voleu com a referència
també nosaltres
donem un cop de mà també,
per aquí.
Molt bé.
Josep Maria, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-s'hi, bona tarda.
Sempre feu un bon programa
amb nosaltres.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!